SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Models i teories de l’autoregulació
del comportament
El model del procés de l’adopció de precaucions
El procés d’acció a favor de la salut
Teoria de l’acció social
1Gisela R. S.
Meritxell V. B.
 El principal determinant cognitiu que influeix en la
generació d’expectatives respecte els resultats que
obtindrem si adoptéssim una conducta determinada és
la percepció de competència personal.
 Els factors que determinen que una persona realitzi o
no conductes de salut, estan relacionats de forma
dinàmica a través d’etapes.
 Les etapes signifiquen diferents maneres de les
persones d’afrontar els problemes de salut.
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
2
El model del procés de l’adopció de
precaucions
 Quan les persones es disposen a adoptar
comportaments de salut, passen per set etapes:
 Sense consciència de risc
 Consciència de risc i actitud optimista
 Reconeixement de susceptibilitat
 Acció
 Acció innecessària
 Adopta la precaució per a reduir els riscos
 Manteniment
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
3
Representació d’un exemple
1. Tenir la pressió alta no crec que sigui un problema per la meva salut
2. Tinc la pressió alta i això podria provocar un infart, però a mi no em
passarà
3. Encara que pugui patir un infart, no prendré pastilles ni canviaré la dieta
4. Prendré pastilles i canviaré la dieta per a reduir la meva pressió sanguínia
5. Ja sé que la pressió alta és perjudicial pel cor, però no canviaré cap hàbit
6. M’he proposat controlar la meva pressió, per això ja he canviat els meus
hàbits
7. Continuaré prenent pastilles i fent dieta per a mantenir nivells saludables de
pressió
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
4
Procés d’acció a favor de la salut
 El canvi d’hàbits de risc per a la salut és un procés que
autoregulen les persones i passa per l’estadi de
motivació i per l’estadi d’acció.
 La intenció de dur a terme una conducta de salut està
influïda per:
 Percepcions de risc
 Expectatives de resultats
 Autoeficàcia percebuda
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
5
Representació
Tinc risc
cardíac
Reduir pressió
sanguínia
Haig de
començar a fer
dieta i prendre
pastilles
Haig de controlar
fer sempre dieta i
pastilles
Fer dieta i prendre pastilles
Evitar estímuls externs de saltar-se la
dieta, no oblidar prendre les pastilles
Tindré més salut
al reduir el risc
cardíac
Sóc capaç de dur a terme les
accions saludables per a mí
6Gisela R. S.
Meritxell V. B.
Teoria de l’acció social
 El procés d’autocanvi de la conducta i del manteniment
dels hàbits protectors estan determinats per influències
contextuals.
 L’autoregulació és la condició del manteniment
d’hàbits saludables.
 Mecanismes que empra una persona per passar d’un
hàbit perjudicial a un saludable (valoració
motivacional)
Expectatives de resultat
Autoeficàcia percebuda
Establiment de metes
Gisela R. S.
Meritxell V. B.
7
 L’acció-estat està determinada per la interdependència
social, influències socials que guien l’acció personal
cap a un canvi de comportament i de manteniment de
l’hàbit de salut.
 El context social modifica les relacions socials i les
capacitats personals que mitjançant el canvi d’hàbits:
Escenaris: determinen l’establiment de metes i estratègies de
canvi de comportament.
Relacions socials i estructures organitzacionals: a més
d’influir sobre les metes i elecció d’estratègies, proporcionen
pautes de comportament que faciliten o inhibeixen les
conductes de salut.
8Gisela R. S.
Meritxell V. B.
Processos
d’autocanvi
Acció – estat (hàbits de
salut)
Selecció d’estratègies d’afrontament i de metes:
Programar tasques cooperatives amb les TIC i un
horari per evitar la sobreexposició a les mateixes
mitjançant la autoreavaluació.
Valoració
motivacional
El sentiment d’autoeficàcia
i les expectatives vers la
viabilitat de la conducta de
salut determinarà que adopti
mesures que fomentin l’ús
adequat de les TIC.
Influències
contextuals
El grau d’interdependència
social (grau de relació entre
membres de la família,
amistats) determinarà l’ús
adequat de les TIC.
9Gisela R. S.
Meritxell V. B.

More Related Content

Similar to Model de l'autoregulació del comportament

Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau
Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palauCurs per deixar de fumar lidia bria lucas palau
Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palaulucaspalau
 
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTL'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTjborra10
 
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatModel de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatcrocas
 
Model de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorModel de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorTxell Viu Borrat
 
Abús de l'alcohol model teòric de prochaska
Abús de l'alcohol model teòric de prochaskaAbús de l'alcohol model teòric de prochaska
Abús de l'alcohol model teòric de prochaskaagalinanes
 
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vidaAlba Alvarez
 
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...lprats
 
Model procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsModel procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsjmartirug
 
Introducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaIntroducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaLur Detox
 
Abordatge psicològic de l'obesitat infantil
Abordatge psicològic de l'obesitat infantilAbordatge psicològic de l'obesitat infantil
Abordatge psicològic de l'obesitat infantilPediatriadeponent
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfibtissamelgharbaoui9
 
Dislipemia familiar mixta
Dislipemia familiar mixtaDislipemia familiar mixta
Dislipemia familiar mixtaaandia
 

Similar to Model de l'autoregulació del comportament (20)

Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau
Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palauCurs per deixar de fumar lidia bria lucas palau
Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau
 
Setmana 7 i 8
Setmana 7 i 8Setmana 7 i 8
Setmana 7 i 8
 
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUTL'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
L'ÈSSER HUMÀ I LA SALUT
 
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitatModel de prochaska aplicat a l'obesitat
Model de prochaska aplicat a l'obesitat
 
Setmana 6
Setmana 6Setmana 6
Setmana 6
 
Model de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valorModel de l'expectativa valor
Model de l'expectativa valor
 
Setmana 5
Setmana 5Setmana 5
Setmana 5
 
Abús de l'alcohol model teòric de prochaska
Abús de l'alcohol model teòric de prochaskaAbús de l'alcohol model teòric de prochaska
Abús de l'alcohol model teòric de prochaska
 
Article 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludableArticle 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludable
 
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
1sessio-aalvarezpa-psicologia salut i qualitat de vida
 
Article 4 la vida
Article 4 la vidaArticle 4 la vida
Article 4 la vida
 
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...
Efectividad de una intervención grupal de promoción de la Salud mediante un e...
 
Model procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucionsModel procés adopció de precaucions
Model procés adopció de precaucions
 
6 habits saludables-sisif-14
6 habits saludables-sisif-146 habits saludables-sisif-14
6 habits saludables-sisif-14
 
Introducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportivaIntroducció a la pràctica esportiva
Introducció a la pràctica esportiva
 
Abordatge psicològic de l'obesitat infantil
Abordatge psicològic de l'obesitat infantilAbordatge psicològic de l'obesitat infantil
Abordatge psicològic de l'obesitat infantil
 
Powerpoint mod2
Powerpoint mod2Powerpoint mod2
Powerpoint mod2
 
El Procés terapèutic
El Procés terapèuticEl Procés terapèutic
El Procés terapèutic
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
 
Dislipemia familiar mixta
Dislipemia familiar mixtaDislipemia familiar mixta
Dislipemia familiar mixta
 

Model de l'autoregulació del comportament

  • 1. Models i teories de l’autoregulació del comportament El model del procés de l’adopció de precaucions El procés d’acció a favor de la salut Teoria de l’acció social 1Gisela R. S. Meritxell V. B.
  • 2.  El principal determinant cognitiu que influeix en la generació d’expectatives respecte els resultats que obtindrem si adoptéssim una conducta determinada és la percepció de competència personal.  Els factors que determinen que una persona realitzi o no conductes de salut, estan relacionats de forma dinàmica a través d’etapes.  Les etapes signifiquen diferents maneres de les persones d’afrontar els problemes de salut. Gisela R. S. Meritxell V. B. 2
  • 3. El model del procés de l’adopció de precaucions  Quan les persones es disposen a adoptar comportaments de salut, passen per set etapes:  Sense consciència de risc  Consciència de risc i actitud optimista  Reconeixement de susceptibilitat  Acció  Acció innecessària  Adopta la precaució per a reduir els riscos  Manteniment Gisela R. S. Meritxell V. B. 3
  • 4. Representació d’un exemple 1. Tenir la pressió alta no crec que sigui un problema per la meva salut 2. Tinc la pressió alta i això podria provocar un infart, però a mi no em passarà 3. Encara que pugui patir un infart, no prendré pastilles ni canviaré la dieta 4. Prendré pastilles i canviaré la dieta per a reduir la meva pressió sanguínia 5. Ja sé que la pressió alta és perjudicial pel cor, però no canviaré cap hàbit 6. M’he proposat controlar la meva pressió, per això ja he canviat els meus hàbits 7. Continuaré prenent pastilles i fent dieta per a mantenir nivells saludables de pressió Gisela R. S. Meritxell V. B. 4
  • 5. Procés d’acció a favor de la salut  El canvi d’hàbits de risc per a la salut és un procés que autoregulen les persones i passa per l’estadi de motivació i per l’estadi d’acció.  La intenció de dur a terme una conducta de salut està influïda per:  Percepcions de risc  Expectatives de resultats  Autoeficàcia percebuda Gisela R. S. Meritxell V. B. 5
  • 6. Representació Tinc risc cardíac Reduir pressió sanguínia Haig de començar a fer dieta i prendre pastilles Haig de controlar fer sempre dieta i pastilles Fer dieta i prendre pastilles Evitar estímuls externs de saltar-se la dieta, no oblidar prendre les pastilles Tindré més salut al reduir el risc cardíac Sóc capaç de dur a terme les accions saludables per a mí 6Gisela R. S. Meritxell V. B.
  • 7. Teoria de l’acció social  El procés d’autocanvi de la conducta i del manteniment dels hàbits protectors estan determinats per influències contextuals.  L’autoregulació és la condició del manteniment d’hàbits saludables.  Mecanismes que empra una persona per passar d’un hàbit perjudicial a un saludable (valoració motivacional) Expectatives de resultat Autoeficàcia percebuda Establiment de metes Gisela R. S. Meritxell V. B. 7
  • 8.  L’acció-estat està determinada per la interdependència social, influències socials que guien l’acció personal cap a un canvi de comportament i de manteniment de l’hàbit de salut.  El context social modifica les relacions socials i les capacitats personals que mitjançant el canvi d’hàbits: Escenaris: determinen l’establiment de metes i estratègies de canvi de comportament. Relacions socials i estructures organitzacionals: a més d’influir sobre les metes i elecció d’estratègies, proporcionen pautes de comportament que faciliten o inhibeixen les conductes de salut. 8Gisela R. S. Meritxell V. B.
  • 9. Processos d’autocanvi Acció – estat (hàbits de salut) Selecció d’estratègies d’afrontament i de metes: Programar tasques cooperatives amb les TIC i un horari per evitar la sobreexposició a les mateixes mitjançant la autoreavaluació. Valoració motivacional El sentiment d’autoeficàcia i les expectatives vers la viabilitat de la conducta de salut determinarà que adopti mesures que fomentin l’ús adequat de les TIC. Influències contextuals El grau d’interdependència social (grau de relació entre membres de la família, amistats) determinarà l’ús adequat de les TIC. 9Gisela R. S. Meritxell V. B.