1. L’ESTRÈS

2. Història de l’estrès
 El concepte d'Estrès prové de la  Hans Selye es va graduar com a metge i va
dècada de 1930, quan un jove desenvolupar els seus famosos experiments de
austríac de 20 anys d'edat, l'exercici físic extenuant amb rates de laboratori
Hans Selye, va observar que que van comprovar l'elevació de les hormones
tots els malalts a qui estudiava, suprarenals, l'atròfia del sistema limfàtic i la
indistintament de la malaltia presència de ulceres gàstriques. A aquestes
pròpia, presentaven símptomes alteracions orgàniques el doctor Selye va
comuns i generals: cansament, denominar "estrès biològic".
perduda de l'apetit. Això va
cridar molt l'atenció a Selye, qui
li va denominar el "Síndrome
d'estar Malalt".

3. Què és l’estrès?
 Des de 1935, Hans Selye, va introduir el concepte d'estrès com
síndrome o conjunt de reaccions fisiològiques no especifiques de
l'organisme a diferents agents nocius de l'ambient de naturalesa física
o química.
 L'estrès és una reacció normal de la vida de les persones de qualsevol
edat i està produït per l'instint de l'organisme de protegir-se de les
pressions físiques o emocionals o, en situacions extremes, del perill.
 L'estrès és la resposta del cos a condicions externes que pertorben
l'equilibri emocional de la persona.

5. Tipus d’estrès
 El tractament de l'estrès pot ser complicat i difícil perquè existeixen
diferents tipus d'estrès:
 -Hipoestrès (poc estrès) i Hiperestrès (molt d’estrès)
 -Diestrès (un estrès negatiu) i Euestrès (estrès positiu, quan
l'estrès estimula a millorar-nos i superar-lo)
 -Estrès agut
 -Estrès agut episòdic
 -Estrès crònic
 Cadascun amb les seves pròpies característiques, símptomes,
durada i diferent tractament.

6. Tipus d’estrès
 Estrès Agut
 És la forma d'estrès més comuna. Consisteix en la combinació d’un
passat recent amb la pressió del futur proper. Els símptomes més
comuns són: irritabilitat, ansietat i depressió (les tres emocions
associades a l’estrès), mal de cap, mal de panxa (acidesa, diarrea,
gasos), dolor muscular, ritme cardíac accelerat, augment de
transpiració...
 L'estrès agut és estimulant i excitant a petites dosis, però amb excés
és esgotador. Com que és breu, l'estrès agut no té temps suficient per
a produir les grans lesions associades amb l'estrès crònic.
 L'estrès agut pot aparèixer en qualsevol moment de la vida de tot el
món, és fàcilment tractable i té una bona resposta al tractament.

7. Tipus d’estrès
 Estrès Agut Episòdic
 Hi ha individus que pateixen d'estrès agut amb freqüència, les vides de
la qual estan tan desordenades que sempre semblen estar immerses
en la crisi i en el caos. Van sempre corrent, però sempre arriben tard.
Si alguna cosa pot anar malament, els hi va malament. Semblen estar
permanentment en la cresta de l'estrès agut.
 Amb freqüència, els que pateixen estrès agut episòdic reaccionen de
forma descontrolada, molt emocional, estan irritables, i ansiosos..
 Sempre tenen pressa, tendeixen a ser bruscs i de vegades la seva
irritabilitat es converteix en hostilitat. Les relacions interpersonals es
deterioren ràpidament quan els altres reaccionen amb hostilitat real. El
lloc de treball es converteix en un lloc molt estressant per a ells.

8. Tipus d’estrès
 Estrès Crònic
 Es produeix quan les situacions anteriors ocorren repetidament i no
s'aconsegueix donar una resposta adequada als estressos que
romanen en el temps, les conseqüències psicofísiques es van
multiplicant i acumulant al llarg del temps.

10. Causes de l’estrès
 L’estrès és causat per qualsevol succés que generi una resposta
emocional. Això inclou tant situacions positives (el naixement d’un
fill), com situacions negatives (pèrdua de treball).
 L'estrès també sorgeix per irritacions menors, com esperar massa
en una cua o en el tràfic. Situacions que provoquen estrès en una
persona poden ser insignificants per a una altra.
 Segons Jean Benjamin Stora "l'estrès és causat per l'instint del cos
de protegir-se a si mateix".

11. Conseqüències de l’estrès
 L’estrès pot provocar diverses patologies degut al ritme de vida tan
alt que duim els humans actualment. Les malalties a conseqüència
de l'estrès poden classificar-se en dos grans grups:
 Malalties per Estrès Agut: apareixen en els casos d'exposició breu i
intensa als agents lesius, en situacions de gran pressió que
l'individu ha de solucionar, apareix en forma sobtada, evident, fàcil
d'identificar i generalment és reversible. Les malalties que
habitualment s’observen són: ulceres, estats de xoc, etc.
 Malalties per Estrès Crònic: la persistència de l'individu davant els
agents estressants durant mesos o inclús anys, produeix malalties
de caràcter més permanent, amb major importància i també de
major gravetat. Com per exemple: dispèpsia, gastritis, ansietat,
frustració, insomni, migranya, depressió, infart al miocardi,
addiccions, conductes antisocials, psicosis severes, etc.