Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
1. Enoturisme: tendències, mercats i activitats
Salvador Anton Clavé
XXVè CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENÒLEGS
Tarragona, 28 de març de 2014
2. Sobre tendències
La construcció de l’experiència turística
Sobre mercats
La invenció de les destinacions turístiques
Sobre activitats
Les estratègies per a la creació de valor
3. Sobre tendències
La construcció de l’experiència turística
Sobre mercats
La invenció de les destinacions turístiques
Sobre activitats
Les estratègies per a la creació de valor
4. La competició entre destinacions
Les altes expectatives de la demanda
La sensibilitat ambiental i social
La mobilitat global
La primacia de l’oci i la cultura
El renovat valor de la identitat
Les TIC
Oportunitats
5. •Del clixé del tipisme a la motivació per les experiències
genuïnes i conmovedores (intangibles, contextualitzades)
•De l’interès pel “turístic” a la descoberta dels estils
de vida (no estandaritzats, reveladors d’allò local,
“autèntics”, viscuts des de l’experiència)
•De la importància dels recursos al valor global
dels significats (el territori com a espai de distinció,
la cultura com a manifestació del conflicte, la festa
com a estètica d’un paisatge productiu)
Dels models de desenvolupament turístic a la integració
del turisme en els models territorials
Model
8. Sobre tendències
La construcció de l’experiència turística
Sobre mercats
La invenció de les destinacions turístiques
Sobre activitats
Les estratègies per a la creació de valor
13. • Accidental. És el que fa activitats enoturístiques però que en cap cas formaven part del
seu programa. La decisió és per omplir el temps d’oci ja que està a la zona i en tot cas
afirmar que ja hi ha estat.
• Afeccionat. Té predisposició per les activitats enoturístiques, coneix la regió però no és el
motiu principal de l’elecció de la destinació. En tot cas l’enoturisme i la gastronomia
associada al vi és un complement.
• Iniciats. Tenen un cert coneixement de la cultura del vi i del territori. Tampoc era el seu
principal motiu del viatge, però mostren més interès que els anteriors i sobretot busquen
experiències més autèntiques. La visita a un celler i el tast seran imprescindibles.
• Descobridor. La destinació ja és important, coneix el vi i les característiques de la
destinació però li falten referències. Visitarà bodegues i participarà activament en les
activitats recreatives.
• Referencial. És el que es mou a la cerca del celler de renom. S’interessa més per les
marques que pel territori.
• Apassionat. És un gran coneixedor de la cultura del vi i probablement del territori. Busca
experiències molt concretes per reafirmar els seus coneixements. Fuig dels llocs
generalistes i es comporta com un professional.
• Professionals. Importants en el món del vi. Són bons prescriptors. Tenen coneixement de
la zona, del vi i del territori. En canvi menys partícips de les activitats recreatives
Sobre
Els turistes (Salvat,2008)
15. S’observa una major
especialització i competitivitat
turística pel que fa als atractius
vinculats a l’activitat enoturística.
Indicador 1. Atractius
Avaluació de l’escenari enoturístic, fruit de les activitats que es
desenvolupen a l’entorn de l’escenari vitivinícola.
Aspectes valorats:
- Paisatge.
- Activitat enològica.
- Activitat enoturística.
Les destinacions
16. Sobre tendències
La construcció de l’experiència turística
Sobre mercats
La invenció de les destinacions turístiques
Sobre activitats
Les estratègies per a la creació de valor
17. Àrea d'influència dels
nodes de primer ordre
Pols estructuradors
Primer ordre
Segon ordre
Tercer ordre
Eix de connexió modernista
Principal
Secundari
Condicions
Paisatge vitivinícola
Àrea de connexió gastronòmica
Cister, vi i paisatge
Múltiples (inclòs paisatge)
Vi i paisatge
0 5 10 km
N
Els condicionants
22. Art i cultura amb garanties de reserva i accés
Mix d’equipaments recreatius identificats amb el lloc
Singularitat gastronòmica
Sistemes de transport
Comunicació multilingüe
Orientació a les necessitats de la demanda (p.e. parelles joves
amb nens)
Equipaments singulars, amb qualitat i gestionats per
professionals
Combinació d’alternatives de compra des de marques “globals”
a dissenys “locals” (i amb horaris d’obertura adequats)
Les tendències
24. • Mercats emissors poc explotats
• Incorporació de nous segments de mercat
• Incidència de les noves tendències socials de consum
• Diversitat d’alternatives
• Capacitat d’elecció en temps real
• Importància de la singularitat cultural de les
destinacions
• Creixement continuat de connexions
• Estratègia per a destinacions emergents
• Valor cultural del Mediterrani
Els mercats turístics del vi
26. Recerca i Innovació en Enoturisme: el PCT
Sistemes d’Informació
Intel·ligència de Mercats
Anàlisi estratègica
Desenvolupament de Producte
Tecnologia
Educació
28. Baròmetre ENOTUR
Indicador 4.
Accessibilitat
BARÒMETRE
ENOTUR
Indicador 2.
Serveis d’acollidaIndicador 3.
Comunicació
Indicador 5.
Producte
Indicador 7.
Presència al
Web
g
Indicador 9.
Presència en
publicacions
divulgatives
Indicador 10.
Presència a les
xarxes socials
Indicador 11.
Reconeixement
dels serveis
turístics
Indicador 12.
Reconeixement
dels vins
Indicador 1.
Atractius
Indicador 8.
Presència en
turoperadors
Indicador 6.
Assistència a
fires
ENO - SIECOM
ENO - SIPREM
Sistema d’indicadors d’estructura competitiva:
• Indicador 1 – 5.
• Elements de ponderació interna: Pautes de comportament dels enoturistes.
Sistema d’indicadors de presència en mercats:
• Indicador 6 – 12.
• Elements de ponderació interna: Mercats productors i consumidors enològics.
29. Tendències Enotur: un butlletí electrònic sobre
tendències en enoturisme (2012-13).
Aquesta publicació té com a objectiu proveir
d’informació estratègica als agents enoturístics
catalans per ajudar-los en el procés de presa de
decisions, amb un èmfasi especial en la innovació
i l’excel·lència.
www.pct-turisme.cat/cat/butlletins
Tendències ENOTUR
30. Pla de Gestió de l’Enoturisme a la regió de la Terra Alta (2012-2013)
Anàlisi Estratègica
31. Castell del Vi de Falset (2009)
Desenvolupament de Producte
