20130628 Taller H2020 Lleida RIS3: JIbañez i Fanes

429 views

Published on

20130628 Taller H2020 Lleida RIS3: JIbañez i Fanes

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
429
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

20130628 Taller H2020 Lleida RIS3: JIbañez i Fanes

  1. 1. Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) DGR
  2. 2. Les tres prioritats d’Europa 2020  Creixement intel·ligent, basat en el coneixement i la innovació.  Creixement sostenible, eficient en l’ús dels recursos i respectuós amb el medi ambient.  Creixement integrador, que crea ocupació i genera cohesió econòmica, social i territorial. Amb l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020) Catalunya ha fet seves aquestes prioritats. 2
  3. 3. Energies renovables Recerca i innovació Formació i ocupabilitat Cooperació entre regions Eficiència Energètica Suport a les PIMES La política de cohesió és el principal instrument de la UE per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador  La RIS3 és un element clau de la política de cohesió de la UE per al període 2014-2020: 1. dóna suport a la concentració temàtica dels fons i 2. reforça la programació estratègica dels fons i l’orientació cap a resultats. 3
  4. 4. Definició de RIS3 4 Una RIS3 és una agenda de transformació econòmica integral d’àmbit regional, basada en la innovació, la recerca i la col·laboració entre agents de la quàdruple hèlix.
  5. 5. Elements de RIS3 1. Priorització: selecció d’un nombre limitat de prioritats en funció de les fortaleses i de l’especialització internacional (choices). 2. Reforçament dels avantatges competitius: mobilització de talent i ajust de les capacitats d’R+D+I d’acord amb les necessitats i les capacitats del teixit empresarial (competitive advantage). 3. Massa crítica de recursos i talent: cooperació intersectorial i interregional per estimular la diversificació especialitzada i evitar duplicacions i fragmentació (critical mass). 4. Lideratge col·laboratiu: implicació de tots els actors (universitats, empreses, administracions i societat civil: quàdruple hèlix) en sistemes d’innovació eficients amb sinergies entre instruments de finançament (europeu, estatal, regional; collaborative leadership). 5
  6. 6. Enfocament del procés RIS3 1. Definició de l’estratègia RIS3 1. Prioritats 2. Especialització 3. Pla d’acció 2014-2020 2. Programació dels instruments 1. Programes operatius dels fons europeus 2. Instruments de finançament 3. Programes, projectes i iniciatives RIS3 1. Desenvolupament de programes de recerca, innovació i suport al teixit productiu 2. Definició d’iniciatives i sol·licitud de fons europeus 3. Avaluació i selecció d’iniciatives, segons els criteris i llistes de control (check-lists) RIS3 4. Execució i seguiment 5. Avaluació dels resultats 6
  7. 7. Step 1. Analysis of the regional context and potential for innovation Step 2. Governance: Ensuring participation and ownership Step 3. Elaboration of an overall vision for the future of the region Step 4. Identification of priorities Step 5. Definition of coherent policy mix, roadmaps and action plan Step 6. Integration of monitoring and evaluation mechanisms Consulta d’experts Consulta inter- departamental Consulta pública Trobades sectorials Consulta territorial Impulsat per: Secretaria d'Empresa i Competitivitat, DG de Recerca i DG de Política i Promoció Econòmica. Procés d’elaboració de la RIS3CAT 7
  8. 8. Índex 1. El model de la RIS3 i l’estratègia RIS3CAT 2. Presentació dels avenços (fases 1-3) 3. Elements de debat 4. Presentació dels avenços (fase 4) 5. Elements de debat 8
  9. 9. Anàlisi del context regional i del potencial d’innovació  S’estructura en tres exercicis:  Anàlisi global de l’economia catalana que estableix el marc de discussió per a la RIS3CAT.  Anàlisi DAFO per identificar els reptes i oportunitats interns i externs que s’han d’enfrontar i explotar en el desenvolupament de l’estratègia.  Anàlisi per a la priorització RIS3CAT amb l’objectiu d’identificar els sectors econòmics i els àmbits científics i tecnològics catalans diferencials. 9
  10. 10. Fortaleses de l’economia catalana  Tradició industrial i emprenedora, amb una estructura empresarial molt diversificada sectorialment, concentrada territorialment i amb predomini de pimes.  Economia oberta i exportadora, amb una forta capacitat d’atracció d’empreses estrangeres i un creixent nombre de multinacionals industrials catalanes.  La imatge de marca i qualitat de vida de Barcelona genera una forta capacitat d'atracció d’activitat internacional.  Compromís polític amb l’R+D que ha donat lloc a un sistema de ciència i tecnologia amb reconeixement internacional i amb capacitat de produir, atraure i retenir talent. 10
  11. 11.  Escassa presència d’empreses globals de capital nacional amb dimensió suficient per competir amb les grans multinacionals i de multinacionals estrangeres amb processos d’alt valor afegit  El model de creixement dels anys previs a la crisi (basat en l’ús extensiu d’ocupació i en el creixement de la demanda interna) va frenar la productivitat i el procés d’adaptació del teixit productiu al nou entorn mundial.  Les exportacions es concentren en pocs sectors i en el mercat de la UE.  Manca de cooperació i d’aliances estratègiques entre les empreses i aquestes i el sistema productor de coneixement. L’esforç en R+D encara és insuficient. Debilitats de l’economia catalana 11
  12. 12. Reptes comuns a les economies europees  Augmentar la competitivitat al mercat mundial i contribuir al desenvolupament d'un procés de fabricació més sostenible i respectuós amb el medi ambient.  Transformar els avenços tecnològics en productes comerciables i en creixement econòmic .  Garantir un sistema alimentari que s'adapti al canvi climàtic i sigui sostenible, satisfaci la creixent demanda d'aliments i protegeixi l'entorn natural i la salut humana.  Millorar la qualitat de vida dels ciutadans de totes les edats i mantenir la sostenibilitat econòmica dels sistemes d'atenció sanitària i social.  Fer la transició cap a una economia verda, hipocarbònica i resistent al canvi climàtic.  Desenvolupar i implementar enfocaments nous i innovadors que permetin gestionar de manera sostenible les pressions creixents sobre els recursos hídrics.  Fomentar unes societats segures en el context de la creixent interdependència global i la transició cap a societats digitals.  Impulsar un desenvolupament urbà més intel·ligent, sostenible i inclusiu i amb baixes emissions de carboni. 12
  13. 13. Reptes estratègics de la RIS3CAT 13 1. Reforçar la identitat industrial i emprenedora de Catalunya, així com la productivitat i el capital humà del teixit de pimes. 2. Promoure la internacionalització de les empreses, especialment als mercats emergents, i atraure inversió estrangera. 3. Afavorir la consolidació i creixement de les empreses multinacionals catalanes i augmentar el valor afegit de les empreses multinacionals estrangeres amb presència a Catalunya. 4. Activar els sectors d’alt valor afegit i els clústers emergents. 5. Millorar la transferència i la col·laboració entre el sistema públic d’R+D i les empreses i mercats. 6. Mantenir i ampliar les capacitats científiques i tecnològiques del país. 7. Aprofitar el posicionament internacional de la marca Barcelona i activar l’atracció i la fixació de talent per a Catalunya.
  14. 14. Reptes clau connectats amb la RIS3CAT 14 8. Millorar la qualitat del sistema formatiu a tots els nivells, en connexió amb les demandes i oportunitats de les empreses i de la societat en general. 9. Millorar les infraestructures i aprofitar la localització geoestratègica de Catalunya amb relació als fluxos globals. 10.Resoldre el problema estructural de finançament públic i privat.
  15. 15. a. Estructura i especialització econòmica b.1. Demanda tecnològica i R+D b.2 Oferta tecnològica i R+D c. Valoració qualitativa de les possibilitats de col·laboració i innovació d. Reptes globals i prospectiva tecnològica i de mercat global Especialització econòmica Especialització cientificotecnològica Anàlisi de l’especialització 15
  16. 16. Visió 2020 Catalunya és un país de base industrial amb una economia oberta, competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat, un teixit empresarial diversificat i un sistema propi de recerca d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i inclusiva. Hi conviuen multinacionals i empreses locals; sectors consolidats amb lideratge internacional i sectors tecnològics emergents. 16
  17. 17. Objectius estratègics 17  Modernitzar el teixit empresarial mitjançant la millora de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.  Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat.  Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i emergents del territori.  Millorar globalment el sistema innovador català, reforçar la competitivitat de les empreses (particularment de les pimes) i orientar les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l’emprenedoria.
  18. 18. Índex 1. El model RIS3 i l’estratègia RIS3CAT 2. Presentació dels avenços (fases 1-3) 3. Elements de debat 4. Presentació dels avenços (fase 4) 5. Elements de debat 18
  19. 19. Els 4 eixos de la RIS3CAT La RIS3CAT s’estructura en quatre eixos que permeten combinar la focalització amb la transversalitat i que responen als objectius estratègics.  Eix 1. Àmbits sectorials líders: reforçar els àmbits sectorials líders en què Catalunya té avantatges competitius.  Eix 2. Clústers emergents: impulsar clústers emergents a partir de l’exploració d’àmbits nous en els quals Catalunya té oportunitats concretes.  Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores: impulsar tecnologies transversals facilitadores amb capacitat transformadora del teixit empresarial.  Eix 4. Millora general de l’entorn d’innovació: innovació no tecnològica i millora global de l’entorn d’innovació. 19
  20. 20. Eix 1. Àmbits sectorials líders Programa d’actuacions que donen suport a la modernització d’activitats amb una certa massa crítica en les quals Catalunya té avantatges competitius.  Focalització en un nombre limitat de sectors amb massa crítica i avantatges competitius contrastats.  Diàleg estratègic publicoprivat.  Establiment d’un full de ruta a llarg termini  Suport públic a llarg termini amb finançament substancial.  Desenvolupament d’oportunitats particulars de l’àmbit sectorial, en confluència amb noves capacitats d’innovació tecnològica i no tecnològica. 20
  21. 21. Energia i recursos naturals Inclou les activitats de gestió dels recursos energètics, naturals i dels residus. En particular en activitats de més valor afegit i contingut innovador com l’eficiència energètica, la cogeneració, la domòtica, les energies renovables i la fusió nuclear. Alimentació Inclou la indústria agroalimentària, però també altres graons de la cadena de valor com els sectors primaris, la gran distribució, les indústries de l’envasat i l’embalatge, la maquinària per a l’alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració. Sistemes industrials Són les activitats que tenen com a habilitat genèrica la gestió i el desenvolupament de sistemes industrials eficients (maquinària i equips; robòtica; productes informàtics, electrònics i òptics, i material i equips elèctrics). S’inclouen especialment les activitats relacionades amb l’enginyeria de procés i l’advanced manufacturing. Mobilitat sostenible Inclou el sector de l’automoció i les activitats relacionades, però també té implicacions en l’electroquímica, l’energia, l’electrònica, els nanomaterials, Internet, telefonia mòbil, etc. Indústries de disseny Indústries que tenen en comú un fort vincle amb el disseny com a factor transversal clau: tèxtil, confecció, pell, calçat, joieria i mobiliari. Salut i ciències de la vida Química fina, preparats farmacèutics, universitats, parcs científics i tecnològics, centres de recerca, indústria de tecnologies mèdiques, hospitals i clíniques, assegurances i serveis relacionats. Indústries basades en l’experiència Inclou les indústries creatives i culturals (edició, arts gràfiques, multimèdia, audiovisual, producció àudio i vídeo, artesania) i serveis clau a Catalunya com el turisme i els esports. 21
  22. 22.  L’eix 2 ha de facilitar un procés de descoberta emprenedora, liderat des de la iniciativa privada, en el qual els emprenedors (del sector públic i del sector privat) explorin i contrastin noves oportunitats de mercat.  Els clústers emergents  Estan constituïts per un grup d’agents, amb implicació central del sector privat, que desenvolupen un programa de treball conjunt orientat a explotar una nova oportunitat de negoci o respondre a una tendència global incipient que presenta altes probabilitats de creixement.  Estan basats en noves tecnologies, avenços científics aplicables pel sector productiu, desenvolupaments multidisciplinaris, integració de tecnologies existents en nous productes i processos o tendències i nínxols de mercat poc explotats, entre altres. Eix 2. Clústers emergents 22
  23. 23.  Programa dinàmic en concurrència competitiva (sense limitacions del nombre de clústers):  Els clústers emergents s’organitzen de forma ad hoc per generar i desenvolupar iniciatives segons un programa conjunt.  Els clústers es basen en oportunitats atractives en l’àmbit internacional i els agents implicats tenen capacitat de lideratge global.  No hi ha requisits de massa crítica ni restriccions sobre la combinació sectorial d'actors.  S’incentiva el cross-clustering i la identificació d'oportunitats d'innovació en el creuament de diverses disciplines, indústries i tecnologies que permetin generar activitat econòmica i crear ocupació.  Les barreres d'entrada i de sortida són baixes, amb avaluacions freqüents (procediment de sortida clar per si els objectius no s’assoleixen o l’oportunitat de mercat no es verifica). Característiques de l’eix de clústers emergents 23
  24. 24.  Actuacions basades en el desenvolupament i la innovació tecnològica aplicada als sectors productius consolidats i emergents.  Iniciatives tecnològiques generades en l’encreuament de necessitats i oportunitats dels àmbits sectorials líder i dels clústers emergents (l’eix 3 és transversal als eixos 1 i 2).  Les actuacions s’orienten a:  desenvolupar capacitats tecnològiques que proporcionin aplicacions i millores diferencials al teixit productiu,  fomentar la transferència de tecnologia i l’assimilació per part del teixit empresarial de les tecnologies transversals facilitadores,  fomentar línies pilot o de validació precoç de productes i  fomentar la creació i el creixement de noves empreses innovadores en els sectors de tecnologia punta. Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores 24
  25. 25. TIC (inclou electrònica) Les TIC permeten la captació, tractament, emmagatzemant i transmissió de la informació sota totes les seves formes possibles. La micro i nanoelectrònica son les tecnologies que permeten el disseny, fabricació i acoblament de dispositius i circuits a l’escala micro i nanomètrica per la seva incorporació a dispositius i sistemes. Nanotecnologia La nanotecnologia es l’estudi, disseny, creació i aplicació per a materials, aparells i sistemes funcionals mitjançant el control de la matèria a l’escala nanomètrica i de l’explotació dels fenòmens i de les propietats que es produeixen en aquest estat. Materials avançats Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies en la producció de nous materials i materials que substitueixen altres existents amb les característiques d’oferir noves propietats, reduccions de costos en la producció i dels impactes ambientals. Fotònica Es un àmbit científic i tecnològic multidisciplinari, que es basa en el coneixement i les aplicacions relacionades amb la llum, bàsicament la generació, control, tractament i detecció dels fotons en les franges de l’espectre visibles i no visibles. Biotecnologia La biotecnologia es la utilització d’organismes vius, sistemes biològics o els seus derivats per la creació o modificació de productes o processos. Es basa en l’aplicació dels coneixements en microbiologia, bioquímica, genètica, entre d’altres. La biotecnologia industrial es l’aplicació a escala industrial de les mateixes tecnologies per la producció química, farmacèutica, de nous materials , combustibles o processos relacionats amb el medi ambient. Manufactura avançada Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies més innovadores per optimitzar els sistemes de producció amb la finalitat d’obtenir nous productes, reduccions del temps, dels costos, d’energia i de matèries en els processos, augmentant els paràmetres de precisió , qualitat i seguretat al mateix temps que es redueixen els impactes ambientals. 25
  26. 26. Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació  Instruments per promoure la innovació al conjunt del teixit empresarial i la societat catalana (tant la innovació tecnològica com la no tecnològica).  Exemples: transferència tecnològica, compra pública innovadora, regulació facilitadora de la innovació i l’activitat econòmica, innovació als serveis públics, economia verda i ecoinnovació, capital risc, foment de la col·laboració per a la innovació entre agents de la quàdruple hèlix, internacionalització, emprenedoria, talent i formació. 26
  27. 27. Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació Eix 3: Tecnologies transversals Eix1. Àmbitssectorialslíders Eix2.Clústersemergents Relació entre els quatre eixos 27
  28. 28. www.gencat.cat

×