1. •Abús Vs Addicció
•Identificació del problema
•Buscar la empatia
Model Teòric .J.O. Prochaska:
•Precontemplació
•Contemplació
•Preparació
•Actuació
•Manteniment
Presentació casos de nens i
adolescent
Recomanacions
Conclusions

2.  Ja hem vist al tema precedent quin és
límit entre un ús abusiu i una addicció
per les noves tecnologies.

3.  És important conèixer bé el problema i
enfocar-lo correctament davant els nostres
fills per poder arribar a un enteniment i que
puguin sortir d’aquesta situació.
 Pensem que la edat a la que es produeix
aquest problema, preadolescència i
adolescència, és un període complex per a
ells i les relacions entre pares i fills es poden
tornar més complicades.

4. En conseqüència hem de procurar
sobretot posar-nos sempre en el seu lloc
e intentar solucionar el problema
considerant totes aquelles emocions
que pot sentir els nostres fills.

5. Un model teòric molt interessant sobre
les addicions que ens pot ajudar a tenir
èxit en el nostre objectiu, es el Model
transteòric de canvi per les conductes
additives de J.O.Prochaska.

6.  Aquest model dona un patró lineal dels
períodes per els que passa un addicte
abans de superar la seva addicció.
Aquests son:
 Precontemplació
 Contemplació
 Preparació
 Actuació
 Manteniment

7.  Els subjectes encara que pensin en la
seva addicció no ho veuen com un
problema i no estan disposats a fer cap
acció. Es senten atacats davant
qualsevol comentari sobre el seu
problema.

8.  En aquest període que pot durar un sis
mesos, es produeix un canvi de
mentalitat ja que es considera la
possibilitat d actuar davant la seva
addició sent mes conscients del seu
problema i son més receptius a
qualsevol ajuda o interès que vingui del
seu entorn, com familiars o amics.

9.  El subjecte ja esta decidit a canviar els
seus hàbits.

10.  En aquest període es quan l’individu
modifica els seus hàbits enfront la seva
addicció. Ha de durar un minin de sis
mesos per considerar que la conducta
additiva s’ha extingit temporalment

11.  Es considera el període on l’actuació en
el qual encara que davant de qualsevol
situació de risc de tornar a caure en
l’hàbit extingit temporalment, aquest no
es torni a produir.
 Llavors es quan podem parlar de la
finalització de la conducta addictiva.

12. Els passos més importants són:
 1.De la precontemplació a la
contemplació
 2.De la contemplació a la actuació

13.  Els pares han d’actuar gairebé com a
terapeutes, no s’ha d’imposar cap
comportament, s’ha d’aconseguir que el
nen sigui conscient del seu problema, no
des del nostre enfocament com adult si no
des de el seu punt de vista com a nen o
adolescent.
 Pot ser, dir li allò tan típic dels seus
problemes al futur no sigui suficient, i
probablement no aconseguirem cap
avanç.

14.  No es una tasca fàcil, ja que els nens son
molt influenciable per el seu entorn i no
hem d’oblidar que probablement el seu
grup d’amics tinguin els mateixos
hàbits, per això es important conèixer bé
als nostres fills hem de ser coherents amb
allò que volem inculcar predicant amb
l’exemple.
 Hem de ser capaços de posar-nos en la
seva pell per poder conèixer el camí que li
permeti ser conscient de la seva situació.

15.  S’ha de crear en el nen un altre tipus
d’interès que li proporcioni una
satisfacció que sigui capaç d’igualar en
un moment inicial la que li proporciona
la seva addicció, per exemple:
-fer activitats al aire lliure amb amics.
-dedicar una hora diària a fer activitat que
també els agradi.

16.  En definitiva fomentar i fer-los descobrir
altres activitats que els puguin satisfer i
que ells encara no coneixen.
 Els adults responsables del nen o
adolescent han d’assumir també el cost
de temps que això suposarà.

17.  Una idea interessant es reunir-se amb els
pares dels amics del nostre fill i idear
plans conjunts.
 Segurament d’altre nens estaran en una
situació semblat i a aquestes edats
influeix molt el comportaments dels
amics.

18.  El fet de fer activitats conjuntes pot servir
per donar li una motivació per fer
aquesta activitat abandonant els seus
hàbits habituals i reafirmar-se en veure al
seu amic en la mateixa situació.

19.  Això implicarà la preparació del model
de Prochaska, disminuint el temps
dedicat a l’ús d’Internet per exemple, i
serà més fàcil per al nen entrar en la
fase d’actuació.

20.  Un cop el nen està en la fase d’actuació
és important:
1.Controlar el seu comportament.
2.Continuar amb el foment de noves
activitats realitzades conjuntament amb
ell o amb els seus amics quan sigui
possible.

21.  Visionat del vídeo:
“Prevención a la adicción a las nuevas
Tecnologías”
http://youtu.be/mpGj671Y9uo

22.  Fer un debat sobre tot allò que hem vist
entre el participants del curs.