Ciutat medieval

1,597 views

Published on

Resum del tema "La ciutat medieval" de 2n ESO

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ciutat medieval

  1. 1. LA CIUTAT MEDIEVAL. L’Europa dels segles XIII i XIV En aquest tema has de:      Saber quines van ser les raons que expliquen l’augment de la producció agrària Saber com estaven organitzats els tallers artesans i els gremis i dir què eren les fires i els mercats. Saber explicar quines són les característiques bàsiques de la burgesia Conèixer els efectes principals de l’arribada de la pesta a Europa Conèixer les característiques principals de l’art gòtic en l’arquitectura, pintura i escultura L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DEL CAMP Les principals causes que fan que augmenti la productivitat són: - Noves tècniques de cultiu: rotació triennal. Nous instruments agrícoles: arada normanda. Utilització del cavall com a animal de tir. Posada en funcionament dels molins d’aigua i vent. Totes aquestes innovacions faran que: - Hi hagi més aliment. La població estigui millor alimentada. Creixi la població. Moltes persones abandonin el camp i se’n vagin a les ciutats. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS - Els excedents agraris afavoriran que hi hagi gent que es pugui dedicar a l’artesania i al comerç. Les ciutats principals es situaran prop del mar o de rius o canals navegables. ARTESANS I GREMIS Els artesans d’un mateix ofici solien tindre els tallers en el mateix carrer. 1
  2. 2. Tots els tallers que feien la mateixa activitat en una ciutat formaven un gremi. El gremi establia unes normes bàsiques: - Horari de treball Preus mínims dels productes Nombre de tallers que podien haver a la ciutat. El que més manava en un taller artesà era el mestre. Aquest tenia els oficials, que cobraven un sou pel seu treball, i els aprenents, que no cobraven diners. MERCATS I FIRES - Els mercats es localitzaven en les ciutats i en ells els llauradors i els artesans acudien a intercanviar els seus productes. Les fires eren uns mercats extraordinaris que es feien només en algunes ciutats importants una vegada a l’any i on acudia gent de tota la comarca i fins i tot de comarques veïnes. GRANS RUTES MARÍTIMES El comerç marítim va adquirir gran importància a causa de la seva capacitat més gran i de la velocitat dels vaixells. Les dues grans rutes marítimes durant l’Edat Mitjana eren la mediterrànea i la de l’Atlàntic i el Bàltic (la Hansa). LA BURGESIA I LA GENT DE LA CIUTAT A la ciutat apareix una nova classe social, la burgesia, integrada per artesans i comerciants. - No és una classe social privilegiada, com la noblesa i el clero. Els burgesos paguen impostos. Segons el seu nivell de riquesa es pot dividir en alta burgesia (els més rics) i baixa burgesia. A les ciutats també hi havien: - Nobles que decideixen traslladar la seva residència del camp a la ciutat. Eclesiàstics Gent humil: treballadors, captaires, … D’altra banda, les minories religioses vivien en barris separats: els jueus en els calls, i els moriscos en les moreries. 2
  3. 3. EL GOVERN DE LA CIUTAT El govern de la ciutat es fa des de l’ajuntament i la persona que més mana és l’alcalde. Els burgesos, a poc a poc, acabaran tenint el control de les ciutats. L’APARICIÓ DE LES ESCOLES I UNIVERSITATS - - Fins al segle XII la cultura era propietat quasi exclusiva dels eclesiàstics i les biblioteques estaven situades als monestirs. La burgesia és una classe social que necessita tindre cultura. Han de saber llegir i escriure i conèixer les funcions matemàtiques bàsiques per a desenvolupar la seva activitat. La burgesia no volia dependre del clero per a accedir a la cultura i afavorirà la creació a les ciutats de les escoles i les universitats. ELS REIS I LA BURGESIA Fins al segle XII els reis hagueren de buscar el seu recolzament en els nobles, donat que tenien molt poc de poder per a controlar el seu territori. La burgesia no volia dependre dels nobles perquè els obstaculitzaven per a poder fer la seva activitat comercial de manera àgil. Els burgesos preferien dependre directament del rei. Els reis donaran suport als burgesos concedint cartes de privilegi a les ciutats per a que no depengueren dels nobles. D’aquesta manera aconseguien llevar poder als nobles i al mateix temps ells es feien més poderosos ja que comptaven amb els suport de la burgesia. LES CORTS Fins a aquesta època, el rei es reunia de manera periòdica amb representants de la noblesa i del clero. A partir d’aquest moment s’incorporaran també representants de la burgesia. Aquestes reunions del rei amb els tres estaments o braços (clero, noblesa i burgesia) rebien el nom de corts o parlament. LA PESTA NEGRA - La pesta negra arribà a Europa en 1347 i en només 50 anys es va reduir la població del continent a la meitat de la que hi havia al 1300. Aquesta malaltia, molt contagiosa, va paralitzar l’activitat comercial i artesanal d’Europa. 3
  4. 4. REVOLTES AL CAMP I A LES CIUTATS Molts camperols van morir contagiats per epidèmia i moltes terres es quedaren sense treballar. Davant d’això molts nobles van augmentar els impostos als camperols que havien sobreviscut, el que provocà que hi hagueren revoltes de llauradors contra els nobles. A les ciutats també arribà la crisi. Els preus dels aliments s’encariren i la paralització del comerç i l’activitat artesana va fer que molta gent es quedés sense treball i s’estengués la pobresa. Això va provocar en moltes ciutats fortes revoltes dels més pobres contra la burgesia. L’ART GÒTIC: UN NOU ESTIL URBÀ El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota Europa al llarg del XIII. És un art urbà, impulsat fonamentalment per la burgesia i per l’Església. Els principals edificis seran: a) Religiosos: esglésies i catedrals b) Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes… L’ARQUITECTURA GÒTICA L’arquitectura gòtica es caracteritza per: - L’arc ogival. La volta de creueria o ogival, formada per trams separats d’arcs ogivals. Els vitralls de colors. Els arcbotants i contraforts de gran complexitat que es remataven amb pinacles. Les rosasses i els gablets de la portalada. La planta de creu llatina, amb un braç llarg i un altre de curt (transsepte). A diferència de l’arquitectura romànica, molt més austera, sòbria i rígida, l’arquitectura gòtica es caracteritza per la seva gran altura, els grans finestrals que es troben als murs i la recarregada decoració de tot l’exterior arquitectònic. L’ESCULTURA GÒTICA Les característiques principals de l’escultura gòtica són: - Ús en la decoració dels exteriors de les esglésies, sobretot façanes, però també en altres elements constructius com les gàrgoles. Independització de l’escultura respecte de l’arquitectura mitjançant els retaules o els monuments funeraris. Més realisme, arribant en alguns casos fins i tot a realitzar veritables retrats. 4
  5. 5. - Més moviment i volum en els personatges. Formació d’escenes. Aparició i reconeixement de l’autoria de l’obra. LA PINTURA GÒTICA Les característiques principals de la pintura són: - Representació de la profunditat i la perspectiva. Més expressivitat i acció dels personatges. Descripció realista i detallada de la vida quotidiana. Presència d’escenes formades per personatges, edificis i paisatges. 5

×