2. Transformació decisiva de la capital balear
Escenari econòmic internacional
Disseny govern tecnòcrata*
Procés urbanitzador iniciat 1950:
- caòtic
Mostra algunes dinàmiques
desenvolupistes
- El Govern de 1957 va significar un nou gir transcendental per a l'economia
espanyola
- Abandonament de les velles polítiques autàrquiques que retardaren l'enlairament
Econòmica a Espanya.
- Nova línia política marcada per l'interès d'estabilitzar l'economia
Dissenyada pels tècnics del Govern dels Ministeris d'Hisenda i Comerç
dirigits per Navarro Rubio i Ullastres Calvo respectivament.
- l'impuls de la nova política econòmica venia determinada per l'auge de
les tesis desenvolupistes, especial relleu després de la Segona Guerra Mundial
a partir de les diferents aportacions dels «pioners del desenvolupament»
3. Accelerat i caòtic procés urbanitzador badia Palma
Mostra dinàmiques desenvolupistes:
- Reforç funció actors privats en l’execució de les polítiques sectorials i territorials
- Submissió dels objectius d’ordenació del territori al creixement
- Incompliment legislació urbanística
Tant dels agents
- Públics
- PrivatsCREIXEMENT SENSE LÍMITS
Transformació urbana de Palma més important segurament de la història
Des d'ençà, 1960, anàlisi de Palma en clau metropolitana (González. J)
Urbanització capital-dinàmiques litoral badia
4. Fordisme:
- Ciutats jardí turístiques
- Inauguració 1959 aeroport Son Sant Joan: inici turisme masses
- Baleartizació
americana de Urbanismo I 2
Con la inauguración del aeropuerto de Son Sant Joan en 1959 se implantó el
turismo de masas. La cercanía a la puerta de entrada a la isla hizo que este espacio
experimentara un desarrollo especial. El nuevo turismo requería unas nuevas
necesidades espaciales y una forma de consumir el paisaje más intensa. Con la
falta de aportación de nuevas infraestructuras urbanas las instalaciones hoteleras
se desarrollaron en la primera línea de mar, generando un frente continuo, que
Desarrollos producidos entre años 30-50.
Fuente: elaboración propia
5. nuevas tipologías de alojamiento en altura, el núcleo suburbano vacacional sufrió
una transformación considerable.
Desarrollos producidos entre años 60-70.
Fuente: elaboración propia
La dispersión turística-residencial, la etapa de las nuevas motivaciones del viaje
(1974-2008). El principal símbolo del turismo postfordista fue la construcción de la
6. Pla d’estabilització de 1959
Aplicació Llei: centres i zones d'interès turístic Nacional (1963)
Obertura exterior i especialització Mallorca
Un dels principals centres turístics espanyols i mediterranis
Forta immigració sud peninsular
POBLACIÓN - N.º 41
Illes Balears en el contexto de España
a población de la co-
resentaba en 2008 el
s, asentándose en un
% de la superficie na-
evolución del volumen
ad a lo largo del siglo
en dos episodios (grá-
la población pasó de
732 (cuadro 1), cre-
ero a un ritmo inferior
período se inicia con
nta, fenómeno que ha
e al desarrollo de Illes
ritmo de crecimiento
ablemente más rápido
tre 1960 y 2008 su
casi un punto porcen-
e 1,4% hasta el 2,3%
ba que el crecimiento Gráfico 2. Densidad de población de Illes Balears y España.
2
Gráfico 1. Población de Illes Balears respecto a España.
1900-2008. Porcentaje
Fuente: INE (censos, padrón 2008) y Fundación BBVA-Ivie.
7. - Entre 1900 i 1960 la població va passar de 316.306 habitants a 441.732
Creixia de forma continuada però a un ritme inferior al total nacional.
- El segon període s'inicia amb el boom turístic dels seixanta
A partir de 1960 el ritme de creixement de la població balear és notablement més ràpid
que el de la d'Espanya.
- Entre 1960 i 2008 el seu pes al país va augmentar en gairebé un punt percentual, des del
valor mínim d'1,4% fins al 2,3
- Es comprova que el creixement demogràfic de la regió ha estat particularment ràpid des
de començaments del segle XXI, amb una taxa anual acumulativa del 2,89% entre 2001 i
2008, enfront de l'1,7% d'Espanya.
- En 1900, la densitat de població era de 63,4 hab./km2 en Illes Balears i de 37,2 hab./km2
a Espanya.
durant la primera meitat del segle passat la densitat de població de la regió i del país
augmentaren a un ritme similar. No obstant això, a partir dels seixanta la regió es
desmarca, i en 2008 la seva densitat era de 214,9 hab./km2, enfront dels 91,2 hab./km2 a
Espanya.
8. de Illes Balears y España.
drón 2008
porcen-
l 2,3%
miento
rmente
na tasa
2008,
e 63,4
km2
en
fico 2,
la den-
aumen-
artir de
008 su
s 91,2
el país
XX, en
Gráfico 2. Densidad de población de Illes Balears y España.
1900-2008. Hab./km2
Fuente: INE (censos, padrón 2008) y Fundación BBVA-Ivie.
Censos Padrón
0 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2008
.199 411.273 419.628 441.732 532.946 655.909 709.138 841.669 1.072.844
Fuente: INE (censos, padrón 2008) y Fundación BBVA-Ivie.
Treball indústria turística i en el sector de la construcció
9. El saldo migratorio entre 1955 y 1960 fou de 7.243 habitantes.
160-65: 21.191
Palma gairebé duplicà la població entre 1969-1981
- 150.000 habs a quasi 300.000
- El 1970 gairebé el 30% de la població havia nascut fora Balears
Intensa activitat constructiva Ministeri d’habitatge
Promoció social i habitatge públic
Realitat socioterritorial complexa
- Pobre planejament urbà: interessos desenvolupistes
Degradació de tots els espais urbans
10. - Degradació intramurs:
- sobredensificació
- pèrdua qualitat vida eixampla
- segregació funcional i infradotació polígons d’habitatges
1956 primera llei sòl integral
Previsions Alomar 1959 desfasades
ciones urbanas generadas en
partir de este momento,
alma debe ser analizada
ve metropolitana. Los procesos
apital balear son indisociables
as en todo el litoral de la bahía
e Calvià, Llucmajor y la propia
rior contribuyó a especializar a
principales centros del turismo
diterráneo. La filosofía del Plan
1959 y la aplicación de la
e Centros y Zonas de Interés
3) reforzaron el nuevo papel
balear. Cuando una buena parte
ba a Europa, Palma se convirtió
fundamental de la emigración
de equipamientos en las nuevas barriadas y polígonos
de viviendas.
FIGURA 7. Grado de consolidación del Plan Alomar en 1963
FUENTE: Ajuntament de Palma (1963)
11. 1963: 1r Pla General d’Ordenació Urbana d’acord a la llei del sòl del 1956
Donar resposta a les necessitats:
- Econòmiques turístiques
- immigració
Sobredimensió creixement Pla
- Densitat eixampla 200hab/ha
- Centre urbà 130hab/ha
Objectius especulatius permeteren incrementar alçada edificis fins
D: 1814 hab/ha a det sectors eixampla
8%
17%
13%
27%
14%
8%
6% 8%
2%
5%
12%
16%
6% 7% 9%
5%
13%
15%
18%
3% 2% 4%
8%
19%
15%
25%
12%
7% 8% 7%
3%
5% 7%
22%
6%
9%
11%
3%
10% 11%
17%
4% 3%
6%
Analfabet/a
Sense
estudis
Primàriao
equiv.
ESO,Grad.
Esc.oequiv.
Batxiller,
BUPoequiv.
Formació
professional
Tít.Grau
Mitjà
Tít.Grau
Superior
Analfabet/a
Sense
estudis
Primàriao
equiv.
ESO,Grad.
Esc.oequiv.
Batxiller,
BUPoequiv.
Formació
professional
Tít.Grau
Mitjà
Tít.Grau
Superior
Analfabet/a
Sense
estudis
Primàriao
equiv.
ESO,Grad.
Esc.oequiv.
Batxiller,
BUPoequiv.
Formació
professional
Tít.Grau
Mitjà
Tít.Grau
Superior
Espanyola Unió Europea 27 País extracomunitari
4. Taules de població
El Camp Redó % sobre total població % sobre nacionalitat estrangera
Nacionalitat
Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
Total població 13.486 6.626 6.860 100 100 100 - - -
Espanyola 11.253 5.475 5.778 83,4 82,6 84,2 - - -
Estrangera 2.233 1.151 1.082 16,6 17,4 15,8 100 100 100
Unió Europea 27 799 430 369 5,9 6,5 5,4 35,8 37,4 34,1
Resta d'Europa 81 36 45 0,6 0,5 0,7 3,6 3,1 4,2
Llatinoamericana 872 390 482 6,5 5,9 7,0 39,1 33,9 44,5
Asiàtica 74 52 22 0,5 0,8 0,3 3,3 4,5 2,0
Africana 394 237 157 2,9 3,6 2,3 17,6 20,6 14,5
Altres nacionalitats 13 6 7 0,1 0,1 0,1 0,6 0,5 0,6
Superfície en hectàrees i densitats (persones/hectàrees)
Dens. població total Dens. nacionalitat estrangera Dens. nacionalitat extracomunitària
Zona estadística
Total
hectàrees Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
El Camp Redó 91,4 147,6 72,5 75,1 24,4 12,6 11,8 15,7 7,9 7,8
Font: elaborat per l'Observatori Municipal de Palma a partir de dades del Padró municipal a 1-1-2012. Ajuntament de Palma
12. També permetia suprimir zones verdes del Pla Alomar
Ciutat antiga: respectà solucions i renovacions proposades per Alomar però
- 1965 catalogació Conjunt Històric Artístic paralitzà molts projectes
Però Cap recuperació física
Social
patrimonial
Pitjor part:
- Sòl rústic sense cap tipus de respecte ni protecció (teòricament si)
- Lloc ubicació nous barris perifèrics
Camp Redó, Indioteria, Verge de Lluc, Son Cladera, Son Gotleu,
Foners y Polígono de Levante.
13. Era 1954 i Palma inaugurava amb els Habitatges del Generalísimo el seu primer
programa de pisos socials.
El règim franquista i Els primers brots del boom turístic provocaren:
CAMP RODÓ:
Construcció 568 cases dissenyades per l'arquitecte Antonio Roca Cabanelles en un
solar de 22.000 metres quadrats.
El que avui és General Rigués va ser, en un temps, el camí que el tramvia seguia fins a
Establiments.
15. CONSEQÜÈNCIES:
-Elevada densitat edificativa
Supressió perímetre actuació
Ciutat segregada
Pèrdua qualitat vida urbana
Revisió PGOU 1973.
Encarregat Manuel Ribas Piera. Encara desenvolupisme.
- Projecció població 540.000 i era 217.000 1970.
Intentà revitalitzar l’eixample cada vegada més sobredensificada
- limità alçada
Intent afavorir especialització nucli antic: serveis
Especialització-zonificació
Delimità 10 barriades perifèriques (SAP)
On augmentar dotacions i equipaments
FRACÀS (proposta superada i no interés privat)
TOT I QUE...
16. JERARQUITZACIÓ I
ESPECIALITZACIÓ
FUNCIONAL:
- 4 polígons monofuncionals:
- Edicatiu (Son Rapinya)
- Sanitari (Son Dureta)
- Industrial (Son Castelló)
- Turisme (Arenal, Terreno
i Cala Major)
cauce de sa Riera y, por otro, recogiendo las ideas de
Alomar, también proyectó un cinturón de ronda con el
fin de circunvalar la ciudad y enlazar las autopistas de
Palma también fue así. Una excelente generación
arquitectos y un primer gobierno municipal en coalici
PSOE-PCE generaron el ambiente propicio para proyect
ambiciosos planes municipales y especiales. Por supues
que estamos ante un indudable avance técnico, pe
nos atreveríamos a decir que la evolución es sobre to
política y de talante democrático.
En la década de 1980 la ciudad expansiona s
límites hacia territorios rústicos de dentro y fuera de
término municipal asociado a la generalización de l
procesos de suburbanización. Pero, al mismo tiemp
durante estos años aparecieron los primeros indicios
retorno al centro de las ciudades. Una regreso en par
asociado a la generalización de las políticas
rehabilitación integral. En este sentido, Palma fue u
de las ciudades españolas que más tempranamen
adoptaron los principios metodológicos difundidos des
el «modelo Bolonia». Durante esta primera época de
rehabilitación integral existen interesantes ejemplo
Pero probablemente ninguno como el del barrio del Pu
de Sant Pere ejemplifique con tanta claridad los objetiv
y contenidos de los modelos de recuperación de final
de los años 1970 en España, por lo que hace referenc
a ideología política, participación ciudadana
movimiento vecinal democrático, impulso a
recuperación patrimonial y el papel primordial de l
objetivos sociales en el planeamiento urbano.
FIGURA 9. Evolución del plano de Palma a través de la
cartografía topográfica: 1960-1980 (a partir de original escala
1:50.000)
FUENTE: Mapa Topográfico Nacional
