Presentació realitzada per Pere Buxó (ICGC) a la jornada "Barrancs segurs: estudis d’identificació i de prevenció del risc" (Tremp, 26/10/2023)

1. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació
de riscos
1

2. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
2
Riscos naturals vs. riscos tecnològics
Riscs Naturals Riscs Tecnològics
Climàtics (tempestes i llamps, ventades, onades de
fred, onades de calor, sequeres, Incendis forestals)
Químic en establiments industrials
Biològics (plagues d'animals, epidèmies) Nuclear
Hidrològics (pluges i inundacions) de Transport de mercaderies perilloses
Geofísics (sismes i erupcions volcàniques) Radiològic
Geomorfològics / Geològics (esllavissades,
enfonsaments i allaus)
de Contaminació Marítima
Riscs Complexes, Efecte de cascada

3. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
3
Definició del Risc
El risc es defineix com la probabilitat que es produeixi un dany d’una certa gravetat en un interval de temps
que es fixa generalment en 1 any.
El risc és la resultant de les interaccions entre els perills naturals o tecnològics i les activitats humanes que
incloent la salut de les persones, l'activitat econòmica, els medis productius i el medi ambient.
L'equació del Risc és una funció de probabilitat (P)
Risc = Perillositat x Vulnerabilitat x Exposició
Perillositat (M, f): magnitud i freqüència d'un fenomen perillós (estudis geomorfològics – modelitzacions).
Vulnerabilitat [0-1]: % de perduda de valor d'un actiu, la perduda de vides humanes (LOL)
Exposició (t): temps que l'element de valoració es troba exposat a una zona amb perillositat

4. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
4
ALARP: "as low as reasonably practicable" o " tan baix com raonablement factible ". El principi indica
que el risc residual s' ha de reduir en la mesura del raonablement possible. Perquè un risc sigui ALARP,
ha de ser possible demostrar que el cost involucrat en la reducció addicional del risc seria
extremadament desproporcionat respecte al benefici obtingut.

5. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
5
Susceptibilitat VS. Perillositat
Susceptibilitat: avaluació quantitativa o qualitativa de la classificació, de la magnitud o de la distribució
espacial dels fenòmens perillosos que poden produir-se en una zona.

6. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
6
Susceptibilitat VS. Perillositat
Perillositat: probabilitat que passi un fenomen amb conseqüències no desitjables en un lloc en un temps
determinat. La descripció de la perillositat ha d’incloure i) la ubicació del fenomen i de qualsevol element
associat resultant, ii) la seva classificació, iii) la seva magnitud i la seva velocitat (intensitat o energia) a més
de la iv) probabilitat que es produeixin en un període de temps determinat.

7. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
7
Danys: destrucció d’edificis i infraestructures per deformació o colgament.
Abast: limitat al cos de lliscament
Velocitat: de molt lent a molt ràpid (16mm/any a 3m/min)
Localització: dispersa en zones amb antecedents
Disparadors: Pluja, erosió de rius, accions antròpiques o sismes.
Possibilitat evacuació: si
Efectes de cascada: represa de rius, generador de fluxos d’esbaldregall
Danys: destrucció per impacte o colgament.
Abast: centenar de metres de l’àrea font
Velocitat: extremadament ràpid (5> m/seg)
Localització: Difusa
Possibilitat evacuació: nul·la
Disparadors: cicles de temperatura, pluja, esgotament gradual resistència
Efectes de cascada: represa de rius
Danys: destrucció per impacte o per colgament.
Abast: fins a quilometres de l’àrea font
Velocitat: de ràpid a extremadament ràpid (3m/min a > 5m/seg)
Localització: canals de barrancs i cons de dejecció
Possibilitat evacuació: nul·la o molt limitada
Efecte cascada: represa de rius

8. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
8
La classificació de les esllavissades en funció de la seva capacitat de dany.
Mida
Destructiva
Potencial destructiu
Edificis Infraestructures Persones (*) Medi natural
M1
Efectes negligibles;
puntualment pot causar
danys lleus no estructurals.
Obstacle de fàcil retirada i dany mínim en vials.
Pot causar un dany puntual a vehicles
circulants lleugers (*).
Pot ferir una persona en
espai obert (*).
Pot deixar una empremta
puntual i poc perceptible en
l'entorn natural.
M2
Pot causar danys funcionals i
algun dany estructural lleu.
Pot obstruir temporalment el pas per un vial o
part i causar danys lleus al vial.
Pot causar danys importants a vehicles
circulants lleugers (*).
Pot ferir mortalment
persones en espai obert
(*). Les persones estan a
resguard dins de les
edificacions.
Deixa una empremta poc
perdurable a l'entorn
natural.
M3
Pot causar danys funcionals
greus i estructurals moderats,
o destruir construccions
lleugeres.
Pot causar danys reparables a la infraestructura
que en limitin la funcionalitat temporalment.
Pot destruir vehicles circulants lleugers i danyar
els pesants (*).
Les persones dins dels
edificis estan en risc, tot i
que poden tenir un cert
resguard (*).
Deixa una empremta en tota
la seva extensió a l'entorn
natural, en general de curta
durada.
M4
Pot causar danys estructurals
greus en múltiples
construccions i destruir-les
parcialment.
Pot causar danys que inutilitzin la
infraestructura amb necessitat de reparacions
costoses. Pot destruir tota mena de vehicles
(*).
Les edificacions no
ofereixen una protecció
efectiva als ocupants (*).
Deixa una empremta clara i
duradora. Pot destruir una
porció de bosc i fer
modificacions del terreny.
M5
Pot danyar àmplies zones
edificades i destruir múltiples
construccions.
Pot destruir la infraestructura o provocar danys
no reparables que requereixin reconstrucció o
un nou traçat.
La supervivència depèn de
circumstàncies fortuïtes
(*).
Pot transformar el paisatge,
amb destrucció de boscos o
noves morfologies del
terreny.
(*) Aplicable predominantment a fenòmens ràpids i d’efecte limitat en fenòmens lents, en la mesura que donen un marge
de reacció a elements mòbils (persones i vehicles).

9. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
9
Exemple d’esllavissada M3
Caiguda de roques, 2007
Línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur (FGC)
Vessant VE-10, Àger (La Noguera)
Volum sortida = 18 m3, 45 T
Vol bloc major = 4 m3, 10 T
dH = 52m
Protecció barrera dinàmica de 700 kJ Insuficient.

10. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
10
Exemple d’esllavissada M4
2003 Caiguda de roques
Cremallera de Núria FGC Núria Dent
d’en Rossell o Roc del Dui, Queralbs
(Ripollès)
Volum de sortida = 70 m3, 175 T
Volum de bloc major= 4 m3, 10 T
dH = 80m
Capacitat de les barreres = 5.000 Kj
Energia alliberada = 165.000 Kj

11. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
11
Exemple d’esllavissada M5
1881 Lliscament
Puigcercós Vell
Volum de sortida = 200.000 m3
El poble de Puigcercós va haver de ser
abandonat com a conseqüència del perill
que suposaven per als edificis les
esquerdes que van aparèixer després del
gran del lliscament de terra.

12. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
12
Mes enllà de les esllavissades M5
Poden destruir pobles, obliterar valls, els dipòsits a desenes de km2, poden represar grans rius.
25/4/2015. Terratrèmol de Nepal, Vall de Langtang, tot un vessant es va precipitar cap a la vall, arrossegant grans
roques. S'estima que més de 40x10e6 T de material es va precipitar, cobrint el riu, afectant un poble on van perdre la
vida 243 persones.

13. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
13
Relació entre la mida destructiva i la possibilitat d’elements de protecció
Magnitud Possibilitat de Protecció Formes de gestió
M1
Protecció simple, facilitat d’autoprotecció
mitjançant reducció de la vulnerabilitat.
Les mesures de protecció són individuals, o es limiten a
recomanacions.
M2
Protecció d'exigència tècnica limitada i
econòmicament assumible.
Les mesures de protecció poden ser individuals o
col·lectives tant en la implementació com en el
finançament.
M3
Protecció d'exigència tècnica i cost econòmic
elevat, però generalment viables.
Les mesures de protecció poden arribar a ser finançades
per un grup de propietaris, però difícilment per un
propietari individual. Sovint cal la intervenció de
l’administració pública.
M4
Protecció tècnicament difícil i molt costosa, de
viabilitat incerta.
Les proteccions tenen un cost econòmic que sol superar
la capacitat d’un grup de propietaris i fan necessari el
finançament públic.
M5
La protecció sovint pot esdevenir inviable
tècnicament o econòmicament. L’alternativa
d’evitar l’exposició podria ser l’única.
Únicament abordable des del finançament públic.
Taula 4: Correlació de l’escala de magnitud amb la situacions típiques de protecció.

14. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
14
Freqüència
Període de retorn del
fenomen (anys)
Descripció
Alta < 30 Recent
Mitjana 30 – 100 Antic
Baixa > 100 Històric
Els intervals de freqüència o períodes de retorn (utilitzats en urbanisme)
• Freqüència molt alta (T<10 anys): es considera una situació molt reiterada,
que ja no ha de ser tractada com a risc accidental, sinó com una acció
variable dins del propi disseny geotècnic de les obres i intervencions.
• Freqüència molt baixa (T>300 anys): es considera una situació prou remota
per no ser determinant en l’ordenació del territori i l’urbanisme.
Corresponen a situacions catastròfiques i com a tal han de ser tractades
amb les eines específiques de protecció civil.
JUSTIFICACIÓ FREQÜÈNCIES
• 10 anys: assegurança decennal per habitatges d’obra
nova
• 30 anys: hipoteca corrent
• 100 anys: disseny de vida útil per a les construccions
• 120 anys: herència per a la segona generació
• 200 anys: herència amb salt de 4 generacions

15. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
15
Una mica de legislació de riscos
Article 9. Directrius per al planejament urbanístic en referència al risc
La literalitat de la llei d’urbanisme estableix que:
Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i
l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les
persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels
riscs naturals i tecnològics.
En els terrenys situats en zones de risc d'inundació o d'altres riscos quan, d'acord amb la legislació
sectorial, puguin produir danys a les persones o béns, regeixen les limitacions d'ús del sòl que estableix la
dita legislació.
En el cas que la legislació sectorial no reguli les limitacions d'ús, no es pot admetre en les zones de risc greu
dur a terme actuacions de nova urbanització, ni incrementar l'edificabilitat o la intensitat de l'ús previstes
pel planejament en sòl urbà ni edificar en els terrenys situats en sòl no urbanitzable, llevat que es tracti
d'una actuació urbanística que inclogui entre les obres d'urbanització les infraestructures o altres mesures
que l'administració sectorial consideri necessàries

16. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
16
Freqüència
Període de retorn del
fenomen (anys)
Descripció
Alta < 30 Recent
Mitjana 30 – 100 Antic
Baixa > 100 Històric
Perillositat
Magnitud
M1 M2 M3 M4 M5
Freqüència
Alta Baixa Mitjana Mitjana Alta Alta
Mitjana Baixa Baixa Mitjana Alta Alta
Baixa Baixa Baixa Mitjana Mitjana Alta
Mida
Destructiva
Potencial destructiu
Edificis
M1
Efectes negligibles;
puntualment pot causar
danys lleus no estructurals.
M2
Pot causar danys funcionals i
algun dany estructural lleu.
M3
Pot causar danys funcionals
greus i estructurals moderats,
o destruir construccions
lleugeres.
M4
Pot causar danys estructurals
greus en múltiples
construccions i destruir-les
parcialment.
M5
Pot danyar àmplies zones
edificades i destruir múltiples
construccions.

17. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
17
Per saber-ne més:
Guia per l’elaboració d’Estudis
d'Identificació de Riscos Geològics
Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya

18. Introducció als riscos geològics i als estudis d’identificació de riscos
18
Introducció als riscos geològics i
als estudis d’identificació de
riscos.
Institut Cartogràfic i Geològic
de Catalunya
Parc de Montjuïc,
E-08038 Barcelona
41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89)
www.icgc.cat
icgc@icgc.cat
twitter.com/ICGCat
facebook.com/ICGCat
Tel. (+34) 93 567 15 00
Fax (+34) 93 567 15 67
pere.buxo@icgc.cat
Gràcies per la seva atenció!!!