2. EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL
COMPLEMENT INDIRECTE
Definició
Complement verbal que expressa la persona o
l’objecte que rep la conseqüència de la
significació del verb. (Termcat)
Complement verbal introduït per la preposició
a, que expressa el destinatari o
l’experimentador de la situació designada pel
verb. (DIEC)
3. Opcions d’identificació
Respon a la pregunta (per) a qui? (Ho he dut per a tu) i si es
passa a passiva no pot fer de subjecte (T’he escrit – tu has
estat escrit per mi -?-)
Normalment es pot substituir pel pronom li, canviant a tercera
persona: He dut un llibre per a tu – He dut un llibre per a ell – li
he dut un llibre
Llevat de pocs casos, la majoria de verbs en poden prescindir:
He escrit una carta (a…) En canvi, n’hi ha alguns que només
admeten complement indirecte (a banda de circumstancials), i
no admeten complement directe, per la qual cosa cal anar en
compte de no confondre’ls: Ha pegat a la seva filla / Li ha
pegat / Telefona-li
4. Estructures
01. a/per a + nom o sintagma nominal: Van
comprar un llibre per al seu fill (… al seu fill)
02. pronom: Li van comprar un llibre / M’han
comprat un llibre
03. a/per a + oració subordinada substantiva de
relatiu: He comprat el llibre per a qui es
porti bé.
5. Substitució pronominal
1. em, et, li, es, ens, us, els (Cal recordar que li
es canvia per hi en determinades
combinacions de pronoms febles)
S’ha d’anar en compte amb l’anomenat datiu
d’interès, un complement indirecte que només
existeix com a pronom: el nen m’ha suspès les
mates.
6. ATENCIÓ
Cal vigilar perquè a vegades es pot confondre
amb un circumstancial: Ho hem comprat per
al sopar de demà / He escrit una carta al diari
(CI? CCLl? CCDest?)
A vegades es parla de complements indirectes
de cosa més que no pas de circumstancials de
lloc o de destinació.
7. També és difícil de destriar casos com aquest: Va
clavar el punyal a l’esquena del lladre (“Hi”, “li”?)
(Li va clavar el punyal a l’esquena: observem que
mentre que del lladre no és altra cosa que un
simple complement del nom esquena, quan el
substituïm per un pronom feble ens surt el
pronom li, i funciona, de fet, com un complement
indirecte, però no ho és.
8. Aquest cas és semblant al següent, molt
habitual en català: No sé pas què li volen
/ Li és amic (no sé què volen D’ELL / és
amic SEU).
Aquí també el pronom de complement
indirecte li substitueix un complement
que no és indirecte.
9. Finalment, fixem-nos en aquest cas:
Aquesta comanda és per a ell. Té tot l’aspecte d’un
complement indirecte
(preposició, destinació…), però funciona a tots els
efectes com un atribut.
Compareu amb: aquesta comanda l’han duta per a
ell, que, pel sol fet de comptar amb un verb
predicatiu, i no atributiu, ja es comporta com a
complement indirecte amb tots els drets.
El mateix complement, en cadascun d’aquests dos
casos, tindria pronoms ben diferents: Ho és (per a
10. Identifica els complements indirectes
He comprat un clavell per a tu / De petita, la
Monique no ens menjava gens /Això serà per a qui
arribi primer / M’has buidat el cor / M’agrada
menjar molt / A qui arribi primer li donarem un
premi / A qui li dius poca-solta, tu, a mi? / No vol
donar-nos la pasta / Porta els diners a la mare;
porta-li els diners; porta’ls a la mare; porta’ls-hi
/Finalment, va portar-los-hi.
11. Digues la funció del mot, sintagma, oració o pronom
subratllats.
Explicaré els fets a qui m’ho demani /Explicaré els fets a qui
m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho demani / Explicaré
els fets a qui m’ho demani / Explicaré els fets a qui m’ho
demani
Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del
pobre Gustau / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar
cianur al cafè del pobre Gustau / Ho explicaré a tothom /
Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar cianur al cafè del
pobre Gustau. / Explicaré a tothom que vas ser tu qui va posar
cianur al cafè del pobre Gustau.
