2. Raó pura i raó pràctica No designen dues raons diferents, sinó dues aplicacions d’una mateixa raó Raó Pura Raó Pràctica S’ocupa dels objectes del coneixement Què puc saber? Tracta els fonaments de determinació de la voluntat segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals Què he de fer?
3. Ètica Material La bondat o maldat de la conducta humana depèn d’alguna cosa que es considera bé suprem per a l’ésser humà · Són empíriques, a posteriori , és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència · Els preceptes o imperatius són hipotètics o condicionals · Són heterònomes, perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació. · La llei moral es deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia voluntat. (ètiques anteriors a Kant) Critica Kantiana (termes)
4. Com ha de ser l'ètica · Una ètica universal i racional no ha de ser empírica · No ha de ser hipotètica en els seus imperatius A priori Autònoma · No pot ser material Formal La ètica material ens diu com hem d'actuar Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure . Segons Kant, és “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: (Ètica Formal) sinó sinó sinó
5. Imperatius Exigència d’obrar moralment Imperatiu Hipotètic: “ Si vols fer B, fes A” Imperatiu Categòric: “ Fes A” Kant ha ofert diverses formulacions de l’imperatiu categòric: “ Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”. “ Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà” .
6. KrV · Planteja la impossibilitat de la metafísica com a ciència · No nega la immortalitat de l’ànima o l’existència de Déu · Ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu · Afirmara que la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica. · La immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la moral · La raó ens ordena aspirar a la virtut
7. Obres La Fonamentació de la metafísica dels costums (1785) La Crítica de la raó pràctica (1788)
