DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
La crisi de l'Antic Regim: Segle XVIII.
Tres factors: Les noves idees de la Il.lustració, el desenvolupament del comerç colonial i el creixement i acens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural que havia dominat a Europa des de el segle XV fins al segle XVIII , obrint el cami cap una nova realitat; El Món Contemporani... el nostre món.
Atenció: Part del contigunt d'aquesta presentació estan en forma d'animació, por poder-los visualitzar cal decarregar el ppt.
La presentació també inclou "links" per poder ampliar la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)Jordi1492
Aquesta unitat tracta sobre les diferents revolucions de tipus liberal que tingueren lloc a Europa entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX.
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
La crisi de l'Antic Regim: Segle XVIII.
Tres factors: Les noves idees de la Il.lustració, el desenvolupament del comerç colonial i el creixement i acens de la burgesia faran trontollar el sistema econòmic, polític, social i cultural que havia dominat a Europa des de el segle XV fins al segle XVIII , obrint el cami cap una nova realitat; El Món Contemporani... el nostre món.
Atenció: Part del contigunt d'aquesta presentació estan en forma d'animació, por poder-los visualitzar cal decarregar el ppt.
La presentació també inclou "links" per poder ampliar la informació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)Jordi1492
Aquesta unitat tracta sobre les diferents revolucions de tipus liberal que tingueren lloc a Europa entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX.
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
DOWNLOADS: https://hmcantonio.blogspot.com/
Introducció als processos revolucionaris que es desenvolupen a Europa des de 1789 a 1848 amb l'objectiu de posar fi a l'absolutisme monàrquic i instaurar un regim polític liberal, amb especial atenció a la primera d’aquestes revolucions: La Revolució Francesa.
També es fa referència al període napoleònic i l‘etapa de la Restauració.
Atenció: Alguns dels continguts de la presentació són presentats en forma d’animació. Per poder-los visualitzar es necessari descarregar la presentació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
2. La segona meitat del segle del XVIII, el regne
de França patia una greu crisi tant econòmica
com política, que agreujava el descontent ja
existent de certs grups socials.
Tot plegat va desembocar en una revolució
que portaria a la burgesa i els seus ideals al
poder.
Les causes d’aquesta revolució van ser moltes
i molt diverses.
França abans de la Revolució Francesa
3. CAUSES DE
LA
REVOLUCIÓ
ECONÒMIQUES
MALES COLLITES
(agarbades per l’agricultura poc
productiva de l’Antic Regim)
CRISIS FINANCERA
(Balança de pagaments
negativa de l’Estat, agreujada
per la malversació de la
Corona)
POLÍTIQUES
DESCONTENT DE LA
BURGESIA
(Per la marginació política a
pesar de ser una de les
principals fons d'ingrés de la
Corona)
IDEOLÒGIQUES
L' IL·LUSTRACIÓ
(Les seves idees animen les
aspiracions de la burgesia)
4. L'Economia
• La crisi va afectar els preus dels productes
bàsics. El camp francès va partir una sèrie de
males collites (1775-1778) que van fer pujar
notablement el preu del cereals.
• La crisi va arribar també al sector industrial
tèxtil.
• A més d’un important dèficit en la hisenda
francesa, agreujat per les despeses de la
recent guerra d’independència del EUA.
5. La societat a França
La societat francesa, mostra inquietud
per la crisi econòmica, la noblesa i la
clerecia, augmenten la pressió sobre
la pagesia, que cada vegada està més
asfixiada i esclata en periòdiques
revoltes. La burgesia, amb poder
econòmic, rebutja l'existència de
privilegis i vol participar en el poder
polític.
Les classes populars organitzen
revoltes, la població creix i és cada
vegada més jove i per tant amb
desitjos de canviar la situació.
6. Polítiques
• L'absolutisme havia allunyat del poder
a la noblesa i la burgesia, aquestes no
estaven satisfetes perquè sostenen a
l'estat amb els seus impostos.
• Des de la segona meitat del segle XVII
la monarquia francesa patia d’una
manca de voluntat reformista.
• La monarquia va afavorir l’enfortiment
dels grups privilegiats.
• El luxe de la vida cortesana del
monarca contrastava fortament amb
les condicions de vida de la resta de la
població.
7. Causes ideològiques
Les idees de la
il·lustració i el liberalisme
dotaven un marc
ideològic a les
aspiracions de la
burgesia.
9. Assemblea de Notables
• El rei va convocar l’Assemblea
Nacional amb la intenció
d'aconseguir que assumissin
responsabilitats fiscals , però
els representants d’aquesta
assemblea de la noblesa i el
clergat es van negar pagar els
nous impostos.
10. Estats Generals
• A conseqüència de la negació
de l’Assemblea de Notables,
el rei va convocar els Estats
Generals, eren unes corts on
havien representants al
tercer estat amb la
esperança de poder aprovar
nous impostos, causats per
les reformes fiscals fetes pels
ministres de Lluís XVI.
11. Els Estats Generals
• Va ser una important institució
representativa del regne, en
forma d'assemblea convocada
pel Rei i on acudien
representants de cada
estament. Cada estament tenia
un vot, però el tercer estament
demanava un vot per persona,
ja que així podrien obtenir la
majoria.
12. L’Assemblea Nacional
• El rei i els estaments
privilegiats es van negar a
aprovar la proposta del vot
per persona del tercer estat,
i els membres d’aquest van
respondre constituint-se en
Assemblea Nacional.
13. L’Assemblea Constituent
L’abolició dels drets feudals
La redacció de la Declaració
dels Drets de l’Home i del
Ciutadà
La redacció de la Constitució
Civil del Clergat
La redacció i proclamació de
la Constitució, (convertia la
monarquia absolutista en una
monarquia constitucional).
Les tasques de l'Assemblea Constituent van consistir en:
14. La Presa de la Bastilla
• És un dels esdeveniments més cèlebres i
importants de la Revolució Francesa.
Davant el temor i la voluntat del rei de
suprimir l’Assemblea Constituent, els
ciutadans de París van prendre la
Bastilla, era la presó política de Lluís XVI
i constituïa un símbol de l’absolutisme.
15. L‘Assemblea Legislativa
La Constitució redactada per l’Assemblea
Constituent declarava que s’havia de crear una
nova assemblea que, juntament amb el rei,
redactés tota una nova legislació. Era
l’Assemblea Legislativa, aquesta assemblea va
durar menys d’un any i mai va escometre la
seva funció.
16. Causes del fracàs de l’Assemblea
Legislativa
• Intent de fugida del rei, va ser capturat a
Varennes i forçat a tornar a París.
• Les potències absolutistes estrangeres (Prússia i
Àustria) amenaçaven amb la guerra per defensar
el monarca francès.
• Els grups radicals demanaven
reformes més avançades i
democràtiques.
17. Grups polítics i socials de la revolució
francesa
• Girondins: grup polític moderat, format per membres
de l’alta burgesia. Constituïen el sector més moderat
del procés revolucionari. Defensaven la propietat
privada i el liberalisme econòmic.
• Jacobins: format per membres de la petita burgesia,
defensaven una democràcia més directa.
• Montagnard: grup polític més radical de la revolució
francesa. Es consideraven els representants dels grups
populars.
• Sans-culottes: grups més baixos de la societat. Format
per artesans, treballadors, defensaven les postures
més radicals com un govern república i una
democràcia més igualitària.
18. La fi de l’Assemblea Legislativa
• L’abril de 1972, les tensions entre Prussià i França van fer
esclatar un guerra entre ambdós països.
• Els grups més radicals van acusar el rei de donar suport a
les forces estrangeres.
• Un aixecament popular va atacar el palau de les Tulleries,
on s’havia reclòs el rei després de la seva captura.
• El rei va ser destituït i va ser
declarada la Primera República
Francesa.
• L’Assemblea Legislativa va donar
pas a la Convenció Nacional.
19. La Convenció Nacional
• La Convenció Nacional va ser l’Assemblea
Constituent que va governar a França, a partir
de setembre de 1972. Es encarrega de
suprimir la monarquia i d’instaurar la
república.
• La Convenció va tenir tres períodes diferents,
marcats pels grups polítics que la van
controlar.
20. Convenció Nacional Girondina
• (Setembre de 1792 – juny 1793) la
Convenció va estar dominada pels
moderats girondins.
• Es van aconseguir importants
victòries militars davant l’exèrcit
prussià.
• Van executar al rei.
• L’execució de Lluis XVI va fer que les
potencies estrangeres es sumessin
al conflicte entre Prussià i França i
es va formar la primera coalició
(Gran Bretanya, Espanya, Holanda,
Rússia i Portugal), contra França.
21. • Comitè de salvació publica: òrgan de govern
de la Convenció. Va acabant ser el veritable
responsable del govern de la Republicà.
• El Tribunal Revolucionari: organisme judicial,
encarregat de jutjar els contrarevolucionaris i
insurgents.
Davant de l’ambient conflictiu al final del període
girondí, es van crear dos nous òrgans:
22. Convenció Nacional Jacobina
• (1793-1794) Va ser el període més radical de
tota la Revolució Francesa, conegut com “el
Terror”.
• Van perseguir i executar a totes les persones
considerades contrarevolucionàries, (s'incloïen
realistes com girondins o camperols).
• Es van suprimir lleis i llibertats contemplades a
la Constitució.
• Un període autoritari, controlat pel líder jacobí
Robespierre, el qual va acabar executat.
23. La Convenció Termidoriana
• (1794’1795) Durant aquest període el govern
va tornar a passar a mans de l’alta burgesia
moderada.
• Es va suprimir el Tribunal Revolucionari.
• Es va redactar una nova Constitució.
• Va ser un període més moderat.
24. La Nova Constitució
(1795-1799) Amb la nova constitució, es va iniciar un
nou període moderat que tornava a un model liberal.
Va introduir els següents canvis:
El poder executiu, era exercit per un Directori de
cinc membres.
El poder legislatiu es va dividir en dues cambres
25. Napoleó Bonaparte
• Va aconseguir un gran
prestigi, gràcies a l’èxit
obtingut en les batalles
contra les tropes estrangeres.
• 1795: Va frenar una revolta
reialista
• 1799: es va proclamar cònsol,
posant fi al Directori i a la
Revolució Francesa.