Evolució urbana Palma, des del SXIX amb la industrialització i els primers impactes del turisme SXX

1. PALMA (Mallorca)
Des de la
industrialització
del S XIX als
primers impactes
del turisme S.XX

2. - La industrialització transformà decisivament les ciutats
- Primeres reformes interiors planificades d’acord a:
- La legislació de Plans Geomètrics de Poblacions (1846)
- Extensió regulada extramurs a través dels eixamples
Element urbà més característic
De la Revolució Industrial espanyola
Expressió riquesa de la burgesia industrial
Palma de Mallorca no experimentà el correlatiu dinamisme en el planejament urbà
amb la incipient Revolució Industrial tot i que:
- Per creixement demogràfic necessitava un reordenament geomètric
- NO ES VA NI PROJECTAR
FINS EL S XX

3. PRINCIPALS TRANSFORMACIONS DURANT L’ÈPOCA:
- Reformes interiors de la ciutat preindustrial
- Projecció i construcció d’arrabals de nova planta en la perifèria extramurs
PRINCIPALS IMPACTES URBANS:
- Desamortitzacions dels ordres religiosos dutes a terme durant el
Primer Trienni Constitucional (1820-1823)
- Decrets de Mendizàbal (1835-1836)
Objectius: finançar la guerra carlista i reforçar el partit isabelí
Desamortització eclesiàstica : dissolució de les ordres religioses i
confiscació i venda dels seus béns; els resultats van ser negatius, ja que
gran part de les terres van ser comprades per grans propietaris (nobles i
burgesos), sense que augmentessin els petits i mitjos propietaris.
Desamortització senyorial : el règim feudal va desaparèixer legalment,
però els nobles van conservar les seves propietats.

4. OBJECTIUS PERSEGUITS AMB LES DESAMORTITZACIONS:
- Creació d’espais públics
- Esponjament urbà
- Apertura d’accessos viaris.
Donar pas d’una ciutat conventual a una ciutat
burgesa
TRANSFORMACIONS
17 dels 23 convents existents a la ciutat emmurallada van veure’s afectats per
L’extinció de les respectives ordres religiosos
- D’aquests, 6 foren demolits
- La resta (11 foren canviats d’ús)

5. - Creació d’espais públics:
- Plaça Major: espai públic ocupat anteriorment per la Inquisició
Passà a ser un mercat al aire lliure
Funció pública. 1r liberalisme
Enderrocament de:
- Consolació
Plaça Quadrado
- Transformacions i enderrocaments de:

6. - Concepció Plaça del Olivar
Al llarg de l'últim quart del segle XIX i,
sobretot, al començament del segle XX, es
van fer projectes per a aquesta zona.
Llavors el mercat estava a la Plaça Major.
Va haver-hi diverses propostes per seguir
situant el mercat municipal a la plaça
Major, tals com la de Pedro Garau o la de
Guillermo Forteza.
Va ser Gaspar Bennasar qui, en 1914, va
proposar construir el mercat central de la
ciutat a la zona del Olivar. Cap d'aquests
projectes es va dur a terme.
Amb la reforma del Pla Alomar, es realitzen
les escalinates des de la Rambla a la
Plaça Major i la remodelació de la zona de
l’Olivar amb la creació del Mercat de
l’Olivar seguint, amb alguna variant, el
projecte presentat per l'arquitecte valencià
Vicente Valls i Gadea en 1940.

7. Zona del
desaparecido
Convento de
Nuestra Señora
del Olivar en el
Plano de Alcántara
Peña de 1869
http://fabian.balearweb.net/post/84715
- Convent de Nuestra Señora del Olivar en
el Plano Garau de 1644

8. Rue du Rivoli (Paris)
C/ Palau Reial 1900 (Palma)
- Enderrocament Santo Domingo
Adaptació local de la rue du Rivoli
Amb el carrer del Palau Reial (carrer
Portical)

9. Carrer que serví per expressar la imatge de la burgesia palmesana
- fou ocupat per pisos, magatzems i un Casino
Seu Cercle Mallorquí
Actual Parlament de les I.B
Antic Convent Santo Domingo (1858-63) http://web.parlamentib.es/vvirtual/cat/
historic.swf

10. Reconstrucció ideal
de l'església i
convent de Sant
Domingo segons un
dibuix de Rafael
Ysasi. Ocupava tota
la illa on hi ha
actualment el
Parlament, el Palau
March. Es varen fer
intents per salvar
aquesta joia del
gòtic, però al final la
van esbucar al
1837. Un
esbucament que va
ser el resultat de
l'odi de la població
contra la Inquisició,
gestionada pels
dominics, i dels
grans interessos
especulatius per
urbanitzar aquella

11. Dimensions més reduïdes
Que l’actual.
Obra Casino fou realitzada
Per l’arquitecte Antoni Sureda
Villalonga 1848.
La proposta no avançà
1851 el Círculo Mallorquín
Fusionà el Casino Balear
Primera
Remodelació

12. El procés d’aglomeració de la població a Palma s’inicià a mitjans del S XIX
S’accelerà tant durant la segona meitat del S que la ciutat intramurs cresqué fins els
400 hab/km2
Població per barris de Palma. Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014
Observatori Municipal de Palma
Nacionalitat
Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
Total població 965 469 496 100 100 100 - - -
Espanyola 734 353 381 76,1 75,3 76,8 - - -
Estrangera 231 116 115 23,9 24,7 23,2 100 100 100
Unió Europea 27 173 97 76 17,9 20,7 15,3 74,9 83,6 66,1
Resta d'Europa 6 3 3 0,6 0,6 0,6 2,6 2,6 2,6
Llatinoamericana 33 9 24 3,4 1,9 4,8 14,3 7,8 20,9
Asiàtica 7 2 5 0,7 0,4 1,0 3,0 1,7 4,3
Africana 6 3 3 0,6 0,6 0,6 2,6 2,6 2,6
Altres nacionalitats 6 2 4 0,6 0,4 0,8 2,6 1,7 3,5
Superfície en hectàrees i densitats (persones/hectàrees)
Dens. població total Dens. nacionalitat estrangera Dens. nacionalitat extracomunitària
Zona estadística
Total
hectàrees Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
La Calatrava 9,5 101,4 49,3 52,1 24,3 12,2 12,1 6,1 2,0 4,1
Font: elaborat per l'Observatori Municipal de Palma a partir de dades del Padró municipal a 1-1-2014. Ajuntament de Palma
Població per barris de Palma. Padró municipal de l’Ajuntament de Palma a 1-1-2014
Observatori Municipal de Palma
8%
9%
8%
6%
5%
4% 4% 4% 3%
9%
8%
8%
6%
4%
4% 4% 4% 5%
9% 8% 8%
6%
4% 4% 4% 4% 4%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
Alemanya Itàlia Bulgària Romania M arroc Colòmbia Argentina Regne Unit Bolívia
Homes Dones Total
4. Taules de població
Palma % sobre total població % sobre nacionalitat estrangera
Nacionalitat
Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
Total població 425.726 208.587 217.139 100 100 100 - - -
Espanyola 339.854 165.013 174.841 79,8 79,1 80,5 - - -
Estrangera 85.872 43.574 42.298 20,2 20,9 19,5 100 100 100
Unió Europea 27 41.177 20.252 20.925 9,7 9,7 9,6 48,0 46,5 49,5
Resta d'Europa 2.775 1.063 1.712 0,7 0,5 0,8 3,2 2,4 4,0
Llatinoamericana 22.881 10.468 12.413 5,4 5,0 5,7 26,6 24,0 29,3
Asiàtica 6.525 3.824 2.701 1,5 1,8 1,2 7,6 8,8 6,4
Africana 11.871 7.643 4.228 2,8 3,7 1,9 13,8 17,5 10,0
Altres nacionalitats 643 324 319 0,2 0,2 0,1 0,7 0,7 0,8
Superfície en hectàrees i densitats (persones/hectàrees)
Dens. població total Dens. nacionalitat estrangera Dens. nacionalitat extracomunitària
Zona estadística
Total
hectàrees Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones
Palma 21.355,8 19,9 9,8 10,2 4,0 2,0 2,0 2,1 1,1 1,0
Font: elaborat per l'Observatori Municipal de Palma a partir de dades del Padró municipal a 1-1-2014. Ajuntament de Palma

13. ¼ dels espais estava ocupat per espais públics
Edificacions religioses i civils
Existien nombroses cases senyorials amb una gran superfície i baixa població
La condició de “Plaça Forta” de Palma impedia la urbanització extramurs
Seguien respectant-se les “Ordenances Generals del Exèrcit i Reial Ordre del
16 de setembre del 1856
La zona immediata a les fortificacions havia de
mantenir-se desembarassada d’obstacles per
permetre l’observació i l'ús de les armes de la defensa
i per evitar que un possible atacant pogués trobar
refugis que facilitessin la progressió quan intentés la
conquesta de la posició fortificada.
Aquesta condició havia de mantenir-se sempre, fins i
tot, en temps de pau, ja que, si no es feia així, quan
es produís un conflicte bèl·lic caldria enrunar totes les
construccions que s’haguessin aixecat.
(Les zones polèmiques. Per CARLOS DÍAZ
CAPMANY)

14. Més concretament:
-Motius defensius i de seguretat exigien que, en un radi de 1250m dels recintes
emmurallats no s’aixequés cap edificació ni es produïssin assentaments de
població.
*Barri de Santa Catalina aprovat el 1869
l'origen del primer nucli urbà de Santa Catalina es remunta a mitjan segle XIV, a
partir de la fundació de l'Hospital de Santa Catalina
La seva urbanització durant el segle XIX en plena vigència de les «zones
polèmiques» s'explica per unes concessions especials aconseguides pel Marquès
de la Romana, aleshores el principal propietari de les terres del que avui és aquest
barri (Santaner, 1967).
Es construïren barris obrers:
- Arrabals situats a 1250 respectant les “zones polèmiques”
- Projectes per allotjar obrers industrials i nous contenidors de maquinària
- Molinar
- Els Hostalets
- Sa Punta
- Can Capes
- La Soledat

16. Es Jonquet (principis S XX) amb els seus característics molins (fins i tot un
que ja no existeix) i el safareig amb unes naus industrials al costat d'ell.
Antoni Maimó

17. La distribució actual d’aquests barris es modificà.
Les originals respectaven una distribució en illetes regulars geomètriques,
normalment
Amb formes rectangulars i amb un predomini de carrers rectes.
L’eixample centrà el debat urbanístic a Palma des del 1868 però no fou aprovat
fins el
1901.
MESURES:
- Esbucament de murades (vistes com a font de tots els problemes de l’època)
Comportament propi de societats desenvolupades de l’època
A Palma, s'estengué durant massa anys a causa de l’oposició de l’Exèrcit
(1903-1934)
Amb l’esbucament, perdien terrenys de la seva propietat
Pressió burgesa guanyà
+
Interessos especulatius
Mesures higienistes

18. CONCURS PÚBLIC CONVOCAT PER
L’AJUNTAMENT. PROPOSTES:
1) “Projecte d’Eixampla per la Ciutat
de Palma de Mallorca” elegit pel
govern centrat
(Bernat Calvet)
2) No electa. Pere García Faria
(Barceloní) continuador d’Ildefons
Cerdà

19. “Projecte d’eixampla” Modernització:
- Aspiració prosperitat econòmica
- Industrialització higiene
- Llibertat constructiva
- Expansió urbana
Diferent a la resta d’eixamples espanyoles: radiocèntric.
Estructura bàsica a partir de la integració dels principals eixos de penetració i
ordenació de l’espai intermedi amb una doble tesela, radial i ortogonal.
Quedà plantejat com UNA GRAN CORONA CIRCULAR que abastava tot el contorn
De la ciutat antiga.
- Dividit en dos parts pel torrent de sa Riera
- Vies radials: prolongacions de les principals carreteres cap a l’interior de la ciutat
Projecte contenia urbanització 2 grans zones verdes però la ciutat tenia massa densit
Edificativa
Eixampla calculada per 25 anys i al 1940 estava sense cobrir