1. CAS SOBRE EL PROJECTE:
Com es fa el teatre negre?
SÍNTESI DESTACANT L’APRENENTATGE QUE ES PRETÉN:
Els alumnes arrel de les diferents activitats planificades podran investigar, descobrir, organitzar, seleccionar,
plasmar la informació en torn a com es fa el teatre negre, a partir de l’ús de diferents recursos i eines, entre elles
les TIC, per tal de ser coneixedors de què tracta, què necessitem i com ho poden dur a terme, amb l’objectiu de la
representació d’una audició a final de curs.
ÍNDEX CONTINGUT OBSERVACIONS
Context general
Experiència de la mestra
en l’ensenyament.
2 anys A l’educació Infantil com a mestra
interina.
Nivell d’experiència en
l’ús de TIC
A nivell d’usuària Ha realitzat alguns cursos sobre TIC i
educació, però sense poden aplicar-
los a la vida diària.
Tipus d’escola Escola Pública
Localització del centre Pla de Mallorca
Connexió Internet. Alta velocitat.
Localització dels recursos
tecnològics
Cada aula compta amb un ordinador i un
projector, a més d’una aula d’informàtica amb
una dotzena d’ordinadors i una PD. Sols hi ha
una impressora a l’aula d’informàtica i a l’aula
de professors.
Situació socioeconòmica
dels alumnes
Classe mitjana.
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes Curs de 19 alumnes d’infantil, P-5 (5anys) Amb diferents ritmes i nivells
d’aprenentatge.
Àrea / unitat Descoberta de l’entorn Tenint en compte que es tracte d’un
projecte, s’aprofita també treballar
continguts de cada una de les àrees
d’aprenentatge del currículum d’EI.
Fites en la història
Activitats planificades a
la sessió o unitat
De recerca, anàlisi, selecció i plasmació de
informació
Pluja d’idees sobre el tema, recerca
i anàlisi d’informació de forma
conjunta, treballar sobre aquesta
per finalment elaborar un mural de
síntesi per avaluar el procés.
Nivell d’aprenentatge
esperat
Conèixer els elements i desenvolupament del
teatre negre. Així com primer contacte amb la
manipulació i ús de l’internet, l’ordinador i
programa word com a font de recerca i
organització de la informació
Tipus d’activitat Experimentació i interpretació lligades a totes
les àrees d’aprenentatge.
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Ordinador de l’aula, connexió internet wifi,
projector i pantalla de l’aula, ordinadors aula
informàtica amb PD, impressores, programa
word i power point, així com càmera de fotos
digital i vídeo.
- Cercador google
- Youtube
- Wiki
Raó per la qual es fa
servir
Per motivar a l’alumnat així com problematitzar
les activitats, i per mostrar diferents recursos
tecnològics, per tal d'analitzar i elaborar de
forma conjunta la informació per tal d’adaptar-
se als diferents ritmes i nivells d’aprenentatge,
així com mostrar diferents tipologies de Teatre

2. Entrevistador: Hola, primer de tot moltes gràcies per dedicar-nos una mica del teu temps, per explicar-
nos una mica de tu i de la teva experiència com a mestra i futura psicopedagoga.
Professora: Encantada d’estar amb vosaltres.
Entrevistador: Anem a situar-nos. Ens pots explicar en quin context et trobes actualment treballant?
Professora: Tenint en compte que sóc mestra substituta des de fa dos cursos, actualment estic
treballant des de el mes de febrer en una escola pública del pla de Mallorca, en una zona costanera, en
el centre actualment hi ha uns 250 alumnes de l’etapa d’infantil i primària, i en els últims han hi ha
hagut un gran augment de població immigrant, encara que en la meva aula em trobo amb 5 alumnes
immigrants. Pel que fa a la plantilla, aquesta és bastant estable en què predomina una metodologia de
treball més tradicional.
Història complerta

3. Entrevistador: I pel que fa a les instal·lacions i recursos tecnològics, amb quins compta el centre?
Professora: El centre és un centre bastant antic, encara que està amb bon estat, però com vos he dit
ens els últims anys hi ha hagut un gran augment de població degut a la immigració causa que ha fet que
els centre hagi tornat petit pel nombre d’alumnat que hi ha matriculat, s’han hagut de fer modificacions
a diferents aules per poder disposar-ne de més, així com llevar alguns espais que abans eren comuns,
com la biblioteca de l’escola, per convertir-la també en una aula.
I pel que fa als recursos tecnològics, el centre ha mantingut l’aula d’informàtica on hi ha una vintena
d’ordinadors, encara que sempre hi ha alguns d’ells estan una mica “obsoletos” i una pissarra digital, la
qual s’ha de compartir amb tot el centre, així com el darrer cicle de primària l’alumnat compte amb
ordinadors portàtils, i la gran majoria de les aules compten amb un ordinador, una pantalla i un
projector.
Entrevistador: Qui gestiona tots aquests recursos tecnològics? Quina sortida se’ls dóna a tots aquests
recursos tecnològics des de el centre?
Professora: Tenim un coordinador TIC al centre, però aquest en algunes ocasions es veu desbordat, ja
que com que també és un mestre del centre, i es pot dir que al centre encara no compte d’una cultura
de treball tecnològica, en moltes ocasions que hi ha algun problema, especialment amb els ordinadors
de l’aula i de la sala d’informàtica i la pissarra digital, es perd molt de temps en poder solucionar-los.
Així que considero que no se’ls dóna totes les sortides que aquests podrien tenir ni són tot lo funcionals
que podrien ser per a l’aprenentatge del nostre alumnat.
Entrevistador: Ens ha dit que el centre compta amb una sola pissarra digital, considera que realment
aquesta hauria de ser a cada una de les aules del centre? Quina utilitat trobes que se li podria donar?
Professora: Des de el meu punt de vista, realment un si rotund, per les gran possibilitats que aquesta
aportaria per el nostre treball amb els alumnes i pel seu propi treball.
Entrevistador: D’aquesta manera, quina importància dones tu a l’ús de les noves tecnologies a l’escola?
Professora: Tenint en compte que ens trobem en una societat de la informació, la qual està marcada
per l’aparició de les noves tecnologies, penso que les TIC no sols els hem de considerar com a eines sinó
com a eines mediadores de l’aprenentatge, que genera coneixement, i per això des de l’escola s’hauria
d’aprofitar tot el seu rendiment, aprofitant que són un element motivador per a l’alumnat. I des de
l’escola a més d’aprofitar el seu potencial alhora s’ha d’ensenyar als alumnes les seves utilitat i utilitzar-
los de manera adequada, eficient i eficaç.

4. Entrevistador: Bona reflexió. Des de aquest punt de vista, m’agradaria demanar-te per una de les teves
experiències a l’aula en relació a les noves tecnologies?
Professora: Idò mira, aquest darrer trimestre hem estat treballant en un projecte sobre el teatre negre
amb els meus alumnes de P-5, i per tal de fer-ho més motivador, significatiu, dinàmic i participatiu per a
l’alumnat vaig decidir utilitzar diferents recursos tecnològics, en què vàrem utilitzar bastant sovint
l’ordinador, la pantalla i el projector de l’aula així com també els ordinadors i la pissarra digital de l’aula
d’informàtica per tal d’engrescar a l’alumnat i de fer-los partícips del seu propi procés d’aprenentatge i
que aquest fos el més significatiu possible per a ells.
Entrevistador: Interessant..., com va sorgir aquest projecte? Va ser amb una perspectiva imposada des
de la metodologia tradicional que abans ens has comentat o va sorgir dels interessos de l’alumnat?
Professora: Doncs mira, com us he dit, jo vaig arribar al centre al mes de febrer, i que en aquest
predomina una metodologia de treball més tradicional, a l’etapa d’infantil treballen per projectes però
podríem dir que des de una manera més estructurada, que no sempre surt dels interessos dels infants.
Tenint en compte aquest aspecte, aquest darrer trimestre amb els infants havien de treballar el
concepte de Teatre Negre per tal de realitzar una representació a final del curs. Un dia després del pati,
una alumna ens va comentar que una nina de l’altre aula li havia dit que la seva mestra li havia dit que
farien una obra de teatre negre, i va sorgir la pregunta, per part d’un dels infants, de què era això del
teatre negre. Va trobar una bona oportunitat per treballar un aspecte que ja estava planificat en la
programació però des d’una altra perspectiva més constructivista i significativa per a l’alumant, en què
vàrem decidir entre tots investigar que era això del teatre negre.
Entrevistador: Com vàreu desenvolupar el projecte?
Professora: El projecte va tenir una duració de nou sessions, des del 24 d’abril fins al 16 de maig, en
sessions espaiades en el temps per tal d’aprofitar els recursos personals, mestra de suport i especialista
de música disponibles. Resumint una mica, la primera sessió va consistir en una pluja d’idees vers els
seus coneixements previs i el què realment volíem saber sobre el tema, en què entre tots organitzarem
les seves hipòtesis i ho escrivírem a l’ordinador de l’aula i ho imprimirem per penjar-ho en aquesta. La
segona sessió va consistir en esbrinar com ho podríem saber, en què s’arribà a la conclusió de demanar
ajuda als pares, per això escriviren en parelles als ordinadors de l’aula una circular i l’imprimirem i cada
un se’n dugué la que havia fet. En la tercera sessió analitzarem a l’aula la informació obtinguda,
visualitzant enllaços, vídeos a la pantalla amb el projector. La quarta sessió va consistir en l’elecció de
l’audició que volien representar entre algunes proposades, les escoltarem, analitzarem els
personatges... i després realitzaren una votació de la elecció i establirem en un word els personatges

5. que apareixien. En la següent sessió va consistir en repartir els diferents papers i en què cada una havia
d’escriure el seu nom en la graella feta a la sessió anterior. En la sisena sessió, que va durar dos dies,
cada un dels infants va elaborar amb cartolines el seu propi material per a la representació. En la
següent va consistir en començar a enseiar la representació a partir d’un power point que vaig realitzar
per què els infants comencessin a interioritzar el ritme... en què es debati la col·locació, passos... de
manera conjunta. En la vuitena sessió anàrem al teatre del poble per conèixer l’espai en que faríem la
representació, els alumnes feren fotos, i tinguérem un primer contacte amb l’escenari en què
enregistrarem en vídeo per a la seva posterior visualització a l’aula i avaluar l’experiència. I la darrera
sessió va consistir en la realització d’un mural de forma conjunta i col·laborativa com a síntesis per
avaluar el procés realitzat, en què uns realitzaren els rètols, altres elegiren les fotos, imprimir-ho.... Tota
una aventura!
Entrevistador: Quina va ser la fita d’aquesta història?
Professora: Què els infants fossin els propis protagonistes dels seu propi procés d’aprenentatge, a partir
de la recerca, anàlisi, selecció i tria, així com organització de la informació i plasmació d’aquesta entorn
als elements necessaris per desenvolupar un audició amb teatre negre, de manera, que a partir de l’ús
de les TIC, és fomentes la generació de coneixement i aprenentatge significatiu per l’alumnat. D’aquesta
manera s’establi la realització d’un primer contacte de manipulació i ús de l’internet, l’ordinador, el
programa word com a font de recerca i organització de la informació.
Entrevistador: Quin paper varen tenir les noves tecnologies en el projecte?
Professora: Vaig intentar que tinguessin un paper motivador de la problematització de les diferents
activitats que es varen desenvolupar, aprofitar-les per poder contextualitzar el problema i especialment
per fer-lo real i significatiu per als alumnes, fent que tinguessin un primer contacte amb els diferents
recursos tecnològics esmentats com a forma diferent al que solen utilitzar en l’àmbit familiar, és a dir,
com a font d’informació, això com d’organització i plasmació d’aquesta. Aquests ens varen permetre
cercar, analitzar, i organitzar la informació obtinguda i seleccionada de forma conjunta, adaptant-nos
així als diferents ritmes i nivells d’aprenentatge treballant de forma col·laborativa.
Entrevistador: Tenint en compte aquesta metodologia de treball, com vares avaluar l’aprenentatge de
l’alumnat?
Professora: Doncs a partir de l’observació sistemàtica i el registre diari de l’aula en els diferents
moments d’activitat, per això vàrem dur a terme diferents moments d’avaluació, una inicial per
conèixer els coneixements previs dels alumnes, una formativa o processual durant el procés i una final

6. per valorar els resultats finals. Cal dir que en cada una de les activitats que es desenvoluparen hi havia
unes activitats de motivació en què es recordaven els aspectes treballats a les sessions anteriors, unes
activitats de desenvolupament així com d’avaluació en què es plasmaven o representava els continguts
treballats i es reflexionava sobre aquests.
Tot així cal dir que no sols s’han avaluat els aprenentatges de l’alumnat, sinó una avaluació qualitativa
de tot els què ha format part del procés, recursos materials, humans, tecnològics, temporals, espacials...
ja que tot forma part del procés d’E-A del nostre alumnat.
Entrevistador: Hi ha hagut algun aspecte que ha comportat algunes dificultats en el procés?
Professora: Podria dir que una de les majors dificultats amb què m’he trobat ha sigut en relació als
entrebancs esdevinguts per la manca de cultura escolar vers l’ús de les noves tecnologies, i d’aquesta
manera això ha derivat en la manca temporal dels recursos tecnològics, com podia ser de l’ús de la
pissarra digital. També, com és tradició en l’educació, ens trobem amb la necessitat de disposar del
temps i organització dels recursos, tant humans com material, de manera eficient i eficaç, per
desenvolupar els projecte.
Entrevistador: Molt bé, m’ha resultat molt interessant compartir aquesta estona amb tu i que ens
contessis la teva experiència. Quina lliçó has aprés que vulguis compartir amb altres companys de
treball?
Professora: Ha sigut un plaer! M’agradaria fer present que la metodologia per projectes des de la
perspectiva constructivista afavoreix que els alumnes siguin els propis protagonistes dels seu procés
d’aprenentatge i conseqüentment realitzin aprenentatges significatiu, ja que es parteix dels seus
interessos de la seva vida quotidiana, i que si aquesta es combina amb un ús recursos tecnològics, de
manera contextualitzada, adaptada i significativa, aquestes es convertiran en eines funcionals i
mediadores de generació de coneixement.

7. per valorar els resultats finals. Cal dir que en cada una de les activitats que es desenvoluparen hi havia
unes activitats de motivació en què es recordaven els aspectes treballats a les sessions anteriors, unes
activitats de desenvolupament així com d’avaluació en què es plasmaven o representava els continguts
treballats i es reflexionava sobre aquests.
Tot així cal dir que no sols s’han avaluat els aprenentatges de l’alumnat, sinó una avaluació qualitativa
de tot els què ha format part del procés, recursos materials, humans, tecnològics, temporals, espacials...
ja que tot forma part del procés d’E-A del nostre alumnat.
Entrevistador: Hi ha hagut algun aspecte que ha comportat algunes dificultats en el procés?
Professora: Podria dir que una de les majors dificultats amb què m’he trobat ha sigut en relació als
entrebancs esdevinguts per la manca de cultura escolar vers l’ús de les noves tecnologies, i d’aquesta
manera això ha derivat en la manca temporal dels recursos tecnològics, com podia ser de l’ús de la
pissarra digital. També, com és tradició en l’educació, ens trobem amb la necessitat de disposar del
temps i organització dels recursos, tant humans com material, de manera eficient i eficaç, per
desenvolupar els projecte.
Entrevistador: Molt bé, m’ha resultat molt interessant compartir aquesta estona amb tu i que ens
contessis la teva experiència. Quina lliçó has aprés que vulguis compartir amb altres companys de
treball?
Professora: Ha sigut un plaer! M’agradaria fer present que la metodologia per projectes des de la
perspectiva constructivista afavoreix que els alumnes siguin els propis protagonistes dels seu procés
d’aprenentatge i conseqüentment realitzin aprenentatges significatiu, ja que es parteix dels seus
interessos de la seva vida quotidiana, i que si aquesta es combina amb un ús recursos tecnològics, de
manera contextualitzada, adaptada i significativa, aquestes es convertiran en eines funcionals i
mediadores de generació de coneixement.