education

1. En la classe del dia11 de març de 2015, abansde començar-la,el professorensharealitzatuna
prova amb la qual ell ha pogut avaluar els nostres coneixementsprevisal voltant dels clàssics
literaris, perquè el tema principal de la sessió han sigut aquests. Així, ens ha comentat uns
recursos didàctics molt útilscom les adaptacionsi les versions literàries d’obresclàssiques per
tal d’apropar la literatura als xiquets i xiquetes, des d’un enfocament metodològic basat en
l’educacióliterària.Però,aquestsrecursos didàcticsnoespodenconsiderarmoderns,jaque des
de l’Antiguitatesreescrivientextosperaconseguirdivulgar laliteraturai peraixòalgunsautors
i autores continuenrealitzantaquestatasca percomplirel següentdesig:que elsconeixements,
les històries i les experiències arriben al major nombre de persones possible.
Seguintambaquestalínia,la reescripturaéstornar a escriure un text,unacarta, un document,
etc. Noobstantaixò, hi ha diversesformesde reescriure,ésa dir,de transformar untexten un
altre. Abans,cal exposarque, segonsMéndez1
,larelaciód’untext(B) ambunaltre anteriordel
qual deriva (A) implica sempre un procés de transformació que fa de l’hipertext B una
construcció nova amb la seua identitat pròpia,distint de l’hipotext A, original i font de la nova
creació.
Com ja s’ha exposat anteriorment, hi ha diverses formes de reescriure, de transformar.
Concretament, podem trobar dues: en primer lloc, una transformació simple o directa que
consisteix adirel mateix d’unaaltra manera,persimplificarel llenguatgeoreduirl’extensióde
l’obra, però el contingut d’aquesta i la manera d’expressar-la és més o menys la mateixa. I en
segonlloc,una transformacióindirecta, laqual denominaGenettecom imitació, i consisteix en
dirunacosa distintade manerapareguda.Açòéspossibleobservar-hoalesparodies,elscontes,
la imitació satírica, etc.
Pel que fa a les adaptacions, és necessari exposar que aquestes són productes literaris que
apareixen d’una relació d’un text A en un text B pensat per arribar a un públic determinat,el
qual no pot aplegar al text original. Per aquest motiu, cal destacar que la majoria d’obres
consideradesclàssiquesleshemllegitenunaadaptaciócom“Aliciaenel paísde lesmeravelles”
o les obres de Shakespeare.
1 Jeroni Méndez professor de l’assignatura “La planificació dela llengua i la literaturaen l’educació
primària”del Grau d’Educació Primària.

2. Així mateix, aquestes són molt útils per als lectors i lectores en període de formació, és a dir,
aquellsxiquets/esque estrobenenlafase inicial de laseua educacióliterària.Peraquestaraó,
són necessaris mecanismes de transformació com la simplificació, la reducció o estímuls que
desenvolupen una resposta afectiva per millorar la competència literària i gaudir amb les
històries,sentalgunsexemples elsquepassemanomenaracontinuació: “Lazarrillode Tormes”,
el qual s’ha adaptat perals més menutsambun àlbum il·lustrato“Érase una vez Don Quijote”
per a xiquets i xiquetes de primària. És important aclarir que les adaptacions ens afecten
directament com a futures docents, ja que mitjançant aquestes podem fomentar els hàbits
lectorsi,al mateix temps, aproximaral mésmenutsal nostre patrimoniliterari i cultural.També,
podem trobar diferents tipus d’adaptacions com les adaptacions formals i les adaptacions de
contingut. Inclús,existeixen traduccionsoampliacionsd’obresperafegirpersonatges,motiuso
episodis.
Seguintamb lesadaptacions,per apropar als infantsa la lecturapodemtrobar diferentstipus:
algunescomla supressiód’episodisohistòriessecundaries,perdisminuirlagrossordel llibre o
pera centrarl’atencióenlahistòriaprincipal tal comocorre a lespel·lículescinematogràfiques;
l’eliminacióde frasesi adequaciódel llenguatgeperaunacompressiócorrecta;lasubstitucióde
narració per diàleg per apropar més al lector/a i agilitzar la lectura; la introducció d’elements
familiars i propers al lector com personatges, llocs o situacions; la creació d’un resum de la
història a partir dels moments principals; la transformació de la forma narrativa en dramàtica
ambdiàlegopoèticaambmusicalitati ritmei,perúltim,reescriurelahistòriade formaburlesca
o desmitificada.
Altra transformacióhabitual enlaliteraturasónlesversionsi,per aquestmotiu,diferenciarem
aquestes amb les adaptacions. En primer lloc, les versions impliquen una transformació que
afecta el seu codi genèric, per exemple,transformar una novel·la com és “El Quixot” en un
còmic,trastocantalgunsaspectesde lahistòriacomcanviarelsrolsocanviarunahistòriad’amor
a una de terror. Peraquesta raó, Postigoproposaanomenar «versió» alesreelaboracionsque
no tenen en compte el destinatari i arriben a crear un text més lliure. En segon lloc, les
adaptacions, com s’ha exposat anteriorment, suposen una transformació directa; o en altres
paraules, contar el mateix d’una altra manera però amb una finalitat necessària: facilitar la
lectura a un públic determinat.
Aixídoncs,unavegadaexposatselsrecursosque enspodenserútilsperaproparqualsevolllibre
alsinfants,cal comentarque, segonsLaparra,el que fad’unaobraliteràriaunalecturapossible
a les aules són les indicacions que nomenem a continuació:

3.  No ha de sobrepassar una extensió determinada pel cicle o el curs.
 S’ha de complementar amb il·lustracions.
 Aquestes obres han d’haver sigut escrites per un/a autor/a prestigiós.
 Han de vincular-se d’alguna manera amb el relat d’aventures.
 Incloure personatges amb els quals els lectors i lectores es puguen reconèixer.
 L’obra ha de tindre nombrosos diàlegs.
 Ha d’estar narrada per un dels protagonistes.
 Ha de proporcionar plaer al lector com a prioritat.
Ambtot l’exposatanteriorment,qualsevoltextpodriagenerarunaltre.Aixòsi,hi haalguns que
amb més freqüència s’han adaptat, creant així contes o històries noves al llarg de la història
literàriai educativa. Enaquestsentit,éspossible afirmarque al voltantd’aqueststextospodem
assenyalar quatre grups.
En primerlloc, contespopulars de naturalesaoral i,per aixòno podemtrobar un com hipotext
(text original). D’aquests textos sorprèn la invariabilitat dels relats, ja que només canvia
l’esquelet, és a dir, l’estructura elemental segons el lloc o la cultura.
El segon grup, correspon als clàssics de la literatura universal, els quals són obres que es
mantenenvivespelsseusvalorssimbòlics,literarisi culturals.Aquestesessolenreescriure amb
dos propòsits, sentaquestselssegüents: acostar-losalsadults pocinstruïts per unafinalitatde
divulgació cultural i apropar-los als xiquets/es i joves pel tema educatiu.
En tercerlloc,trobem elsclàssicsdel gènere d’aventures,elsqualstractend’augmentarel plaer
per llegir, ja que proporcionen històries només d’aventura i suprimeixen tot allò que puga
detindre el progrésde l’argumenti l’acció. Algunsexemplesd’obressón RobinsonCrusoe,Robin
Hood, o Oliver Twist.
I, enquart lloc,elsclàssicsde laliteraturainfantil destinatsaun públicinfantilpocinstruïtenla
literatura. Per aquest motiu, aquestes adaptacions ajusten el text al nivell de competència
literàriad’uns receptorsd’edati alescircumstànciesdistintesd’aquellsaqui anavadirigitel text
original.
Però,encara podemtrobar altre grup, els clàssicsmedievals,encarai que d’aquestsno n’hi ha
tantes adaptacions, ja que haurien de tindre tant un interès divulgatiu com els coneixements
necessaris per poder llegir un text original d’aquestes característiques. A més a més, aquests

4. textos es poden agrupar segons la relacióque tinguen amb els quatre grups anteriors,perquè
moltesvegadessónl’origende contespopularsi estanvinculatsintertextualmentambclàssics
de la literaturauniversal que presentencaracterístiquesdel relatd’aventuresopodeninspirar
clàssics infantils. Així doncs, cal exposar que aquests formen part del cànon literari de les
cultures nacionals.
Perfinalitzar, lesideesprincipalsque hemextragutal voltantde lesadaptacionsi l’educaciósón
les funcions socials que aquestes desenvolupen. La primera, rau en el gaudi per la lectura,
promoventl’hàbitlectori establintlesbases de l’educacióliteràriadelsmésmenutsi menudes.
La segonafunció consisteix adivulgarelsconeixementsi valors,permetentl’accésal currículum
escolarmitjançantun elementd’altaimportànciacultural.També donen a conèixerelsclàssics
a lectors/es noqualificatsonoprofessionals. I,finalment,lesadaptacionspermeten adquirirun
sentiment de pertinença a una cultura i gaudir del seu patrimoni cultural.
A continuació, mostrarem una graella on es poden observar diversos clàssics de la literatura
infantil per treballar-los a l’aula.
TÍTOL AUTOR/A RESUM
Les aventures de Vania el
forçut.
Otfried Preussler Vania és un xiquet molt gandul,
però un dia en el bosc coneix a
unhome que li diuquesi segueix
les seues instruccions arribarà a
ser el tsar d'un poble llunyà.Per
aquestmotiu,Vaniaesdisposaa
fer cas a l'ancià i com a
conseqüència viu grans
aventures.
El petit Nicolàs René Goscinny Leshistòriesexpliquenlavidade
Nicolàs, un xiquet de 10 anys
que viu a França als anys 1950.
Les aventures de Tom Sawyer Mark Twain Les aventuresde TomSawyerés
el relat d’un xiquet que viu en
una ciutat xicoteta del sud-oest
d'Estats Units.

5. Tom contempla el món d'una
manera molt diferent a com ho
fan els adults.
Contra aquell univers de les
persones majors està el seu
inoblidable amic Huckleberry
Finn. Junts viuran aventures
humorístiques i dramàtiques de
les quals podran eixir més
airosos del que haguera pogut
fer-ho qualsevol adult.
Al final, tant Tom com Huck
acabaran sent conduïts a aquell
context de persones que
creixeran i deixaran de ser
xiquets.