Els principals trets del relleu de la Península Ibèrica, l'origen i formació. Inclou activitats

1. EL RELLEUEL RELLEU
Geografia d’Espanya
Empar Gallego professora d’Història i Geografia
http://iacare.blogspot.com.es/
Empar Gallego professora d’Història i Geografia
http://iacare.blogspot.com.es/

2. Unitat El relleu d’Espanya
PREGUNTES AMB
RESPOSTA
Els principals trets del relleu?
Els principals trets del relleu?
Quin és origen d’eixos trets?
Quin és origen d’eixos trets?
Què són les unitats morfoestructurals?
Què són les unitats morfoestructurals?
Quin tipus de rocam hi predomina?
Quin tipus de rocam hi predomina?

3. EL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOLEL RELLEU DEL TERRITORI ESPANYOL
és el resultat de
es diferencia
EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEVOLUCIÓ GEOLÒGICA
EL ROCAMEL ROCAM RELLEU INSULARRELLEU INSULAR
RELLEU PENINSULARRELLEU PENINSULAR
Unitat El relleu d’Espanya

4. 1. ELS TRETS
DEL RELLEU
PENINSULAR
1. ELS TRETS
DEL RELLEU
PENINSULAR
Forma massissaForma massissa
costes
rectilínies
Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana
Disposició perifèrica
de les serralades
Disposició perifèrica
de les serralades
bloc elevat
de gran
extensió i la
seua altitud
mitjana
abundància
de
muntanyes
cinturó muntanyenc que
voreja la Meseta i les
serralades exteriors
amb conseqüències en
CompartimentacióCompartimentació
El clima
Les comunicacions
La xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions
i serralades
exteriors
Contraforts
que
l’envolten
per
Unitat El relleu d’Espanya
gran
extensió
de la
península

5. Vegem tot açòVegem tot açò
Unitat El relleu d’Espanya

6. costes rectilíniescostes rectilínies
excepció
Unitat El relleu d’Espanya

7. elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana
Unitat El relleu d’Espanya

8. disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades
Unitat El relleu d’Espanya

9. El relleu
peninsular
ha estat
comparat
amb una
fortalessa
El relleu
peninsular
ha estat
comparat
amb una
fortalessa
la compartimentació del relleula compartimentació del relleu
Unitat El relleu d’Espanya

10. Unitat El relleu d’Espanya
Els rius peninsulars
ofereixen una
desigual orientació i
longitud. Observem
el mapa del relleu i
la xarxa fluvial
Els rius peninsulars
ofereixen una
desigual orientació i
longitud. Observem
el mapa del relleu i
la xarxa fluvial
La basculació de la
Meseta cap a l’oest i
la disposició del
relleu ha configurat
una xarxa fluvial
disimètrica dels
distints vessants
La basculació de la
Meseta cap a l’oest i
la disposició del
relleu ha configurat
una xarxa fluvial
disimètrica dels
distints vessants
la disposició del relleu i la xarxa fluvialla disposició del relleu i la xarxa fluvial

11. la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima
Unitat El relleu d’Espanya
La proximitat a les
costes de les
muntanyes dificulta
la influència en
l’interior de l’aire
marí
La proximitat a les
costes de les
muntanyes dificulta
la influència en
l’interior de l’aire
marí

12. 2. Origen i formació
del relleu peninsular i de les illes
2. Origen i formació
del relleu peninsular i de les illes
Unitat El relleu d’Espanya

13. dos moviments orogènicsdos moviments orogènics
orogènia hercinianaorogènia herciniana
final de l’Era Primària
són els massissos
antics, muntanyes
d’altitud mitjana amb
formes arrodonides i
valls amples
quan?
plegament alpí
quan?
Era Terciària
són les
serralades més
recents amb
majors altituds,
crestes i formes
abruptes
plegament hercinià
orogènia alpinaorogènia alpina
dos períodes d’assentament,
erosió i sedimentació
dos períodes d’assentament,
erosió i sedimentació
Era Secundària
Era Quaternària
quan?
l’erosió produí
l’aparició de
materials
granítics i
pissarres
l’erosió de l’aigua,
vent, transporta
els materials des
de les zones més
elevades a les
conques,
depressions i les
costes
una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge
donaren lloc

14. eres
ArcàicaArcàica
existència del
massís
precàmbric
existència del
massís
precàmbric
PrimàriaPrimària
orogènesi hercinianaorogènesi herciniana
el Massís Ibèric o
Hespèric, nucli de
la Meseta.
SecundàriaSecundària
erosió i sedimentacióerosió i sedimentació
sediments de gran
espessor en les
fosses bètiques i
pirinenques
forta erosió a
finals d’
aquesta era
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
tingué lloc caracteritzada per
composat per
quarsites
granit
gneis
pissarres afectat per
aflorament de
materials
antics
els materials
calcaris que
afloraran a
l’EraTerciària
seran
formà

15. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
eres
TerciàriaTerciària
orogènesis alpinaorogènesis alpina
xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica
serralades alpines:
- Pirineus
- Serralades Bètiques
QuaternàriaQuaternària
glacialismeglacialisme
tingué lloc
fractura del sòcol
de la Meseta
originà les
depressions prealpines:
- Ebre
- Guadalquivir inclinació
cap a l’Atlàntic
aparició dels vorells
muntanyencs de la
Meseta:
- Serralada Cantàbrica
- Serralada Ibèrica
- Serra Morena
elevació de blocs,
són les serres
interiors de la
Meseta:
-Sistema Central
- Monts de Toledo
es produeix
erupcions volcàniqueserupcions volcàniques
formació de
terrases fluvials
formació de
terrases fluvials
colmatació de les
conques fluvials
colmatació de les
conques fluvials
blocs enfonsats,
són les conques
sedimentàries:
Duero, Tajo, Guadadiana
provocà la
configuració del
relleu actual
conseqüències
en la xarxa fluvial

16. Vegem tot açòVegem tot açò
Unitat El relleu d’Espanya

17. Unitat El relleu d’Espanya

18. L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES
Unitat El relleu d’Espanya

19. Unitat El relleu d’Espanya
Completar el quadreCompletar el quadre
Milions
d’anys
Era Esdeveniment
geològic/
sedimentació
Unitats de
relleu
generades
Accions
erosives
-570 a
-230
Primària o
Paleozoica
-230 a
-68
Secundària
o Mesozoica
-68 a -1,8 Terciària o
Cenozoica
-1,8 fins
l’actualtat
Quaternària
(Pleistocé i
Holocé)
ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEUORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU

20. de modelat i
sedimentació
de modelat i
sedimentació
conques
sedimentàries
conques
sedimentàries
depressionsdepressions
serralades
alpines
serralades
alpines
massissos
antics
massissos
antics
sòcolsòcol
constituïts
pel sòcol
antic
constituïts
pel sòcol
antic
base de la Mesetabase de la Meseta
grans elevacions
per l’orogenia
alpina
grans elevacions
per l’orogenia
alpina
amb sediments de
l’Era Terciària i
Quaternària
amb sediments de
l’Era Terciària i
Quaternària
glaciarisme,
acció fluvial,
erosió
glaciarisme,
acció fluvial,
erosió
peneplanures
terrasses fluvials
costes
peneplanures
terrasses fluvials
costes
es diferencien
diverses
formes
es diferencien
diverses
formes
Unitat El relleu d’Espanya
3. UNITATS
MORFOESTRUCTURALS
3. UNITATS
MORFOESTRUCTURALS

21. Vegem tot açòVegem tot açò
Unitat El relleu d’Espanya

22. Unitat El relleu d’Espanya

23. LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
Unitat El relleu d’Espanya
Conques
sedimentàries.
Esfonsaments
de l’antic
sòcol, amb
sediments
dels rius
Duero, Tajo i
Guadiana
Conques
sedimentàries.
Esfonsaments
de l’antic
sòcol, amb
sediments
dels rius
Duero, Tajo i
Guadiana
Depressions
prealpines
de l’Ebre i
del
Gualdalviquir
Depressions
prealpines
de l’Ebre i
del
Gualdalviquir

24. LES UNITATS MORFOESTRUCTURALSLES UNITATS MORFOESTRUCTURALS
Origen Localització Forma Materials
Sòcol
Massissos
antics
Serralades
alpines
Conques
sedimentàries
i depressions
Completar el quadreCompletar el quadre
Unitat El relleu d’Espanya

25. Unitat El relleu d’Espanya
4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM4. LA DIVERSITAT DEL ROCAM
Terrenys volcànics
La distribució litològica
de la Península presenta
tres zones que tenen
relació amb l’evolució
geològica
El cas de Canàries, amb
terrenys volcànics degut
al seu origen
La distribució litològica
de la Península presenta
tres zones que tenen
relació amb l’evolució
geològica
El cas de Canàries, amb
terrenys volcànics degut
al seu origen

26. Són materials molt antics,
que afloraren a l’Era
Primària.
Composició: granit,
pissarra, quarsita, gneis
(marbre)
Són materials molt antics,
que afloraren a l’Era
Primària.
Composició: granit,
pissarra, quarsita, gneis
(marbre)
Són sòls molt àcids,
aprofitament humà per
a pastures i arbòria
Són sòls molt àcids,
aprofitament humà per
a pastures i arbòria
Predominen en l’occident
peninsular i en les crestes
de les serralades
Predominen en l’occident
peninsular i en les crestes
de les serralades
Unitat El relleu d’Espanya
ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS

27. Unitat El relleu d’Espanya
ELS MATERIALS CALCARISELS MATERIALS CALCARIS
La seua localització forma
una mena de Z invertida,
des del Pirineu Oriental fins
la part oriental de la
Serralada Cantàbrica i els
Sistemes Ibèric i Bètic
La seua localització forma
una mena de Z invertida,
des del Pirineu Oriental fins
la part oriental de la
Serralada Cantàbrica i els
Sistemes Ibèric i Bètic
Són materials sedimentaris
d’origen marí de l’Era
Secundària i plegats amb
l’orogenia alpina
Són materials sedimentaris
d’origen marí de l’Era
Secundària i plegats amb
l’orogenia alpina
Formen modelats
kàrstics per la
disolució de la roca
calcària per l’aigüa
Formen modelats
kàrstics per la
disolució de la roca
calcària per l’aigüa

28. Unitat El relleu d’Espanya

29. Unitat El relleu d’Espanya
ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOS
Formats per materials
sedimentaris dipositats a
les conques dels rius i les
planures litorals durant l’Era
Terciària i dipòsits al.luvials
del Quaternari
Formats per materials
sedimentaris dipositats a
les conques dels rius i les
planures litorals durant l’Era
Terciària i dipòsits al.luvials
del Quaternari
Són sols més aptes per a
l’agricultura
Són sols més aptes per a
l’agricultura
L’erosió ha donat
lloc a modelats dels
tossals-testimoni
L’erosió ha donat
lloc a modelats dels
tossals-testimoni

30. Unitat El relleu d’Espanya
FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA

31. 5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU5. LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

32. Les unitats interiors
1.La Meseta. Importància
morfològica.
2. Les Serralades interiors
Sistema Central.
Muntanyes de Toledo.
3. Els contraforts
muntanyencs de la
Meseta: Massís Galaico-
lleonés. La Serralada
Cantàbrica. El Sistema
Ibèric. Sierra Morena.
Les unitats exteriors
peninsulars
1. Les Depressions: Ebre i
Guadalquivir
2. Els sistemes muntanyencs
exteriors: Els Pirineus. La
Serralada Costanera-
Catalana. El Sistema Bètic
Les unitats interiors
1.La Meseta. Importància
morfològica.
2. Les Serralades interiors
Sistema Central.
Muntanyes de Toledo.
3. Els contraforts
muntanyencs de la
Meseta: Massís Galaico-
lleonés. La Serralada
Cantàbrica. El Sistema
Ibèric. Sierra Morena.
Les unitats exteriors
peninsulars
1. Les Depressions: Ebre i
Guadalquivir
2. Els sistemes muntanyencs
exteriors: Els Pirineus. La
Serralada Costanera-
Catalana. El Sistema Bètic
Unitat El relleu d’Espanya
DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS
UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA
DISPOSICIÓ
DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS
UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA
DISPOSICIÓ

33. Unitat El relleu d’Espanya

34. UNITAT I
SUBUNITATS O
PARTS
ALTITUD LOCALITZACIÓ ORIENTACIÓ ELEMENTS
GEOGRÀFICS
IMPORTANTS
Meseta Central
Serralades
interiors
Contraforts
muntanyencs
de la Meseta
Depressions
Serralades
exteriors
Relleu de les
Illes
Les costes
Quadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. CompletarQuadre-resum descriptiu de les unitats del relleu. Completar
Unitat El relleu d’Espanya

35. Unitat El relleu d’Espanya
Esquema unitats del relleu. CompletarEsquema unitats del relleu. Completar

36. Unitat El relleu d’Espanya
Localitzar les unitats de relleu muntanyencLocalitzar les unitats de relleu muntanyenc

37. Identificació dels elements geogràfics en un perfil topogràficIdentificació dels elements geogràfics en un perfil topogràfic
Unitat El relleu d’Espanya

38. Unitat El relleu d’Espanya
Al mapa hi apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu, per a cadascuna
d’aquestes:
a) La unitat morfoestructural a la qual pertany,
b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, i
c) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (argumenteu aquesta
darrera qualificació).
A
B
C
D
E
FG
H