1. RECURSOS.
LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS

6. Petició dels cartistes de Birmingham (1838)
Als honorables membres dels Comuns de la Gran Bretanya i d’Irlanda, reunits al Parlament, [els adrecem] aquesta
petició:
Nosaltres diem [...] que el treball de l’obrer no pot ser privat durant més temps del seu just salari. Que les lleis que
provoquen l’encariment dels aliments i les que facin que no hi hagi gaires diners han de ser abolides. Com a preludi
essencial d’aquestes reformes i d’altres, per tal d’assegurar al poble els mitjans necessaris per defensar i assegurar
eficaçment els seus interessos, nosaltres demanem [...] que, en l’elaboració de les lleis, s’escolti la veu de tots sense
cap entrebanc.
Nosaltres complim els nostres deures d’homes lliures i volem tenir-ne els drets. És per això que demanem el sufragi
universal. Aquest sufragi, perquè sigui lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, ha de ser secret
[...]. Les eleccions freqüents són essencials; demanem que l’aprovació dels electors sigui l’únic criteri exigit i que tot
diputat cobri del tresor públic una remuneració justa durant el temps que hagi estat cridat al servei de la nació [...].
Que plagui, doncs, a la vostra honorable cambra prendre la nostra petició en seriosa consideració i esforçar-se amb
afany, amb tots els mitjans constitucionals, per fer promulgar una llei que garanteixi a tot ciutadà [...] el dret de votar
els diputats al Parlament i que institueixi el vot secret per a totes les eleccions parlamentàries [...] i aboleixi tots els
criteris de propietat dels seus membres [...].

8. De la monarquia a una república burgesa
«Dos esdeveniments econòmics mundials acceleraren l'esclat I .. ): la plaga de la creïlla i les males
collites del 1845 i 1846 I) L'altre gran esdeveniment fou una crisi general del comerç i de la indústria a
Anglaterra I ... ) que féu encara més insuportable l’absolutisme de l'aristocràcia financera.
Encara no s'havia apagat la repercussió d'aquesta crisi en el con-tinent, quan esclatà la revolució de
febrer ( ... ) i la monarquia de Lluís Felip (juliol del 1830) hagué de deixar el lloc a un govern provisional
( .. [. EI proletariat, amb la imposició de la república per part del govern provisional, va aparèixer en
primer pla com a partit independent, però, al mateix temps, llançà un repte a tota la França burgesa. EI
que el proletariat conqueria era el terreny per a lluitar per la seua emancipació (.) Lluny d'això, la
república de febrer havia, abans de res, de completar la dominació de la burgesia ( ... [. Amb
l'enderrocament de la Corona féu que es manifestarà en la forma més pura la dominació de la burgesia.
De la mateixa manera que en les jornades de juliol (del 1830) havien conquerit la monarquia burgesa
lluitant, en les jornades de febrer els obrers van conquerir lluitant la república burgesa ( ... ). La
burgesia havia de refutar amb les armes en la mà les pretensions del proletariat. Per això el vertader
bressol de la república burgesa no és la victòria de febrer, sinó la derrota de juny»
MARX, K.: Les lluites de classes a França.