2. Els teus setze anys són una platja oberta que jo em miro de lluny, gairebé amb por d’enterbolir amb la compassió les aigües de la teva vida incerta.
3. Tu campes al teu grat sobre la sorra i et capbusses al mar del teu menyspreu de tot el que no ets tu. I escrius arreu, vora l’aigua, el teu nom, que l’ona esborra.
4. Corre i neda i capbussa’t i contempla aquests setze anys que duren un estiu i que et fan, als teus ulls, heroi de faula. I encar que un llamp ha d’ensorrar el teu temple, jo sempre, esperançat, et diré: Viu! I mai contra el teu fat diré paraula.
