1. Conte dels germans Grimm Sant Jordi 2012 Ceip Pere Casasnovas(Ciutadella)

2. Temps era temps en el que vivia un rei molt opulent que
tenia tres filles, que havien de sortir cada dia a passejar
pel jardí reial. El Rei, que era aficionat a cuidar els més
bells arbres, tenia especial predilecció per un en concret,
tant era així que tot aquell que gosés agafar-ne un fruit,
era objecte d'una maledicció i queia immediatament a 100
braces sota terra.
Quan arribava la tardor, els fruits penjaven de l'arbre,
vermells com la sang. I les princeses anaven cada dia
veure'ls, amb l'esperança que el vent els fes caure; però
mai en queia cap, encara que el vent fes inclinar les
branques fins a tocar de terra, com si s'haguessin de
trencar en qualsevol moment. Heus ací que un dia la
menor de les germanes va voler tastar un fruit i els va dir a
les altres:

4. El nostre pare ens estima massa com per deixar que ens
caigui la maledicció a sobre; només ho deu fer amb els
estranys.
Va agafar una fruita ben gran, li va clavar una bona
mossegada i va exclamar, dirigint-se a les seves
germanes:
Oh! Proveu-la! En ma vida mai havia menjat res tant bo!
Les altres van mossegar, una per una, la fruita i, en
acabar, les tres es van enfonsar sota terra a l'instant, i
mai més ningú en va saber res d'elles.

5. El nostre pare
ens
estima massa
per
fer-nos una
cosa
així!

6. Al migdia, quan el pare les va cridar per anar a
dinar, ningú va poder-les trobar, tot i que varen
buscar per tots els racons del palau i del jardí.
El Rei, espantat, va fer pregonar per tot el país
que qui li tornés les seves tres filles es podria
casar amb una d'elles.

7. Filles meves, on
sou?

8. Van ser molts joves els que van sortir a buscar-les, ja que
tothom apreciava aquelles tres donzelles, que sempre
havien estat molt amables i, a més, eren molt belles i
intel·ligents. Van sortir també tres germans caçadors els
quals, després de caminar durant vuit dies, van arribar a
un majestuós palau ple de luxoses estances. En una
d'aquestes cambres hi havia una taula parada amb
sucosos menjars, tan calents que encara desprenien
vapor, tot i que en tot el palau no semblava que hi hagués
ningú. Van estar esperant a l'amo del castell durant mig
dia, mentre els fastuosos menjars seguien sense refredar-
se fins que al final, famolencs, es van asseure a la taula i
es van cruspir tot el que hi havia. Aleshores van decidir
quedar-se a viure al castell, i van jugar-se a sort a quin
d'ells li correspondria quedar-se el primer dia per guardar
la casa, i a quins buscar les princeses. Li va tocar guardar
el castell al germà gran, així que l'endemà els dos més
joves van sortir a cercar les donzelles.

10. Al migdia va presentar-se al castell un home diminut, que
va demanar al caçador gran una llesca de pa. El caçador
va tallar una llesca i se la va oferir a aquell homenet, però
aquest la va deixar caure a terra i va demanar a l'home
que la recollís i se la donés. L'home, servil, es va reclinar i
llavors el nan va aprofitar per agafar un pal i donar-li unes
quantes garrotades. L'endemà li va tocar el torn de
quedar-se a guardar la casa al segon dels germans
caçadors, i es va repetir l'escena. Quan, al capvespre van
arribar a casa els altres dos, el més gran va li preguntar al
que havia fet guardia aquell dia:
Com ha anat?
Doncs molt malament - va dir l'altre, i es van explicar
mútuament el que els havia passat; però van acordar no
explicar res a germà petit, doncs no l'estimaven i el
consideraven un beneit, doncs era un home de molt bona
fe.

12. El tercer dia es va quedar el més petit al castell i, de la
mateixa forma que els dies anteriors, es va presentar
l'homenet i li va demanar una llesca de pa. Quan el
germà petit li va donar, com era ja costum, el va deixar
caure i li va demanar que el recollís. Però el noi va
replicar:
Com dius? No pots recollir-lo tu mateix? Si tan poca feina
vols donar-te per agafar el menjar, potser és que no te'l
mereixes! L'homenet va enfadar-se i va insistir per a que
el germà petit l'obeís, però l'altre s'hi va negar. El nan va
intentar, aleshores, agafar el bastó igualment, però el
germà petit hi va arribar abans i va aprofitar per donar-li
un parell de garrotades.
Prou! Prou! Deixa'm anar i et diré on són les princeses!

14. Al sentir això, el noi va deixar-lo i l'homenet va confessar
que ell era un gnom, un esperit de la Terra, i que com ell
n'hi havia mil més. Li va dir que si el seguia el podria dur
fins on eren les filles del Rei. El va dur fins a un pou
d'aigua sec i profund, i va confessar que els seus
germans li volien mal i que, si volia salvar a les
princeses, ho havia de fer ell tot sol. Els seus germans
també les voldrien alliberar, però sense haver de patir ni
treballar.
Per rescatar-les necessitava certs materials: Un cistell,
el seu ganivet de caça i una campaneta. Un cop tingués
aquests materials, havia de baixar al fons del peu. Allà hi
trobaria tres cambres, a cada cambra, una princesa
encarregada de cuidar el cap d'un drac que tenia molts
caps. I per rescatar-les, havia de tallar tots els caps del
drac de les estances de cadascuna de les princeses.

16. Quan va haver dit tot això, el gnom va desaparèixer. Al
capvespre, varen arribar els altres dos germans i li van
preguntar com havia passat el dia.
Molt bé - va respondre ell - No he vist ni una ànima, excepte al
migdia, quan se'm va presentar un homenet i em va demanar
que li donés un tros de pa. Quan li'l vaig donar, el va deixar
caure i va demanar que se la recollís. M'hi vaig negar, em va
amenaçar i aleshores ens vàrem barallar i el vaig vèncer. Al
guanyar-lo, em va dir on eren les tres princeses.
Al sentir això els germans es van enfurismar, empal·lidint i
posant-se verds de còlera. Al matí següent els tres germans
van anar fins el pou i es van jugar a sorts qui havia de baixar
primer. Li va tocar al germà gran baixar primer; va agafar la
campaneta i va dir:
Quan la faci sonar, pugeu-me ràpidament

18. Amb prou feines havia baixat uns metres, va fer sonar la
campaneta, amb el que els dos van afanar-se a fer-lo pujar. Amb el
segon va passar el mateix i, al final, li va tocar al menor dels tres
baixar fins el fons del pou. Va sortir aleshores del cistell, va
desembeinar el ganivet i es va acostar a la primera de les portes, i
va parar-hi l'orella per escoltar com el drac dormia sorollosament.
Va obrir suaument la porta i va veure com una de les princeses
estava encarregada d'acaronar un drac de nou caps, que
reposaven sobre el seu cap. Va agafar amb totes les forces el seu
ganivet i d'un sol cop va tallar els nou caps del drac.
Immediatament, la princesa es va posar dempeus i amb un salt el
va abraçar i li va donar un fort petó amb tot el seu cor. Aleshores,
va treure's una joia d'or que duia al pit i la va donar a aquell valent
que l'havia salvat. En aquell moment, va sortir i va anar a la segona
de les habitacions, on la segona de les filles del Rei havia estat
condemnada a acaronar un drac de set caps. I talment com havia
fet amb el primer, d'un sol cop va tallar tots set cap. Finalment va
arribar a la tercera habitació, i va alliberar la tercera princesa d'un
drac de quatre caps.

20. Es van trobar tots a l'entrada de les cambres, i les filles
del Rei, abraçant al jove caçador, agraint la seva proesa,
li preguntaven coses sobre ell i l'omplien d'afalacs. Tot i
això el noi no es va distreure i va dur-les fins on era el
cistell, i va començar a fer sonar la campana fins que els
seus germans van sentir-la, i van començar a treure les
princeses, una a una. Quan per fi era el seu torn, el
germà va recordar les paraules del gnom sobre el mal
que li desitjaven els seus germans, així que va posar una
pedra en lloc seu i, efectivament, a l'arribar a mig pou, els
germans varen tallar la corda i cistell i pedra van caure al
fons.
Creient els dos germans que ja era mort, van decidir dur
les tres filles del Rei a palau, però obligant-les a prometre
que dirien que havien estat ells els que les havien
rescatat. I així, presentant-se davant els Sobirà, van
demanar cadascun d'ells la mà d'una de les donzelles.

22. Mentrestant, el més jove dels germans caçadors vagava
per les estances, pensant que la seva seria una mort
segura allà mateix quan, de sobte, va veure una flauta
penjada d'una paret i es va preguntar:
Per què estarà aquí? Qui pot sentir-se content com per
tocar la flauta en un lloc així?
I, mirant els caps dels dracs, es va dir: - Vosaltres tampoc
no em serviu per a res - i així, passejant amunt i avall
rumiant com sortir d'allà, tanta estona que el paviment va
quedar llis. Cansat al final de tant rumiar, va despenjar la
flauta de la paret i va començar a tocar una melodia, i heus
ací que de cop van presentar-se un nombre incomptable
de gnoms, i a cada nota n'arribaven més, fins que les
estances van quedar completament plenes de gnoms. Li
van preguntar què desitjava, i ell va respondre fermament
que només volia tornar a la superfície. Aleshores el van
agafar pels cabells i el van pujar fins a terra.

24. Ja allà, el noi va córrer cap a palau, on estaven ja preparant
l'enllaç dels seus germans amb les princeses i va arribar a la
sala on el Rei els havia reunit a tots. A l'obrir les portes, les
princeses van caure desmaiades a l'instant i el Rei, tement que
alguna cosa dolenta els hauria fet aquell vailet, va ordenar que
el tanquessin a les masmorres.
Al recuperar el sentit les germanes, van demanar pel noi. Quan
el Rei va preguntar per la insistència de les filles per veure'l i la
seva reacció, les donzelles van contestar que no podien
revelar-ho per una promesa que havien fet. Aleshores el Rei va
demanar que ho expliquessin a la xemeneia mentre ell sortia a
fora i parava l'orella a la porta. I així va poder sentir tota la
història.
Enfurismat, va enviar a la forca els dos germans mentiders, i va
concedir la mà d'una de les seves filles al vailet.
I conte contat, conte acabat!