Presentació realitzada per David Brusi (GEOCAMB-UdG)(05/10/2023)

1. Presentació de la Monografia 13
Atraure, descobrir i entendre!
Manual per a l’elaboració de
cartells interpretatius per a la
divulgació de la geologia
David Brusi, GEOCAMB-UdG
Dijous, 5 d’octubre de 2023
6 d’octubre

2. 2/25
1. La iniciativa
2. Estructura del manual
3. Els cartells com a infraestructura permanent de divulgació
4. Algunes consideracions prèvies
5. Un tastet dels continguts
6. Exemples de cartells

3. La iniciativa ha estat possible perquè...
3/25

4. Estructura del manual
4/25
Introducció
Consideracions prèvies
Aspectes a tenir en compte
alhora de realizar un cartell
informatiu de contingut geològic
Exemples de cartells
14 apartats Continguts textuals
El disseny gràfic
...
...
Guia ràpida 2 pàgines

5. Els cartells com a infraestructura permanent de divulgació
5/25
Les estratègies comunicatives i activitats de divulgació en el medi natural (o en espais
museístics) poden ser molt variades:
pàgines web fulletons guies de camp
vídeos visites guiades Geolodies
geomon.co.uk
geoleg.cat
blocdecamp.cat
...

6. Els cartells com a infraestructura permanent de divulgació
6/25
La presència de cartells
interpretatius en un
indret té la capacitat de
destacar-ne els atributs
que el fan especial.
Un cartell una és una “marca”, un
“signe”, un “advertiment”, una
referència de l’interès que pot
suscitar un espai.
Un cartell transmet la
sensació de que “aquest lloc
és important” i em trobo just
en el punt en el que se’m
proporcionarà la informació
per que pugui descobrir-ho.
Els cartells constitueixen un
guiatge estàtic que ens
acompanya, que ressalta els
elements més rellevants que
les persones expertes han
seleccionat per a nosaltres.
Els cartells atrauen al públic i el
conviden a dedicar un temps a
observar i comprendre el seu entorn.
Els cartells permeten que els visitants s’emportin
coneixements, sensacions i records que van més
enllà d’una simple fotografia.

7. Els cartells com a infraestructura permanent de divulgació
7/25
El repte d’elaborar aquestes directrius és que en la seva
definició hi conflueixen consideracions científiques,
tècniques, artístiques, econòmiques, turístiques, educatives,
museístiques, psicològiques, entre moltes d’altres.
Són escassos els treballs
que, des d’una visió
integral, hagin aprofundit
en el tema.
Nosaltres hem consultat:
manuals de recomanacions
tècniques de senyalització
d’espais naturals
manuals de recomanacions
d’aspectes comunicatius pels
autors i dissenyadors de cartells
tesis doctorals, llibres, treballs
de recerca i publicacions
especialitzades

8. Algunes consideracions prèvies
8/25
Tipus de suports

9. Algunes consideracions prèvies
9/25
Tipus de suports
FITES BANDEROLES PLAQUES
PANELLS FARISTOLS TÒTEMS Formats i materials

10. Algunes consideracions prèvies
10/25
Parts d’un cartell: estructura
Barranco
de
la
Hoz,
Corduente,
Castella-la
Manxa,
Geoparque
de
Molina-Alto
Tajo
Elements textuals Elements gràfics

11. Algunes consideracions prèvies
Parts d’un cartell: funció
Encapçalament Crèdits Cos
Barranco
de
la
Hoz,
Corduente,
Castella-la
Manxa,
Geoparque
de
Molina-Alto
Tajo
11/25

12. Algunes consideracions prèvies
Parts d’un cartell: complementaris
Elements
tàctils i accés a
recursos TIC
12/25

13. Algunes consideracions prèvies
Cartells informatius o cartells interpretatius?
Un cartell informatiu ens fa saber localitzacions, noms, dates, xifres, normes de seguretat o, inclús, en el cas
de la Geologia, descripcions expertes dels materials observables o fenòmens que s’han produït en un indret
13/25

14. Algunes consideracions prèvies
Cartells informatius o cartells interpretatius?
Un cartell interpretatiu, pretén transformar la informació en un relat capaç de captar l’interès. En Geologia,
busca desvetllar la curiositat dels visitants, implicar-los activament en la descoberta de les evidències
amagades a les roques i al paisatge.
14/25

15. Algunes consideracions prèvies
Cartells informatius o cartells interpretatius?
La paraula “entendre” ve del llatí en tendere. Dirigir-
se “cap a dins”, o el que és el mateix: “comprendre”
o “aprendre”. L’etimologia d’aprendre també és prou
suggerent pel que ens ocupa. En llatí apprehendere
vol dir “atrapar”. Que, a partir de l’edat mitjana, va
adoptar el significat “d’atrapar pels sentits”: adquirir
un coneixement.
Un cartell interpretatiu ha d’aconseguir interpel·lar
al visitant per tal que faci seves les observacions,
els fets i les explicacions. L’èxit estarà garantit si el
públic assoleix tres objectius:
•Que les persones siguin capaces de traslladar
satisfactòriament a d’altres els principals conceptes
que han après i les sensacions que han viscut.
• Que l’experiència resulti suficientment atractiva
com per voler romandre més temps en el lloc i/o
interessar-se per noves descobertes.
• Que l’aprofundiment que han realitzat els permeti
copsar el valor patrimonial del lloc. 1
2
3
15/25

16. Un tastet dels continguts
La proposta d’un projecte d’instal·lació de cartells
TAULA 2. Qüestions a respondre per avaluar la
idoneïtat de la proposta (algunes idees estan
basades en les qüestions que planteja la guia
Outdoor Interpretive Signage, 2008).
Els elements geològics que es volen divulgar són prou rellevants, representatius i ben conservats?
Els cartells atorgarien un valor afegit al patrimoni natural de la zona?
Els elements geològics són coneguts des d’un punt de vista científic o poden ser-ho per a les persones expertes?
És poc probable que els missatges o interpretacions canviïn en els propers 5 o 10 anys?
Existeix un públic real o potencial que pugui aprofitar una instal·lació d’aquest tipus?
El lloc és fàcilment accessible (o amb intervencions assumibles) durant una bona part de l’any?
Els cartells satisfan les necessitats reals del públic i cap altre mitjà (fulletons, mapes, guies...) seria més eficaç?
La ubicació prevista és factible i pràctica tant pel que fa a la propietat com als usos de l’espai?
La ciutadania valorarà positivament que la zona disposi de cartells interpretatius?
La instal·lació de cartells pot posar en risc la integritat d’un paisatge1 o d’un jaciment2?
Existeixen o es poden aconseguir els recursos econòmics suficients per finançar el projecte?
Es pot garantir un manteniment dels cartells?
1 Alguns sectors professionals de l’arquitectura, urbanisme o medi ambient qüestionen la instal·lació d’elements artificials en el medi natural.
2 De vegades, un cartell que informi de l’existència de minerals o fòssils pot comportar el risc que els exemplars d’un jaciment desapareguin per acció de la recollida furtiva dels visitants.
16/25

17. Un tastet dels continguts
L’objectiu dels cartells
Què volem que aprengui el públic visitant?
Què volem que senti el públic visitant?
Què volem que faci el públic visitant?
Objectius d’aprenentatge
Objectius emocionals
Objectius de comportament
17/25

18. Un tastet dels continguts
La regla del 3-30-3
La regla del “3-30-3” determina que davant
d’un missatge gràfic o escrit només disposem
de 3 segons per captar l’atenció d’una
persona.
Si ja ho hem aconseguit, aquesta només
dedicarà un màxim de 30 segons més a seguir
llegint abans de perdre l’interès.
Tan sols si hem aconseguit atrapar-la i
implicar-la en un relat, estarà en condicions
de continuar atenta, fins a un nou màxim de
3 minuts
3” 30” 3’
18/25

19. Un tastet dels continguts
L’encapçalament
El topònim
El topònim és important perquè permet
identificar i diferenciar geogràficament on
som.
Això no sempre és possible. Hi ha
elements d’interès geològic que, de
vegades, no tenen un nom concret. En
aquests casos, si el cartell forma part d’un
itinerari, és recomanable atribuir-li una
numeració que permeti diferenciar-lo d’un
altre.
El topònim, però, no és el més rellevant
per captar l’atenció. Hauria d’anar amb un
cos de lletra més petit que el títol.
19/25

20. Un tastet dels continguts
L’encapçalament
El títol
El títol del cartell ha de ser el primer que
es vegi.
Ha d’anar amb una mida, un estil i un color
dels caràcters que el faci clarament
perceptible des d’una certa distància.
Igual que en una notícia o en un missatge
publicitari, el títol ha de captar
poderosament l’atenció del públic.
Seran les primeres paraules que es
llegeixin i han de desvetllar l’interès de les
persones visitants.
Cartell del projecte divulgatiu “Caminhos geológicos” a
l’estat de Santa Catarina (Brasil).
20/25

21. Un tastet dels continguts
L’encapçalament
El títol
No cal renunciar al rigor ni enganyar a ningú, però el
títol ha de ser l’esquer que atrapi el major nombre de
persones. No convé utilitzar termes especialitzats:
Sunset
Crater
Volcano
National
Monument
(Arizona,
EUA)
Les lutites, gresos i conglomerats miocènics del Castell de Montjuïc
L’extinció dels ammonoïdeius del Devonià superior de l’estatge Famennià
Els lampròfirs espesartítics tardihercinians del complex intrusiu d’Aiguablava
El títol ha de tenir un cert grau de
sensacionalisme.
Ha de ser impactant. Ha de sorprendre
al públic, ha d’incitar-lo a respondre una
pregunta, ha de generar-li una
contradicció, ha de convidar-lo a
resoldre un misteri, ha de transportar-lo
a un escenari imprevist, ha de provocar
que vulgui observar.
Ha d’aconseguir que els visitants vulguin
accedir a d’altres continguts del cartell.
Saps que la muntanya de Montjuïc va ser un delta?
Quan el mar va morir dues vegades...
Fa 250 milions d’anys van pujar des de l’infern...
El títol ha de ser clar, expressiu i concís. No més de
50 o 60 caràcters i entre 5 i 10 paraules com a molt.
21/25

22. Un tastet dels continguts
Moltes qüestions per abordar
Quina extensió ha de tenir el text?
Cal incorporar traduccions a diversos idiomes?
Quin color ha de tenir el fons?
Com cal justificar els blocs de text?
Quina tipografia és més recomanable?
Hi ha solucions per millorar l’accessibilitat?
Quins recursos ens ofereixen les TIC?
Menorca Reserva de la Biosfera (Monte Toro, Menorca)
Monumento Natural Los Barruecos (Malpartida de Cáceres)
...
22/25

23. Exemples de cartells
Els cartells interpretatius i el pont entre Europa i Amèrica del Nord a la península de Reykjanes
Una proposta immersiva
23/25

24. La colada piroclàstica del volcà Puig d’Adri (Girona)
Exemples de cartells
L’erupció
del
Puig
d’Adri
Un núvol ardent va
cobrir la vall...
Parada 5
El Puig d’Adri és un volcà que va entrar
en erupció ara fa uns 168.000 anys. A les
gorgues de la font de la Torre es poden
veure unes roques que són el testimoni
d’una de les fases més violentes que va
tenir el volcà. Aquest dipòsit s'estén més
de 5 Km pel fons de la vall i té un gruix al
voltant dels 25 metres.
Observa de prop les roques. Estan fetes
d’un material molt fi de cendra volcànica
que inclou fragments d’una mida
centimètrica de roques sedimentaries.
Podries identificar a les fotografies les
que penses que són més abundants?
Mira el tall geològic i comprova on es
troba cada tipus de roca.
1 cm 1 cm
1 cm 1 cm
Calcària
nummulítica
Conglomerat
Marga
Gres / sorrenca
Esquistos
Conglomerats
Sorrenques
Margues
Calcàries
Puig d’Adri:
roques
volcàniques
Autors: David Brusi, Carles Roqué, Josep Mas-Pla,
Anna Menció, Manel Zamorano i David Soler
Dibuix de Carles Roqué a partir de cartografies de l’ICGC
* Martí, J., Planagumà, Ll., Geyer, A., Aguirre-Díaz, G. & Bolós, X. (2017). Basalticignimbritesin monogenetic volcanism:
the exampleof La Garrotxa volcanic field. Bulletinof Volcanology.
Vols veure un núvol ardent? Vols
conèixer com un equip investigador de
Nova Zelanda experimenta en un
laboratori sobre aquest perill volcànic?
Connecta’t al codi QR per veure un vídeo
El dipòsit de la font de la Torre es va formar pel refredament d’una
colada piroclàstica. Aquest fenomen es produeix quan es barreja el
magma i l’aigua dels aqüífers subterranis. En el Puig d’Adri l’aigua es
trobava en els nivells de roques sorrenques del subsòl. L’explosió que
es va desencadenar va aixecar una columna eruptiva de gasos,
cendres i fragments rocallosos que, poc després, es va desplomar
formant un núvol ardent que va discórrer pel fons de la vall. Estudis
volcanològics* han estimat que la seva temperatura va ser d’uns 450-
500°C i la velocitat d’emplaçament d’entre 15 i 25 km/h.
Dibuix
de
Carles
Roqué
sobre
una
imatge
de
GoogleEarth
Ens ajudes a investigar?
Un vídeo impressionant !
Vídeo de Nature Video
Chanel a YouTube: 2’ 15”
Un núvol ardent de 500°C
La font de la Torre
LLEGENDA
Falles
La fase més violenta de l’erupció
24/25

25. Atraure, descobrir i entendre!
Manual per a l’elaboració de
cartells interpretatius per a la
divulgació de la geologia
David Brusi, GEOCAMB-UdG
Moltes gràcies per
la vostra atenció
25/25