2. Havia una vegada, un moliner que tenia una filla molt bonica. Quan es va fer
gran, va desitjar veure-la ben casada.
Poc temps després va arribar un home que semblava molt ric i el moliner va
prometre a la seva filla amb ell. Ella no sentia res per ell i sempre que pensava
amb ell sentia molta angoixa.
Un dia li va dir ell a ella: Ets la meva promesa i mai m'has vingut a visitar. La
noia sempre buscava excuses i més excuses per no anar-hi. Fins que un dia
fart de dir-li que anés a casa seva i ella no fer-li cas, va dir-li que el proper
diumenge l'estaria esperant a casa seva, on també hi haurien uns amics.
La seva casa es trobava al mig del bosc fosc i ell li va prometre que per trobar
el camí llençaria cendres. El diumenge la noia va sortir i per si de cas es perdia
va omplir-se les butxaques de llenties i pèsols.
Va haver de caminar quasi tot el dia i va seguir els rastre de les cendres a la
vegada que llençava els pèsols i les llenties. Va arribar a una casa on regnava
un silenci profund no hi havia ni una anima. De cop i volta la noia va sentir una
veu que li deia : Marxa jove perquè assassins viuen en aquesta casa. Qui ho
deia era un ocell tancat en una gàbia que no parava de repetir-ho.

3. Però la noia va continuar recorrent tota la casa i no va veure ni una ànima .Quan
va arribar al celler
va veure una senyora molt gran que no parava de moure el cap .
Em podries dir on esta el meu promès? va preguntar la noia
Pobre noia- va dir la senyora, estàs en una casa de bandolers. Et pensaves que
series una núvia i que et casaries, doncs és amb la mort amb qui et casaràs.
Mira, m'han fet preparar una olla per a tu. Et posaran dins i et menjaran. Jo
t'amagaré i intentarem fugir les dues d'aquesta casa.
Van arribar els bandolers que portaven una donzella, estaven borratxos i van
matar a la donzella. Aquesta portava un anell que un bandoler va agafar, però
que va relliscar pel terra i l'anell va anar a parar on la noia estava amagada. La
vella va distreure als bandolers donant-lis el sopar i assegurant que el dia
següent podrien cercar l'anell amb més calma.
Per la nit van fugir totes dues. El vent havia fet desaparèixer les cendres, però els
pèsols i les llenties havien germinat i mostraven el camí de tornada.

4. Llavors quan van arribar al molí la filla del moliner ho va explicar tot al seu pare.
Quan va arribar el dia del casament, es va presentar el nuvi. El pare havia
convidat als seus parents i coneguts. Tots es van seure a la taula i anaven
explicant històries per entretenir als convidats .El nuvi li va demanar a la núvia
que expliqués una història. Ella va explicar tot el que havia vist el dia que havia
anat a casa del seu promès com si fos un somni que hagués tingut.
El bandit s'havia tornat completament blanc com la cera, és va aixecar de cop i
volta i va intentar fugir, però els convidats el van agafar i el van entregar a la
autoritat. I va ser jutjat amb tota la seva banda.
Helena i Cristina