2. Les idees de Kant sobre la moral les trobem a dues obres fonamentals: Fonamentació de la metafísica delscostums(1985) Crítica de la raó pràctica(1788)
3.
4. A la moral, en canvi, Kant se centrarà en el concepte de raó pura pràctica, la qual presenta com una nova aplicació de la mateixa raó.Quèpuc saber? Raó pura: objectes del coneixement. Raó pràctica: fonaments de determinació de la voluntat. Què he de fer?
5. L’ètica Kantiana és innovadora, perquè no és una ètica material, que sónaquelles que busquen una finalitat, el bésuprem per a l’èsser. Kant critica les ètiquesmaterials des de tres aspectes: Sónhipotètiques en el seusimperatius. No tenenvalidesa absoluta sinó que sónmitjans per assolir un fi. Sónheterònomes. La llei moral ve donada de l’exteriorde la voluntat. Sónempíriques. Es basen en l’experiència(a posteriori)
12. L’exigènciad’obrarbés’expressa en un imperatiucategòric. Kant ofereixdiverses formulaciones d’aquestimperatiu: “Obra de tal manera que puguisvoler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”. Qualsevolmàxima( norma que determina la pròpia conducta) ha de ser d’unamaneraa que el subjectepuguivoler que esdevenguillei universal. “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevolaltre, semprecom un fi i mi meramentcom un mitjà”. L’únic que és un fi en si mateixésl’èsserhumà i, per tant, no ha de ser maiconsiderat ni utilitzatcommitjà.
13. Impossibilitat de la metafísica com a ciència. No es pottenir un coneixementobjectiu sobre: Immortalitat de l’ànima Existència de Déu Món No sónfenòmens
14. La llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déusónpostulats de la raó pura pràctica. Proposició no demostrable, però que éssuposadanecessàriamentcom a condició de la moral. Immortalitat de l’ànima La raó ens ordena aspirar a la virtut, a l’acord total de la nostravoluntaatamb la llei moral. Aquestacordnomés es dona en una existènciail·limitada. Existència de Déu El desacord que trobem en el món entre ésser i il’haverd’ésserexigeixl’existència de Déu, comcoincidència perfecta entre virtut i felicitat.
