1. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
Frederic Griffith
1928
Va treballar amb el bacteri Streptococus pneumopniae, el bacteri causant de la
pneumonia. Va fer cultius d’aquests bacteris per fer experiments amb ratolins
afegint-los soques R i S:
La soca S alterada amb calor, mantenia el ratolí viu; la soca R sense alteracions,
mantenia el ratolí viu; la soca S alterada amb la soca R no alterada, causaven la
mort al ratolí.
Així va deduir que hi havia un agent transformant, una substància, que passava a
les no virulentes inclús després mortes. Més tard es va demostrar que aquest agent
era l'ADN.
http://tresciencia.blogspot.com.es/2011/03/experimento-de-griffith.html
http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad12/experimentos_griffith.swf
George Beadle i Edward Tatum
1941
Van investigar la Neurospora crassa, la floridura vermella del pa. Demostren
experimentalment una relació entre gens i enzims. A més van formular una hipòtesi:
un gen-un enzim, la qual la funció del gen consisteix a controlar la producció d’un
enzim específic.
http://www.iibhg.ukim.edu.mk/Obrazovanie/CDa/iHUGEN-2006/video/ani_4_1.swf
Severo Ochoa
1941
Va investigar sobre el metabolisme dels hidrats de carboni i dels àcids grassos. Així
va descobrir el cicle de Krebs, l’enzim que aclaria el mecanisme d’oxidació de l’àcid
pirúvic.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Severo_Ochoa_de_Albornoz
1

2. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
Avery, McLeo i MacKarty
1944
Van demosatrar que les característiques genètiques estan en l’ADN i que l’agent
transformant que havia descobert Griffith era aquesta molècula d’ADN.
Ledenberg i Tatum
1946
Van descobrir que el material genètic es transmet entre les cèl·lules bacterianes.
Barbara MvClintock
1945-50
La recombinació genètica és causada per un intercanvi físic de peces
cromosòmiques (els elements transposables)
http://es.wikipedia.org/wiki/Barbara_McClintock
Erwin Chargaff
1950
Sabent recentment que l’ADN té quatre tipus de bases (A, T, G, C), va descobrir que
tots els éssers viu tenim la mateixa quantitat d’adenina que timina i citosina que
guanina.
http://es.wikipedia.org/wiki/Erwin_Chargaff
2

3. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
Rosalind Franklin i Maurice Wilkins
1951
Rosalind Franklin és coneguda pel seu treball en les imatges per difracció de rajos-
X de l’ADN. Va ser Maurice Wilkins, que després que morí, presentés el treball de
Franklin com a mèrit seu. Van cristal·litzar les proteïnes per conèixer-ne la seva
estructura. A part d’això, aquest descobriment va ser molt útil per a Watson i Crick,
per descobrir.
http://en.wikipedia.org/wiki/Rosalind_Franklin
Alfred D. Hershey i Martha Chase
1952
Donen l’evidència definitiva que l’ADN és portadora de la informació genètica
http://www.galileog.com/ciencia/biologia/adn/hershey.htm
James Dewey Watson i Francis Crick
1953
Van descobrir el model de la doble hèlix amb dos cadenes antiparal·leles amb
nucleòtids i bases específiques.
http://www.jornada.unam.mx/2007/10/20/index.php?section=ciencias&article=a03n1cie
James Dewey Watson i Francis Crick
1953
Van publicar un model d’estructura de l’ADN. No ho haguessin aconseguit sense
aplicar la tècnica de difracció de rajos X (Franklin i Wilkins). Interpretant aquestes
dades, van arribar a una estructura tridimensional que consistia de dues cadenes de
polinucleòtids, enrotllades sobre el mateix eix, donant lloc a una doble hèlix (la
doble hèlix de Watson i Crick). En aquesta doble hèlix, les bases es troben a la part
interna i l’àcid fosfòric a l’exterior.
3

4. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
http://www.cobach-elr.com/academias/quimicas/biologia/biologia/curtis/libro/c14c.htm
Foto:
http://80.251.40.59/veterinary.ankara.edu.tr/fidanci/Ders_Notlari/Ders_Notlari/Nukleik_Asitler/Watso
n%20ve%20Crick%202.jpg
Severo Ochoa
1955
Nobel de Fisiologia i Medicina (1959) Va descobrir i aïllar un enzim en l’e-coli
(escherichia coli) l’ARN-polimerasa. Així va aconseguir per primera vegada la síntesi
de l’ARN al laboratori, a partir d’un substrat adequat de nucleòtids.
http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/chicago_severo_ochoa.htm
Arthur Kornberg
1956
Nobel de Fisiologia i Medicina (1959) que comparteix amb Ochoa. Demostra que la
síntesi de l’ADN també requereix d’un enzim polimerasa.
http://elpais.com/diario/2007/11/04/necrologicas/1194130801_850215.html
Matheew Meselson i Franklin Stahl
1957
La replicaió en procariotes es semiconservativa: en la seva replicació, la doble hèlix
d’ADN conté una cadena provinent de l’original i una cadena sintetizada novament.
http://www.ehu.es/biomoleculas/an/pdf_doc/meselson_stahl.pdf
James Herbet Taylor
1957
Va demostrar que la replicació de l’ADN en eucariotes es semiconservativa
http://www.bio.fsu.edu/faculty-taylorjh.php
4

5. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
George Gamow
1955-60
Proposa la paraula codó per als triplets de nucleòtids que codifiquen els aminoàcids
a partir d’un raonament matemàtic.
Francis Crick i Benner
1961
Verifiquen a George Garrow
Marshall Warren Niremberg i Har Gobin Khorana
1966
Desxifren el codi genètic, que cada codó dona un dels diferents vint aminoàcids.
http://content.dnalc.org/content/c16/16031/1961nirenberg.swf
Institut Roslin d’Edimburg (Escòcia)
1996
Neix l’ovella Dolly, primer clon a partir d’una cèl·lula adulta
http://anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=959
Projecte Genoma huma
2000-2003
S’inicia el Projecte del Genoma Humà. Es tractava d'esbrinar la posició de tots els
nucleòtids del genoma (cadascuna de les quatre possibles bases nitrogenades
5

6. MIREIA PALAU SÁNCHEZ 1BAT A
típiques de l'ADN) i la localització dels gens en cada un dels 23 parells de
cromosomes de l'ésser humà. El 2003 es completa el genoma humà (98%), del
Projecte del Genoma Humà.
6