Africa en la frontera islámica

1. ÀFRICA EN LA FRONTERA ISLÀMICA
Història d'Àfrica (Universitat de Barcelona)
ÀFRICA EN LA FRONTERA ISLÀMICA
Història d'Àfrica (Universitat de Barcelona)
Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181

2. ÀFRICA EN LA FRONTERA ISLÀMICA
Entorn al projecte de Muhammad
- Existeix, com es diu, una crisi del món antic, però només a la conca mediterrània que
dominava Roma. L’Índic augmentà fins i tot la seva activitat al s. VI-VII, abans de l’ascens de
l’islam. La crisi del sistema romà incidí sobretot a l’Àfrica oriental.
- Augment tributari (despeses de l’Estat i defensa) agreuja les tensions internes. El pagament en
metalls preciosos dels productes de luxe importats d’Afroàsia va deixar l’Imperi amb escasses
disponibilitats monetàries.
- Les mines de ferro s’esgotaren també, i paulatinament les legions es quedaren sense armament
pesat davant a cavalleries blindades com les dels parts i germànics.
- El sistema romà, que havia estat un pol d’atracció per les zones contigües, va perdre aquesta
condició entre els segles IV-VI.
- La producció agrària i manufacturera disminuí, la navegació i el comerç terrestre es
regionalitzaren, l’armament resultà insuficient vers les cavalleries blindades que prefiguraven el
món medieval.
- La conseqüència de tot fou la divisió política, menys Bizanci, ubicat en una creuada de camins
i intercanvis econòmics. La Roma d’Orient mantenia el control sobre les vies terrestres amb la
Índia i Xina, i sobre l’Índic mitjançant el seu pacte amb Axum, però era un control precari.
- El cristianisme fou el resocialitzador en aquest llarg període, però no un poder polític
recentralitzador en condicions tan adverses.
- En certa mesura, les demarcacions socials s’expressaven també en fractures herètiques:
berebers eren majoritàriament donatistes; egipcis i axumites eren monofisites; nombroses
col·lectivitats iranianes i índies foren nestorianes.
- El cristianisme posseïa el dinamisme què mancava en l’Imperi en la seva forma oriental, però
no era centralitzador.
- Axum disputava l’hegemonia als sassànides al sud d’Aràbia i en el sud indi i Ceilan, però era
un poder independent i no sempre fàcil per Bizanci.
- L’imperi de Cosroes (finals s. VI) havia aconseguit ja el control del Mar Roig i el sud aràbic,
expulsant als axumites de Ceilan.
- Aquest era el context polític en el que aparegué el projecte musulmà, en la intersecció de les
tres potències de la zona.
- Fins i tot des del punt de vista religiós, nòmades i sedentaris de la península aràbiga tenien
relació amb comunitats jueves poderoses i cristians axumites, sud-aràbics i siris. El monoteisme
era un element quotidià.
- La proposta de l’àrab Muhammad fou, des del primer moment, universal i no ètnica,
encaminant-se políticament a establir un marc relacional més fluid en la intersecció dels tres
continents.
- La guerra era l’instrument per esborrar les fronteres que podien obstaculitzar el
desenvolupament de la Umma, la comunitat de creients, però no era el fonament de l’expansió
de l’islam.
- La peculiaritat de l’islam, vers als altres monoteismes de l’època, és que neix como una
societat total, amb estructura política i militar.
- No és un monoteisme desarmat o sotmès a interessos polítics, sinó que el mateix eix del poder
ho és en tant que és musulmà.
- Això explica el seu vigor, la seva força per atreure comunitats senceres i la impossible
distinció entre religió i allò civil. També està aquí la base de la crítica interna a l’Estat,
considerat un simple marc funcional al servei de la Umma.
Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181

3. - ‘’L’àrab’’ marcà l’islam i no només per la llengua sagrada. Nòmades i caravaners, acostumats
al desert, els grups àrabs foren aviat les classes dirigents del califat i descobriren amb passió el
cosmopolitisme.
- Poques vegades es tornaren agricultors i poques es dedicaren al mar: el califa Omar prohibí als
àrabs les accions militars navals i les posteriors derrotes front els bizantins li donaren la raó.
- No hi ha res etnista en l’Alcorà, però inevitablement els primers defensors de l’islam
obtingueren poder i prestigi.
- Aviat constituí, entre musulmans, un títol de noblesa ser àrab i, més encara, proclamar-se
descendent del Profeta (xerif) o dels seus companys. Fins i tot els reis negres africans que
s’islamitzaren solien declarar-se descendents de Bilal, l’esclau negre i company de Muhammad
(!).
- L’àrab tardaria molt en tornar-se navegant, i quasi sempre per necessitats mercantils. Però ser
àrab, i més encara xerif, obria portes i relacions: així començà el mite de la colonització ‘’àrab’’
de la costa oriental africana, un mite que convenia als sud-aràbics i que la colonització europea
va acceptar gustosa ja que quadrava bé amb la seva jerarquia de races i conquistadors.
Anàlisi del cosmopolitisme swahili
- Al país zang, el dels negres de la zona d’intercanvis. Poc a poc, juntament als zang
continentals, aniran destacant els swahili, els africans que entren a l’àrea política i comercial de
l’islam: swahili, la gent de la costa (sahel).
- Els zang o negres orientals seran, doncs, els interlocutors dels swahili, dels islamitzats en el
comportament.
- I swahili serà una nova cultura africana impregnada de l’islam en tots els àmbits, malgrat el
paganisme majoritari dels swahili.
- Segons molts historiadors, el desenvolupament del cosmopolitisme swahili arranca al segle X,
per culminar al XIII.
- Les relacions antigues entre sud-aràbics i azanis semblen intensificar-se entre musulmans i
zang fins produir-ne unes 50 ciutats centrades a l’activitat comercial.
- La realitat de la Umma com a xarxa transcontinental permeté que diversos grups immigrants
s’establiren en les illes del litoral africà. Les causes foren polítiques, però també i sobretot
comercials.
- Resultat: fusió aristocràcies locals + musulmans (indis, perses i sud-aràbics) = constitució d’un
nou tipus d’estructura política, africana i islàmica.
- El mite dels orígens àrabs o principescos va tenir alguns cops certa validesa, i el voler mostrar
que estaven emparentats amb les gents del nord va aconseguir cert èxit, encara que la tendència
permanent fou la africanització física, existent ja en les mateixes bases del poder swahili.
- L’estructura urbana swahili contava amb els següents grups socials:
1. Pescadors zanj, anomenats swahili pel fet d’abastir a les ciutats.
2. Posteadors i mariners, dits també swahili per formar part del funcionament mercantil.
3. Petits mercaders i representants en poblacions interiors, musulmans anomenats de
vegades swahili però freqüentment ‘’àrabs’’.
4. L’aristocràcia mercantil, mescla de noblesa africana i mercaders musulmans,
anomenada àrab o shinazí (persa) a la cúspide de la qual sol haver un príncep (jeque,
sultà) que abans era el mfalme.
5. Petita guarnició pretoriana, adscrita al príncep, però que en les guerres era insuficient i
havia de recórrer a tropes continentals cafres (infidels).
6. Agricultors i pastors, al continent, pertanyien a entitats polítiques independents i eren
els anomenats zanj, encara que podien abastir amb els seus productes a les ciutats
swahili o facilitar milers de guerrers en cas de conflicte entre ciutats o amb els
portuguesos. Zanj no era sinònim de negre sinó d’infidel de l’Àfrica oriental, individu
no adscrit a l’ordre de la Umma.
Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181

4. - L’espai urbà swahili s’articulava entorn a dos centres de la vida social:
 La mesquita: un dels eixos de la ciutat, era generalment a un extrem del nucli urbà, amb
la seva plaça oberta a les discussions.
 Plaça del mercat: oberta enfront del palau del sultà, ell també dedicat als negocis, i
pròxima al port. Els magatzems del príncep estaven custodiats militarment, sobretot en
període de Monzó favorable (NE), quan les embarcacions arribaven d’arreu de l’Índic
occidental (novembre a abril) i el mercat era una festa.
Vers l’espai urbà s’estenia el món incivilitzat, el país mal conegut dels zanj o cafres.
- Swahili és la gent activa de la costa, aquella que s’inscriu en el moviment ampli de l’islam,
encara que no siguin musulmans.
- Avui ningú és swahili, però aquesta llengua bantú la parlen més de 40M de persones i arriba a
l’Atlàntic a través de Kinshasa.
- Swahili és un cert estil de vida africà que implica major porositat social, major distància vers
els sistemes parentals i clànics, major mobilitat cap a l’individualisme i l’enriquiment.
- El swahili és el rupturista, el més obert al canvi, malgrat a preservar grans aspectes del llegat
local. Els grups dominants s’autodefinien fins fa relativament poc àrabs, shirazís en
contraposició als africans. Però per l’observador extern tots són swahili; tots ho eren al segle
XIV.
Agropecuaris i thalasians
- Les societats africanes de la costa i l’interior, clàniques o estatals, eren dèbilment
excedentàries en l’aspecte econòmic. Comerç sobretot local, marginal el de llarga distància
dominat pels swahili.
- Precisament el comerç impulsat pels swahili rompia en certa manera la circularitat espacial
(entre comunitats locals), encara que no tant la temporal (monsons i pluges a la sabana).
- Els thalasians, les gents del comerç per mar, foren durant quasi un mil·lenni musulmans o
interlocutors seus en els enclavaments swahili. El mercat no era un element marginal sinó que
centrava tota l’activitat social.
- Fins i tot com a valor, el de l’enriquiment destacava sobre el de l’ostentació i, per suposat, per
sobre el de redistribució.
- Curiosament, però, els thalasians pertanyien a societats excedentàries que devien de ser
abastides en productes agropecuaris, ja que les illes eren insuficients per fer-ho i, sobretot,
perquè l’activitat s’orientava al comerç i no pròpiament a la producció.
- Tant el temps com l’espai thalasià (swahili) tenia profunditat lineal: el temps no era essencial
sinó cronològic (Muhammad) i l’espai era il·limitat com l’oceà i la Umma. Swahili fou una
nova forma de pensar.
- El comerç era un risc, familiar i individual, que trencava amb les incerteses clàniques o
agropecuàries en general.
- La societat thalasiana oferia una proposta ambivalent: democràtica perquè possibilitava la
mobilitat social, però fortament desigual perquè accentuava les diferències econòmiques i
conseqüentment la jerarquització de poder.
- El comerç a llarga distància efectuat pels thalasians era de volum relativament petit i de
qualitat luxosa, destinada a minories privilegiades, tant entre els agropecuaris com entre els
propis thalasians. El benefici era molt amb poca mercaderia, encara que els riscs eren més alts.
- Els poders agropecuaris tendiren a monopolitzar l’intercanvi comercial i redistribuir les
importacions de forma selectiva, emprant el luxe per a major prestigi social.
- Menys en rares ocasions, els grups dirigents agropecuaris no centraren la seva acció en el
comerç ni en l’obtenció de major volum de productes importats.
- Això possibilità canvis culturals amb crisis poc espectaculars o brusques. Potser amb l’ajuda
swahili, que s’adaptà a aquesta manera d’entendre els intercanvis i a la marginalitat que
Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181

5. suposaven per als africans. Com varen dir els portuguesos, aquest comerç lent i de poc volum
no interessaria als segons thalasians, els europeus.
- L’hàbit de l’intercanvi amb thalasians tenia ja tradició, almenys a les costes, des d’època
azania. Els swahili el varen intensificar i ampliar el seu radi interior.
- Fou un salt qualitatiu en la quantitat i àrees afectades, encara que les bases del sistema ja eren
antigues: la formació de les ciutats-Estat mitjançant matrimonis amb dones de la noblesa local
seguia les pautes dels sud-aràbics.
- Lentament, els grups dirigents agropecuaris exigiren millor qualitat. Els agropecuaris oferien
ferro (potser obtingut en les zones lacustres, on havia poblacions importants com Engaruka).
Marfil de qualitat, llarg i recte s’exportava des de Malindi fins Sofala i, més tard, Lourenço
Marques.
- Cert nombre d’esclaus, sobretot del Corn d’Àfrica, va seguir abastint el golf Pèrsic i Aràbia,
però malgrat acciones esporàdiques els swahili no van promoure aquest comerç potser per
considerar-lo de poc valor.
- El producte més apreciat era l’or rhodesià, exportat per les costes de Sofala. Al segle XII
Sofala és una costa amb diversos ports exportadors d’or.
- Al segle XIV Sofala és ja un port concret, a un mes de Yufi, el centre miner de l’interior i que
sembla coincidir bé amb Great Zimbabwe. Tant els informadors musulmans com els
portuguesos parlen de gent deforme que arriba a la costa en caravanes portant or: tot apunta als
khoi-khoi de la regió de Butua, a la plana rhodesiana.
- Les tasques ramaderes i agrícoles cobrien quasi la totalitat del calendari africà, i el monopoli
comercial aristocràtic així com la seva redistribució constituïren les claus de l’estabilitat i dels
conflictes en les seves societats.
- L’arribada dels europeus, amb una altra concepció del volum i el benefici així com dels
mètodes utilitzables, canviaria les relacions inicials entre thalasians i agropecuaris.
Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181

6. Su distribución está prohibida | Descargado por Noelia Martín (chiclecosmos79@hotmail.com)
lOMoARcPSD|2741181