Autores: Mireia Font i Anna Gallart Segur que us sona el concepte de “responsabilitat social empresarial”, que implica assumir compromisos voluntaris respecte la societat i l’entorn. Les grans empreses s’hi han abocat. Però, té sentit en empreses petites d’ambients rurals com les del Pirineu? Val la pena dedicar-hi esforços i recursos? La resposta és sí, i amb més raó en sectors econòmics molt arrelats al territori. En aquest seminari explicarem com esdevenir empreses socialment responsables i quins beneficis us pot aportar.

1. BLOC B
Construir un projecte viable: el model d’empresa
Seminari B1. Empreses petites, però
responsables, val la pena dedicar-hi
esforços?
23 octubre. Vielha
Ponents: Mireia Font i Anna Gallart

2. Paraules clau

3. ÍNDEX
1. El concepte de la RSE
2. Evolució de la RSE i últimes
tendències
3. Vinculació de la RSE en el marc
socioeconòmic actual
4. Apliquem polítiques de RSE!
5. La comunicació de la RSE

4. 1. EL CONCEPTE DE LA
RSE

5. Responsabilitat Social
Empresarial?

6. Clients
Recursos locals
Treballadors
Comunitat social
Medi Ambient
Identitat
Tecnologia
Proveeidors

7. El context mundial

8. Definicions acadèmiques: ISO 26000
• Llibre verd de la Unió
Europea “Fomentar un Marc
Europeu per la
Responsabilitat Social de les
Empreses”:
“és la integració voluntària,
per part de les empreses, de
les preocupacions socials i
ambientals en les seves
operacions comercials i les
seves relacions amb els
interlocutors, més enllà de la
llei”
“Responsabilitat d’una
organització pels impactes que
les seves decisions i activitats
ocasionen a la societat i el
medi ambient, a través d’un
comportament ètic i
transparent.”
“La RSE és una política de gestió segons la
qual l’empresa incorpora estrategicament en
els seus processos de creació de valor,
tangibles i intangibles, els interessos i
inquietuts dels agents amb qui legitimament
es relaciona, amb un compromís de
sostenibilitat”

9. La RSE és per tant...
La recerca d’una relació harmònica i conciliada amb tots els grups
d’interès de l’empresa
Un pacte implícit entre empresa i societat que inspira una estratègia
responsable en la gestió econòmica, productiva i de recursos humans.
Una pràctica voluntària, superadora dels mínims exigits per la llei, que
cerca l’excel·lència en els seus comportaments interns i externs, i que es
basa en l’ètica empresarial i professional.
FER LES COSES BÉ, AMB SENTIT COMÚ I TENINT EN
COMPTE LES NECESSITATS I ELS INTERESSOS DELS ALTRES

10. De guanyar diners….
…..a generar riquesa !

11. Els valors de la RSE:
• Els valors que aporta la RSE són:
Credibilitat
Transparència
Confiança
Reputació
Discriminació positiva
Rendibilitat
COMPETITIVITAT

12. Els tres àmbits del concepte de la RSE:
Vector
Ambiental
Suportable Viable
Vector
Econòmic
Vector
Social
RSE
Sostenible
Equitatiu
La Responsabilitat Social Empresarial abasta tres àmbits sobre
les que una empresa desenvolupa activitats i comportaments
responsables, i en les que ha de crear valor per garantir la seva
sostenibilitat a mig i llarg termini.

13. La RSE es relaciona amb tots els camps de l’activitat
econòmica:
Finances
(estabilitat, gestió i
responsabilitat
financera, etc.)
VS VS
Comunitat
(patrocini, inserció
laboral, etc.)
Administració
(responsabilitat fiscal)
Medi Ambient
(certificacions, gestió
de residus, etc.)
Aspectes legals
(compliment
normatiu, etc.)
Clients (comunicació,
satisfacció, etc.)
Treballadors
(estabilitat laboral,
igualtat
d’oportunitats, etc.)
Proveïdors
(homologació, gestió
del risc, etc.)
Organització
(ètica, codis de
conducta, participació
dels treballadors, etc.)
Organització
VE
VS
VA
VE
VS
VE VS
VS
VE
VA

14. Eines per a gestionar la RSE
•Diàleg
•Transparència
•Cohesió
•Constància

15. Els grups d’interès: Com i amb qui?
•Treballadors
•Clients
•Proveïdors
•Comunitat/Veïns
•Entitats bancàries
•Accionistes
•Medi Ambient
•Mitjans de comunicació
•Etc.
“Els grups d’interès o
stakeholders es
defineixen com tots
aquells grups que es
veuen directa o
indirectament afectats
per desenvolupament de
l’activitat empresarial”

16. •Oportunitats i Riscos de la
gestió dels impactes
econòmics, ambientals i socials
per a una pime.
Exercici en grup: 15 minuts
ACTIVITAT

17. Beneficis de la RSE:
Hi guanya l’empresa!
Ajuda a ordenar la gestió integral de la nostra organització i a
identificar riscos i oportunitats de millora.
Redueix costos operatius.
Capta i fidelitza nous clients/inversors
Posiciona i diferencia la marca de l’empresa davant la
competència.
Atrau i reté bons professionals. Increment dels nivells de
satisfacció, pertinença, compromís i lleialtat del personal.

18. Beneficis de la RSE:
Hi guanya l’empresa!
Millora la relació amb l’entorn i incrementa la influència de
l’empresa en la societat
Millora la gestió ambiental i minimitza el risc de multes i
sancions.
Una empresa socialment responsable emergeix de la crisi amb
un plus de competitivitat respecte la resta d’empreses.

19. Beneficis de la RSE:
Hi guanya el territori i les persones que hi habiten!
Millora la gestió empresarial i la competitivitat de les
empreses dels territoris rurals.
Fomenta la seva economia autòctona, amb la promoció dels
productes locals.
Contribueix a valoritzar i preservar el seu entorn natural.
Millora la cohesió social i la qualitat de vida de les persones
que hi habiten.
Valoritza la identitat social i cultural del territori.

20. 2. EVOLUCIÓ DE LA RSE I
ÚLTIMES TENDÈNCIES

21. 1776
“La Riquesa de les
Nacions” d’Adam
Smith (economista
i filòsof escocès)
Identifica la complexa relació entre economia i vida
social. Treballador – cadena producció – no
desenvolupa intel·ligència, ni imaginació
alienació Recomanació estat: educació pública
classes treballadores.
Anys 20 del
segle XX
Apareixen moltes obres de caritat i beneficència no és RSE
estrictament
Depressió dels
anys 30 i II
Guerra
Mundial
Debat real sobre empresa i societat: Obligacions del sector privat
respecte el progrés de la societat (generació de llocs de treball i bones
condicions de treball com a obligació, no només del sector públic sinó
del sector privat.
1962 Milton Friedman.
Economista americà
Qualifica la RSE com un cost afegit al
negoci, que complica l’equilibri financer.
Benefici i treball
1970 Zigmunt Bauman. Filòsof Reconcilia els interessos socials i
econòmics de les empreses
Els orígens...

22. 2000
I L’evolució. Principals Iniciatives de la UE
Consell Europeu .
Cimera de Lisboa
Fa una crida al sentit de la responsabilitat de les empreses
respecte a les pràctiques idònies
2000 Cimera de Niza Recolzar les iniciatives relatives a la RSE i a la gestió del canvi,
per mitjà d’una comunicació de Comissió
2001 Consell de Goteborg Aprova l'estratègia de desenvolupament sostenible i afegeix la
dimensió ambiental
2001 Llibre Verd de la RSE Propostes per al desenvolupament de la RSE a Europa
2002 Comunicació relativa a
la RSE
Propostes per a una contribució empresarial al
desenvolupament sostenible
2006 2ona comunicació Posar en pràctica l’associació per al creixement i l’ocupació.
2011 Comunicació UE La RSE es clau per a la nova estratègia 2020 i es deure dels
estats fomentar-la.

23. L’evolució. Principals Iniciatives a l’Estat espanyol
En l’àmbit institucional:
•Llibre blanc del Congrés dels
Diputats
•Fòrum d’Experts de la RSE
•Diàleg social
•Polítiques de les CCAA: Iniciativa
RSEgencat.
•Codi Conthe de la CNMV*
•Consell Estatal de la RSE
•Llei de l’economia sostenible.
En l’àmbit empresarial
•Memòries de sostenibilitat i de RSE
•Clubs i organitzacions empresarials diverses
•Document de la CEOE
•60% de les grans empreses tenen departaments de
RSE
•Múltiples eines de gestió de la RSE. Consultories
En l’àmbit universitari:
•Càtedres, publicacions i cursos
•Màsters en les escoles de
negocis
•…
En l’àmbit sociopolític:
•L’observatori de la RSE
•Moviments socials: consumidors, ecologistes…
•Progressiu acostament sindical al concepte.

24. 3. LA RSE I EL MARC
SOCIOECONÒMIC ACTUAL

25. La RSE en temps de crisi
1. Desaparició: Les
empreses se centraran
en sobreviure a la crisi i
retallaran costos a tots
nivells, considerant la
RSE una despesa inútil
2. Integració: Se
supera l’escepticisme
inicial cap a la RSE y
aquesta s’incorpora a
l’ estratègia
empresarial i a tots
els departaments,
demostrant-se la seva
rendibilitat.
Prolifera l’ús de les
eines de RSE i la
publicació de
memòries de
sostenibilitat.
Escenaris
futurs d’Allen
White. Any
2005
3. Transformació: Les desigualtats socials i
la destrucció medioambiental obliguen a
replantejar el model d’empresa imperant.
S’evoluciona a una visió en la que tots els
grups d’interès participen a la presa de
decisions i a l’assignació de beneficis, buscant
la generació de valor a llarg termini.

26. La RSE en temps de crisi.
•La crisi ha posat en evidència els comportaments
irresponsables. Creix la demanda d’una informació autèntica
sobre la gestió empresarial.
•Augmenten les exigències de la societat per als directius i les
empreses irresponsables. Adequació i realisme en el paper i
la remuneració dels directius
•Els mercats financers miren amb lupa els riscos de les
empreses no responsables
Creix el sentit de la Responsabilitat –Sostenibilitat.

27. La RSE en temps de crisi
•Creixen les exigències del bon govern: la transparència
•Major control a la subcontractació i a la traçabilitat dels
productes
•Increment notable en la pressió ambiental
•L’aposta per la tecnologia, la innovació, el coneixement i la
formació com a clau de competitivitat surt enfortida d’una
crisi que colpeja el contrari
•Una empresa neta, ecològica, sostenible emergeix de la crisi
amb un plus de competitivitat respecte l’empresa tòxica i
irresponsable

28. Reflexió
•Servirà la crisi actual per reforçar la
Responsabilitat Social Empresarial?
•Quin dels 3 escenaris plantejats per
Allen White creieu que té més
oportunitat? Desaparició,
transformació o integració??

29. 4. APLIQUEM LA RSE!

30. Bones pràctiques en el vector econòmic:
Afavorir l’ús de recursos locals
Aplicar formules i criteris de gestió avançats: Existència de
processos de planificació estratègica i gestió pressupostària,
control de costos
Establir mecanismes que assegurin la qualitat i la millora
contínua
Aplicar tècniques de màrqueting responsable
Incorporació de noves tecnologies dins el funcionament de
l’empresa
Destinar recursos a la innovació
...

31. Bones pràctiques en el vector ambiental:
Definir una política ambiental per a l’empresa
Analitzar els consums d’aigua i energia i adoptar mesures
d’estalvi.
Afavorir la reducció, el reciclatge i la reutilització dels residus.
Minimitzar la contaminació acústica, lumínica i de l’aire
Evitar la degradació del sòl.
Formació ambiental dels treballadors i treballadores.
Fomentar la innovació ambiental
Contribuir a la conservació de l’entorn.
...

32. Bones pràctiques en el vector social:
• Garantir un clima laboral i un diàleg social òptims.
• Afavorir la participació de les persones treballadores
• Promoure la formació i el desenvolupament personal de les
persones treballadores
• No discriminar per raons d’edat, sexe, religió o raça.
• Garantir la seguretat, fiabilitat i qualitat dels productes i
serveis en relació al col·lectiu client
• Donar suport als proveïdors locals i establir una política de
compres responsable.
• Cooperar amb altres empreses del territori.
• Col·laborar amb activitats socials i culturals del territori.
• ...

33. CASOS PRÀCTICS

34. EXERCICI: en un petit hotel amb sis habitacions dobles i un petit restaurant
situat a la muntanya, quines mesures de RSE hi aplicaries?
V.A.: Instal·lar bombetes de
baix consum
V.S: Tenir servei de guarderia per als
treballadors
V.E: anotar en una base de
dades els consums d’energia
i aigua anuals
V.S: Oferir als seus treballadors la
possibilitat de fer jornades
compactades
V.S: Tenir una enquesta
de satisfacció per als
clients
V.A: Posar a les habitacions
o passadissos papereres de
reciclatge
V.A: Col·laborar en la
preservació d’espais propers
V.S: Tenir una bústia de suggeriments i
queixes per als treballadors
V. A: Usar
productes de
neteja
biodegradables
V.E: Redactar un Pla
de Màrqueting
V.A: Instal·lar
cisternes de WC
de doble càrrega
V.S: Tenir a les habitacions un
manual de bones pràctiques per
als clients
V.S: Col·laborar amb
altres empreses del
territori
V.E: Redactar un Pla
Estratègic
V.E: Identificar la
competència

35. Quins beneficis pot obtenir l’hotel per aplicar aquestes
mesures?
Mesures econòmiques:
1. Redactar un pla de màrketing
2. Redactar un pla estratègic
3. Identificar la competència
4. Tenir una base de dades amb el
consum d’energia i aigua anuals
1. L’empresa fixarà la seva política de publicitat , i podrà
usar la informació en més campanyes
2. L’hotel fixarà el seu objectiu, missió, valors i línies
estratègiques, els seus punts forts i febles.
3. Si identifica la competència sabrà quins aspectes la
diferencien i en podrà treure profit
4. Controlarà el seu consum i identificarà on gasta més
i en quina temporada, per posar-hi remei
L’empresa sabrà quin és el seu tret distintiu i la seva línea
estratègica, i podrà dirigir tots els seus esforços a
complir amb els seus objectius. Sabrà quins valors
vol transmetre a la societat i evitarà invertir en
projectes que s’allunyin de la seva estratègia

36. Quins beneficis pot obtenir l’hotel per aplicar aquestes
mesures?
Mesures ambientals:
• Instal·lar bombetes de baix
consum
• Instal·lar cisternes de WC amb
doble boto
• Posar als passadissos o
habitacions papereres de
reciclatge
• Col·laborar en la preservació
d’un espai natural proper
• Usar productes de neteja
biodegradables
1. Reduir el consum d’energia
2. Reduir el consum d’aigua
3. Reciclar i fomentar el reciclatge
4. Mantenir net l’espai per a que els clients hi puguin
gaudir, divulgar la preservació del medi als
treballadors i clients
5. No contaminar ni les aigües ni el sol
Reduirà la seva despesa en energia i aigua, contaminarà
menys, educarà als treballadors i clients, i alhora
podrà atreure nous clients, o fidelitzar els que ja
té, que apreciaran aquestes accions. No obstant
haurà de fer-ne divulgació.

37. Quins beneficis pot obtenir l’hotel per aplicar aquestes
mesures?
Mesures socials:
1. Tenir una enquesta de satisfacció
per als clients
2. Tenir una bústia de suggeriments
i queixes per als treballadors
3. Oferir la possibilitat de
compactar la jornada laboral
4. Tenir un servei de guarderia per
als treballadors
5. Tenir a les habitacions un
manual de bones pràctiques per
als clients
1. Detectar mancances de l’hotel i ficar-hi remei
2. Detectar si el treballador està descontent i posar-hi
remei o aplicació de suggerències per millorar el
funcionament de l’hotel
3. Ajudar al treballador a conciliar la seva vida familiar
amb la feina
4. Ajudar als treballadors i treballadores amb fills
5. Conscienciar als clients del reciclatge, del respecte
als altres clients i del respecte a la natura
Aconseguirà un millor ambient, que el treballador treballi
més a gust i rendeixi més, i que els clients també
vegin l’hotel en més bons ulls

38. EXERCICI: En una petita empresa agroalimentària, quines mesures de RSE
aplicaries?
V.S: Flexibilitat en l’horari
laboral
V.E: Habilitar pàgina web
amb botiga virtual
V.S: Tenir una enquesta
de satisfacció per als
clients V.S: Tenir una bústia de suggeriments i
V.A: Utilitzar envasos i material
reciclable
V.S: Definir criteris de sel·lecció
dels proveïdores (Incloure RSE
como criteri?)
V.A: Anotar en una base de
dades els consums d’energia
i aigua anuals
queixes per als treballadors
V. A: Aprofitament
d’aigües pluvials
V.A: Redactar la
política ambiental de
l’empresa
V.S: Col·laborar amb
altres empreses del
territori
V.E: Ús de productes
locals i de temporada
V.E: Redactar un Pla
Estratègic
V.A: Realitzar compostatge
amb els residus orgànics
V.E: Implantar un sistema
de gestió de qualitat que
garanteixi la traçabilitat dels
productes
V.E: Implantar un
sistema de gestió
econòmica

39. Quins beneficis pot obtenir l’empresa agroalimentària per
aplicar aquestes mesures?
Mesures econòmiques:
1. Habilitar web amb botiga virtual
2. Redactar un Pla estratègic
3. Ús de productes locals i de
temporada
4. Implantar un sistema de gestió
de la qualitat que garanteixi la
traçabilitat dels productes
5. Disposar d’un sistema de gestió
econòmica
1. L’empresa podrà ampliar la seva cartera de clients
2. L’empresa fixarà el seu objectiu, missió, visió,
valors i línies estratègiques, els seus punts forts i
dèbils
3. Afavorirà l’economia autòctona, valoritzant els
productes locals
4. Al poder “rastrejar” cada producte, garantirà la
qualitat del producte
5. Li permetrà obtenir informació sobre la marxa
econòmica de l’exercici en curs i sobre indicadors
concrets
L’empresa sabrà quin és el seu tret distintiu i la seva
línia estratègica, i podrà dirigir tots els seus
esforços a complir amb els seus objectius. Sabrà
quins valors vol transmetre a la societat i evitarà
invertir en projectes que s’allunyen dels seus
objectius.

40. Quins beneficis pot obtenir l’empresa agroalimentària per
aplicar aquestes mesures?
Mesures ambientals:
1. Recollida d’aigües pluvials
2. Realitzar compostatge amb els
residus orgànics
3. Redactar la política ambiental de
l'organització
4. Tenir una base de dades amb els
consums d’aigua i energia anuals
5. Utilitzar envasos i material
reciclable
1. Afavorirà l’ús responsable de l’aigua
2. Millorarà la qualitat del sòl, incrementant-se la
producció
3. Establirà un compromís amb el medi ambient,
amb el que pot atraure nous clients
4. Controlarà el seu consum i detectarà a on gasta
més i en quina temporada, poden així, posar-hi
remei
5. Reciclar i fomentar el reciclatge
Reduirà la seva despesa en energia i aigua,
contaminarà menys, educarà als treballadors i
clients, i potser podrà atraure’n de nous, o
fidelitzar als que ja té, que apreciaran aquestes
accions. No obstant, haurà de fer-ne divulgació.

41. Quins beneficis pot obtenir l’empresa agroalimentària per
aplicar aquestes mesures?
Mesures socials:
1. Tenir una enquesta de
satisfacció per als clients
2. Disposar d’una bústia de
suggeriments i queixes per als
seus treballadors
3. Flexibilitat en l’horari de treball
4. Col·laborar amb altres
empreses del territori
5. Definir criteris de selecció de
proveïdores, podent ser la RSE
un d’ells
1. Detectar carències, podent així millorar la qualitat
del producte i del servei
2. Detectar si el treballador està descontent i posar-hi
remei, o aplicar els suggeriments per millorar el
funcionament de l’empresa
3. Ajudar al treballador a conciliar la seva vida familiar i
laboral
4. Suposarà la creació de sinergies, enfortint el teixit
econòmic i social del territori
5. Establir una política de compres que valori i prioritzi
la responsabilitat social i ambiental dels seus
proveïdores
Aconseguirà un millor ambient, que el treballador treballi
més a gust i rendeixi més. Millorarà el seu servei
d’atenció al client i imbuirà en la RSE a altres
proveïdores.

42. 5. LA COMUNICACIÓ DE
LA RSE

43. Estàs millorant el món?
Explica’m com?

44. Tipologia d’empreses. Que està passant?
empreses Màrqueting
Utilitzen la RSE com una eina
de màrqueting, sense realitzar
activitats creïbles i/o
sostenibles en l’àmbit de la RSE.
empreses Estratègiques
Han integrat en la seva estratègia
la RSE, millorant la relació amb els
grups d’interès i la seva imatge i
reputació en vers la societat.
Altres empreses
No realitzen activitats de RSE i
no comuniquen els seus
assoliments. Són empreses
aïllades del seu entorn.
empreses Compromeses
Sempre han estat compromeses i
preocupades pel medi ambient, els
seus empleats i famílies, per tal
d’entregar productes i serveis
d’alta qualitat.
Empreses que comuniquen RSE
Empreses que practiquen RSE +

45. Eines per gestionar i comunicar la RSE
•GRI (1997 - GR4.1 2013)
Standard Internacional que promou la medició,
divulgació i rendició de comptes als grups d’interès dels
impactes econòmics, ambientals i socials de les
organitzacions. El marc GRI defineix el contingut de la
memòria i garanteix la qualitat i la fiabilitat de la
informació.
Eina impulsada per la FGL l’any 2005. Es una carta de
compromisos de aplicació voluntària que promou
l’adopció de polítiques econòmiques, ambientals i
socials respectuoses amb l’entorn i les persones. Inclou
29 articles i 158 indicadors de mesura, dels quals 48
mesuren la contribució de l’empresa al
desenvolupament del territori. Està equiparat als
indicadors GRI des de l’any 2008.

46. Quantificar els impactes
Gestionar els impactes
Implementar els canvis necessaris
Comunicar els resultats
MEMORIA DE SOSTENIBILITAT

47. •GESTIÓ SOSTENIBLE RURAL
•(Eix 4. PDR 2007-2013)
•Cap a la consolidació de
territoris Smart (Intel·ligents)
•(2009-2015)

48. Els territoris de GSRural
En una primera fase, el
projecte GSRural s’ha
desenvolupat en els
territoris d’intervenció
de 18 grups de
desenvolupament local
(GAL) seleccionats en el
marc de l’Eix 4 Leader
dels Programes
Regionals de
Desenvolupament
Rural del període 2007-
2013.
Actualment, el
programa continua a
l’àmbit català.

49. Entitats cooperants

50. Fase 1: 2009-2012
El projecte es va iniciar l’any 2009
amb la incorporació a la gestió
dels ajuts Leader d’una
innovadora metodologia que
compromet a les organitzacions
beneficiàries de les subvencions a
adoptar polítiques de gestió
econòmica, social i ambiental
respectuoses amb les persones i
amb el seu entorn. Aquest mètode
s’ha basat en una eina específica
de diagnòstic i mesura de la RSE
anomenada Codi de Gestió
Sostenible i en un procés de
tutorització individualitzat per a la
implantació d’accions de millora a
l’empresa.
Selecció
d’empreses
Diagnosis de RSE
Pla de millora de RSE
Implantació
Verificació /
concessió ajut
Memòria de
sostenibilitat
T
U
´T
O
T
CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE
Contracte
CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE

51. Impacte fase 1
•En les empreses beneficiàries: L’aplicació de polítiques de RSE ha permès
a les empreses beneficiàries:
• ordenar la seva gestió integral en termes de RSE i identificar
riscos i oportunitats
• incorporar polítiques reals de preservació del medi ambient i
minimitzar el risc de sancions
• incrementar acords de cooperació empresarial i afavorir la
productivitat i la reducció de costos
• millorar el capital humà i retenir talents en el medi rural
• fomentar la igualtat d’oportunitats, amb plans individuals i
específics adequats a cada necessitat
• millorar la imatge de l’empresa davant la societat i
incrementar la seva competitivitat en el mercat.

52. Continuem avançant!
Territori sostenible....
•“El desenvolupament sostenible no depèn
• únicament de les empreses, sinó que és
• responsabilitat
• de tots els membres
• actius de la societat”
•TSR
Administració
pública
•Ongs
•Sindicats
•Mitjans de
• comunicació
Empreses
•Centres
•Educatius

53. Dades de contacte FGL –
Coordinador projecte RSE a nivell de Catalunya:
FUNDACIÓ PRIVADA GARROTXA LÍDER
Avda Onze de Setembre, 22
17800-OLOT
Telèfon: 972 27 16 00
a/e: garrotxalider@garrotxalider.com

54. Dades de contacte CAUC –
Membre del projecte RSE a nivell de Catalunya:
CONSORCI GAL ALT URGELL-CERDANYA
Passeig Joan Brudieu, 15
25700-LA SEU D’URGELL
Telèfon: 973 35 31 12
a/e: cauc@cauc.cat

55. EXEMPLES D’EMPRESES
SOCIALMENT RESPONSABLES

61. http://www.calapruna.com/docum
entacio/memosostenibiltiat.pdf

62. BIBLIOGRAFIA

63. Portals i publicacions:
• Diario responsable (http://www.diarioresponsable.com/)
Portal d’intercanvi i participació sobre el món de la RSE
• EP Social (http://www.europapress.es/epsocial.aspx)
Diari social digital de l’agència Europa press
• L’observatori de la Responsabilitat Social de les Empreses (http://www.observatori-ctesc.cat/)
El CTESC va adoptar la decisió de posar en marxa l’Observatori de la Responsabililitat Social de
les Empreses de Catalunya, amb l’objectiu principal de conèixer i transmetre a la societat el grau
d’avanç i de compromís de les empreses catalanes en la implantació de les pràctiques de
Responsabilitat Social de l’Empresa.
• La crònica Social (http://www.cronicasocial.com/)
Diari digital d’informació Social especialitzat en qüestions de política social.

64. Portals i publicacions:
• Observatorio de la Responsabilidad Social Corporativa (http://www.observatoriorsc.org/)
El Observatorio de la Responsabilidad Social Corporativa (RSC) és una associació integrada per
quinze organitzacions representatives de la societat civil: ONG, sindicats i organitzacions de
consumidors/es. És una xarxa que fomenta la participació i cooperació entre organitzacions
socials que, des de diferents punts de vista, treballen en Responsabilitat Social Corporativa.
• Observatorio RSE (http://www.observatorio-rse.org.es/)
El Observatorio de la Responsabilidad Social de las Empresas (Observatorio RSE) ha estat creat
per la Unió General de Treballadors, UGT, amb el propòsit de realitzar el seguiment i anàlisis del
desenvolupament de les estratègies, polítiques i pràctiques de responsabilitat de les empreses a
l’Estat espanyol.
• Responsabilitat Global (http://responsabilitatglobal.blogspot.com/)
És un think tank que ofereix serveis a empreses i administracions públiques entorn a la
responsabilitat social corporativa.

65. Portals i publicacions:
• Ser Responsable (http://www.serresponsable.es/)
Portal que recull publicacions, informes i eines per a les pimes que vulguin incorporar elements
de responsabilitat social a la seva empresa
• Sinèrgia (http://revista-sinergia.com.ar/wp/)
Publicació que recull articles, opinions, eines i reportatges sobre la Responsabilitat Social de
l'Empresa.
Entitats i organismes:
• Alternativa Responsable (http://www.alternativaresponsable.org/)
Fundació�promoguda per persones d’àmbits professionals molt diferents, per fomentar i
treballar en favor de la RSE
• Ecologia y Desarrollo (http://www.ecodes.org/)
Entitat que treballa per contribuir a la construcció�d’un desenvolupament sostenible

66. Entitats i organismes:
• Global Reporting Inititaive (GRI) (http://www.globalreporting.org/Home)
La missió�de GRI �és l’elaboració�de guies, màxim referent internacional en responsabilitat
social, que les organitzacions utilitzen per confeccionar les seves memòries de sostenibilitat.
• Marc Català de la RSE a les PIMES
El projecte Marc Catal� de la Responsabilitat Social de l'empresa (RSE) a les pimes recull la
iniciativa i el compromís d’un conjunt d’entitats, representants acadèmics, empresarials,
administració�i sindicats, per tal de crear i promoure eines concretes per acostar la RSE a les
petites i mitjanes empreses del territori
• Media Responsable (http://www.empresaresponsable.com/)
Editorial especialitzada en Responsabilitat Social de les Empreses
• Ministerio de Trabajo e Inmigración (http://www.mtin.es/es/sec_trabajo/autonomos.htm)
Dirección General de la Economía Social del Trabajo Autónomo y de la Responsabilidad Social de
las Empresas. Enllaços amb el Consell Estatal de RSE, el Foro d’Experts, la subcomissió
subparlemantària de RSE i documents internacionals amb matèria de RSE.

67. Projectes:
• Gestió Sostenible Rural (http://gsrural.org)
Programa d’implantació de la RSE a les empreses i entitats dels territoris Leader. Gestió
Sostenible Rural és una aposta compartida per divuit territoris de Catalunya, Balears i Aragó que
pretén fomentar una nova cultura empresarial a través de la implantació de polítiques de RSE.
• Projecte Ressort (http://www.projecteressort.net/)
Projecte per a la Promoció� i Acompanyament de la Responsabilitat Social de les Pimes per a la
millora de la qualitat de l’ocupació�en el Territori
• RSE.COOP (http://www.rsecoop.coop/)
Programa d'implantació�de la Responsabilitat Social Empresarial en el món cooperatiu
• RSE.PIME (http://www.rsepime.cat/)
Programa d�implantació�de la Responsabilitat Social Empresarial a les petites i mitjanes
empreses catalanes

68. Documents:
• Llibre Verd de la Comissió Europea (http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=329langId=en)
Document marc entorn la RSE, publicat l�any 2001 per la Unió�Europea. Suposa un punt
d’inflexió�en el debat entorn aquest nou concepte vinculat a la gesti�empresarial.
• Informe del “Foro de Expertos en RSE”
Informe de conclusions del fòrum d’experts constituït�el 17 de mar�de 2005 per iniciativa del
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales amb la participació�de representants de varis Ministeris
i d’experts provinents de grups empresarials, organitzacions de la societat civil i de la universitat
• Informe de la Subcomissión para potenciar y promover la RSE
Informe de la subcomissió�parlamentària creada per estudiar les noves tendències vinculades a
l’assumpció�dels principis de la responsabilitat social per part de les empreses amb l�objectiu
de proposar un conjunt de mesures al govern espanyol i potenciar i promoure la RSE.
• Manifest de Sitges per un territori Socialment Responsable (http://manifesttsr.blogspot.com/)
Manifest a favor de la creació� de territoris socialment responsables signat a Sitges el maig de
2007 per més de 60 organitzacions compromeses amb la RSE

69. Documents:
• Territori Socialment Responsable. Una oportunitat per a la millora del territori
(http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/cercador/index.php?cadena=Territoris+socialme
nt+responsables)
Guia editada per el Consorci per l’Ocupació�i la Promoció� del Vall�s Occidental en el marc
del projecte Equal Ressort, que apunta algunes claus per �avançar cap a la creació�de territoris
socialment responsables.

70. Gràcies per la vostra atenció