1. Mòdul 2
Model teòric de Prochasca
Vanessa Barbens Zaragoza
Montserrat Sugranyes Arimany
Maig
2013

2. 1. Objectius del mòdul
2. Presentació del model de Prochaska.
3. Per què un model de canvi en aquest curs?
4. Estadis o etapes del cicle de canvi del
comportament.
5. Processos de canvi.
6. Prediccions de canvi: equilibri en la presa
de decisions i model d’autoeficàcia.
7. Nivells de canvi.
8. Preguntes per a la reflexió.

3.  Conèixer el model de Prochaska de canvi de
conductes problema.
 Entendre com aplica aquest model teòric a la
problemàtica objecte del present curs.
 Ser conscients que qualsevol programa de canvi
no tindrà èxit si no estem preparats per actuar,
per tant, hem d’identificar clarament en quin
estadi ens trobem i estar oberts a processos que
ens ajudin a avançar amb seguretat cap a les
conductes promotores de salut.

4.  El model de Prochaska és un model global de
canvi de conductes problema: com
modifiquem conductes tant diverses com el
tabaquisme o menjar en excés? Hi ha
estratègies de canvi que assegurin l’èxit en la
modificació d’aquestes conductes?
 El model transteòric de Prochaska cobreix tot
el procés de canvi, des del moment en que
algú adverteix l’existència del problema fins el
moment en que el problema deixa d’existir.

5.  La superació del problema de la incontinència d’esforç,
al igual que molts altres problemes de salut, passa per
la modificació de certs comportaments que suposen
factors de risc, i per adoptar nous comportaments
preventius.
 Evitar la incontinència d’esforç suposa, en molts casos,
canviar conductes problema com ara el tabaquisme o
l’alcoholisme i introduir nous hàbits d’alimentació,
exercici físic adequat etc.
 Tal com dèiem a la justificació teòrica del curs, partim
de la idea que el subjecte és responsable de la seva
salut i que ha d’adoptar un rol actiu en la seva
promoció. Per tant, sovint ha de canviar.

6. Els estadis comuns experimentats durant el
procés de canvi són:
Precontemplació
Contemplació
Preparació
Actuació
Manteniment
No hi ha intenció de canviar, no s’adverteix el
problema, manca informació de les conseqüències
de les conductes de risc.
Presa de consciència del problema, obertura al
canvi sense haver realitzat encara cap esforç,
probable ambivalència.
Preparació de plans específics per a canviar,
petites passes cap a l’actuació com reduir la
freqüència de la conducta problema.
Estadi en el que es produeix la modificació de la
conducta problemàtica, consecució d’objectius
concrets durant un temps mínim de 6 mesos.
Període de canvi continuat que comença als 6 mesos
de produir-se el canvi i acaba quan la conducta
problema ha finalitzat (no hi ha temptacions).

7. A cada estadi
esdevenen canvis
d’intencions,
actituds i
comportaments
en una dimensió
temporal no
lineal, ja que es
produeixen
progressos i
retrocessos entre
els estadis, tal
com es
representa a la
figura.

8. Els processos de canvi són activitats iniciades o experimentades pel subjecte
per a modificar, amb èxit, la seva conducta. A la següent taula es mostren
els que més treballem en aquest curs i en quins estadis s’utilitzen més:
Procés Explicació Estadi
Augment de la
conscienciació
Intensificació del processament de la informació
respecte a la problemàtica i als beneficis de superar
les conductes problema.
Precontemplació
Reavaluació
ambiental
Valoració dels efectes de la problemàtica sobre les
relacions interpersonals i reconeixement dels
beneficis del canvi.
Precontemplació
Autoreavaluació Valoració afectiva i cognitiva sobre l’impacte negatiu
del problema sobre la persona i reconeixement dels
beneficis del canvi per a la qualitat de vida.
Contemplació
Autoalliberament Augment de la capacitat de decidir; creure que un és
un element essencial en el procés de canvi i que ho
pot fer.
Preparació
Relació d’ajuda Utilització del suport social que pot facilitar el procés
de canvi de la conducta.
Acció/
Manteniment

9.  L’avaluació de pros i contres de
canviar conductes és un factor
predictor de l’èxit del canvi.
 Els pros i contres tenen una gran
importància en els estadis de
precontemplació, contemplació i
preparació. A mesura que es
passa d’un estadi a l’altre, la
diferència entre pros i contres es
fa més estreta i s’acaba invertint,
és a dir, acaben pesant més els
pros que els contres.

10.  Un altre factor amb un valor predictiu alt és la
percepció que un té de la pròpia eficàcia
(capacitat i grau de confiança per aconseguir
l’objectiu) ja que aquesta afecta a les motivacions
i a la conducta. P. ex. s’ha trobat una relació entre
les avaluacions de l’autoeficàcia i el manteniment
amb èxit de l’abandó del tabaquisme
(DiClemente, 1981; Condiotte i Lichenstein, 1981)
així com de l’alcoholisme (Annsis, 1986).
 La percepció d’autoeficàcia és molt més predictiva
en els estadis finals del canvi, quan ja s’han
emprès algunes accions.

11.  Els nivells de canvi representen una
organització jeràrquica dels problemes
psicològics susceptibles de ser tractats:
1) símptomes/situació, 2) cognicions
desadapatatives, 3) conflictes actuals
interpersonals, 4) conflictes de
família/sistemes i 5) conflictes intrapersonals.
 S’ha de trobar evidència del nivell clau de
causalitat del problema per a ser tractat en
aquell nivell. En aquest curs ens enfocarem
únicament al nivell del símptoma/situació.

12.  Sóc conscient de que la incontinència d’esforç és un
problema de salut que m’afecta o em pot afectar en el futur
en funció dels meus comportaments?
 Estic informada d’aquesta problemàtica?
 Quina valoració faig de com afecta o pot afectar aquest
problema a les meves relacions interpersonals?
 Sóc conscient dels beneficis (presents i futurs) que obtindria
si mantinc allunyat aquest problema realitzant alguns canvis
en els meus comportaments de salut?
 Entenc quin és l’impacte negatiu que aquest problema pot
tenir sobre la meva persona?
 Si ja tinc aquest problema, disposo del suport social
necessari que m’ajudi a superar-lo?
 Estic disposada a realitzar els canvis necessaris en
conductes problema de risc i adoptar comportaments
promotors de salut?