1. Model de Prochaska aplicat a
l’obesitat
Cap a un model global en la conducta
addictiva que provoca l’obesitat

2. El model de Prochaska com a model
global
• Històricament ens hem trobat amb centenars de models per tractar les
conductes addictives. Es crea així una necessitat d’un model global de
canvi.
• Aquest model ha de ser aplicable des de les consultes més simples o
ambulatòries fins a programes extensos que incloguin l' ingrés del pacient.
• Aquest model inclou el procés des de que s’adverteix que hi ha un
problema fins que aquest problema deixa d’existir.
• El canvi en els processos d’addicció no és simple, la solució no passa
normalment per tractar una única variable ja que els fenòmens
acostumen a ser multivariables.
• El model de Prochaska integra:
 Estadis
 Processos
 Nivells de canvi

3. Estadis de canvi
• Precontamplació
• Contemplació
• Preparació
• Actuació
• Manteniment

4. Precontemplació
• L’individu no té previst fer cap canvi en els seus hàbits
alimentaris, com a mínim en els pròxims 6 mesos.
• Es pot trobar en aquest estadi per manca d’informació o per
informació incorrecta sobre les conseqüències de les seves
conductes.
• Pot ser que l’individu se senti desmoralitzat i no es vegi capaç
d’afrontar el canvi i no es vol enfrontar a aquesta situació.
• L’individu està a la defensiva i no accepta bé les pressions que
li venen de l’exterior per tal de modificar els seus hàbits.

5. Contemplació
• L’individu comença a plantejar-se el canvi en un
període màxim de sis mesos.
• Trobem una acceptació de l’individu envers a la
informació i els problemes que li poden provocar els
seus hàbits.
• Pot mantenir-se en aquest estat durant anys, ja que
té una relació ambivalent amb els costos i beneficis.

6. Preparació i Actuació
• En la fase de preparació l’individu ja està
preparat per actuar en breu, es comencen a
observar petits canvis en la conducta.
• En l’actuació ens trobem davant l’etapa en la
que es produeix el canvi en la conducta
addictiva.
• Cal marcar un objectiu concret per tal de
determinar en quin moment ha sigut
satisfactòria la intervenció.

7. Manteniment
• Podem considerar que la fase de
manteniment comença a produir-se quan ja
han passat 6 mesos des de que va començar la
modificació de la conducta addictiva.
• Aquesta fase suposa uns processos de canvi i
finalitza quan no és necessari que hi hagi
aquests processos per evitar la recaiguda.

8. Consideracions globals sobre els
estadis de canvi
• A l’hora de planificar una intervenció cal tenir en compte en quin
dels estadis es troba l’individu. No podrem actuar si es troba en un
estadi anterior al de contemplació.
• És fàcil trobar recaigudes en les que es va evolucionant en el procés
de canvi, tractarem així amb un model d’espiral en el qual es passa
de fases superiors dins de la superació de l’addicció cap a fases
inferiors altre cop, tot i així cal tornar als estadis superiors fins
arribar a la finalització.
• L’actuació és una fase del procés, no ens podem centrar
simplement en aquesta en el nostre tractament. Per exemple, quan
l’individu es troba en la fase de contemplació podem ajudar per
l’actuació donant informació sobre la seva problemàtica

9. Processos de canvi
1. Concienciació
2. Autoalliberació (sensació d’autoeficàcia)
3. Alliberació social
4. Contracondicionament
5. Control d’estímuls
6. Auto-reevaluació
7. Revaluació de l’entorn
8. Maneig de contingències
9. Alleugeriment per dramatització (emocions relacionades
amb l’addicció.)
10. Relacions d’ajuda

10. Model d’equilibri en la presa de
decisions
Model de presa de decisions de Janis i Mann (1977).
1. Beneficis instrumentals per a un mateix.
2. Beneficis instrumentals per als altres.
3. Aprovació per part d’un mateix.
4. Aprovació per part dels altres.
5. Despeses instrumentals per a un mateix.
6. Despeses per als altres.
7. Desaprovació per part d’un mateix.
8. Desaprovació per part dels altres.

11. Model d’autoeficiència
• Model creat per Bandura que parla sobre el
pensament autoreferencial i la seva
importància.
• Aquesta percepció d’eficàcia donarà
motivació i afectarà a la conducta.
• Els individus precontempladors perceben
menys autoeficàcia.

12. Predictors del canvi
• Les variables rellevants com a predictores del
canvi són:
Processos de canvi
Autoeficàcia
Temptació
Equilibri en la presa de decisions
• Les variables estàtiques com són el sexe,
edat, educació, ingressos econòmics no
funcionen bé com a predictors

13. Nivells de canvi
• La conducta addictiva es pot relacionar amb diferents nivells
interelacionats.
• Els nivells exposats suposen una ordenació jeràrquica.
1. Símptomes / situació
2. Cognicions des adaptatives
3. Conflictes actuals interpersonals
4. Conflictes de família / sistemes
5. Conflictes intrapersonals