Act 4 bloc 4 val

Tema:
Empreses de Base Tecnològica
Activitats formatives transversals obligatòries comunes
ACTIVITAT4>BloC 4

Professora:
María Jesús Pastor Llorca
Vicerectora de Transferència, Innovació i Divulgació científica

Índex
1. Presentació
2. Transferència de Coneixement
3. SGITT-OTRI: creació EBTs
4. EBTs i emprenedoria
5. Què es una EBT? Per què? Beneficis?
6. Marc jurídic
7. Normativa de creació d'EBTs a la UA
8. Finançament... unes pinzellades

1. Presentació
Vicerectorat de Transferència,
Innovació i Divulgació Científica
Secretariat de Transferència
de Coneixement
Oficina de Transferència de Resultats
d’Investigació (OTRI)
Unitat de Creació d’Empreses de
Base Tecnològica (EBTs)

CONEIXEMENT
TRANSFERÈNCIA
Grups Investigació
Instituts Universitaris
Oficina de Transferència
(SGITT-OTRI)
Serveis Tècnics
d’Investigació
Propietat
Industrial i Intel·lectual
Àrea de Relacions
amb l’empresa
Creació d’EBTs
1. Presentació
Les EBTs de la UA són
empreses que exploten
resultats d’investigació
Estes empreses es
vinculen al Parc Científic

2. Transferència
del
coneixement

 Docència
 Investigació
 Transferència de Coneixement
 Contractes (I+D, prestació serveis, assessoria) per a cobrir necessitats de
les empreses
 Desenvolupant projectes conjuntament amb empreses (I+D col·laborativa)
 Llicència d'explotació
 Creant una empresa des de la recerca (EBT)
La investigació ha d'arribar al mercat, ha d'aprofitar-se per la societat…COM?
Missions de la Universitat

Interacció Universitat-Empresa
Prestació
de
serveis
Assesoria
Tècnica
Contracte
d’I+D
Acord
d’I+D
col·laborativa
Llicència
d’explotació
Laboratori
Mixte
d’I+D
EMPRESA
DE
BASE
TECNOLÒGICA

3. SGITT-OTRI:
creació EBTs
3.1. SGITT-OTRI
3.2. SGITT-OTRI: Creació Empreses de
base tecnològica
3.3. Què és una EBT?

Qui és responsable de la transferència Universitat-Empresa?
• Investigadors
• Oficines de Transferència (OTRIs)
SGITT-OTRI
Servei de Gestió de la Investigació i de Transferència de Coneixement
3.1. SGITT-OTRI

(1) No es pot traduir per ser una imatge (arxiu en format jpg)

base tecnològica

http://sgitt-otri.ua.es/es/creacion-empresas/
TÈCNIC RESPONSABLE :
• Loren Moreno Monteagudo
 E-mail: loren.moreno@ua.es
 Telèfon: +34 965903400, ext. 9883
base tecnològica
Serveis: Informació i assessorament sobre la creació de EBTs a partir de
resultats de recerca de la UA.
Suport i gestió al llarg de les fases del procés de creació de l'Empresa (Idea,
Definició del projecte, Pla d'empresa, Viabilitat Econòmica i Tècnica, Legislació,
Valoració de la Tecnologia, Procediment intern de creació…)

Base Tecnològica

• Una EBT UA és una EMPRESA, BASADA en la TECNOLOGIA
desenvolupada en la Universitat d'Alacant.
• Empreses promogudes per PERSONAL INVESTIGADOR
• Objecte de negoci: explotació comercial de la TECNOLOGIA
DESENVOLUPADA A LA UA.
• Hi ha un procediment de creació i aprovació de EBT UA (Normativa
de creació de EBT de la UA)
• Hi ha un contracte de transferència de tecnologia entre la UA i la
EBT
• La UA és un dels socis de la nova empresa, encara que no intervé
en la seua gestió.

4. EBTs i
emprenedoria
4.1. Universitat Emprenedora
4.2. Programa UAemprende

Objectiu institucional de la UA: Potenciar la emprenedoria en la
comunitat universitària:
 Treballar la emprenedoria en les aules
 Fomentar la cultura emprenedora dels investigadors i estudiants
 Impulsar la creació d'empreses innovadores (EBTs i startups)
 Facilitar la transferència del coneixement a la societat
 Col·laborar amb altres agents: agències de desenvolupament
local, associacions empresarials, fundacions, etc.

Recoger en un único programa la apuesta institucional por el fomento de la
cultura emprendedora y la innovación.
A quién se dirige:
• INVESTIGADORES (futura EBT: explotación resultados de investigación)
• ESTUDIANTES Y EGRESADOS (futura startup: idea innovadora, no explota
resultados de investigación)
• PROFESORES como canal para estimular el emprendimiento entre el
alumnado.
Programa ua:emprende.
Objetivo: cada vez más empresas innovadoras creadas desde la UA
http://uaemprende.ua.es/

Sensibilizar y promover el emprendimiento entre los distintos colectivos
universitarios, desde estudiantes y egresados/as como personal docente e
investigador.
Objetivos
Recoger todas las actividades que en materia de emprendimiento se llevan a
cabo en la Universidad de Alicante, para dotarlas de una identidad única.
Proponer un programa estructurado en fases, donde tengan cabida todas las
actividades, programas y premios desarrollados por los diversos agentes de la
UA, permitiendo mayor coordinación, sinergias…

4.2. Programa ua:emprende
Fases. De la idea a l’empresa
De la investigació a la EBT

• Objetivo: estimular a los investigadores y estudiantes a que
desarrollen ideas innovadoras. Aunque la sensibilización será
algo continuo dentro de un programa de fomento de
emprendimiento, y completado por iniciativas de los Centros…
Se plantean algunas acciones posibles al inicio de curso como
jornada de experiencias o casos de éxito.
Fase 1: Sensibilización
y dinamización
• Objetivo: formación con cursos y talleres (modelo de negocio,
plan de empresa…) Asesoramiento individualizado a los
emprendedores para ayudarles a evaluar si su idea tiene
potencial para convertirse en un buen negocio.
Fase 2: Desarrollo y
maduración de ideas
• Concurso Impulso: concurso UA para premiar iniciativas
empresariales innovadoras promovidas por investigadores,
estudiantes y egresados.
• Promueve y esponsoriza otras iniciativas en el ámbito de la UA y
fuera de él cuya finalidad es premiar y apoyar las iniciativas
emprendedoras.
Fase 3: Impulso
(concurso)

Serveis a l’investigador emprenedor
A més de la formació grupal de UA: emprén, assessorament
individualitzat per a investigadors per a la unitat de creació de EBTs de
la OTRI.
 Assignació d'un tècnic especialitzat a cada projecte
 Desenvolupament i maduració de la idea
 Valorització de la tecnologia
 Avaluació de la viabilitat comercial del projecte i assessorament en
l'estratègia de comercialització preferent
 Suport en l'elaboració del pla d'empresa
 Xarxa de contactes

 Cerca de finançament
Presentació a convocatòries públiques
Contactes amb inversors privats, Capital de risc, Business
Angels
Participació en fòrums de finançament
 Tràmits de constitució
Tràmits per a l'aprovació per la UA, acords de transferència de
tecnologia i de socis, estatuts societat...
 Parc Científic de Alacant

5. EBT. Aspectes
remarcables
5.2. Què és una EBT UA?
5.3. Llicència vs EBT
5.4. Per què? Beneficis

Tractant de simplificar…
SPIN-OFF: empresa derivada d'una altra empresa “matriu” o “mare”.
START-UP: segons Steve Blank, una start-up és un empresa d'alt
contingut tecnològic que dedica els seus primers anys de vida a trobar el
seu model de negoci. A Espanya s'associa aquest terme a iniciatives
emprenedores de caràcter tecnològic i innovadores promogudes per
estudiants.
EMPRESA DE BASE TECNOLOGICA (EBT): Empreses intensives en
tecnologia o coneixement, que es converteix en el seu avantatge
competitiu.
EBT de la UA: spin-off de la UA, de base tecnològica, que explota
tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UA.

• Una EBT UA és una EMPRESA, BASADA en la TECNOLOGIA
desenvolupada a la Universitat d’Alacant.
• Empreses promogudes per PERSONAL INVESTIGADOR.
• Objecte de negoci: explotació comercial de la TECNOLOGIA
DESENVOLUPADA EN LA UA.
• Hi ha un procediment de creació i aprovació d’EBT UA (Normativa
de creació d’EBT de la UA)
• La UA és un dels socis de la nova empresa, encara que no intervé
en la seua gestió.

• De qui és la tecnologia que explotarà comercialment la EBT?
• La tecnologia és de la UA. Serà necessari donar-li els permisos a la EBT
perquè puga dur a terme aquesta explotació comercial.
Donar-li PERMISOS = TRANSFERIR TECNOLOGIA
• Mitjançant el corresponent CONTRACTE de transferència de tecnologia,
la EBT podrà usar la tecnologia UA per a finalitats comercials.

Característica Licencia EBT
Equipo promotor Investigadores;
baja implicación
Equipo equilibrado;
investigadores y más;
Alta implicación
Inversión (tiempo, dinero,
esfuerzo) pre y post-
licencia
Pre: significativo
(búsqueda de licenciatario,
puesta a punto)
Post: mínimo
Alto
Retornos a la Universidad Regalías Regalías;
Reparto de beneficios;
Venta de participaciones
en la sociedad
Retornos a los inventores
o promotores
Regalías regalías;
reparto de beneficios, en
su caso;
venta de participaciones,
en su caso
Mercado; necesidades de
financiación
Existen empresas
licenciatarias?
Financiación para la puesta
a punto
Según sectores puede ser
muy alta
5.2. Llicència vs EBT

• En ocasions, única forma de traslladar la recerca al comprat
• absència de licenciatarios
• Dinamització del teixit industrial i empresarial
• Solen nàixer xicotetes però amb gran capacitat de creixement
• Necessiten personalment altament qualificat: llocs de treball per a estudiants
i investigadors
• La nova empresa col·laborarà amb la Universitat
• Més transferència de tecnologia
• Hi ha finançament específic per a aquest tipus d'empreses, així com
instal·lacions específiques (parcs científics i incubadores)
• Cap a un ecosistema innovador

a) Per al investigador:
• Traslladar la seua investigació al mercat
• Eixida professional per a membres del grup d’investigació
• Rendibilitats econòmiques.
 Regalies que apleguen als inventors
 Repartiment de beneficis, com a socis
 Venda de participacions

a) Per a la Universitat:
• Imatge
• Eixida professional de personal i estudiants
• Més transferència i col·laboració amb l’empresa
• Rendibilitat econòmica per a la Universitat
 Capital Social
 Regalia i d’altres pagaments del contracte de
transferència

6. Marc jurídic
• Marc legislatiu Estatal
 Llei Orgànica d’Universitats / LOMLOU
 Llei de la Ciència
 Llei de Patents
 Llei de Economia Sostenible
• Marc Normatiu de la Universitat
 Creació d’Empreses de Base Tecnològica
 Propietat Industrial i Intel·lectual

LOU, LOMLOU
Permet que un professor puga treballar en una EBT  via excedència
temporal (art 83.3)
6. Marc jurídic
Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, i la seua modificació,
Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
 Art. 83.3, permet a un professor funcionari o contractat amb vinculació
permanent sol·licitar una excedència temporal per a treballar en una EBT;
que provinga de patents o resultats de recerca finançats parcial o totalment
amb fons públics; que el professor justifique la seua intervenció en
aqueixos projectes; màxim cinc anys; dret a reserva del seu lloc de treball i
el seu còmput a l'efecte d'antiguitat.

6. Marc jurídic
 Permet que el professor funcionari puga tenir més del 10% de participació en
el capital social de l'empresa i forme part dels òrgans de govern (Disposició
Addicional 24)
LOU, LOMLOU
Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, i la seua modificació,
Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril.
 Disposició Addicional 24ª : elimina les restriccions expressades en l'article
12.1.b i 12.1.d de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del
personal al servei de les Administracions Públiques.
 Per a “professors i professores funcionaris”, que participen en EBT
promogudes i participades per la Universitat.
 Cal que hi haja l’aprovació per part del Consell Social i del Consell
de Govern.

Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la
Innovació
Art. 18: En la pràctica, permet també al personal contractat tenir més d'un
10% en el capital social de la EBT, i participar en els òrgans de govern.
 Sempre que siga “personal investigador”
 Sempre que tinga un contracte de durada determinada amb la EBT
(mantenint també la seua vinculació laboral amb la UA)
6. Marc jurídic

Article 18 Autorització per a donar serveis en societats mercantils
Les Universitats públiques […] podran autoritzar al personal investigador la prestació de
serveis, mitjançant un contracte laboral a temps parcial i de durada determinada, en
societats mercantils creades o participades per l'entitat per a la qual dit personal preste
serveis.[…]  les EBT entrarien dins d'aquestes societats mercantils
Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada ni l'horari del lloc
de treball inicial de l'interessat, i quedaran automàticament sense efecte en cas de
canvi de lloc en el sector públic  cal demanar compatibilitat.
Les limitacions establides en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del
personal al servei de les Administracions Públiques, no seran aplicables al personal
investigador que presten els seus serveis en les societats que creen o en les quals
participen les entitats a què es refereix aquest article […]  si es compleixen totes les
condicions podrà prendre més del 10% del capital social i participar en els òrgans de
govern.
6. Marc jurídic
Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació

6. Marc jurídic
Poden els professors, contractats i funcionaris, crear una empresa que
explote el seu treball de recerca (EBT)?
• Sí
Pot un professor treballar en una EBT?
• Demanar excedència temporal (5 anys), reserva del lloc de treball i còmput a l'efecte
d'antiguitat.
• A més, art. 18 LdC, contracte laboral a temps parcial i de durada determinada, en societats
mercantils creades o participades.
Pot tenir més d’un 10% en el capital social d’una EBT?
• Sí, tant els funcionaris com els contractats, sempre que es donen una sèrie de condicions.
Pot pertànyer a l‘Òrgan de Govern d’una EBT?
• Ídem a l’anterior.

7. Normativa de
creació d’EBTs a
la UA
7.1. Normativa d'EBTs de la UA
7.2. Passos a seguir per a la creació d'EBT
7.3. Funcions de l'investigador a una EBT
7.4. Funcions de la UA

• Aprovada per la UA a 2008
• Definició
 Aquelles promogudes per la UA a sol·licitud de PDI
 Objecte de negoci basat en tecnologia
desenvolupada per la UA
• Característiques
 Aprovació per part de la UA
 Contracte de Transferència de Tecnologia
 Participació de la UA, contracte entre socis
• Participació de UA-EBT
 Valoració de la UA i participació en la EBT sempre
de forma minoritària
7.1. Normativa d’EBTs de la UA

IDEA
Preevaluación
de la tecnología PROPUESTA
EBT
EVALUACIÓN INFORME
SGITT-OTRI
COMISIÓN
EBT
CONTRATO
TRANSFERENCIA
PACTO SOCIOS
CONSEJO DE
GOBIERNO
CONSEJO
SOCIAL
CREACIÓN
EBT
Asesores externos
Evaluación de la tecnología
Apoyo en Plan de Empresa
Modelo de negocio
Valoración de la tecnología
Aporte de la UA
7.1. Normativa d’EBTs de la UA

7.2. Passos a seguir per a la creació EBT
Idea
• Investigador con una idea con potencial
• Se detecta el estado de desarrollo y las necesidades
• Se trabaja en la maduración de la idea
Solicitud
• Plan de empresa
• Participación del PDI en la EBT
• Participación del PDI en la tecnología a transferir
• Memoria de la tecnología
Evaluación
OTRI
• Evaluación Técnica por parte del SGITT-OTRI
• Valoración de la aportación de la UA
• Retornos del contrato de transferencia
• Informe expertos externos

Comisión de
EBT
• Dictamen de la Comisión de EBT
• Aportación de la UA a la EBT
• Condiciones de la transferencia (CONTRATO) 
contraprestación y participación en el capital social
Consejo
Social
• Recibe el dictamen de la Comisión EBT y resto de
información
• Emite un Informe al respecto
Consejo de
Gobierno
• Emite acuerdo explícito sobre la aprobación de la EBT

Contrato de
Transferencia
• A firmar entre la UA y la EBT
• Debe ser aprobado por el Departamento o por el
Instituto de Investigación correspondiente
Pacto de
socios
• La UA a través de la Fundación Parque Científico de
Alicante, participa en el capital social de la empresa
Constitución
ante notario
• Preparación de la documentación para la constitución
ante notario

7.3. Funcions de l’investigador a una EBT
• Inventor, aportació a la PI
• Soci de l'empresa (+ 10% compatibilitat)
• Participació en òrgans de Govern (compatibilitat)
• Treballador (excedència temporal o contracte temps parcial
durada determinada segons art.18 LdC)

7.3. Funcions de la UA
• Promou la creació de la EBT
• No interfereix en la gestió de la EBT
• És un dels SOCIS de la EBT: no directament, sinó a través de la
Fundació Parc Científic de Alacant

8. Financiació…
unes pinzellades
8.1. Aspectes generals
8.2. Finançament EBTs
8.3. Business Angels
8.4. Entitat de capital risc
8.5. Recursos aliens

• Contractes o convenis amb empreses, fundacions…
• La càtedres universitat-empresa;
• Instrument per a col·laboracions a llarg termini, amb objectius
amplis en docència i recerca i una aportació econòmica
mínima. Constitueix una via de patrocini i mecenatge per a
finançar la recerca.
El finançament de la recerca en la Universitat és fonamentalment pública.
Es complementa amb finançament privat a través de:
8.1. Aspects generals

Les aportacions dels socis promotors
L'autofinançament dels promotors és el punt de partida del projecte,
difícilment es podrà convèncer a altres individus o institucions perquè
arrisquen fons en el projecte si els promotors no ho han fet.
Família i amics
• Aquesta és la primera font de finançament extern als emprenedors.
• L'import que es pot obtenir de finançament sol ser limitat, però és de fàcil
accés.
• Inverteixen en la persona més que en el negoci.
• La proximitat emocional pot generar conflictes.
8.2. Finançament EBTs

Habitualment aporten el seu know-how i experiència amb implicació directa en
la gestió i evolució del projecte.
Associació Espanyola de Business Angels (AEBAN) www.aeban.es
CvBan. Associació que representa inversors privats Comunitat Valenciana
Business Angels Network
En els darrers anys estan professionalitzant-se, organitzant-se en xarxes.
Inversors privats interessats a donar suport i participar en nous negocis.
La seua permanència és temporal: volen vendre la seua participació en un
temps (5 a 7 anys) i poder recuperar així amb escreix els diners invertits.
Són bastant receptius a invertir en la fase inicial d'un projecte (capital llavor o
capital start-up).
8.3. Business Angels

Societats que es dediquen a invertir recursos (a mitjà i llarg termini) en
empreses generalment innovadores.
Sol ser participació en l'accionariat o préstecs participatius, en el qual l'aval en
serà el projecte mateix.
Associació Espanyola d’Entitats de Capital Risc i Inversió (ASCRI)
representa al 90% de les societats de capital risc en Espanya
Solen cercar projectes que hagen demostrat en el mercat la seua viabilitat
durant almenys un o dos anys i necessiten capital per a finançar-ne
l’expansió i consolidació (capital desenvolupament).
8.4. Entitat de capital risc
© María Jesús Pastor

El més habitual en el nostre teixit empresarial de PIMES és que el
finançament alié siga bancari.
FINANÇAMENT PÚBLIC
CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològico Industrial) (www.cdti.es)
El CDTI és una Entitat Pública Empresarial, dependent del Ministeri
d'Economia i Competitivitat, que promou la innovació i el
desenvolupament tecnològic de les empreses espanyoles.
És l'entitat que canalitza les sol·licituds de finançament i
suport als projectes de I+D+i d'empreses espanyoles en els àmbits
estatal i internacional (programes MINECO o Europeus).

Institut de Crèdit Oficial (ICO) Banc Públic: línies ICO per a Empreses i
Emprenedors
ENISA (Empresa Nacional d’Innovació S.A.), finançament a la PIME,
creació, creixement o consolidació.
IVF ( Institut Valencià de Finances) – IVACE finançament per a PIMES i
emprenedors Comunitat Valenciana.
Finançament PÚBLIC

María Jesús Pastor Llorca
maria.pastor@ua.es
Vicerectora de Transferència, Innovació i Divulgació Científica

Act 4 bloc 4 val

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Similar to Act 4 bloc 4 val

Similar to Act 4 bloc 4 val (20)

More from Rosabel UA

More from Rosabel UA (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Act 4 bloc 4 val