1. El Rossinyol
Fa moltde temps,a la comarca de València,hi havia un pobletmoltconegut,tan conegutque
el coneixienfinsalaXina.Ací,viviendoscavallersi cadascund’ellsteniaunacasa moltprotegida,
fetade pedrai ferro,erentangrans lesseues mesuresde seguretatque ni elslladres intentaven
entrar. Gràciesa lesbonesaccionsd’aquestsdosbaronsel poble esvafermoltfamós.Und’ells
s’havia casat amb una dona sincera, fina, educada i agradable. L’altre cavaller era conegut per
tothom pel seu valor i valentia, no perdia cap batalla. Li agradava portar una vida luxosa,
participava en qualsevol torneig i feia grans despeses.
Aquest cavaller tenia un amor secret, la dona del seu veí. Ambdós es van enamorar
perdudament, s’estimaven mésque res en el món. Vivientan a prop que eixint a la finestra la
dona podiaparlar amb el seuamant, tan tan a prop que el cavallerescoltavalarespiració de la
dama des del salóde casa. No solselsseparavaun mur de pedra grisa,sinóque a més hi havia
un altre impediment,el marit de la dona,el qual, la vigilava constantment. Així, els enamorats
desitjavenque arribaralanitper poder eixirala finestrai trobar-se l’unambl’altre. En trobar-
se el cavaller li va dir:
Cavaller: -Perfi arribat la nit,el dia se m’hafet moltllargesperantque arribara el momentper
poder veure’ns.
Dama: -Jo també estavaansiosaper veure’t,pensavaque hui nopodriatrobar-me amb tu. Hui
mésque mai el meumarit no m’hallevatelsullsde damunt,pareixialameuaombrasempre al
meu costat.
Cavaller: -Això ja no importa, ara estem junts. Oblidat d’ell i gaudeix d’aquest moment.
Aquesta podria ser l’última trobada dels amants enamorats; ja que, el marit de la bella dama
estavacansat que laseuaesposael deixarasol alanit,moltsdubtesli rondaven pel cap;així, va
decidir posar remei a aquest turment. Al dia següent aquest li va preguntar:
Marit: -Amada meua, per què t’alces i on vas en mig de la nit deixant-me sol?
Dama: -Senyor,noconeix l’alegriaenaquestmónqui noha sentitcantar del rossinyol.Peraixò
vull estarací a la finestracada nit,per poderescoltar-loi gaudirdel seu piulartan dolç, doncs,
em dona un gran plaer.
En escoltaraquestesparaules elmaritvaferunariallamalèficaque esvaescoltarentotelpoble.
De sobte,unaideali vingué al cap: caçar al rossinyol amb unatrampa. A tots elsserventselsva
2. ordenar la cruel tasca d’atrapar aquell pardal que a la seua dona havia embruixat amb el seu
cantar.
Després de mil i un intents el van aconseguir caçar, i el marit satisfet de tindre‘l a les mans se
n’anà a l’habitació de la seua amada i gloriós li va dir:
Marit: -Senyora, on sou? Contesteu-me! He atrapat al rossinyol per culpa del qual heu passat
tantes nits en vetlla. Ara podreu dormir en pau, ja no us desvetllarà més.
La dona en sentir aquelles paraules, es va posar molt trista i amb els ulls plens de llàgrimes
demanàl’ocell al seumarit. Aquest, ambmalícia i ràbia el va matar, tacant de sang el vestitde
la dama. L’amada agafant el xicotetcos sense vidadel rossinyol esposà a plorar sense cònsol i
va maleir a totes aquelles persones que van treballar en la tasca de capturar al pardal.
Dama: -Pobrade mi,quinadesgràcia! –cridài eslamentàladama- Ja nopodré eixircadanita la
finestraperveureal meuenamorat.A més,pensaràque l’he abandonatopitjorencara,quel’he
deixatd’estimar.He de prendre una decisió. –pensàladama- Ja està! Li enviaré el rossinyol i li
faré saber què ha passat.
La damaagafàunmocadorde sedafinaonvateixirambfil d’ortotalahistòriai enell vaenrotllar
el cos del rossinyol.Confiant en el seuservent més proper, tot el secret li va comptar i amb la
seua ajuda li va fer arribar el missatge al seu amat.
Servent: -Bon dia senyor cavaller.Vinc de part de la teua amada, ella m’ha confessat el vostre
secret i m’ha demanat que et done aquest missatge –el servent continuà parlant, i després
d’entregar-li el rossinyol se’n va anar.
En escoltar atentament el missatge del servent, el cavaller es va entristir molt per la tràgica
aventura, per la mort del pardal i perquè ara la seua amada no tindria excusa per eixir a la
finestra cada nit.
Ambmelancoliai pena,vaconstruirun xicotetcofre, ni de ferroni d’acer,sinód’orpur i massís
i de pedres preciosesmolt boniques i de gran valor. En ell, va col·locar el cos del pardal i el va
tancar, per dur-lo sempre damunt com a record de l’aventura de la seua amada.
