Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
La casa encantada
Capítol I
Srta. Dimple: Oficina jurídica de Flywheel, Shyster i Flywheel, mani?... No, el senyor Flywhee...
Adéu-siau Srta.Dimpy.
Srta.Dimple: Bon dia sr. Flywheel.
Groucho: Calli! Calli! No tinc gaires ganes de petar la xerrada. ...
Ravelli: Ja l'ha vist. L'ha vist venint cap a l'entrada. És per això que se n'ha anat per la sortida
del darrera. Però tin...
Capítol II
Srta.Dimple: Bon dia, oficina jurídica de Flywheel Shyster i Flywheel, mani? No, ho sento, el
senyor Flywheel i...
Ravelli: D'acord mestre. Ja sóc dins.
Ravelli: Ei mestre. Ei mestre. Ajudi'm a sortir. Aquí dins hi ha un gos.
Groucho: No...
Dona: L'abric? No m'agrada la mala gent. Fora!
Groucho: Això ho deixa tot molt clar. Hem de trobar un poble com sigui. Avi...
Pagès: Adéu-siau.
Groucho: No l'hi deia pas a vostè. Parlava amb el porc.
Pagès: Iiià!
Ravelli: Ei, mestre. El camí es div...
Capítol III
Música forta
President: Honorable senyor Watkins, com a president de la mesa consistorial, em sento
obligat a ...
Groucho: Ho sento, senyor alcalde. Haurà de parlar una mica més alt. Aquesta condemnada olla
de grills fa tant de soroll q...
Home: Doncs seran de pi blanc amb nanses de plata, Del mateix tipus que vam fer per als
altres.
Ravelli: Escolti, de quins...
Groucho: Té raó, és menyspreable. Però la pròxima vegada demanarem un preu més alt.
Alcalde: D'acord, ja veig que són més ...
Capítol IV
El cotxe s'allunya.
Groucho: Escolta, aquesta casa és ben fantasmal. Aquest Crexton devia ser un bon calavera.
...
Groucho: Escolta, tinc una idea.
Ravelli:
Què vol ara?
Groucho: Aquest fantasma no comença fins a les tres en punt, oi? Do...
Fantasma: Jo... sóc... mort.
Groucho: Home, això et passa per no cuidar-te, anar amunt i avall en aquesta casa només amb
u...
diners per tota la casa.
Groucho: A veure, Ravelli. Anem-ho a veure.
Ravelli: Miri. És aquí. Faci una ullada, però no els ...
Ravelli: D'acord, mestre. Aquí té el barret. Jo me'n vaig.
Groucho: On vas?
Ravelli: Me'n vaig a buscar-li el quètxup.
Fan...
Groucho: No és res alcalde. Passi quan vulgui a espantar-nos una altra vegada.
Alcalde: Bona nit, senyors.
Se'n va.
Ravell...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

La casa encantada

585 views

Published on

Guions radiofònics dels germans Marx.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La casa encantada

  1. 1. La casa encantada Capítol I Srta. Dimple: Oficina jurídica de Flywheel, Shyster i Flywheel, mani?... No, el senyor Flywheel no hi és, però hi ha el seu ajudant, el sr. Ravelli... No pengi, que el crido. Senyor Ravelli. Ravelli: Què vol, srta. Dimpy? Srta. Dimple: L'administrador torna a ser al telèfon. Sembla molt enfadat perquè no paguem el lloguer. Ravelli: Molt bé, ja parlo jo amb ell. Hola amo, com anem? ... Com? ... Que ens dóna dos dies per pagar el lloguer? Magnífic. Doncs que siguin dos dies. Agafarem el quatre de juliol i Nadal... Adéu-siau! Srta. Dimple: Sr. Ravelli, em penso que ha estat una mica brusc. Ravelli: Bah, no puc preocupar-me'n d'ell. Estic cansat. Em trobo malament. Srta. Dimple: És probable que tingui un refredat. El que hauria de fer és anar a casa i posar-se al llit amb una ampolla d'aigua calenta. Ravelli: Una ampolla d'aigua calenta? Ja ho he provat i no va bé. Ahir a la nit vaig posar aigua en una bossa d'aigua calenta, i vinga esperar... però l'aigua no es va escalfar gens ni mica. Srta. Dimple: Sr. Ravelli. Potser hauria d'anar al metge. Ravelli: Ja hi vaig anar al metge. Em va donar un medicament que he de prendre després de menjar, però no me'l puc prendre. Srta.Dimple: Per què no? Ravelli: Perquè no menjo mai. Srta.Dimple: Home, si té tanta gana, puc donar-li aquest quart de dòlar. És tot el que porto a sobre. Compri alguna cosa per menjar i no s'ho gasti al cinema. Ravelli: No es preocupi. Els seus diners no me'ls gastaré per anar al cinema. Ja en tinc jo de diners per anar al cinema. Se senten passes Srta.Dimple: Ve algú i em penso que és el senyor Flywheel. Ravelli: Doncs no el vull veure. Ja em trobo prou malament, ara. Surto per la porta del darrera.
  2. 2. Adéu-siau Srta.Dimpy. Srta.Dimple: Bon dia sr. Flywheel. Groucho: Calli! Calli! No tinc gaires ganes de petar la xerrada. On és Ravelli? Srta.Dimple: Acaba de sortir per la porta del darrera. Groucho: Doncs faci'l tornar, de pressa! Som a punt de viure un moment decisiu, avui. Srta.Dimple: Sr. Ravelli! Ravelli:: què? Srta.Dimple: El sr. Flywheel el vol veure. Ravelli: D'acord, d'acord, ja vinc. Què vol, mestre? Groucho: Mira. Estic ficat en la pràctica de la llei en aquesta ciutat des de fa un bon grapat d'anys. I la meva reputació significa més per a mi que qualsevol altra cosa en el món. Ravelli, què pretenies en dir-li a Sam Jones que em guanyes al billar? Ravelli: Jo no li vaig dir a en Sam Jones que el guanyava. Li vaig dir a en Louis Milano. Groucho: Hmmm... I també li vas dir que pispava monedes dels punts d'autoservei dels diaris? Ravelli: Sí, mestre. Però... Groucho: I també li vas dir que feia trampes jugant a cartes, oi que sí? Ravelli: No, mestre. En això no hi vaig caure. Groucho: Ravelli, passa'm aquest gerro d'aigua. Tinc ganes de posar-lo damunt del teu cap. Srta.Dimple: Si us plau, sr. Flywheel. L'administrador pot venir en qualsevol moment. Què pensarà, si els troba, a vostè i el senyor Ravelli, embrancats en una batussa? Groucho: Dona, em penso que més aviat creurà que estem fent una pigmea. És qüestió d'alçada. Piquen a la porta Srta.Dimple:Deu ser l'administrador. Groucho: Me'n vaig al meu despatx. Si no ho és, m'avisa. Srta.Dimple: Endavant. Propietari: Sóc el senyor Scrooge, l'administrador. Ravelli: Ah, sí, el senyor Flywheel ja l'esperava. Propietari: De debò? Ravelli: Sí, és per això que no hi és. Propietari: Però el senyor Flywheel va dir que em veuria.
  3. 3. Ravelli: Ja l'ha vist. L'ha vist venint cap a l'entrada. És per això que se n'ha anat per la sortida del darrera. Però tinc bones notícies per a vostè. Propietari: Sí? Ravelli: Sap que guanyo a Flywheel jugant al billar? Groucho: Ravelli, he sentit el que has dit. Propietari: A veure, senyor Flywheel. Groucho: Tanqui la boca, amo. Ja tenim prou problemes en aquesta oficina sense que vostè tregui el nas. Ravelli, això ja passa de mida. Propietari: Senyor Flywhheel! Vaig venir dimarts a preguntar pel lloguer. Vaig venir dijous, també. I vaig tornar dissabte una altra vegada. Hem d'arribar a una solució definitiva. Groucho: D'acord. D'ara endavant pot venir cada dijous. Propietari: Però escolti... mai no havia... Groucho: No pateixi home, no serà cap molèstia. Els dijous no hi sóc mai. Propietari: Senyor Flywheel, em deuen tres mil dòlars. No té cap excusa per no pagar el lloguer. Groucho: Home, això no és culpa meva. Vaig provar de pensar-ne una. Sigui com vulgui, vostè només parla sempre de diners. Jo sóc diferent. A mi no m'importa quants diners té un home, mentre sigui ric. Propietari: Si us plau. No emboliqui la troca. Ravelli: Quina troca? Vol dir tota aquella gent que vesteix igual? Aquest home no hi toca sr. Flywheel. Es pensa que això és un exèrcit. Escolti, aquí no hi ha més tropa que nosaltres tres. Groucho: Ben dit, Ravelli. Escolti un moment, senyor administrador. Vostè és un home que ha arribat al lloc que ara ocupa a còpia de tenacitat en el treball i ... Propietari: Home, no em fa res reconèixer que sóc un home que s'ha fet a si mateix. Ravelli: S'ha fet a si mateix. Llavors per què no es posava més cabells al cap? Groucho: No li faci cas, amo. Ja veu que ell en té molt, de cabell, i en canvi té un aspecte tan repulsiu com ara vostè mateix.... Propietari: Ja he aguantat tot el que havia d'aguantar. Rebran notícies meves! Groucho: Passi quan vulgui,home. Això és Liberty Hall. Propietari: Bon dia!
  4. 4. Capítol II Srta.Dimple: Bon dia, oficina jurídica de Flywheel Shyster i Flywheel, mani? No, ho sento, el senyor Flywheel i el senyor Ravelli han sortit de la ciutat... Sí, són a la muntanya d'excursió, per qüestions de salut... Ja els diré que ha trucat. Passi-ho bé. Canta un gall Groucho: Va, Ravelli, camina una mica més de pressa. Ravelli: Quina pressa té, mestre? Tampoc no anem enlloc. Groucho: Doncs millor, fem una correguda i acabem amb tot això d'una vegada. Ravelli: Ei, mestre. Miri, miri! Una serp! Groucho: Enretira't, Ravelli. Agafaré aquella branca i li pegaré. Ravelli! Ravelli! Ravelli:Tranquil, home! No s'espanti. M'havia equivocat. No és una serp, és una branca. Groucho: Ja ho sé, però el que jo he agafat no és cap branca. És una serp! Ravelli: Ei! No puc caminar més. Tinc gana. Anem a aquella granja a menjar alguna cosa. Potser tinguin pastes. Groucho: D'acord. Ravelli: Ei. Miri aquella pomera vella. Juraria que no en treuen gaires pomes, d'aquell arbre. Groucho: Jo també, inútil. No és cap pomera. És un pal de telègrafs. Ravelli: Com pot ser que allò sigui un pal de telègrafs? No hi veig cap telegrama. Groucho: Au, calla una mica que ja som a la granja. Ravelli: Ei, mestre. Miri per la finestra. Hi ha un munt de pastissos. Per què no piquem a la porta i en demanem uns quants a la mestressa? Groucho: No la coneixes pas a la mestressa. No li demanaràs pastissos així sense més ni més. Va, entra per la finestra i en pispes uns quants. Ravelli: Molt bé, mestre. I mentrestant què pensa fer vostè? Groucho: Jo? Doncs estaré a fora fent guàrdia i si sento que ve algú ens trobarem a la pròxima ciutat. Ravelli: Magnífic. Ei, mestre, ajudi'm a obrir la finestra. Groucho: No facis soroll. No voldràs espantar la pobra dona.
  5. 5. Ravelli: D'acord mestre. Ja sóc dins. Ravelli: Ei mestre. Ei mestre. Ajudi'm a sortir. Aquí dins hi ha un gos. Groucho: No et moguis, Ravelli. Queda't ben quiet on ets. Probablement és més el soroll que les nous. Ravelli: No, mestre, m'acaba de queixalar. Dona: Què passa aquí? Qui ha entrat? Vinga, surtin d'aquí o crido el gos. I els aviso, quan s'enrabia, mossega. Groucho: Ha fet tard senyora. El gos ja ha mossegat Ravelli i probablement ha agafat la ràbia i el que no tenia. Dona: Però què volen? Groucho: Tenim gana. Que ens podria donar un tros de pastís sobrer? Dona: Pastís? Caram, noi! Que no és prou bo, el pa? Groucho: Normalment sí, senyora, però resulta que avui és precisament el meu aniversari. Dona: Està bé, si és així, aquí el té, el tros de pastís. Groucho: No, no, no. On són les espelmes? Dona: Les espelmes? Quina cara, home! Els hauria de fer vergonya, fins i tot això de demanar pastís. Ravelli: Però l'hem de demanar, senyora. L'última vegada vam agafar un pastís sense demanar- lo i gairebé ens van arrestar. Dona: Ho sento, però no els donaré res més. Prou feina tinc per fer bullir l'olla, jo. Ravelli: D'acord senyora. Faci-la bullir i hi posa unes quantes verdures dins. Groucho: És que el meu ajudant és una mica vegetarià, sap? Només menja carn quan pot. Miri, si és tan amable de deixar-nos menjar uns quants pastissos, ens comprometem a netejar-li de neu el seu tros de vorera. Què li sembla? Dona: De neu? Però si fa mesos que no neva, i a més, no en tenim, de vorera. Groucho; Nosaltres no en tenim cap culpa, senyora. Dona: Escolti. Què s'ha pensat? És un impertinent, vostè. Si fos un cavaller, pel cap baix es trauria el barret mentre parla amb una dama. Groucho: No puc, senyora, porto el barret ple d'entrepans i he d'anar amb el cap ben alt. Però si vol em trauré l'abric.
  6. 6. Dona: L'abric? No m'agrada la mala gent. Fora! Groucho: Això ho deixa tot molt clar. Hem de trobar un poble com sigui. Aviat serà fosc. S'acosta un carro Ravelli: Miri, mestre, s'acosta un home amb un carro. Potser ens dirà on para el següent poble Groucho: Parlaré amb ell. Escolti, senyor pagès, que sap on podríem trobar allotjament i menjar per aquí a prop? Pagès: Eh? Ravelli: I algun pastís també. Pagès: Home, el poble més proper és Vilabruixes. Però estan en plena sega i m'imagino que són plens a vessar. Naturalment hi ha també el casalot del vell Crexton, però no crec que els faci gaire gràcia dormir-hi allà. En aquella casa hi ha esperits. Les autoritats de Vilabruixes estan molt ansioses perquè algú passi una nit al casalot del vell Crexton per demostrar que no està realment embruixat, perquè la brama d'una casa encantada perjudica els negocis de tota la comarca. De fet ofereixen una recompensa de cent dòlars a qualsevol qui hi dormi una nit. Ravelli: Cent dòlars en una nit només per dormir? La feina és nostra. Pagès: Home. No es pensin que és tan senzill com sembla. Tots els que fins ara s'han atrevit a anar-hi a dormir han estat trobats morts al matí. Groucho: En aquest cas haurem de cobrar els cent dòlars per endavant. On és el casalot del vell Crexton? Pagès: Vagin a l'ajuntament del poble i preguntin per l'alcalde. Ell els informarà i s'encarregarà que els portin al casalot Crexton. Però estic segur que també els desaconsellarà que hi vagin, ja els aviso. Ravelli: És igual. Com hi arribem a l'ajuntament. Pagès: No deixin aquest camí fins al final. No té pèrdua. Ho sento però jo no els puc acompanyar. El porc que porto aquí al carro està malalt i l'he de dur al veterinari. Ravelli: El seu porc està malalt? Quina llàstima. Com està la resta de la família? Groucho: Ravelli, guarda't les teves gracietes per a la casa encantada i tots els fantasmes fugiran esperitats. Pagès: Molt bé, me n'he d'anar. Groucho: D'acord. Adéu.
  7. 7. Pagès: Adéu-siau. Groucho: No l'hi deia pas a vostè. Parlava amb el porc. Pagès: Iiià! Ravelli: Ei, mestre. El camí es divideix en dos. Quin agafem? Groucho: Et diré el que farem, Ravelli. Tu agafes el camí de l'esquerra i jo agafaré el de la dreta. Si hi arribes abans fes un senyal de guix a les escales de l'ajuntament. Ravelli: Però mestre, i si hi arriba vostè primer? Groucho: En aquest cas esborraré el senyal. Tampoc no crec que sigui gaire lluny d'aquí, perquè ja som als afores, ara. Ravelli: Eh? Groucho: Als afores. No saps què vol dir als afores? Ravelli: Sí mestre.
  8. 8. Capítol III Música forta President: Honorable senyor Watkins, com a president de la mesa consistorial, em sento obligat a recordar-li que actua de manera poc assenyada en interferir en la decisió unànime pel que fa a la casa encantada de Crexton. Alcalde: Però senyor president, no pot permetre que aquests dos homes passin la nit al casalot Crexton. Això significa la mort segura. President: Escolti, senyor alcalde, hem d'arribar al fons de la qüestió. Una casa encantada és una desgràcia per a qualsevol vila civilitzada. El consistori ha ofert una recompensa de cent dòlars a qualsevol persona que passi una nit a la casa i el senyor Flywheel i el senyor Ravelli, aquí presents, han acceptat l'oferta del consistori. No veig cap motiu per retirar l'oferta, ara! Alcalde: Molt bé, senyors, però em rento les mans. Declino tota responsabilitat en cas que els succeeixi alguna cosa. Senyor Flywheel i senyor Ravelliu, espero que tinguin subscrita una pòlissa d'assegurança contra accidents. Ravelli: No, no. No van bé. El meu germà es va fer una assegurança contra accidents i ja li puc dir que no funciona. Va tenir un accident l'endemà mateix. Groucho: Magnífic, Ravelli. Quan tornem a l'oficina iniciarem una demanda per danys i perjudicis. Ravelli: El meu germà no en vol pas de danys. Prou danyat va quedar per l'accident. Si en fa, d'anys, i encara no n'ha tingut cap altre! Ei. Què és aquesta música? Alcalde: És que els vilatans s'han assabentat que vostès dos estan prou tocats del bolet per dormir a la casa encantada. Han vingut a fer-los una última ullada. Saben, és una de les millors bandes de tota la comarca. Probablement la millor. Bella música, no li sembla senyor Flywheel? Groucho: Què diu? Alcalde: Dic que aquesta banda sona realment bé. Probablement és la millor banda de tot l'Estat. Groucho: Com diu? Alcalde: Dic que aquesta música és d'alta qualitat. M'atreviria a dir que la nostra banda de Vilabruixes compta amb alguns dels millors músics de banda de tot el país.
  9. 9. Groucho: Ho sento, senyor alcalde. Haurà de parlar una mica més alt. Aquesta condemnada olla de grills fa tant de soroll que no sento ni una paraula del que diu. Alcalde: Surtin senyors. Els vilatans de Vilabruixes volen veure'ls. Conciutadans i conciutadanes de Vilabruixes, és amb molta recança que els presento els dos homes que pensen arriscar la seva vida aquesta nit a la casa encantada de Crexton. Senyor Ravelli, vol dir quatre paraules? Ravelli: És clar, senyor alcalde. Alcalde: Endavant, doncs. Ravelli: Les acabo de dir: és clar, senyor alcalde. Groucho: Esplèndid, Ravelli. I ara, jo en diré tres més. Toquem el dos! Alcalde: Senyor Flywhell, suposo que no ens deixarà amb la mel a la boca. Groucho: Senyores i senyors, en veure d'aquí estant els rostres buits i rucs em ve un acudit al cap. Ha, ha, ha! És molt bo aquest. Alcalde: I quin acudit és, senyor Flywhell? Groucho: No li agradaria, alcalde. Senyores i senyors, el senyor batlle -que sempre vetlla pels interessos de la vila- els ha dit que nosaltres pensàvem passar la vetllada a la seva casaencantada. A Flywheel no li fan cap mena de por les aventures. Recordo haver traspassat el desert a la valenta sense provisions ni aigua. Sempre endavant, avant, avant, avant, sempre endavant dalt d'un jeep que anava com una tortuga fins que va dir prou. Vaig tenir por, llavors? Mai. Por, mai! Senzillament vaig seure i em vaig fer una sopa de tortuga. Alcalde: Senyor Flywheeel, perdoni, però hi ha un senyor que vol parlar amb vostè i el senyor Ravelli. Home: Començaré amb vostè mateix, senyor Ravelli. Si no li fa res, m'agradaria prendre-li les mides per poder-ho tenir tot a punt demà al matí. Ravelli: Ah, molt bé. Endavant, prengui les mides. Home: Trenta-dues polzades per una banda, seixanta-tres per aquí i quaranta-dues polzades més. Esplèndid. Em penso que li aniran bé els de mida estàndard. Ravelli: Ei, això està molt bé, mestre. Els devem caure bé. Ens pensen donar vestits nous. Groucho: Això és una bona rebuda, oi, Ravelli? Escolti foraster, quina mena de material pensa fer servir per fer-los?
  10. 10. Home: Doncs seran de pi blanc amb nanses de plata, Del mateix tipus que vam fer per als altres. Ravelli: Escolti, de quins altres parla? Home: Dels dos últims que van intentar passar la nit a la casa encantada. Ravelli: Ei mestre, no em trobo gaire bé. Groucho: Ximpleries, Ravelli, només proven d'espantar-nos. Ravelli: Doncs ja poden parar. Ja m'han espantat prou. Alcalde: Vinguin amb mi senyors, s'està fent tard. Si persisteixen en la seva insensata intenció d'anar a la casa encantada hauríem de fer un pensament. Jo mateix els hi portaré. Alcalde: Aquest és el meu cotxe. Pugin, si us plau. Ravelli: Ei, senyor alcalde, això sí que és un cotxe. Alcalde: Si. M'agrada molt, el meu automòbil. Agrada tant que ja me l'han robat tres vegades. Ravelli: Ah, sí? I qui el va robar les dues primeres vegades? Alcalde: Mirin a la seva esquerra, senyors. Podran veure el camp de golf de Vilabruixes, un dels millors del país. Ravelli: Golf? Jo en sé força d'això. Alcalde: De debò? Quin és el seu handicap? Groucho: El seu handicap és la seva cara, i en golf tampoc no és gaire bo, però això és només perquè no hi ha jugat mai. Alcalde: Ja hi som, senyor Flywheel. Recte al nas, allà dalt d'aquell turó s'alça la mansió Crexton. Segur que no es volen fer enrere? Encara hi són a temps. Només en pensar d'haver de passar la nit sota aquell sostre se'm posa la pell de gallina. Ravelli: Què li passa al sostre? Té goteres? Alcalde: La casa ha estat encantada des de fa cent anys, just des que Roderik Crexton va assassinar a tota la seva família. Des d'aquell terrible dia l'esperit de Roderik Crexton s'ha arrossegat per aquesta casa. Cada nit, quan el rellotge toca les tres l'esperit s'apareix i s'emporta a tothom qui és testimoni de la seva aparició. Ravelli: Ei, no li he explicat mai la meva última operació? Alcalde: Els ho adverteixo, senyors, estan podant en perill les seves vides per cent dòlars, una suma menyspreable.
  11. 11. Groucho: Té raó, és menyspreable. Però la pròxima vegada demanarem un preu més alt. Alcalde: D'acord, ja veig que són més valents que jo. Fins aquí hem arribat. Jo no m'atreveixo a anar més lluny. Els deixaré a l'entrada. A reveure, senyor Ravelli. Passi-ho bé, senyor Flywheel. Ah, una última cosa. On els agradaria que enviéssim els seus cossos? Groucho: El meu pot enviar-lo amb ports pagats a Detroit. Ravelli: El meu el pot deixar per aquí. Ja el recolliré la setmana vinent en algun moment. Alcalde: Molt bé, senyors. Aquí tenen la clau. Em sorprendria molt que aconseguissin sortir- se'n. Adéu-siau.
  12. 12. Capítol IV El cotxe s'allunya. Groucho: Escolta, aquesta casa és ben fantasmal. Aquest Crexton devia ser un bon calavera. Udol de vent Ravelli: Ei, mestre. Mestre! Què és aquest soroll? Groucho: No res, Ravelli. Només és el vent. Au va, obrirem la porta. La clau gira al pany Ravelli: Escolti, això no m'agrada gens ni mica. La porta grinyola Ravelli:No m'agrada gens això. Ja li dic. Soroll de castanyoles Groucho: Ravelli, ara no és el moment de jugar a daus. Ravelli: No són daus, mestre. Són els meus genolls. Groucho: Tingues sang freda, Ravelli. Sang freda. Ravelli: No es preocupi. Ja la tinc freda. Ben freda. La tinc tant freda que tremolo. Udol de vent Groucho: Aixeca't, Ravelli. Amunt! Ravelli: Eh? Cadires que s'arrosseguen Groucho: Què és aquest soroll? Deu ser l'esperit de Crexton. Ravelli: Doncs, digui-li que torni d'aquí una hora. Tinc son. Cadires que es mouen. Groucho: Ja hi tornem a ser. Ravelli, sento cadenes que s'arrosseguen. És clar que també podria ser senzillament un fugitiu condemnat a cadena perpètua. Ravelli: Doncs ja seria hora que es fiqués al llit. Deu ser tardíssim. Quina hora és? Groucho: Tres quarts de tres del meu rellotge; és clar que el meu rellotge sempre marca tres quarts de tres. Al fantasma no li toca fins a les tres, però podria haver fet canvis de programació. Vinga, Ravelli, amunt. Ravelli: Ei, mestre. M'agrada aquesta casa. Em penso que em quedaré a viure aquí.
  13. 13. Groucho: Escolta, tinc una idea. Ravelli: Què vol ara? Groucho: Aquest fantasma no comença fins a les tres en punt, oi? Doncs abans ens disfressem, agafem aquests llençols, ens vestim de fantasma, i el fantasma de debò es pensarà que som de la família. Ravelli: Està bé. Però jo prefereixo dormir. Groucho: Au, va. Agafa aquest llençol i comença a embruixar la casa. Ravelli: No cal que l'embrutem més; prou deixada que està, ja. Groucho: Vinga, posa't el llençol. Ravelli: D'acord. D'acord. Una porta grinyola Ravelli: Ei, mestre, miri! S'està obrint la porta d'aquella habitació. Em penso que serà millor que anem al saló. Rellotge toca les tres. Groucho: Ravell, on vas? Ravelli? On ets? Està tot fosc. On ets? Torna, Ravelli! Ah, ets aquí. Em pensava que m'havies abandonat. Entrem aquí i tanca la porta. Cop de porta Groucho: Escolta, això de portar llençol et fa més alt. Que has crescut, Ravelli? Vinga, parla. Parla, home. Diga'm alguna cosa. Fantasma: Hiiiiii! Groucho: Qui? Qui et sembla? A mi. Fantasma: Hiiiiii! Groucho: A mi. A Flywheel. Diga'm alguna cosa. Fantasma: Ha, ha, ha. Groucho: T'importaria tornar a dir això? Fantasma: Ha, ha, ha. Groucho: Just el que em pensava. No ets Ravelli. Ets un impostor. Mira que intentar suplantar Ravelli precisament amb la mar de gent normal que hi ha al món. Home, deus estar ben tocat de l'ala... toca el dos immediatament.
  14. 14. Fantasma: Jo... sóc... mort. Groucho: Home, això et passa per no cuidar-te, anar amunt i avall en aquesta casa només amb un llençol primet a sobre és una bogeria. Amb el corrent d'aire que hi ha! Fantasma: Sóc... un... fantasma. Groucho: Mira, fantasma. Si vols el meu consell, ves a deixar aquest llençol amb la roba bruta i fes la bugada. Estàs fastigós. És clar que sempre podries estalviar uns calerons llogant algú per la neteja un dia a la setmana que et fes les feines més dures del pis. Fantasma: Sóc l'esperit de Roderick Crexton. Ha, ha, ha! Groucho: Guaita, tu! El vell calavera devia morir rient. Fantasma: Flywheel, el teu destí està escrit. Ben aviat faràs companyia als teus avantpassats. Estrèpit enorme lluny... Fantasma: Què...ha... estat... això? Groucho: No ho sé pas. Fantasma: Vaig a veure qui gosa contorbar la tranquil·litat de la meva esfera fantasmal. I quant a tu, si ets aquí quan torni, moriràs. Groucho: Hmm. Quines coses que s'han de veure! Un fantasma més vel que l'anar a peu i encara es pensa que és divertit anar món espantant gent. Fantasma: Me'n vaig Groucho: Ravelli, Ravelli! Ravelli: Sóc aquí mestre. Groucho: Ravelli, vinga, hem de donar-nos de pressa. Tinc una raó molt especial per voler sortir viu d'aquesta casa. Ravelli: Quina raó mestre? Groucho: No m'agradaria gens ni mica que em veiessin mort al teu costat. Ravelli: Home, si hem de morir, potser podria pagar-li aquells dotze dòlars que li dec. Groucho: Ravelli, ara no és moment de discutir bagatel·les. A més, me'n deus tretze i no pas dotze. Ravelli: Ja ho sé, però sóc molt supersticiós. Groucho: I dius que els tens aquests dotze dòlars? Ravelli: Els he trobat a l'altra habitació. Molts diners. Miri. Cent dòlars! Mil dòlars! Hi ha
  15. 15. diners per tota la casa. Groucho: A veure, Ravelli. Anem-ho a veure. Ravelli: Miri. És aquí. Faci una ullada, però no els gasti, eh? Que ens coneixem! Groucho: Escolta. La tinta d'aquest bitllet encara no és del tot seca. Em sembla que és fals. Ravelli: Vals? Per què vals? No sento la música enlloc. Groucho: Ravelli, fins i tot un fantasma resulta més bona companyia que tu. És obvi que aquests diners són una falsificació. Jo també en vull uns quants. Queda't aquí. Fantasma: Hiiiii Ravelli: El mestre. No m'espanta. Sé que és vostè. Fantasma: Sóc l'esperit de Roderick Crexton. Ravelli: Ei, que està tocat del bolet o què? Crexton és mort. Fantasma: Jo sóc el seu fantasma. Queda clar? Ravelli: I tant, claríssim. Au, vinga!” Fantasma: Qui ets tu? Ravelli: Ai... ai... ai. Fantasma: És que no saps parlar? Ravelli: No, no sé parlar. Sóc un mamut. Aquesta és bona, eh senyor fantasma? Fantasma: Ha, ha, ha! Ravelli. Li ha agradat l'acudit, eh? Molt bé, home, li tornaré a explicar. Ei! És un bon paio. M'agrada més que Flywheel. El patró em clava cada bronca! Fantasma: Ha, ha, ha. Ravelli: Renoi! Ens ho estem passant bé, oi? Groucho: Ravelli! Ravelli! Oh, perdona, no sabia que tenies companyia. Ja tornaré en un altre moment. Ravelli: Ei, mestre. Aquest paio diu que és un fantasma. Fantasma: Hiiiii! Groucho: Un fantasma, eh? Magnífic. Sempre he desitjat representar Hamlet. Fantasma: Sóc l'esperit de Roderick Crexton. Groucho: Si això és un fantasma, Ravelli, em menjaré el teu barret amb quètxup. Fantasma: Hiiii!
  16. 16. Ravelli: D'acord, mestre. Aquí té el barret. Jo me'n vaig. Groucho: On vas? Ravelli: Me'n vaig a buscar-li el quètxup. Fantasma: Hiiii! Groucho: Que siguin dos; un per al fantasma Fantasma: Sóc l'esperit de Roderick Crexton Groucho: Escolta, començo a estar-ne fins als nassos, de sentir sempre la mateixa cançó. T'hauràs de treure el llençol i demostrar-ho. Estira Ravelli! Fora el llençol! Ravelli: D'acord mestre. Agafi'l fort. Fantasma: No em toqueu. Deixeu-me anar. Ravelli: Miri mestre. És l'alcalde! Groucho: De manera que aquet era el seu joc, eh, senyor alcalde? Va pensar que podria fer córrer la brama de la casa encantada i així mantenir tothom ben lluny d'aquí mentre vostè es dedicava a falsificar bitllets, eh? Mans enlaire! Ravelli: Ei, mestre. Que no té cap pistola. Groucho: Tens raó Ravelli. No hi havia caigut. Molt bé alcalde, pot posar les mans on vulgui. Alcalde: Escolte nois, parlem-ne. Si em lliureu seré desgraciat tota la vida. Si us plau, doneu-me una altra oportunitat. Ravelli: Vol dir que ens vol tornar a espantar? Alcalde: No, no. Els vaig oferir cent dòlars si dormien aquí, però si no diuen res a ningú de tot això, els donaré mil dòlars. Ravelli: Ei, mil no són prou. Groucho: Ximpleries Ravelli. Agafarem aquests mil i probablement en guanyarem mil més com a recompensa quan et lliurem a la policia. Alcalde: No, no, senyors. No li han de dir res a la policia. Els donaré dos mil dòlars. Groucho: Qui en dóna tres mil? Alcalde: D'acord. Els donaré tres mil dòlars. Groucho: Adjudicat al fantasma per tres mil dòlars. Alcalde: No saben el que això significa per a mi, senyors. Aquí, aquí els tenen. Tres mil dòlars. Gràcies, un milió de gràcies. Mai no ho oblidaré.
  17. 17. Groucho: No és res alcalde. Passi quan vulgui a espantar-nos una altra vegada. Alcalde: Bona nit, senyors. Se'n va. Ravelli: No està gens malament, tres mil dòlars, oi mestre? Groucho: No, però en podíem haver demanat més. Ens n'hauria donat cinc mil si els haguéssim demanat. Ravelli: Sí? Què li fa pensar això? Groucho: Home, de tota manera són falsos.

×