SlideShare a Scribd company logo
1 of 52
L’art Barroc espanyol
El segle del Barroc
Arquitectura
El Barroc espanyol
L’arquitectura barroca espanyola
El Barroc és un art efectista, simbòlic, teatral. Per això, la Plaça Major de Madrid (de Juan Gómez de Mora), va ser
dissenyada per a acollir a grans multituds i realitzar grans esdeveniments. Un incendi va obligar a la seua remodelació
a principis del segle XIX.
• El Barroc espanyol és un
Barroc tardà, que va
arribar a la seua màxima
expansió en el segle XVIII.
Transparent de la Catedral de Toledo, de Narciso Tomé
ARQUITECTURA
• La principal característica de
l'arquitectura barroca
espanyola és la seua
exuberància decorativa.
L’estètica és complexa, profusa
i espectacular, d’acord amb el
gust de l’època.
Façana del Hospicio San Fernando, de Pedro de Ribera
ARQUITECTURA
• Els arquitectes més destacats van ser Alonso
Cano (Façana de la Catedral de Granada),
Fernando Casas y Novoa (Façana del Obradoiro)
i José Churriguera (Retaule de San Esteban).
ARQUITECTURA
ARQUITECTURA
Façana de la Catedral de Granada. Autor: Alonso Cano.
ARQUITECTURA
Façana del Obradoiro de la Catedral de Santiago. Autor: Fernando Casas y Novoa.
ARQUITECTURAARQUITECTURA
Retaule de San Esteban (Salamanca). Autor: José de Churriguera.
• Les obres de
l'arquitectura civil eren
més serenes i equilibrades.
Destaquen les places
majors.
ARQUITECTURA
ARQUITECTURA
Plaça Major (Madrid). Autor: Juan Gómez de Mora.
ARQUITECTURA
Plaça Major (Salamanca). Autor: Alberto de Churriguera.
Escultura
El Barroc espanyol
L’escultura barroca espanyola: la imatgeria
L’escultura del Barroc espanyol es basa en temes religiosos, especialment
retaules i imatges de fusta policromada
ESCULTURA: la imatgeria
Crist jacent. Autor: Gregorio Fernández.
• La imatgeria
religiosa buscava
commoure als fidels
mitjançant cares
demacrades i signes
de dolor i patiment.
• La imatgeria
religiosa buscava
commoure als fidels
mitjançant cares
demacrades i signes
de dolor i patiment.
ESCULTURA: la imatgeria
Crist jacent. Autor: Gregorio Fernández.
ESCULTURA: la imatgeria
Crist lligat a la columna. Autor: Gregorio Fernández.
• La imatgeria
religiosa buscava
commoure als fidels
mitjançant cares
demacrades i signes
de dolor i patiment.
ESCULTURA: la imatgeria
Crucificat o Crist de la Llum. Autor: Gregorio Fernández.
• La imatgeria
religiosa buscava
commoure als fidels
mitjançant cares
demacrades i signes
de dolor i patiment.
ESCULTURA: la imatgeria
Crucificat o Crist de la Llum. Autor: Gregorio Fernández.
• La imatgeria
religiosa buscava
commoure als fidels
mitjançant cares
demacrades i signes
de dolor i patiment.
• El realisme de la
imatgeria religiosa era
tan extrem per dos
motius:
• Usaven postissos com ara
cabells, ungles, pestanyes,
llàgrimes de cera, ulls de
vidre, etc.
• Empraven la tècnica
imatges de vestir que
consistia a treballar només
les parts visibles (cap, mans i
peus) i vestir la resta.
ESCULTURA: la imatgeria
Jesús del Gran poder. Autor: Juan de Mesa.
• El realisme de la
imatgeria religiosa era
tan extrem per dos
motius:
• Usaven postissos com ara
cabells, ungles, pestanyes,
llàgrimes de cera, ulls de
vidre, etc.
• Empraven la tècnica
imatges de vestir que
consistia a treballar només
les parts visibles (cap, mans i
peus) i vestir la resta.
ESCULTURA: la imatgeria
Immaculada. Autor: Alonso Cano.
• El realisme de la
imatgeria religiosa era
tan extrem per dos
motius:
• Usaven postissos com ara
cabells, ungles, pestanyes,
llàgrimes de cera, ulls de
vidre, etc.
• Empraven la tècnica
imatges de vestir que
consistia a treballar només
les parts visibles (cap, mans i
peus) i vestir la resta.
ESCULTURA: la imatgeria
Immaculada. Autor: Alonso Cano.
ESCULTURA: la imatgeria
Magdalena penitente. Autor: Pedro de Mena.
ESCULTURA: la imatgeria
La caída. Autor: Francisco Salzillo.
Pintura
El Barroc espanyol
La pintura barroca espanyola: la imatgeria
La pintura del Barroc espanyol viu el màxim esplendor de les arts (potser de
tota la Història) amb Diego Velázquez
• En la primera meitat del
segle XVII van destacar
José de Ribera, amb
obres de caràcter
“tenebrista” i d’un
realisme insultant…
PINTURA
El martirio de San Andrés. Autor: José de Ribera.
PINTURA
La mujer barbuda. Autor: José de Ribera.
• En la primera meitat del
segle XVII van destacar
José de Ribera, amb
obres de caràcter
“tenebrista” i d’un
realisme insultant…
PINTURA
El patizambo. Autor: José de Ribera.
• En la primera meitat del
segle XVII van destacar
José de Ribera, amb
obres de caràcter
“tenebrista” i d’un
realisme insultant…
… i Francisco de
Zurbarán, més
interessat en la
representació
realista i
naturalista amb
retrats i bodegons.
PINTURA
San Hugo en el refectorio de los Cartujos. Autor: Francisco de Zurbarán.
PINTURA
Bodegó. Autor: Francisco de Zurbarán.
PINTURA
Agnus Dei. Autor: Francisco de Zurbarán.
• En la segona meitat del
segle XVII, destaquen
retratistes com Claudio
Coello…
PINTURA
Triunfo de San Agustín. Autor: Claudio Coello
• … i pintors de
temàtica bàsicament
religiosa com
Bartolomé
Esteban Murillo.
PINTURA
La Sagrada Familia del pajarito. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
• … i pintors de
temàtica bàsicament
religiosa com
Bartolomé
Esteban Murillo.
PINTURA
Adoración de los pastores. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
• … i pintors de
temàtica bàsicament
religiosa com
Bartolomé
Esteban Murillo.
PINTURA
Immaculada. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
• … i pintors de
temàtica bàsicament
religiosa com
Bartolomé
Esteban Murillo.
PINTURA
Niños comiendo fruta. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
• Diego Velázquez va ser el màxim representant de la
pintura barroca espanyola i el pintor més universal:
 Va tractar tots els gèneres: retrats (Las Meninas),
quadres històrics (La rendición de Breda) i
temes mitològics humanizats amb personatges
populars (El triunfo de Baco, Las Hilanderas).
 La seua tècnica destaca per l‘ús de la perspectiva
aèria i per les seues composicions complexes,
amb diversos plànols i focos de llum.
PINTURA
El Aguador de Sevilla
Vieja friendo huevos
Felipe IV(jove)
Los borrachos o El Triunfo de Baco
La fragua de Vulcano
Príncipe Baltasar Carlos
Retrato ecuestre del Conde-Duque de Olivares
La Rendición de Breda
Las lanzas o La rendición de Breda (Museu del Prado). Autor: Velázquez, 1635.
El niño de Vallecas
Retrato de Inocencio X
La Venus del espejo
Felipe IV(vell)
Las Meninas
Las Hilanderas

More Related Content

What's hot

L’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IIL’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IImonicapj
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleJulia Valera
 
Pintura del Cinquecento
Pintura del CinquecentoPintura del Cinquecento
Pintura del CinquecentoE. La Banda
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHEAssumpció Granero
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Boschsandroalfaro
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Julia Valera
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)munsha.reines
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)xabiapi
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pinturaJulia Valera
 

What's hot (20)

Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
L’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna IIL’Art De L’Edat Moderna II
L’Art De L’Edat Moderna II
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
Pintura del Cinquecento
Pintura del CinquecentoPintura del Cinquecento
Pintura del Cinquecento
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Pintura barroca
Pintura barrocaPintura barroca
Pintura barroca
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Els prerafaelites
Els prerafaelitesEls prerafaelites
Els prerafaelites
 
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)L’art del Renaixement (Renaixement italià)
L’art del Renaixement (Renaixement italià)
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 

Similar to L'art Barroc espanyol

Similar to L'art Barroc espanyol (20)

El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
LES MENINES - VELÁZQUEZ
LES MENINES - VELÁZQUEZLES MENINES - VELÁZQUEZ
LES MENINES - VELÁZQUEZ
 
El barroc
El barrocEl barroc
El barroc
 
Josep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia muneraJosep de ribera lidia munera
Josep de ribera lidia munera
 
Tema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barrocTema 10 la cultura europea del barroc
Tema 10 la cultura europea del barroc
 
Siglo de oro
Siglo de oroSiglo de oro
Siglo de oro
 
Art barroc
Art barrocArt barroc
Art barroc
 
treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3
 
Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic
 
Pintura barroca
Pintura  barrocaPintura  barroca
Pintura barroca
 
Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a
Francesc ribalta. sara martí. 2n bat aFrancesc ribalta. sara martí. 2n bat a
Francesc ribalta. sara martí. 2n bat a
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 
Escultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: BerniniEscultura Barroca Italiana: Bernini
Escultura Barroca Italiana: Bernini
 
Barroc df 2
Barroc df 2Barroc df 2
Barroc df 2
 
Art barroc
Art barrocArt barroc
Art barroc
 
Art_barroc_2n_d_ESO
Art_barroc_2n_d_ESOArt_barroc_2n_d_ESO
Art_barroc_2n_d_ESO
 
L'art del barroc eso
L'art del barroc esoL'art del barroc eso
L'art del barroc eso
 
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holanda
 
TEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El BarrocTEMA 8 - El Barroc
TEMA 8 - El Barroc
 
Barroc 2 C
Barroc 2 CBarroc 2 C
Barroc 2 C
 

More from Raül Pons Chust

La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesRaül Pons Chust
 
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)Raül Pons Chust
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Raül Pons Chust
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiTema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiRaül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Raül Pons Chust
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaRaül Pons Chust
 
La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)Raül Pons Chust
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominitzacióRaül Pons Chust
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeRaül Pons Chust
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeRaül Pons Chust
 
La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)Raül Pons Chust
 

More from Raül Pons Chust (20)

La representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapesLa representació de la Terra: els mapes
La representació de la Terra: els mapes
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
L'Edat Moderna (s. XV-XVI)
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III): Europa i Espanya [1r ESO]
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (III) [1r ESO]
 
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’ImperiTema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
Tema 3. La caiguda de Roma i l’evolució posterior del territori de l’Imperi
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (II) [1r ESO]
 
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
Tema 3. El medi físic de la Terra (I) [1r ESO]
 
Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)
 
Tema 1 La ciutat (I)
Tema 1 La ciutat (I)Tema 1 La ciutat (I)
Tema 1 La ciutat (I)
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)La Panderola. 1a sessió (1a part)
La Panderola. 1a sessió (1a part)
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominització
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
 
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatgeMillorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
 
La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)La Panderola. 1a sessió (3a part)
La Panderola. 1a sessió (3a part)
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (11)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

L'art Barroc espanyol

  • 1. L’art Barroc espanyol El segle del Barroc
  • 3. L’arquitectura barroca espanyola El Barroc és un art efectista, simbòlic, teatral. Per això, la Plaça Major de Madrid (de Juan Gómez de Mora), va ser dissenyada per a acollir a grans multituds i realitzar grans esdeveniments. Un incendi va obligar a la seua remodelació a principis del segle XIX.
  • 4. • El Barroc espanyol és un Barroc tardà, que va arribar a la seua màxima expansió en el segle XVIII. Transparent de la Catedral de Toledo, de Narciso Tomé ARQUITECTURA
  • 5. • La principal característica de l'arquitectura barroca espanyola és la seua exuberància decorativa. L’estètica és complexa, profusa i espectacular, d’acord amb el gust de l’època. Façana del Hospicio San Fernando, de Pedro de Ribera ARQUITECTURA
  • 6. • Els arquitectes més destacats van ser Alonso Cano (Façana de la Catedral de Granada), Fernando Casas y Novoa (Façana del Obradoiro) i José Churriguera (Retaule de San Esteban). ARQUITECTURA
  • 7. ARQUITECTURA Façana de la Catedral de Granada. Autor: Alonso Cano.
  • 8. ARQUITECTURA Façana del Obradoiro de la Catedral de Santiago. Autor: Fernando Casas y Novoa.
  • 9. ARQUITECTURAARQUITECTURA Retaule de San Esteban (Salamanca). Autor: José de Churriguera.
  • 10. • Les obres de l'arquitectura civil eren més serenes i equilibrades. Destaquen les places majors. ARQUITECTURA
  • 11. ARQUITECTURA Plaça Major (Madrid). Autor: Juan Gómez de Mora.
  • 12. ARQUITECTURA Plaça Major (Salamanca). Autor: Alberto de Churriguera.
  • 14. L’escultura barroca espanyola: la imatgeria L’escultura del Barroc espanyol es basa en temes religiosos, especialment retaules i imatges de fusta policromada
  • 15. ESCULTURA: la imatgeria Crist jacent. Autor: Gregorio Fernández. • La imatgeria religiosa buscava commoure als fidels mitjançant cares demacrades i signes de dolor i patiment.
  • 16. • La imatgeria religiosa buscava commoure als fidels mitjançant cares demacrades i signes de dolor i patiment. ESCULTURA: la imatgeria Crist jacent. Autor: Gregorio Fernández.
  • 17. ESCULTURA: la imatgeria Crist lligat a la columna. Autor: Gregorio Fernández. • La imatgeria religiosa buscava commoure als fidels mitjançant cares demacrades i signes de dolor i patiment.
  • 18. ESCULTURA: la imatgeria Crucificat o Crist de la Llum. Autor: Gregorio Fernández. • La imatgeria religiosa buscava commoure als fidels mitjançant cares demacrades i signes de dolor i patiment.
  • 19. ESCULTURA: la imatgeria Crucificat o Crist de la Llum. Autor: Gregorio Fernández. • La imatgeria religiosa buscava commoure als fidels mitjançant cares demacrades i signes de dolor i patiment.
  • 20. • El realisme de la imatgeria religiosa era tan extrem per dos motius: • Usaven postissos com ara cabells, ungles, pestanyes, llàgrimes de cera, ulls de vidre, etc. • Empraven la tècnica imatges de vestir que consistia a treballar només les parts visibles (cap, mans i peus) i vestir la resta. ESCULTURA: la imatgeria Jesús del Gran poder. Autor: Juan de Mesa.
  • 21. • El realisme de la imatgeria religiosa era tan extrem per dos motius: • Usaven postissos com ara cabells, ungles, pestanyes, llàgrimes de cera, ulls de vidre, etc. • Empraven la tècnica imatges de vestir que consistia a treballar només les parts visibles (cap, mans i peus) i vestir la resta. ESCULTURA: la imatgeria Immaculada. Autor: Alonso Cano.
  • 22. • El realisme de la imatgeria religiosa era tan extrem per dos motius: • Usaven postissos com ara cabells, ungles, pestanyes, llàgrimes de cera, ulls de vidre, etc. • Empraven la tècnica imatges de vestir que consistia a treballar només les parts visibles (cap, mans i peus) i vestir la resta. ESCULTURA: la imatgeria Immaculada. Autor: Alonso Cano.
  • 23. ESCULTURA: la imatgeria Magdalena penitente. Autor: Pedro de Mena.
  • 24. ESCULTURA: la imatgeria La caída. Autor: Francisco Salzillo.
  • 26. La pintura barroca espanyola: la imatgeria La pintura del Barroc espanyol viu el màxim esplendor de les arts (potser de tota la Història) amb Diego Velázquez
  • 27. • En la primera meitat del segle XVII van destacar José de Ribera, amb obres de caràcter “tenebrista” i d’un realisme insultant… PINTURA El martirio de San Andrés. Autor: José de Ribera.
  • 28. PINTURA La mujer barbuda. Autor: José de Ribera. • En la primera meitat del segle XVII van destacar José de Ribera, amb obres de caràcter “tenebrista” i d’un realisme insultant…
  • 29. PINTURA El patizambo. Autor: José de Ribera. • En la primera meitat del segle XVII van destacar José de Ribera, amb obres de caràcter “tenebrista” i d’un realisme insultant…
  • 30. … i Francisco de Zurbarán, més interessat en la representació realista i naturalista amb retrats i bodegons. PINTURA San Hugo en el refectorio de los Cartujos. Autor: Francisco de Zurbarán.
  • 32. PINTURA Agnus Dei. Autor: Francisco de Zurbarán.
  • 33. • En la segona meitat del segle XVII, destaquen retratistes com Claudio Coello… PINTURA Triunfo de San Agustín. Autor: Claudio Coello
  • 34. • … i pintors de temàtica bàsicament religiosa com Bartolomé Esteban Murillo. PINTURA La Sagrada Familia del pajarito. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
  • 35. • … i pintors de temàtica bàsicament religiosa com Bartolomé Esteban Murillo. PINTURA Adoración de los pastores. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
  • 36. • … i pintors de temàtica bàsicament religiosa com Bartolomé Esteban Murillo. PINTURA Immaculada. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
  • 37. • … i pintors de temàtica bàsicament religiosa com Bartolomé Esteban Murillo. PINTURA Niños comiendo fruta. Autor: Bartolomé Esteban Murillo.
  • 38. • Diego Velázquez va ser el màxim representant de la pintura barroca espanyola i el pintor més universal:  Va tractar tots els gèneres: retrats (Las Meninas), quadres històrics (La rendición de Breda) i temes mitològics humanizats amb personatges populars (El triunfo de Baco, Las Hilanderas).  La seua tècnica destaca per l‘ús de la perspectiva aèria i per les seues composicions complexes, amb diversos plànols i focos de llum. PINTURA
  • 39. El Aguador de Sevilla
  • 42. Los borrachos o El Triunfo de Baco
  • 43. La fragua de Vulcano
  • 45. Retrato ecuestre del Conde-Duque de Olivares
  • 46. La Rendición de Breda Las lanzas o La rendición de Breda (Museu del Prado). Autor: Velázquez, 1635.
  • 47. El niño de Vallecas
  • 49. La Venus del espejo