European History,12th century

1. CIUTAT, BURGESIA I CATEDRALS

2. MARC GEOGRÀFIC I POLÍTIC
Segles XI-XIII = Plena Edat Mitjana = època de prosperitat i canvis a Europa
 Els reis van lluitar per recuperar el poder polític
 L’agricultura va progressar
 Van renàixer les ciutats
 Va sorgir un nou grup social: la burgesia urbana
 La cultura i l’art gòtic van aconseguir un gran esplendor
ELS ESTATS EUROPEUS
 Mosaic d'estes i regnes situats entre la mar del Nord, Bàltica i Mediterrània
 CENTRE= França i el Sacre Imperi Romano-Germànic
 NORD= els normands assentats a partir del segle XI van deixar de ser perill =
Anglaterra, Sicília i sud d’Itàlia
 SUD= Lluita del cristianisme i l’islam = Península Ibèrica i Imperi Bizantí
 EST= aparició del principiat de KIEV, situat entre la mar Bàltica i la mar Negra,
antecedent de Rússia

3. CANVIS POLÍTICS
 Consolidació del poder reial sobre els senyors feudals
 Aliança entre la corona i les ciutats (burgesia urbana)
 Les ciutats van proporcionar recursos econòmics a la Corona (impostos,
finançament)
 Les ciutats van rebre privilegis de govern, llibertats i autonomia per a governar-se i
permís per a celebrar fires anuals o mercats setmanals.
 Aparició del Parlament
 Assemblees polítiques formades per representants de la noblesa, clergat i ciutats
(burgesos)
 Van sorgir del Consell Reial= organ d’assessorament i consulta al rei, format per
nobles i eclesiàstics
 Diferents noms segons el territori
• Dieta al Sacre Imperi
• Estats Generals, al regne de França
• Corts a la Península Ibèrica
• Parlament, a Anglaterra

4. EXPANSIÓ AGRÀRIA
• Abans del segle XI
 Agricultura d’escassos rendiments
 Aladre Romà= arrossegat per bous amb jou= poc pesant, penetrava poc en la terra i
per tant no oxigena ni facilita l’aportació de nutrients naturals, per a renovar la
terra
 Rotació biennal = permet mantindre la fertilitat de terra emprant el GUARET,
descans d’una parcel.la durant una collita (any), però renuncia a la meitat de la
producció
 La producció de cereals esgota la terra i no es practica l’associació entre ramaderia-
agricultura per a alimentar la terra esgotada
• A partir del segle XI
• Difusió de l’aladre d’orelló i collera= remou i aireja millor les terres, era més pesant
que el romà, porta rodes i l’arrosseguen cavalls, en compte de bous, més àgils
• Rotació triennal
• Altres innovacions= Dalla per segar el blat; la ferradura metàl·lica dels cavalls,
protegia els cascos dels cavalls; el molí d’aigua, més eficient que el de vent

5. CONSEQÜÈNCIES DE L’EXPANSIÓ AGRÀRIA
• Augment de la producció i productivitat de la terra
• Millora de l’alimentació i condicions de vida de la població
• Increment de l’espai cultivat
 Rompuda del bosc
 Dessecació de marenys i zones pantanoses
 Terres guanyades a la mar= Pòlders holandesos
 Colonització de territoris nous a l’Europa oriental= Polònia, Bielorussia, Ucraïna,
Hongria, etc
• Tot això provocà
 Augment de la població europea= passa dels 36 milions al 80 (segles XI-XIV)
 Renaixement del comerç
 Expansió de les ciutats

6. RENAIXEMENT DE LES CIUTATS
 A partir del segle XI renaix la vida urbana en Europa
 Augment de la producció agrària = camperols obtenen més productes del necessaris
pel seu consum = venda de l’excedent en els mercats urbans
 Dedicació d’una part de la població a la PRODUCCIÓ D’ARTESANIA I COMERÇ
 Ressorgiment de les antigues CIUTATS ROMANES = decaigudes amb les invasions del s. IX
 NOVES CIUTATS=
 mercats sorgits al voltant de castells i monestirs
 Encreuament de rutes comercials
 Proximitats dels ports
 Al voltant d’aquestes ciutats naixen BARRIS D’ARTESANS = BURGS
 envoltats de muralles acabaran convertint-se en ciutats
 BURG = acabarà nomenant a tota la ciutat (= HAMBURG, LUXEMBURG, etc)
 BURGESOS = habitants que viuen en les ciutats

7. FUNCIONS DE LA CIUTAT
• No ultrapassen els 50.000 habitants
• CENTRES ADMINISTRATIUS = seu del govern de la ciutat i/o la comarca
• CENTRES ECONÒMICS = desenvolupen artesania i comerç
• Nou grup social que no viu de la terra= BURGESIA
• CENTRES CULTURALS (universitats, escoles) I RELIGIOSOS ( catedral)
• Espais de llibertat, on el serf fugit del senyor feudal podria romandre com un ciutadà
lliure (després de romandre un any i un dia) = perdria tota relació amb el senyor feudal
GOVERN DE LA CIUTAT
• Al principi depenen del senyor laic o religiós
• Associacions comunals = CARTA COMUNAL O FUR= autonomia i independència per
a governar-se
• CONSELL COMUNAL = govern autònom que decideix sobre la recaptació
d’impostos i la defensa
• BATLES o Burgomaestres, = delegats del consell, exercisen el poder executiu
• Govern municipal en mans de les famílies més riques = PATRICIAT URBÀ

8. LA CIUTAT MEDIEVAL
 Ciutats de dimensions petites = 15.000-50-000 habitants
 Localitzades en indrets de fàcil defensa
 Envoltades de muralles i amb portes protegides per torres = control, cobrament impostos, regulen horari accés
CENTRES DE LA VIDA URBANA
 Edificis principals al voltant de la plaça pública = tradició grega (Àgora) i romana(Fòrum)
 Consell = símbol del poder civil= govern de la ciutat amb TORRE DEFENSIVA i RELLOTGE
 Mercat = situat en una plaça oberta o porxada Catedral = centre de la vida religiosa urbana
 ALTRES EDIFICIS = Gremis, Llotges comercial, Universitats, hospitals.
CONDICIONS DE VIDA
 Carrers estrets, bruts i sense pavimentació ni clavegueram
 Proliferació de rates i paràsits, eren habituals malalties infecciones = restes orgàniques al bell mig de les vies
 Incendis freqüents per la proximitat dels habitatges, la majoria de fusta
 Habitatges de la població= materials pobres, fusta, canyís i fang.
 Tallers artesans = taller, botiga oberta al públic i habitatge del MESTRE ARTESÀ i la seua família
 Habitatges dels nobles i burgesos rics = luxoses mansions o palauets realitzades en pedra, amb pati interior

9. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
• TALLERS ARTESANS agrupats en GREMIS = associacions d’artesans d’un mateix ofici
1. Controlar la producció per evitar la competència
2. Regular l’horari, les festes, els preus i la qualitat dels productes
3. Protegir els membres, pagant quotes per ajudar als malalts, viudes i orfes
• ORGANITZACIÓ DEL GREMI
a) Mestre artesà = amo del taller, dominava l’ofici= havia passat un examen que consistia a elaborar un obra mestra
b) Oficials = cobraven un sou i ajudaven al mestre en el taller i a ensenyar als aprenents, per ascendir de categoria també havien de passar un
control i elaborar una OBRA MESTRA.
c) Aprenent= treballaven sense sou per aprendre l’ofici; durant aquest període vivien i menjaven a casa del mestre. Per ascendir al grau
d’oficial, havien de passar un examen= elaboració d’una Obra Mestra
• AUGE DEL COMERÇ = Increment de la producció agrària i artesanal = augment del comerç situat en les ciutats
a) COMERÇ LOCAL= en els tallers dels artesans i els mercats urbans setmanals, on acudien els camperols de la comarca
b) COMERÇ A LLARGA DISTÀNCIA
 FIRES = reunions de comerciants celebrades una vegada a l’any en ciutats, que rebien articles procedents de llocs llunyans = FIRES
DE XAMPANYA (França) entre la ruta de Flandes –Itàlia
 CIUTATS PORTUÀRIES = Venien i distribuïen els productes portats per mar de llocs llunyans,
• RUTES COMERCIALS
1. MEDITERRÀNIA = ciutats italianes (Gènova, Venècia, Florència, Pisa), Marsella i Barcelona, comerciaven amb BIZANCI i l’Imperi Musulmà =
productes de luxe (seda, espècies, porcellana, perfums)
2. NORD D’EUROPA= Hamburg, Lübeck, Riga, Novgorod = cereals, ambre, fusta, pells, esclaus, llana, ferro i vi.
3. FLANDES, Gant, Bruges = compraven llana i venien teixits elaborats.
• INSTRUMENTS FINANCERS = Associacions de Comerciants= agrupació de persones per a portar a terme una empresa comercial = Hansa a la mar
del Nord,
• Lletres de Canvi, document mitjançant el qual un persona n’autoritza una altra a cobrar en nom seu una certa quantitat de diners, en altra
ciutats, i en altra moneda, en la data assenyalada.
• Canvistes= persona especialitzada a taxar, pesar i canviar monedes a canvi d’un interés.
• Banquers= persona que accepta dipositis de diners del seus clients a qui paga un interés; i amb els diners rebuts realitza préstecs i negocis.

10. LA SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA
Els habitants de la ciutat es dividien en dos grups, en funció del nivell de la riquesa
1. PATRICIAT URBÀ = grup minoritari format per comerciants rics, banquers, i els dirigents dels principals gremis, que acapararen el
govern de la ciutat.
2. COMÚ = inclou la resta de la població urbana
a) grup intermedi format pels mestres de gremis i els petits comerciants
b) La massa urbana, formada pels oficials i els aprenents dels gremis, i els criats urbans
c) Els pobres i marginats, sense treball, que vivien de la mendicitat.
3. Minories de Jueus, que vivien en barris a banda, anomenats CALLS o jueries. Els jueus es dedicaven al préstec, al comerç, a
l’artesania especialitzada i a la medicina.
VIURE A LA CIUTAT
a) La vida quotidiana es desenvolupa en places i carrers = sorollosos i plens d’habitants que transiten, treballen i es divertien
b) Als carrers e desenvolupa el treball i la venda ambulant= treballadors, captaires, malalts , bojos i nouvinguts
c) Espectacles de carrer = titellaires i joglars
d) Dies de festa = Neteja de la ciutat, cobrien els carrers de palla i joncs, penjaven tapissos i draps a les finestres = Processons
e) Diumenges = dia de festa que la gent aprofita per anar a la taverna, jugar a cartes i daus, beure i menjar
LES DONES I ELS SEUS OFICIS
• Compartien l’ofici del pare o de l'espòs= taverneres, venedores, artesanes de qualsevol ofici
• Orfebres i argenters, pintores, il·lustradores de miniatures, ferreres i treballadores de la construcció= preparaven atovons, teules i
pastaven amb algeps, desenrunaven i transportaven materials.
• Bugaderes, planxadores, actrius, cantants, ballarines, curanderes i comares.

11. LA RELIGIOSITAT MEDIEVAL
La cristiandat va lluitat contra els dos enemics de la fe:
• MUSULMANS = establerts en Terra Santa, la terra de la vida de Jesucrist.
• Per a expulsar-los s’organitzaren CROADES = expedicions militars convocades pel Papa, on participaven cavallers i
combatents de diversos regnes
• Entre els segles XI-XIII se’n van realitzar huit, amb diferents resultats
• HERETGIES = doctrines contràries a les ensenyances de l’església
• Per lluitar contra les heretgies es va crear EL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ (1230)= jutjava els delictes contra la fe.
• Intensificació de la PREDICACIÓ a càrrecs dels nous ORDES MENDICANTS (= FRANCISCANS, DOMINICANS) què predicaven a
ls ciutats i vivien de les almoines.
• LA CULTRUA EUROPEA VA RENÀIXER des del segle XI i es van concentrar en les ciutats, on es van crear ESCOLES I
UNIVERSITATS.
• ESCOLES CATEDRALÍCIES, controlades per l’església i centrades en els estudis religiosos
• ESCOLES MUNICIPALS PÚBLIQUES, amb major diversitat d’estudis (lectura, escriptura, comptabilitat, dret,
medicina) depenent dels consells
• UNIVERSITATS, van sorgir a mitjan segle XII com associacions de mestres i estudiants per a defensar els
seus interessos.
• QUATRE FACULTATS: Arts Liberals, Medicina, Dret i Teologia
• L’ensenyament era en llatí, llengua oficial
• Mètode escolàstica, que consistia en llegir un text, plantejar un problema, discutir-hi i adoptar una
decisió.
• Universitats medievals més importants PARIS, OXFORD I BOLONYA

12. ART GÒTIC
a) Es va desenvolupar des de mitjans del segle XII fins al segle XV.
b) Deu el seu nom al fet que durant el Renaixement es va pensar que els gots l’havien portat a Europa.= va sorgir al nord de França
c) Va ser un estil urbà que va reflectir l’esplendor de les ciutats europees.
d) Va estar lligat al creixement del poder reial i el ressorgir burgés
e) L’aparició de noves fonts de riquesa (coneixement científic, en la indústria i en el comerç)
f) Va lligat a l’aparició d’una CULTURA SECURALITZADA, que tendeix a alliberar-se de la tutela de l’església i que es materialitza en les universitats
1. ARQUITECTURA GÒTICA
 Ús de la pedra com a material elaborat per pedrapiquers (carreus)
 Pilars i Arcs apuntats o ogivals com a suports.
 Coberta amb volta de Creueria= sostinguda a l’exterior per Arcbotants i Contraforts
 Aquest sistema crearia edificis alts (Verticalitat) amb grans finestrals
 Edifici religiós per excel·lència és la CATEDRAL= símbols del poder de les ciutats, competien per fer-les més gran i elevades
 Planta creu llatina, amb tres o cinc naus, transsepte, capçalera amb deambulatori i nombres capelles radials o Absidioles
 Interior format per tres nivells : Arcuacions, Trifori o galeria calada i finestrals proveïts de vitralls que proporcionen gran lluminositat i colorit
 Exterior prosseïx una façana emmarcada per dues torres (a l’oest), grans portes d’entrada i timpans, amb Rosassa circular.
 Podia tenir façanes nord i sud amb grans portades d’entrada i Rosasses , amb galeries porxades o llotges.
 EDIFICIS CIVILS = Llotges comercials, Consells, Palaus nobiliaris o burgesos.
2. ESCULTURA GÒTICA
a) Escultura més naturalista que la romànica, més humana
b) Cerca la bellesa , el realisme i el moviment (naturalisme)
c) Les figures mostres sentiments dramàtics o de tendresa, alegria.
d) Apareix l’escultura funerària = SARCÒFAGS = amb autèntics retrats de comitents (els que encarregaven l’escultura) nobles i burgesos.
e) Apareix l’escultura exempta = Mare de Déu, Crist crucificat
f) Se situa en portades, els capitells de les catedrals, Retaules, però les figures s’independitzen del marc = es mouen i sobresurten
g) Temàtica= Vides de sants, i de a Mare de Déu, Crist Crucificat, Apòstols i Calvari

15. LLOTGES DE VALÈNCIA I CIUTAT DE MALLORCA
CIUTAT DE MALLORCA
VALÈNCIA

17. Retaule de Sant Martí amb Santa Úrsula i Sant Antoni Abat,
Gonçal Peris, Museu de Belles Arts de València

18. ESCULTURA FUNERÀRIA
Sepulcre de Felip Pot. Antoine MoiturierFelip l’Ardit, duc de Borgonya. Claus Sluter.
Sepulcre de Carles III el Noble de de
Navarra i llur esposa Leonor de
Castilla de Jeannin Lomme de
Tournai, catedral de Pamplona

19. PINTURA GÒTICA
• Perd importància la pintura mural, a diferència de l’art romànic.
• Es desenvolupa la pintura sobre la taula (RETAULES), la miniatura, i la pintura sobre vitralls
• S’introdueixen elements arquitectònics en les pintures i la perspectiva.
• Els colors són brillants, amb freqúent ús de l’or per a donar lluminositat, major interés per representar el volum de les figures
i l’espai (perspectiva)