La meva visió de la llegenda de Sant Jordi

1. Una nova llegenda de Sant Jordi
Era una nit tranquil·la, només se sentia el soroll dels camions que recollien les escombraries;
aquests que descarreguen els contenidors i fan un soroll infernal. Com tinguis una finestra oberta
en un dels carrers per on fan el seu recorregut, ja has begut oli.
Era dilluns, així que també era el dia de recollida de trastos vells. El carrer estava ple de calaixeres,
miralls, butaques, somiers...
Intentava esquivar tot això per arribar al portal de casa i de sobte vaig ensopegar amb una maleta
antiga, amb les tanques daurades sense enllustrar. Estava oberta.
Dins hi havia uns quants llibres, enquadernats com cal, amb unes tapes de pell treballades. Vaig
agafar-ne un i el vaig obrir. No hi havia rastre de cap mena de tinta. Ni manuscrita, ni impresa, res
de res.
Vaig recórrer amb la mà algunes pàgines. Vaig notar alguna cosa diferent. El paper era especial,
era rugós, gruixut i hi tenia alguna cosa més...En mig de la rugositat es notava alguna cosa gravada.
Embadalida pel meu descobriment vaig oblidar que amb l’altra mà sostenia una llauna de beguda.
De sobte, i sense voler, la vaig bolcar damunt el llibre. Em vaig atabalar, volia netejar-ho i no
espatllar aquella obra tant curiosa. En intentar netejar-ho la sorpresa va ser veure que aquells
gravats en el paper cobraven vida. Havia estat amagada una història i potser mai ningú va arribar a
descobrir-la. Quant de temps duia escrita? De què parlava? A la ment em venien un munt de
preguntes. No podia permetre que aquesta història acabes en un abocador. Vaig ficar el llibre
a la bossa i me’l vaig endur a casa.
Pel camí, pensava quina seria la millor manera de descobrir que hi havia escrit, sense perjudicar
massa el paper, què trobaria entre aquelles pàgines? qui s’hauria després d’un objecte tan curiós?
Perquè l’haurien escrit de manera invisible?…. Potser no hauria de desvetllar que hi posava, potser
si.
La meva curiositat i gosadia em deien que havia de saber que hi deia.
Vaig esprémer unes llimones i vaig agafar cotó de la farmaciola. Com si en treies la pols vaig anar
passant suaument el coto humitejat en suc de llimona per les pàgines. Era curiós veure com lletres
i dibuixos anaven apareixent de mica en mica. Estava escrit amb una lletra grossa i molt treballada,
però predominaven uns dibuixos esplèndids amb tota mena de detalls.
La primera frase que hi vaig descobrir deia: les grans sorpreses poden aparèixer entre les coses
més quotidianes.
Quanta raó tenia!!!! Vaig seguir molt encuriosida passant pàgines i mirant de desvetllar més coses.

2. Una nova llegenda de Sant Jordi
El llibre explicava la historia d’una dona de la noblesa catalana que tenia un pensament massa
avançat a la seva època i que sentia que quan exposava el que pensava, la refusaven, la
marginaven i la tractaven com una pertorbada mental, així que va decidir alliberar els seus
pensaments de manera imperceptible en un diari ocult a la vista de la resta de la gent. Durant el
dia, era la persona que la resta esperaven que fos, però arribada la nit, quan es retirava a
descansar, agafava un petit punxó i alliberava els seus pensament i els seus desitjos fins que es
sentia prou alliberada com per anar-se’n a dormir sabent que el pes que requeia en les seves
espatlles algun dia seria desvetllat i potser així seria perdonada per no haver sabut actuar davant
algunes injustícies que vivia a diari i que per la seva condició de dona i de noble no podia resoldre
en aquell moment.
Entre aquelles pàgines també explicava que en el territori on ella vivia, en un altre temps havia
arribat un conqueridor, el Duc de Mon Dragó que s’havia fet amb la Vila i que feia que qualsevol
persona que semblés superba o revolucionaria, fos executada en la forma més cruel i dura que al
duc de Mon Dragó se li acudís.
El Duc de Mon Dragó no només s’havia fet amb les terres i el Castell de la Vila, també havia
anunciat que es casaria amb la noia més bonica de tot el territori. Va fer que totes les dones en
edat fèrtil es presentessin a la plaça del poble, prescindint del rang social, de si ja estaven casades,
promeses o si ja tenien fills. Va examinar-les una a una i res no li va satisfer. Davant la seva
insatisfacció va començar a maltractar tothom que es creuava en el seu camí, de les maneres més
estranyes i cruels i fins i tot va sentenciar a mort a innocents cuineres que li preparaven l’àpat
diari, si no li satisfeia prou.
Els dies passaven i la desfilada de noies no aconseguia satisfer el Duc. A la vila hi havia una
joveneta que quan la natura va donar-li senyals que ja estava en edat fèrtil, un bon dia farta de
veure la crueltat que prodigava el Duc es va presentar al Palau, per ser avaluada amb l’esperança
que aquell monstre es fixés en ella i pogués apaivagar el seu mal geni.
Va vestir-se i engalanar-se amb tota la gràcia que va saber, va fer el cor fort i quan per fi li va tocar
entrar a veure al Duc, va intentar somriure per aconseguir arribar a captar l’interès del senyor de
la vila.
El Duc, estava especialment malhumorat, cridava i renegava i donava ordres incongruents a
tothom que rondava per allà, però quan la noia li va somriure es va quedar glaçat, no va saber
reaccionar davant d’un gest d’aparent amabilitat. Es va sentir desconcertat per poder descansar
uns segons de la seva agressivitat.
Li va preguntar el nom i encara va quedar més encisat, en sentir que tenia una veu dolça i suau. La
va fer seure. Van xerrar hores i hores fins i tot hi ha qui diu que es va sentir alguna rialla. No se sap

3. Una nova llegenda de Sant Jordi
ben bé perquè fins aquell moment ningú n’havia sentit cap d’ençà de feia molt de temps.
Aquella noia, finalment va aconseguir el seu objectiu, va encandil·lar el monstruós Duc de Mon
Dragó, va apaivagar la foscor que regnava en el seu cor i va aconseguir alliberar un poble de la
crueltat i la maldat d’un ser que exterminava qualsevol rastre de tranquil·litat que hi hagués al seu
voltant i aquella vila va recuperar la llum, l’alegria i la tranquil·litat.
Sabeu com es deia la Noia? No us ho he dit pas!... Jordina!!!
...Potser no totes les llegendes són exactament com ens les han explicat!!!!
FELIÇ DIADA DE SANT JORDI UN ANY MÉS!!!!!
Laura