1. AGRESSIVITAT I VIOLÈNCIA
Comkaprèn – 21 d’octubre de 2010
http://ckp.blogspot.com
Viure, conviure (i sobreviure)
en la cultura audiovisual
Trobada 1

2.  Idea pessimista i equívoca del món.
 Persones més insegures i temoroses.
 Els infants són més vulnerables, donat que tenen menys informació
sobre el món.
PER AIXÒ
ENS CALEN INFANTS COMPETENTS I CRÍTICS
SOM-HI!
Quins són els referents?

3. AGRESSIVITAT-RESPOSTA BIOLÒGICA RELACIONADA AMB
L’INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA
VIOLÈNCIA ES TRACTA D’UNA RESPOSTA BIOLÒGIA MODIFICADA
AL SERVEI D’UN FI DE TIPUS CULTURAL.
Agressivitat vs Violència

4. Des del punt de vista biològic els humans disposem d’ements
reguladors davant l’agressió
La biologia humana manifesta elements de regulació de
l’acte violent.
Els sentiments, sorolls, gemecs o la submissió, actuen
com a mecanisme natural que inhibeix l’actitud de
l’agressor. En el seu estat humà l’esser humà respon
davant el patiment de la seva víctima

5. Alguns productes culturals han arribat a alterar els
mecanismes naturals de regulació: dos exemples
Les armes com a instruments que agredeixen en la
distància han separat l’agressor de la resposta de l’agredit.
Les ideologies han justificat l’eliminació d’humans en
massa.

6. La pròpia cultura estableix una escala de valoració social en
torn a la qual s’ordenen els sentiments de competència,
pertinença legítima i vàlua.

7. Classificació de les conductes agressives
Naturalesa Agressió física Agressió que implica danys corporals
Agressió verbal Desqualificació verbal
Agressio social Agressió contra el grurp o a través del grup
Relació interpersonal Agressió directa oberta Confrontació directa
Agressió indirecta o relacional Pretensiö de manipulació a traves de l’entorn social
Motivació Agressió hostil Encaminada causar dolor enl’altre
Agressió instrumental Encamina a obtenir un resultat indirecte
Agressió emocional Motivada per una comunicació negativa de la victima
Classificació clínica Agressió proactiva Ofensiva, deliberada, planificada, en fred
Agressió reactiva Defensiva, en calent
Estímul elicitador Agressió predatoria Per la presencia d’una presa
Agressió induïda per por Per acció de la por
Agressió induïda per irritabilitat Reforçada per frustració, privació, negació, dolor
Agressió territorial Per la defensa d’un territori contra un intrús
Agressió maternal Per la defensa de la camada
Agressió instrumenta Reproducció d’una caonducta reforçada
Agressió entre mascles Motiva per la presencia d’un competidor

8. Competir amb la publicitat, les telesèries i els dibuixos animats no
constructius.
Proporcionar models morals i relacionals.
Fer visibles situacions i protagonistes positius (que no surten a la
tele).
Promoure l’empatia, el control de la conducta voluntària i les
narratives prosocials.
Mantenir la consistència entre el nostre discurs sobre els valors i les
nostres accions.
Tota representació, es vulgui o no, és
educativa, per a bé o per a mal
Algunes dificultats:

9.  Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà o
ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets
humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.
 Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre
conflictes de manera pacífica tant en l'àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.
 Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de
relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de
qualsevol mena i als estereotips sexistes.
Què hem de treballar des de l’escola?
La competència audiovisual, tot utilitzant els mitjans de manera crítica i
aprofitant la seva vessant més positiva per desenvolupar els objectius
generals del currículum de primària.

10. HÀBITS DE VISIÓ:
 Abans dels 2 anys no haurien de veure la televisió. El desenvolupament cerebral i social
depèn de les experiències reals.
 Primera infància: calen estímuls multisensorials i varietat d’activitats. El joc imaginatiu es
millor per al desenvolupament que el joc imitatiu que produeix veure la televisió.
 Edat escolar: La televisió resta temps d’altres coses. Molts infants de primària no
distingeixen entre realitat i fantasia i no comprenen les finalitats de la publicitat. Són molt
susceptibles a l’impacte negatiu d’una exposició excessiva a les pantalles.
 Adolescència: La pregunta per la pròpia identitat pot trobar resposta en models i guions
de televisió que poden produir desinformació.
Funció mediadora de la família
Configurar la llar com un entorn mediàtic positiu
Establir regles clares i justes sobre l’ús dels mitjans en la família
Fomentar la visió crítica i activa dels programes, potenciada per les converses familiars

11.  Limitar el temps d’ús de les pantalles.
 Seleccionar continguts i presentacions de qualitat.
 Evitar les pantalles a l’habitació del nen o de la nena.
 No utilitzar els mitjans com a “cangur electrònic”.
 Fomentar el temps en família i compartir l’ús de les pantalles amb els
infants.
 No utilitzar l’ús dels mitjans com a premi o càstig, ja que això els atorga
major importància.
 Mediar entre els infants i els continguts, tot explicitant i contraposant
raons als efectes potencialments negatius dels continguts violents i ajudant
a comprendre els arguments o la intencionalitat dels programes, dels jocs
o de la publicitat.
Alguns principis bàsics

12. Identificació amb els personatges, tot adoptant les característiques dels herois
com a pròpies.
Imitació d’un model socialment acceptable, l’heroi.
Agudització. La violència com a estímul desencadenant dels comportaments
violents.
Ansietat. Por a l’entorn violent i respostes imitatives de violència com a
conducta defensiva.
Associació i activació. La violència com a única resposta. La seva repetició
disminueix el llindar de sensibilitat i facilita l’activació de respostes semblants.
Desensibilització. Disminució del malestar i habituació. La resposta violenta és
cada cop més fàcil.
La mediació transformadora
com a eina per a la gestió pacífica dels conflictes
Cal tenir en compte els mecanismes psicològics que intervenen en el procés d’assumpció de la violència
i atendre les necessitats de l’agredit i de l’agressor, tot vetllant per una gestió positiva dels conflictes com
a oportunitat d’aprenentatge.

13.  La violència mai no és un joc.
 El conflicte és un company de la maduració i el creixement, cal aprendre a
gestionar-lo.
 Desenvolupar estratègies d’afrontament que incorporin no violència,
creativitat i empatia.
 Evitar les situacions que afavoreixin l’habituació i la desensibilització.
 Proporcionar models alternatius d’acord amb una cultura de pau.
La mediació transformadora
com a eina per a la gestió pacífica dels conflictes
Cal tenir en compte els mecanismes psicològics que intervenen en el procés d’assumpció de la violència
i atendre les necessitats de l’agredit i de l’agressor, tot vetllant per una gestió positiva dels conflictes com
a oportunitat d’aprenentatge.