DICCIONARI VISUAL D’ART  (B)   TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2010-2011 Frank Gehry .  Museu d’Art Guggenheim (1997). Tita...
ESCULTURA LLISTAT  DE TERMES TÈCNICS D’ART  Prova d’Accés a la Universitat PAU  2010-11 (Illes Balears) Història de l’Art ...
ÍNDEX B
ÍNDEX B B 18.- Baldaquí. 19.- Baptisteri   (juny 2010/B). 20.- Basament  (sinònim: 40.- Crepidoma). Base o Basa   (setembr...
18.- BALDAQUÍ (A, E) <ul><li>Construcció o obra arquitectònica exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes (en ...
Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33).  Gian Lorenzo Bernini. 18.- BALDAQUÍ (A, E)
Monumental dosser de  bronze, sostingut per quatre  columnes salomòniques  (formen una mena de templet), inspirades en la ...
 
Cimboris o baldaquins en l’església  de San Juan de Duero. Sòria 18.- BALDAQUÍ (A, E) A l'interior d'una església, edicle ...
<ul><li>Edifici, generalment, de planta centralitzada (circular o poligonal) amb una piscina enmig i cobert de cúpula, ann...
<ul><li>SELECTIVITAT juny 2010/B : Edifici exempt amb planta centralitzada on s’administra el sagrament del baptisme. </li...
Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes. <ul><li>Part baixa o part inferior i continua d’una construcció o d’un edifici, per ...
20.- BASAMENT (A)     Partenó (447-442 aC). Atenes.
20.- BASAMENT (A)   Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.
35.- COLUMNA (A) Columna , formada per... CAPITELL FUST BASE <ul><li>Element arquitectònic de suport vertical, de secció c...
35.- COLUMNA (A) Columna , formada per... <ul><li>Element arquitectònic de suport vertical, de secció circular (cilíndrica...
BASE (A) BASE Basa de columna (vers 966-976) Madinat al-Zahra. Còrdova BOSSELL.  ARQUIT. Motllura rodona que generalment f...
<ul><li>Tronc o part central i vertical de la columna, entre la base o l’estilobat i el capitell. </li></ul><ul><li>Fust e...
<ul><li>Edifici administratiu públic de l’ època romana , de caràcter multifuncional (seu de tribunals o mercat,  on s’adm...
21.- BASÍLICA (A)
21.- BASÍLICA (A)
 
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
<ul><li>L’estructura arquitectònica de la basílica romana es va perpetuar i va servir de base per a la construcció dels te...
<ul><li>Així també defineix l’edifici de  l’ església paleocristiana , que per la seva forma recorda la basílica romana, d...
21.- BASÍLICA (A) Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia.
<ul><li>SELECTIVITAT juny 2010/B,  setembre 2010/A : Edifici civil dedicat a l’administració de justícia i les relacions c...
21.- BASÍLICA (A) Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
<ul><li>Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre llenç. Barroc. Escola andalusa de Sevi...
Paul Cézanne.  Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre llenç (66 x 81 cm).  Postimpressionisme.  Musée d´Orsa...
Chardin. Got d'aigua i gerra (vers 1760). Oli sobre tela. Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA). A: Schneider: “Naturale...
Rembrandt. Bou obert en canal o escorxat. Barroc. 1r.-  Vers 1643. Versió Glasgow. Oli sobre fusta. Art Gallery and Museum...
Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre (81 cm). Museu arqueològic Sevilla. <ul><li>En arts plàstiques, escultura o pintura que...
SELECTIVITAT setembre 2010/A : Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles...
BIBLIOGRAFIA <ul><li>SALVÀ LARA, Jaume:  Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.  Edicions UIB. Palma (...
R oy  Lichtenstein.   Woman in Bath (1963). Oil on canvas (171 x 171 cm). Museo Thyssen-Bornemisza. Madrid VOCABULARI SELE...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

(B) DICCIONARI VISUAL PAU ILLES BALEARS 2010-11 (amb hipervincles)

1,710 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
1,710
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
41
Actions
Shares
0
Downloads
95
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

(B) DICCIONARI VISUAL PAU ILLES BALEARS 2010-11 (amb hipervincles)

  1. 1. DICCIONARI VISUAL D’ART (B) TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2010-2011 Frank Gehry . Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.
  2. 2. ESCULTURA LLISTAT DE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat PAU 2010-11 (Illes Balears) Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves
  3. 3. ÍNDEX B
  4. 4. ÍNDEX B B 18.- Baldaquí. 19.- Baptisteri (juny 2010/B). 20.- Basament (sinònim: 40.- Crepidoma). Base o Basa (setembre 2010/A). 21.- Basílica (juny 1010/B), (setembre 2010/A). 22.- Bodegó (sinònim: 94.- Natura morta). 23.- Bust (setembre 2010/A).
  5. 5. 18.- BALDAQUÍ (A, E) <ul><li>Construcció o obra arquitectònica exempta o sortint de la paret, sostinguda per columnes (en fusta, marbre, metall...), que corona o cobreix l’altar d’una església, una imatge, una tomba amb sentit commemoratiu, una trona o un altre objecte religiós. Al principi eren portàtils, després ja es varen fer fixos. </li></ul><ul><li>Castellà: Baldaquino. </li></ul>Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini. Baldaquí de Toses. 1r terç s. XIII. Tremp, relleus d'estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta. Anònim. Taller de La Seu d’Urgell. Lleida. Romànic. MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Anar a índex…
  6. 6. Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini. 18.- BALDAQUÍ (A, E)
  7. 7. Monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó. D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem. 18.- BALDAQUÍ (A, E) Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona donant una gran sensació de moviment. En aquesta obra consagrà l’ús d’aquesta tipologia de columnes.
  8. 9. Cimboris o baldaquins en l’església de San Juan de Duero. Sòria 18.- BALDAQUÍ (A, E) A l'interior d'una església, edicle de marbre en forma de baldaquí sostingut per quatre columnes, que cobreix l'altar, la pica baptismal o un sepulcre.
  9. 10. <ul><li>Edifici, generalment, de planta centralitzada (circular o poligonal) amb una piscina enmig i cobert de cúpula, annex o prop d’una església, on s’administra el baptisme per immersió. A partir del s. IV apareixen els primers edificis, generalment exempts i de petites dimensions. </li></ul><ul><li>També, part d’una església, lloc on es troba la pica o font baptismal. </li></ul><ul><li>Castellà: Baptisterio; bautisterio. </li></ul>19.- BAPTISTERI (A) Anar a índex…
  10. 11. <ul><li>SELECTIVITAT juny 2010/B : Edifici exempt amb planta centralitzada on s’administra el sagrament del baptisme. </li></ul>19.- BAPTISTERI (A) Baptisteri de Sant Joan. Santa Maria del Fiore. Florència (s.IV). Edifici armònic, octogonal, revestit de marbre. Fou batejat Dante Alighieri. Porta sud disseny d’Andrea Pisano. En 1401 concurs per decorar les anomenades, per Miquel Àngel, “Portes del Paradís” (Lorenzo Ghiberti i Filippo Bruneleschi amb “El sacrifici d’Isaac”). Tercera doble porta de Ghiberti acabada en 1452.
  11. 12. Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes. <ul><li>Part baixa o part inferior i continua d’una construcció o d’un edifici, per exemple, un temple romà d’aspecte massís. </li></ul><ul><li>Basament esglaonat del temple grec. </li></ul><ul><li>També: Conjunt de la base i el pedestal d’una columna o, també, suport d’una escultura. </li></ul><ul><li>Castellà: Basamento. </li></ul>20.- BASAMENT (A) Sinònim: 40.- Crepidoma, Crepis, Krepis o Estereòbat Anar a índex…
  12. 13. 20.- BASAMENT (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.
  13. 14. 20.- BASAMENT (A) Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.
  14. 15. 35.- COLUMNA (A) Columna , formada per... CAPITELL FUST BASE <ul><li>Element arquitectònic de suport vertical, de secció circular (cilíndrica o gairebé cilíndrica), de molta més altura que diàmetre. Format, normalment de tres parts: basa, fust i capitell. Sol tenir la funció estructural de sustentar les parts superiors d’una construcció, encara que també pot tenir una funció purament decorativa o commemorativa. Les seves proporcions o cànon, així com la forma dels elements que la composen, són diversos, segons l’ordre arquitectònic al que pertanyen. </li></ul><ul><li>Castellà: Columna. </li></ul>
  15. 16. 35.- COLUMNA (A) Columna , formada per... <ul><li>Element arquitectònic de suport vertical, de secció circular (cilíndrica o gairebé cilíndrica), de molta més altura que diàmetre. Format, normalment de tres parts: basa, fust i capitell. Sol tenir la funció estructural de sustentar les parts superiors d’una construcció, encara que també pot tenir una funció purament decorativa o commemorativa. Les seves proporcions o cànon, així com la forma dels elements que la composen, són diversos, segons l’ordre arquitectònic al que pertanyen. </li></ul><ul><li>Castellà: Columna. </li></ul>BASE FUST CAPITELL
  16. 17. BASE (A) BASE Basa de columna (vers 966-976) Madinat al-Zahra. Còrdova BOSSELL. ARQUIT. Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes. TOR. Motllura convexa de secció semi cilíndrica a la basa de la columna. ESCÒCIA. Motllura còncava a la basa de la columna jònica i coríntia. Part inferior de la columna, formada per diverses moldures (tor, escòcia); damunt seu s’alça el fust. BASE (A) SELECTIVITAT setembre 2010/A : Part inferior integrant de la columna sobre la qual s’alça el fust. Anar a índex…
  17. 18. <ul><li>Tronc o part central i vertical de la columna, entre la base o l’estilobat i el capitell. </li></ul><ul><li>Fust estriat: El que és acanalat amb estries vives. </li></ul><ul><li>Castellà: Caña; escapo; fuste. </li></ul>64.- FUST (A). Sinònim: Canya; tronc. <ul><li>SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/ A i B : Element integrant de la columna situat entre la base i el capitell. </li></ul>
  18. 19. <ul><li>Edifici administratiu públic de l’ època romana , de caràcter multifuncional (seu de tribunals o mercat, on s’administrava justícia o es tractaven assumptes comercials i es realitzaven actes públics). </li></ul><ul><li>De planta rectangular, amb una o tres naus, cobertes per una volta de canó o voltes d’aresta i separades per files de columnes. La nau central més ampla i alta que les laterals, per rebre la llum. Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem o dos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules . </li></ul>21.- BASÍLICA (A) Anar a índex…
  19. 20. 21.- BASÍLICA (A)
  20. 21. 21.- BASÍLICA (A)
  21. 23. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  22. 24. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  23. 25. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  24. 26. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  25. 27. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  26. 28. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  27. 29. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  28. 30. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  29. 31. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. 21.- BASÍLICA (A)
  30. 32. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  31. 33. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  32. 34. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  33. 35. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  34. 36. <ul><li>L’estructura arquitectònica de la basílica romana es va perpetuar i va servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren també el nom. </li></ul><ul><li>Així també defineix l’edifici de l’ església paleocristiana , que per la seva forma recorda la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana). </li></ul><ul><li>També església important que, per la seva antiguitat, història, etc., gaudeix de certs privilegis. </li></ul><ul><li>Castellà: Basílica. </li></ul>21.- BASÍLICA (A) Planta de basílica paleocristiana occidental. Anar a índex…
  35. 37. <ul><li>Així també defineix l’edifici de l’ església paleocristiana , que per la seva forma recorda la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana). </li></ul>21.- BASÍLICA (A) Dibuix d’antiga basílica paleocristiana. Secció transversal de basílica paleocristiana . Anar a índex…
  36. 38. 21.- BASÍLICA (A) Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia.
  37. 39. <ul><li>SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A : Edifici civil dedicat a l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica. </li></ul>21.- BASÍLICA (A) Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma. Anar a índex…
  38. 40. 21.- BASÍLICA (A) Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  39. 41. <ul><li>Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre llenç. Barroc. Escola andalusa de Sevilla. Museu del Prado. Madrid. </li></ul>22.- BODEGÓ (P, E) Sinònim: 94.- Natura morta. <ul><li>Pintura o obra plàstica que representa éssers inanimats naturals o artificials (animals morts, vegetals, objectes). </li></ul><ul><li>Castellà: Bodegón; naturaleza muerta. </li></ul>Anar a índex…
  40. 42. Paul Cézanne. Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre llenç (66 x 81 cm). Postimpressionisme. Musée d´Orsay. París. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
  41. 43. Chardin. Got d'aigua i gerra (vers 1760). Oli sobre tela. Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA). A: Schneider: “Naturaleza Muerta”, p. 9. Willem Claeszoon Heda. Natura Morta (vers 1650). Oli sobre tela. Rijksmuseum, Amsterdam. Oldenburg. Dues Hamburgueses amb formatge (1962). Cartró pintat. Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes: “The Shock of the New”, p. 358. 22.- BODEGÓ O NATURA MORTA (P, E)
  42. 44. Rembrandt. Bou obert en canal o escorxat. Barroc. 1r.- Vers 1643. Versió Glasgow. Oli sobre fusta. Art Gallery and Museum, Glasgow. 2n.- 1655. Oli sobre fusta. Museu del Louvre. París. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)
  43. 45. Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre (81 cm). Museu arqueològic Sevilla. <ul><li>En arts plàstiques, escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una figura humana: cap, coll i espatlles. </li></ul><ul><li>Castellà: Busto. </li></ul>23.- BUST (E, P) Gian Lorenzo Bernini. Bust de Constanza Bonarelli (1636-38). Marbre (72 cm). Museo Nazionale del Bargello. Firenze. Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià August. Escultor desconegut (117-138). Marbre (90 cm). Localitzat a la Villa Adriana. Tívoli. Itàlia. Ara al Palazzo dei Conservatori de Roma. Anar a índex…
  44. 46. SELECTIVITAT setembre 2010/A : Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles i part superior del cos en general. 23.- BUST (E, P) Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs escultor de la ciutat d’Amarna. 1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm d’alt. Idealització de la faraona. Museu Äegyptisches, Berlín. Anar a índex…
  45. 47. BIBLIOGRAFIA <ul><li>SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii </li></ul><ul><li>http ://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK </li></ul><ul><li>http ://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ </li></ul><ul><li>Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>http ://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li>www.enciclopedia.cat </li></ul>
  46. 48. R oy Lichtenstein. Woman in Bath (1963). Oil on canvas (171 x 171 cm). Museo Thyssen-Bornemisza. Madrid VOCABULARI SELECTIVITAT (B) 2010-2011

×