Revolució Francesa

1,147 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,147
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
23
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revolució Francesa

  1. 1. REVOLUCIÓ FRANCESA Cèsar Chaparro Giraldo i Josep Ollé Mercadé
  2. 2. <ul><li>Introducció.....................................................dia3 </li></ul><ul><li>Causes de la revolució...............................dia4i5 </li></ul><ul><li>La revolta aristocràtica............................dia6i7 </li></ul><ul><li>Els Estats Generals i la revolució burgesa.........................................................dia8i9 </li></ul><ul><li>Comença la revolució..............................dia10i11 </li></ul><ul><li>Final de la revolució.....................................dia12 </li></ul><ul><li>Bibliografia....................................................dia13 </li></ul><ul><li>Presentació final..........................................dia14 </li></ul>Índex
  3. 3. <ul><li>La Revolució francesa ha format la concepció política i ideològica del món contemporani. La revolució va començar a l’any 1789. Constitueix, doncs, un fet històric molt important. </li></ul>Introducció
  4. 4. <ul><li>En termes generals, van ser molts els factors que hi van influïr: un règim monàrquic sucumbint a la seva pròpia rigidesa en un món canviat es va unir el sorgiment d’una classe burgesa que tenia una economia millor, juntament amb l'expansió de les noves idees liberals que van sorgir en aquesta època i que se situen sota la rúbrica de «La Il·lustració». De manera més detallada les causes puntuals de la Revolució inclouen l'auge de la burgesia, amb un poder econòmic cada vegada més gran i fonamental en l'economia de l'època. </li></ul>Causes de la revolució
  5. 5. <ul><li>Des del punt de vista polític, va tenir importància l'extensió de noves idees en aquest període d'Il·lustració, tals com les exposades per Voltaire, Rousseau o Montesquieu (com per exemple, els conceptes de llibertat política, de fraternitat i d'igualtat, o de rebot a una societat dividida, o les noves teories polítiques sobre la separació de poders de l'Estat). Tot això va ser trencant el prestigi de les institucions de l'Antic Règim. </li></ul><ul><li>Des del punt de vista econòmic, l’immanejable deute de l'estat va ser agreujada per un sistema d'extrema desigualtat social i d'alts imposats que els estaments privilegiats, noblesa i clergat, no tenien obligació de pagar, però que si oprimia a la resta de la societat. </li></ul><ul><li>Va haver un augment de les despeses de l'Estat i el descens dels beneficis per als camperols, i una escassesa d'aliments en els mesos precedents a la Revolució. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Lefrebvre assenyala tres fases revolucionàries en els primers moments: aristocràtica, burgesa i popular. La primera és la revolta dels privilegiats, centrada en l'oposició dels dos estaments superiors a les mesures reformistes de Turgot, Necker, Calonne i Brienne que volien posar remei al dèficit estatal. </li></ul>La revolta aristocràtica (1787-1788) Pamflet de Joseph Sieyes de 1789
  7. 7. <ul><li>Des de 1783 Calonne va plantar cara a les dificultats econòmiques mitjançant préstecs de particulars a la corona, però finalment va reconèixer que era indispensable una reforma fiscal i va proposar l'establiment de la subvenció territorial que haurien de pagar les propietats agràries segons la seva extensió. </li></ul><ul><li>En un context de recessió econòmica, fallida de les finances reals (deute de 5.000 milions de lliures i ingressos per 500 milions) i de la fam dels anys 1788 i 1789, la monarquia només podia pensar en reformes que acabessin amb els privilegis fiscals de la noblesa. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>La reunió dels Estats Generals es va obrir a Versalles el 5 de maig i va ser presidida pel rei Lluís XVI. Els sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa. En conseqüència s'inclinaven per la reunió en una sola sala i per la votació per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre el vot per estament. Era l'inici de la revolució burgesa perquè, en els Estats Generals, el Tercer Estat (que tenia la meitat dels representants de la cambra) es va negar de sotmetre's a les regles tradicionals de la separació per estaments a l'hora de deliberació i del vot per estat i no per persona. van reclamar deliberacions conjuntes i el vot per persona. </li></ul>Els Estats Generals i la revolució burgesa (1789)
  9. 9. <ul><li>La qüestió que es posava en joc era la destrucció de l'Antic Règim i l'establiment d'un règim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional. </li></ul>És a dir, reclamen que el poder no resideixi en el monarca, sinó en la nació, la qual ho exerceix per mitjà dels seus representants.
  10. 10. <ul><li>El 11 de juliol de 1789, el rei Luis XVI, actuant sota la influència dels nobles conservadors igual que la del seu germà, el Comte D'Artois, va acomiadar al ministre Necker i va ordenar la reconstrucció del Ministeri de Finances. Gran part del poble de París va interpretar aquesta mesura com un acte-cop de la reialesa, i es va llançar al carrer en oberta rebel·lió. Alguns dels militars es van mantenir neutrals, però uns altres es van unir al poble. </li></ul>Comença la revolució
  11. 11. <ul><li>El 14 de juliol el poble de París va protegir en els carrers als seus representants i, davant el temor que les tropes reals els detinguessin, van assaltar la fortalesa de la Bastilla, símbol de l'absolutisme monàrquic però també punt estratègic del pla de repressió de Luis XVI, doncs els seus canons apuntaven als barris obrers. Després de quatre hores de combat, els insurgents van matar al seu governador, el Marquès Bernard de Launay. La Revolució es va anar estenent per ciutats i pobles, creant-se nous ajuntaments que no reconeixien altra autoritat que l'Assemblea Nacional. Els camperols van deixar de pagar impostos i van destruir castells i tot el que simbolitzés al feudalisme. L'Assemblea Nacional, actuant darrere dels nous esdeveniments, va suprimir per llei les servituds personals (abolició del feudalisme), els delmes, i les justícies senyorials, que ja havien estat suprimits de fet per la pagesia, instaurant la igualtat davant l'impost, davant penes i en l'accés a càrrecs públics. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobinos. Va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, tot la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés el 9 de novembre de 1799 un cop d'estat (18 de Brumario) instal·lant el Consulat, que li donava de forma efectiva poders dictatoriales, tancant amb això el capítol històric de la Revolució Francesa i donant pas al futur Primer Imperi Francès. El nou govern instaurat, a pesar de ser una monarquia, millorava les condicions de vida del tercer estament, atorgant-los drets i obligacions morals i cíviques iguals als altres dos estaments (el clergat i els nobles); pel que Napoleó va rebre un gran suport popular. </li></ul>Final de la revolució Napoleó Bonaparte
  13. 13. <ul><li>Pàgines d'abstracció de la informació: </li></ul><ul><ul><li>www.google.es </li></ul></ul><ul><ul><li>www.es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_Francesa </li></ul></ul><ul><ul><li>www.ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa </li></ul></ul>Bibliografia
  14. 14. Gràcies per la seva atenció i la seva paciència

×