adaptació Rossinyol

1. EL ROSSINYOL
Aquesta aventura comença i s’anomena rossinyol.
Un bon dia, la comarca de Sant Meló era una cuitat molt coneguda. Era molt,
molt coneguda, sobretot pels seus 2 cavallers amb les seues cases
reforçades.Gracies a aquests 2 cavallers la cuitat tenia un bon nom.
El primer cavaller, s’havia casat amb una dona prudent, princesa i agradable,
que es feia estimar i es comportava de bona manera.
El segon cavaller, era molt conegut entre els seus, pel seu gran valor i la seua
absència de temor. Li agradava participar en torneigs, gastava molt i regalava
els seus diners.
Aquest cavaller s’enamorà de la dona del seu veí. Tant eren els seus esforços,
que li demanà tant, i tan grans eren les seues qualitats, que la dona, l’estima
més que res en el món, no sols per les alabança que l’havia dit el cavaller, sinó
també perquè vivia prop d’ella. Es van estimar molt i amb molta prudència. Per
a que no descobriren el seu amor, s’amagaven per a no ser descoberts i per tal
de no despertar sospites de ningú. Era fàcil, perquè eren veïns i es podien
trucar a la porta, veure les torres fins i tot els salons. Tan sols n’hi havia un alt
mur de pedra grisa.
Tots els dies, en només obrir la finestra, ella podia parlar en el seu amic que
era a l’altre costat; i ell amb ella. Moltes vegades, s’intercanviaven roba l’un a
l’altre. Eren molt feliços, però no podien estar junts sempre que ho desitjaven,
perquè la dama era vigilada quan el seu marit era a la ciutat. Sempre trobaven
alguna estona per a veure’s i parlar. Ningú podia impedir que es trobaren per la
finestra. Es van estimar durant molt temps, fins que arribà l’estiu on els boscos i
els prats són verds, les flors creixen i els pardals gaudeixen la seua arribada
damunt les flors. Van arribar a un punt, en que els dos s’abandonaren l’un a
l’altre tant en mirades com en paraules. A la nit, quan sortia la lluna i el marit
era al llit, ella es separava del seu costat i eixia a la finestra per veure al seu
amic. Es passava totes les nits vetllant a la finestra. Tots dos, tenien la
satisfacció de veure’s. Tantes vegades ella s’apropava a la finestra que el seu

2. marit s’irrità, per no veure-la al seu costat que li preguntà que feia cada nit i on
anava.
Ella li va respondre: -Estic escoltant el rossinyol cantar-.L’escolte cantar
dolçament i m’agrada. Per això vinc ací a la finestra. M’agrada tant que no puc
tancar els ulls.
El marit comença a riure amb ira i pensà caçar el rossinyol amb una trampa.
Els servents de la casa ho prepararen tot al jardí. Fins que un dia van caçar el
rossinyol i el marit li va dir a la dama: He agafat el rossinyol que tanta tabarra et
donava per les nits. Ja l’he atrapat i aleshores podràs dormir millor.
La dona es va posar molt trista i volia veure el rossinyol, però el marit per
venjança el va matar davant d’ella tancant-li el vestit de sang. La dona es va
enfadar molt i va maleir a tot a qui hi havia estat present en la caça del
rossinyol.
La dona es va entristir molt, perquè ja no podia veure’s més amb el seu amic a
la finestra i va pensar que li manaria el rossinyol mort per a que s’assabentés.
Encomana a un servent el missatge amb el pardal mort i el cavaller assabentat
va guardar el rossinyol en una caixa d’or pur i massís i ple de pedres precioses.
El duria sempre amb ell.