1. ARTPERUNA
FUTURAESCOLA
ARTPERUNA
FUTURAESCOLA
“Creiem que és importantíssim educar als nens
mi-tjançant l’art per a formar persones creatives,
amb inquietuds, inconformistes i originals, ja que
la vida en si és una obra d’art”
Dèlia Sanuy
Sara Martín
4. Bones,
Som la Sara Martín i la Dèlia
Sanuy, som estudiants del
Grau d’Educació Infantil de
la Facultat de Psicologia i
Ciències de l’Educació i de
l’Esport de Blanquerna.
Com a futures mestres ens
apassionen els nens però
també hi ha moltes altres
coses que ens mouen per
viure. Una de les més im-
portants és l’art en totes les
seves versions.
Tant la Sara com jo sempre
hem tingut molta curiosi-
tat per la fotografia, i per
aquest mateix motiu, ens
hem unit més com a com-
panyes i compartim aficions
i inquietuds envers aquest
tema.
Creiem que és importan-
tíssim educar als nens mi-
tjançant l’art per a formar
persones creatives, amb
inquietuds, inconformistes,
originals, que gaudeixin la
vida (saber observar, es-
coltar…) i que s’interessin
i apreciïn el passat de la
humanitat mitjançant l’art.
L’art és l’expressió d’allò que
La Sara toca el piano des
dels 7 anys i ara té moltes
ganes d’aprendre a tocar
la trompeta o el trombó de
vares, amb 14 anys el seu
avi li va regalar dues càme-
res analògiques i des d’allà
no ha parat de fer recerca i
nodrir les seves fotografies,
l’any passat es va apuntar
a un taller de dibuix per a
millorar, tot i que mai ha
sigut el seu fort i fa 3 anys
va començar amb una de
les seves grans passions, la
pintura.
3
5. sentim, i totes les persones
del món sentim. Per tant,
l’art és imprescindible en
una etapa de globalització
i enfrontaments culturals.
Educar a través de l’art és
crear un món de pau i har-
monia.
Per tot això hem realitzat
una revista que mostra el
seguiment de totes les acti-
vitats que hem anat realit-
zant durant aquest primer
trimestre del curs 2015-
2016 a l’assignatura de
Llenguatge Visual i Plàstic.
Esperem que us agradi!
Jo també m’hi vaig introduir
en el món de la música dels
5 als 11 anys, vaig cantar
durant aquest període en el
Cor Infantil de Sant Cugat
del Vallès. De la mateixa
manera nodria els meus co-
neixements aprenent a tocar
el piano. A mesura que em
feia gran, volia adquirir més
coneixements sobre la músi-
ca i l’art, per tant vaig de-
cidir apuntar-me als tallers
extraescolar de l’institut per
fer treballs manuals i teatre.
ca i l’art, per tant vaig de-
cidir apuntar-me als tallers
extraescolar de l’institut per
fer treballs manuals i teatre.
4
7. PROPOSTES
D’ARTEn aquest primer capítol hem escollit tres obres diferents, les quals tenen elements de l’en-
torn i temes apropiats per treballar amb nens i nenes de 4 a 5 anys.
6
8. La primera activitat que vam
fer va consistir a escollir una
obra d’art d’un pintor o ar-
tista conegut, per tal de què
aquest fes de referència per
els nens que hagin de fer la
“còpia” o representació per-
sonal d’aquesta obra.
La Delia va escollir la fa-
mosa obra d’art “el Grito”
d’Eduard Munch que s’en-
quadra dins de la seva obra
capital “ el friso de la vida”.
En aquesta obra intentem
respondre “què és” el que
Munch volia reflectir en el
seu quadre a través de l’ex-
pressió d’angoixa de la per-
sona que crida. És a dir, si
es tracta del reflex d’angoixa
personal del pintor o bé si
el crit de personatge amaga
una crítica a la nova forma
d’organització socioeconò-
mica de l’època (s. XVII). La
qual s’hi trobaven injustícies
socials i desigualtats econò-
miques que van acompanyar
la Revolució Industrial.
Per tota aquesta especula-
ció, trobo apropiada aques-
ta obra per tal de què els
nens de 4 a 5 anys puguin
interpretar aquesta obra en
molts aspectes diferents. És
important treballar els sen-
timents a l’hora d’explicar
aquesta obra: Què creieu
que li ha passat a aquest
personatge? Perquè està
angoixat?
Abans de començar l’activi-
tat amb ells trobo important
destacar que cal desenvolu-
par la seva creativitat,
per aquest motiu poden ofe-
rir diferents opinions de la
situació del quadre, l’entorn,
el personatge principal, els
colors...
Amb tot això podem aconse-
guir despertar les inquietuds
dels alumnes i sobretot la
seva imaginació i creativitat.
10
9. La Sara va escollir l’auto-
retrat fet el 1887 de Van
Gogh. Vaig escollir aquesta
obra perquè vaig pensar que
seria una molt bona mane-
ra de començar a treballar
amb els infants el dibuix
al natural. Aquest és molt
interessant però prèviament
s’ha de guiar al nen amb la
paraula.
Si treballem el dibuix al na-
tural estarem flexibilitzant
l’esquema intern del dibuix.
A més, Van Gogh és un au-
tor molt important, té qua-
dres molt més senzills de
versionar en contraposició
a Dalí, per exemple, amb
detalls minuciosos i a més,
utilitza colors vius i variats
atractius per als nens.
Aquest quadre oferiria un
ampli ventall d’activitats per
a treballar amb els nens,
alguns exemples són:
Treballar l’autoretrat. Fer
sessions sobre com obser-
var. Practicar observant la
natura, l’aula, els seus com-
panys, mirar-se al mirall i
fixar-se en els petits detalls
del seu físic i comparar-los
amb els companys (jo sóc
més moreno, jo tinc els ulls
més grossos…) Fer calcs o
còpies de fotografies seves…
Explicar la història de Van
Gogh. Rere quadres colorits
d’aparença alegre s’amaga
una amarga història. Apro-
fitaria també per explicar la
cultura holandesa, present
en alguns quadres.
Treballar tècniques alternati-
ves de pintar. El puntillisme
o “piquets”, pintar amb el
color que no toca...
En definitiva el que busco
amb aquesta activitat és
una paradoxa: Per una ban-
da voldria enriquir la seva
percepció del cos humà per
a què tinguin una bona base
i tinguin entrenada la vis-
ta per a observar bé, i per
una altra banda m’agradaria
desbancar tots els hàbits
absurds que s’inculquen per
costum com per exemple
l’associació dels colors a la
realitat, pintar amb llapis de
colors sense forats…
M’agradaria educar nens
amb una base que els per-
meti ser lliures per a crear.
8
10. Per tal de seguir treballant
l’assimilació dels colors
i textures, vam realitzar
aquesta activitat perquè els
nens i nenes d’aquesta edat
puguin percebre a partir de
la còpia d’imatges coneixe-
ments bàsics de la perspec-
tiva d’un objecte.
La Delia va escollir un ob-
jecte, molt clàssic, un petit
caga tió. Vaig pensar que el
tema de Nadal seria un punt
a favor per treballar dos àm-
bits diferents, per una part
el Llenguatge Musical, com
la cançó del caga tió, i per
l’altre el Llenguatge visual i
plàstic, per tal visualitzar i
treballar la textura, mida i
profunditat de l’objecte.
La Sara, en canvi, va escollir
un objecte totalment oposat.
Una pinya.
Treballaríem l’objecte a
través dels sentits: La toca-
ríem per a notar les seves
petites punxes, oloraríem la
seva aroma exòtica, tasta-
ríem el seu gust, l’observa-
ríem curosament i a conti-
nuació la relacionaríem amb
la cultura hawaiana. Expli-
caria alguns costums de la
seva forma de vida i mentre
la dibuixéssim escoltaríem
música que ens transportés
a Hawaii.
9
11. El pa
En aquesta activitat, hem
tingut en compte com a
referent principal a Antoni
Tàpies. Fou un pintor, es-
cultor i teòric de l’art ca-
talà, considerat com un dels
artistes més destacats del
segle XX. Tàpies va crear un
estil propi on donava una
gran rellevància al substrat
material de l’obra, de la ma-
teixa manera la meva obra
es va inspirar en el substrat
material del pa. També cal
destacar el sentit profund de
les obres de Tàpies, ja que
transcendeixen a analitzar la
condició humana, partint del
suport material que utilitza
en elles.
Per dur a terme aquesta
activitat, junt amb unes
companyes de classe, vam
anar a comprar un panet,
vam decidir que un panet
rodó seria el més apropiat.
Un cop a classe, vam po-
sar el panet al mig, per tal
que totes poguéssim tenir
una bona visió del tema de
l’obra, encara que cada una
el veia des d’una perspecti-
va diferent. Però això un cop
finalitzada l’obra era interes-
sant comparar els diferents
dibuixos amb les diferents
perspectives i matissos que
li havien donat cadascuna.
Abans de dibuixar el pa,
vam fer una prova de co-
lors. En la qual en un full en
blanc vam fer mescles de
colors amb ceres. Els colors
més utilitats van ser; l’ocre,
el rosa, el gris, el blanc, el
salmó, el taronja, el groc i
el marró. Amb tots aquests
colors vaig crear diferents
textures, mesclant colors i
difuminant amb un paper o
amb el dit, afegir una goteta
d’aigua, arrossegar la cera
horitzontalment o bé fent
puntillisme.
Un cop fetes les proves de
color i textura, vam iniciar
el dibuix del pa. Ho vam
fer amb llapis, per marcar
la forma que li volíem do-
nar. Finalitzat l’esbós, vam
passar la goma d’esborrar
suaument per tal de què
no es veiessin les marques
de llapis quan ho pintéssim
amb cera.
Seguidament vàrem pintar
el dibuix amb ceres utilitzant
les proves de colors i textu-
res que havien fet anterior-
ment, encara que vam apor-
tar nous colors.
Partint d’uns textos de Ma-
rina i de Tàpies que vam
llegir, havíem d’escollir una
frase o paràgraf què ens
crides l’atenció i que pogués
tenir una relació amb la nos-
tra obra.
Seguidament cada una indi-
vidualment, havíem de fer
una breu exposició explicant
com havia anat el procés
de realització de la nostra
obra. També els sentiments
que ens havia proporcionat
així també com altres in-
quietuds. I per últim citar la
frase que haguéssim escollit
dels textos esmentats i una
possible relació amb la nos-
tra obra.
Aquí la Dèlia cita el paràgraf
10
12. del text d’Antoni Tàpies que
ha escollit per relacionar-ho
de manera simbòlica amb la
seva obra del pa.
És un joc. Però jugar no vol
dir fer les coses “perquè sí”.
I com a tots els jocs d’in-
fants, els artistes tampoc
no fan les coses “perquè sí”.
Jugant... jugant, de petits,
aprenem a fer-nos grans.
Jugant... jugant, fem créixer
el nostre esperit, ampliem el
camp de la nostra visió, del
nostre coneixement.
Jugant... jugant, diem coses
i escoltem, despertem aquell
qui s’ha adormit, ajudem a
veure aquell qui no en sap
o aquell a qui han tapat la
vista.
Quan sortia de l’escola i
anava al parc a jugar amb
els meus amics, m’ha mare
em portava un entrepà rodó
de pernil dolç per berenar.
Per tant el joc ho vaig rela-
cionar amb aquest paràgraf,
ja que per mi el sentit pro-
fund d’aquest pa es remunta
el sentiment que em propor-
cionava en la meva infància
del qual parla
Tàpies és un record d’infàn-
cia on jugant vaig créixer,
experimentar i em vaig fer
gran. Sempre amb el record
del berenar amb el pa rodó.
11
13. I aquí la Sara cita la frase
d’Antòni Tàpies que va esco-
llir: “Com mirar netament,
sense voler trobar a les co-
ses el que ens han dit que hi
ha d’haver, sinó senzillament
el que hi ha?”
Aquesta cita m’ha fet re-
flexionar ja que hi pots
veure molt més en el que
“simplement” hi ha, que en
el que ens han dit que hi
hem de veure i per tant un
pa no és un tros de farina
torrada sinó que pot trans-
porta a cada un de nosaltres
a unes vivències totalment
diferents.
Que simbolitza el pa per a
nosaltres?
El pa, el producte estre-
lla derivat del blat, és l’in-
gredient base de la nostra
alimentació. Tots els àpats
poden incloure pa o produc-
tes semblants com la massa
de pizza. Gràcies al blat, la
nostra regió ha subsistit de
penúries i èpoques de fam.
Quan una collita havia anat
malament i per tant tam-
poc hi havia bestiar, és el
pa negre el que alimentava
a la població. Durador, fàcil
de transportar, energètic.
Podríem dir que gràcies al
pa tots estem aquí. Suposo
que per això el cristianis-
me va crear la metàfora de
què el pa era el cos de crist
i recordava als creients que
el consumissin, ja que el
pa, igual que Jesús, sempre
estaria allà per a ells.
Totes les regions tenen el
seu ingredient salvador, a
Llatinoamèrica el blat de
moro, a les regions del nord
les patates, a l’Àsia l’arròs...
Aquells menjars que són
presents en èpoques d’es-
cassetat i que de vegades és
l’únic que es poden perme-
tre les persones que passen
gana. Desconec si totes les
cultures hauran fet un ho-
menatge a els vertaders
salvadors de la humanitat,
però el que si que és un fet
és que nombrosos artis-
tes han fet referència al pa
en les seves obres. El més
notori déu ser Salvador Dalí,
amb les façanes del seu
museu recobertes de petits
pans rodons i amb una barra
de pa sota l’aixella de cada
figureta de l’entrada.
És tan important el pa per
a la nostra societat que fins
i tot podríem recórrer te-
rritoris parlant de pans. La
“baguette” francesa, el pa
12
14. de Viena, la tetilla gallega,
el pa de sègol alemany, la
“focaccia” italiana, la pita
de l’est del Mediterrani i
com no, el pa de pagès amb
tomàquet tan típic de la
nostra terra...
En definitiva, sense un in-
gredient tan bàsic com el
pa, qui sap què seria de no-
saltres. El més segur, sense
cridar mals auguris, és que
la gran majoria de la pobla-
ció humana hagués mort de
gana.
13
15. LA TEORIA DEL
COLOREn aquest capítol explicarem els coneixements que hem obtingut al llarg d’una activitat
que vam realitzar a classe sobre la Teoria dels colors.
14
16. La llum és constituïda per
radiacions electromagnèti-
ques que viatgen en forma
d’ones. Aquesta llum solar
conté tots els color de l’es-
pectre visible. Per tant els
color que conté la llum es
poden dividir en tres zones:
vermella, verda i blava.
La retina de l’ull humà té
una sèrie de cèl·lules foto-
receptores: els cons i els
bastons. De cons existeixen
3 tipus i cada un d’ells és
sensible a una zona de lon-
gitud d’ona, com hem dit,
el vermell, verda o blava.
Així mateix els bastons són
sensibles a la claror o a la
foscor.
Quina síntesi de colors hi
podem trobar?
Additiva. Es realitza quan
unim llums de color.
Colors primaris : vermell,
verd i blau
Colors secundaris :
vermell + verd = groc
vermell + blau = magenta
verd + blau = blau cian
Els tres colors primaris
sumats en proporció igual =
llum blanca
Subtractiva. Es realitza quan
unim pigments de color.
Colors primaris: magenta,
blau cian i groc
Colors secundaris
:
magenta + groc = verme-
ll
magenta + blau cian=-
blau
groc + blau cian =
verd
Els tres colors primaris junts
en proporció igual = negre
Partitiva o mescla òptica. Es
realitza quan juxtaposem
superfícies de color.
Quines són les caracterís-
tiques dels colors?
To. Qualsevol canvi de color
dins del cercle cromàtic és
un canvi de to.
Saturació. Els colors del
cercle cromàtic diem que
estan saturats al 100%. El
blanc, el negre i els grisos al
0 %. La unió dels tres colors
primaris en diverses pro-
porcions (de forma directa o
indirecta), pot produir colors
amb un grau de saturació
entre el 99,9% i el 0%.
Lluminositat. És la claredat
o la foscor d’un color. Es de-
termina fent una comparació
amb l’escala de grisos.
15
17. Què són els colors com-
plementaris?
Els colors complementaris
estan diametralment opo-
sats en el cercle cromàtic.
Entre ells sempre hi ha un
marcat contrast.
- Sumats en la síntesi addi-
tiva produeixen la llum blan-
ca.
- Sumats en la síntesi sub-
tractiva produeixen el color
negre.
Activitat a l’aula
L’activitat consistia princi-
palment a crear un cercle
cromàtic partint dels colors
primaris: el magenta, el cian
i el groc. Amb aquests tres
colors, vam crear un triangle
amb gots de plàstic buits,
situant els gots amb els co-
lors primaris a cada extrem
del triangle. Un cop els vam
tenir ben situats, vam barre-
jar els colors primaris entre
si per tal de trobar l’escala
de tonalitat més adequada.
Seguidament vam fer una
gama de saturació del blanc
cap al negre, per tal d’acon-
seguir una escala de colors
que ens proporciones el
el color gris.
Finalment vam realitzar una
barreja de tots els color
primaris, amb molta pacièn-
cia, ja que ens va costar una
mica trobar les proporcions
de pintura dels diferents co-
lors, amb la finalitat de tro-
bar aquest color marró que
podeu veure a la fotografia.
16
18. El color que ens defineix:
Per finalitzar l’activitat vam
escollir cada una un color
que fos més afí a la nostra
personalitat, o que almenys
ens sentíssim més identifi-
cades amb ell.
Color de la Dèlia
El color que vaig triar va ser
el taronja, és un color que
em transmet molta alegria i
vitalitat, quan el miro em fa
sentir viva, a més a més el
color taronja està associat
amb la joventut i per tant
trobo que és el color amb
el qual em vaig sentir més
identificada.
17
19. Color de la Sara
El color que vaig triar jo,
en canvi, va ser el color a
mig camí entre el violeta i el
blau fosc. Un color elèctric
que em recorda a les postes
de sol al estiu. El color que
inunda les nostres vides a
les temporades de vacances,
després de passar un dia al
mar i ens passem una
aigua dolça per sobre per
sortir una altre vegada a
gaudir de la nit. Un color
pur i màgic que es contra-
posa als càlids i fa amb ells
una perfecte harmonia. Així
doncs es podria dir que tot
i que la Dèlia i jo siguem
contràries juntes fem una
concordança que dona una
sensació de pau.
18
21. FANGAmb motiu de l’arribada de la tardor, i per tant de la gran varietat de vegetació i explosió
de color pels carrers, als alumnes de la classe 1J se’ns va proposar una tasca: Una expe-
rimentació amb el fang per a finalment crear un paisatge, una petita escena amb fang,
animals i la vegetació.
20
22. ELABORACIÓ:
Abans de tot però, era molt
important que experimen-
téssim amb el fang, disposà-
vem de 3 tipus de fang:
El fang vermell
El fang amb xamota
El fang Barbotina
Es tractava de tocar-lo, mi-
rar-lo, olorar-lo i si volíem
fins i tot tastar-lo, tot i que
no és gaire recomanable, ja
que unes companyes es van
trobar un cuc!
En resum, havíem d’adoptar
l’actitud d’un nen davant la
vida, un nen que encara ha
de descobrir el món.
Un cop teníem les mans
empantanegades de fang, ja
estàvem llestes per a crear
la nostra escena.
Mentre modelàvem el fang i
col·locàvem les figures anà-
vem inventant la història de
la nostra escena.
Que hem après?
Hem après a experimentar
l’experiència des del punt
de vista d’un nen, amb la
il·lusió per la novetat. Tam-
bé hem après quins eren
els diferents tipus de fang i
les diferències i utilitzacions
de cadascun. Per últim hem
après a ser creatives amb
poc temps amb allò que te-
níem i esprémer tant i saber
improvisar adequadament
davant una situació impre-
vista.
21
23. com podíem la nostra ori-
ginalitat, que serà molt útil
quan siguem mestres per a
ser innovadores, inventives
i saber improvisar adequa-
dament davant una situació
imprevista.
22
24. La nostra història era la
següent:
Hi havia una vegada uns
animals que vivien en un
poble autogestionat per ells
mateixos. Els animals que hi
vivien eren un gat, un cava-
ll, una oca, una vaca i una
cabra.
Un dia el gat va parlar
amb l’arbre savi del poble i
aquest li va dir que en unes
quantes hores una tempesta
fatal arrasaria amb el po-
ble i tots els moririen si no
buscaven aixopluc. L’escena
que veiem és l’oca escapant
del seu estanc, el cavall,
que havia sortit a donar un
vol, unint-se amb els seus
companys ajuntant-los a
trobar un lloc per tots, el
gat escoltant els consells de
l’arbre savi, la vaca rodejant
la muntanya del poble i la
cabra a la davantera inspec-
cionant el terreny. Per sort
han trobat un mur al costat
de la cova dels aliments que
podrà servir de refugi si tots
cooperen! Amb l’ajuda de
tots van acabar amb un tres
i no res i van poder resguar-
dar-se de la gran ventresca.
23
26. Referents de l’obra de la
Dèlia:
Com a referent principal em
vaig remuntar en la meva
infància, des de petita les
nines Matrioixca em sugge-
rien moltes coses diferents,
em feia gràcia jugar amb
elles, sobretot com a joc
simbòlic, les quals represen-
taven una família. Aquestes
nines són d’origen rus, van
començar a crear-se a partir
del 1890, són característi-
ques perquè són buides per
dins, i a l’interior hi ha una
altra nina més petita, i així
successivament.
Aquestes nines es carac-
teritzen per la gran varie-
tat de colors amb què són
pintades, per aquesta ma-
teixa raó em van cridar tant
l’atenció quan era petita.
Personalment aquestes
nines em proporcionaven
una sèrie de sensacions
molt captivadores, encara
dia d’avui, quan les veig em
fan reviure molts records.
Aquest va ser el motiu prin-
cipal pel qual vaig decidir
centrar la meva obra de la
capsa en elles, com a tresor
d’infància.
Tema de l’obra:
Com ja he esmentat en els
referents, volia incorporar
les nines Matrioixca dins la
capsa. Però de la mateixa
manera volia incorporar el
mar, per tant, havia de bus-
car una manera equitativa
d’unir aquest dos conceptes,
el mar i les nines Matrioixca.
Per mi el mar té màgia, té
misteri, em fa retrocedir i
tornar a la meva infància,
però també em projecta el
futur.
Quan el miro sento com es
mescla amb el cel i es con-
fon amb el vent i em fa sen-
tir una sensació d’immen-
sitat que té una poderosa
energia que m’atrau.
Totes aquestes sensacions
van lligades a la meva per-
sonalitat, de la mateixa
manera, la meva família ha
format part del desenvolu-
pament d’aquesta. Per tant
la creació d’aquesta capsa,
simbolitza una petita part de
mi i dels meus records més
apreciats.
Elaboració de l’obra:
La realització d’aquesta
obra, la vaig fer durant un
breu viatge de cap de set-
mana a la platja de Sant
Pere Pescador (Costa Bra-
va). Quan era allà vaig sen-
tir un sentiment de melan-
colia d’infància. Aquella era
la platja on sempre anava
amb la meva família després
d’un dinar familiar. D’aques-
ta manera vaig decidir ela-
borar la meva obra partint
d’aquests dos conceptes
principals Mar i Família. Per
poder-me familiaritzar-me
més en l’entorn vaig decidir
fer una llarga passejada en
solitari i vaig decidir reco-
pilar totes les petxines més
maques que trobés. Quan
ja era fosc vaig tornar cap a
casa, allà vaig construir una
caixa amb les instruccions
prèvies que ens va donar la
nostra professora de plàsti-
ca. Els colors que vaig esco-
llir havien d’estar ambien-
tats en la situació per tant
vaig utilitzar dues tonalitats
de blau diferents, una per la
tapa de caixa amb un blau
més fosc i un blau cel més
clar per la base.
Finalment quan vaig incor-
porar els elements, com a
base hi vaig incloure sucre;
un curiós tòpic, ja que la
sal del mar és l’únic incon-
venient que li trobo a tot
plegat. Seguidament hi vaig
25
27. afegir les petxines una dins
de l’altre per simbolitzar,
com ja he dit, les nines Ma-
trioixca.
26
28. Referents de l’obra de la
Sara:
En el meu cas els referents
eren uns altres. Jo em vaig
inspirar en els cofres. Em
considero una persona molt
lligada al mar i sempre he
sentit molta curiositat per
tot aquest món. Les am-
polles llançades al mar, els
vaixells inundats amb milers
de tresors a dins, el món
subaquàtic, els coralls i les
estrelles de mar. Per exem-
ple, recordo amb exactitud
quan de molt petita, en una
excursió al Aquari amb l’es-
cola em van ensenyar la
simbiosi entre el peix pallas-
so i l’anèmona. Sempre he
desitjat ser un animal marí i
poder viure al mar una tem-
porada,mentre pensava en
tot això per a plasmar-ho
al meu treball em van venir
al cap les terribles imatges
del canvi climàtic, els peixos
ofegats amb la nostra bros-
sa, el xapapote, la pesca
sense límits… i vaig arribar
a la conclusió de que volia
relacionar ecologisme i món
aquàtic.
Elaboració de l’obra:
Fa uns mesos la meva mare,
que treballa a un supermer-
cat, va venir il·lusionada
a casa explicant que avui
s’havien trobat tres estre-
lles de mar petites entre els
peixos i les algues que de
vegades els acompanyen.
Tot i que em va fer pena que
aquelles pobres estrelles
de mar haguéssin acabat
a una peixateria sense que
ningú tingues intenció de
consumir-les, em va agradar
poder-les observar tant de
prop. Vaig arribar a la con-
clusió de que si els sistemes
de pesca milloressin potser
elles no haguessin mort.
Crec que si un animal ha
de morir ha de ser per ali-
mentar-nos però no per ser
arrossegat.
Això em va recordar a quan,
fa uns quants anys, quan
jo deuria tenir uns 14 anys,
vaig anar a la platja de la
vila olímpica amb la meva
família al principi de la pri-
mavera. Vam començar a
veure uns puntets brillants
que saltaven fins que ens
vam fixar que eren peixos
platejats vivaratxos. Em
vaig quedar molt sorpresa
de veure encara vida al mar
Mediterrani, que ja dono per
mort.
En el moment de crear el
meu tresor va ser molt sen-
zill, simplement vaig agafar
una caixa semblant a un
cofre que tenia a la meva
habitació, vaig colocar unes
pedres transparents que
tenia al lavabo de casa a
mode de decoració com a
fons aquàtic i per últim vaig
fer un homenatge a les tres
estrelles colocant-les al da-
munt de tot.
Que simbolitza?
El meu tresor, anomenat
L’últim cofre, simbolitza la
varietat de natura marina
que després d’estar anys a
la deriva arriba a terra fer-
ma. Ara el cofre conté la na-
tura supervivent després de
que els éssers humans ha-
guem deixat el mar desert.
Amb aquest tresor m’agra-
daria encoratjar-nos a cui-
dar no només del mar, sinó
del medi ambient en ge-
neral. Em sorprèn la poca
atenció que donem dia a dia
a l’ecologisme, deixant pas
a altres temàtiques aparent-
ment més importants com la
27
29. política.
Crec que tots hauríem de fer
una Reflexió introspectiva i
arribar a la conclusió de que
si acabem definitivament
amb el món, coses que ens
semblen tant importants
com la crisi, els parats, els
refugiats, o fins i tot l’edu-
cació seran coses superflues
que ja no tindran cap im-
portància perquè la espècie
humana s’haurà extingit. El
medi ambient és la base del
nostre benestar.
28
30. Què hem après?
En aquesta activitat hem
après què és l’art objectual i
quines són les seves carac-
terístiques bàsiques.
En les obres d’art objectuals
podem dir que s’identifica la
representació i el fet repre-
sentat. No es reprodueix
fictíciament un objecte real
sinó que se l’agafa i se l’uti-
litza directament. L’objec-
te passa a formar part de
l’obra.
En molts casos l’art objec-
tual recupera la seva singu-
laritat i els atribueix nous
sentits. S’enriqueixen les
possibilitats significatives
dels objectes. Es mostra
que, va més enllà del seu
valor d’ús, aquests poden
tenir un valor simbòlic i sen-
timental, com és el cas de la
meva obra en particular.
29
31. ANIMALS I
FARONS
El dia 27 de novembre de 2015, vam anar al CaixaFòrum de Montjuïc per veure una expo-
sició anomenada “Animals i faraons”. Aquesta exposició fou organitzada pel Musée du Lou-
vre-Lens i l’Obra Social “la Caixa”, amb la participació excepcional del Musée du Louvre.
30
32. Principalment mostra la
funció i la importància de la
figura animal a la civilització
faraònica.
Els antics egipcis es van
apropiar dels animals per
fer-ne servir de maneres di-
ferents les imatges simbòli-
ques. Així, la figura animal
es va convertir en l’element
múltiple d’un llenguatge
codificat, escrit o represen-
tat, i, en aquest sentit, es va
erigir com a pilar del pensa-
ment religiós egipci.
ANIMAL A DESTACAR
Al llarg de l’exposició vam
visualitzar una sèrie d’ani-
mals diferents que simbolit-
zaven la representació dels
seus deus. L’animal que més
ens va cridar l’atenció a les
dues, va ser el gat.
El gat va tenir lloc a Egipte
durant el 3r mil·lenni a. C.
Es va convertir en un animal
de companyia molt apreciat,
per la seva dolçor, gràcia
i indolència, però sobretot
com un animal protector. Ja
que caçava petits ratolins,
i així protegia les reserves
de collida de blat, un recurs
vital pel poble agrícola.
El gat simbolitzava a la
31
33. deessa Bastet, ja que era
representada amb el cap
d’aquest animal. La deessa
consagrava la fecunditat i la
bellesa.
Bastet representa la llum, la
calor i l’energia solar, però
també degut a les seves
fraccions felines, represen-
tava el misteri, la nit i la
lluna. A més a més es pen-
sava que ajudava a la fecun-
ditat dels homes i animals,
que curava malalties i que
vetllava per les ànimes dels
morts.
ACTIVITAT PELS IN-
FANTS
Desprès de la visita guia-
da, vam pensar en realitzar
un joc adaptat per a nens i
nenes de 4 a 5 anys. Tant
la Sara com jo, teniem clar
que voliem que l’objectiu
principal d’aquest joc fo-
mentés l’interés d’aprendre
noves cultures. En aquest
cas l’egipcia.
Vam pensar que a partir
del que haguessin vist du-
rant l’exposició, agafessin
una idea de com vivien en
aquells temps que més els
hagués agradat.
32
34. La millor manera seria mi-
tjançant un eix d’animació.
Aquest es portaria a terme
de la següent manera:
La mestra es despediria dels
nens temporalment i es dis-
fressaria d’egipcia i explica-
ria als infants que ha fet un
llarg viatge en el temps. La
mestra plantejaria un rep-
te als nens: Fer una mòmia
d’un faraó entre tots i deco-
rar-la. La mestra aniria fent
preguntes suggerents per a
que els nens es fessin ques-
tions sobre la cultura egipcia
i ella oferiria als nens que
li preguntin tot el que vul-
guin sobre la seva cultura,
el seu pais i la seva forma
de viure. D’aquesta manera
podrien aprendre tot això
sense una història imposa-
da, ja que serien ells matei-
xos qui es farien preguntes
que la mestra respondria.
A més, l’activita de fer una
mòmia i decorar-la seria
molt enriquidora d’ interè
per als nens al tractar-se
d’una activitat pràctica.
D’aquesta manera, complint
amb el que hem dit al prin-
cipi, podriem aprendre de
la hisòria i la cultura egípcia
mitjançant el seu art.
33
35. LAND ARTLand art o art de la terra és un moviment artístic que va sorgir a final dels anys seixanta,
en el qual el paisatge i l’obra els troben estretament lligats. A més, també fa referència a
un art creat a la natura, utilitzant materials d’aquesta, com per exemple al nostre cas les
fulles.
34
36. L’obra de la Sara està am-
bientada en una situació
totalment diferent, però
també mostra una actitud
de respecte davant de la
naturalesa.
Sóc una gran apassiona-
da de la cultura japonesa
i només vaig escoltar la
proposta vaig relacionar-la
directament amb la relació
que tenen els nipons amb la
natura.
L’art té per als japonesos
un gran sentit introspectiu
i una relació molt estreta
amb la natura. Valoren molt
la imperfecció i el caràcter
efímer de les coses. Per a
ells la pau i la harmonia van
molt lligades a la calidesa i
la comoditat. Els japonesos
s’enfrenten a un medi físic
violent, temible i impredeci-
ble davant el qual se senten
impotents. Això ha generat
una relació molt especial
amb un sentiment d’adora-
ció i veneració per la natura-
lesa.
L’home no és el domina-
dor, sinó que es tracta d’un
element més de la natura.
Aquest sentiment d’harmo-
nia impregna les múltiples
cares de la cultura japonesa.
L’Ikebana és la expresió
màxima d’allò efímer. En ell
trobem representat el pas-
sat (amb fulles seques o
flors molt obertes), el pre-
sent (fulles verdes o flors
obertes) i el futur (capolls
de flors o rovells de les fu-
lles).
Tota aquesta informació em
va impulsar a crear el meu
land art.
Elaboració de l’obra
L’obra va ser duta a terme
al Parc de la ciutadella, lloc
que sento molt meu, ja que
està prop de casa meva i
per a mi és com un oasis al
bell mig de la ciutat. Un lloc
on desconnectar de tot per a
gaudir de grans extensions
de gespa on seure tranquila-
ment amb un mocador es-
coltant el soroll dels tambors
i les cotorres.
Vaig investigar una estona
els materials que hi havia i
després de descartar fulles
de plataner seques, petites
branques, fulles de pi, la
superfície de la gespa i la
superfície de la sorra, una
palmera em va convidar a
entrar dins el niu que havia
format amb les seves fulles
corbes. Just davant de la
palmera hi havia unes flors
precioses de color groc,
35
37. lluents i joves, resistint el
fred de l’hivern. Es me-
reixien ser les protagonistes
de la meva obra. Així que
vaig agafar-ne unes quantes
i vaig enganxar-les amb les
fibres naturals del tronc de
la palmera amb tota la grà-
cia que vaig poder.
Una divertida anècdota
Mentre lluitava contra la
meva pròpia ombra per a
fer una fotografia en condi-
cions de la meva obra, un
noi se’m va apropar i em va
demanar permís per treure
una foto al meu land art. Era
fotògraf urbà i li apassiona-
va la natura. Vaig respondre
afirmativament encantada i
en aquesta web es pot tro-
bar el resultat:
https://davidhelias.wor-
dpress.com/
A la seva web ens dedica
unes paraules a mi i la ami-
ga que em va ajudar a crear
el Land art:
“Gracias por crear esta pe-
queña ilusión. Dedicada a
las chicas que esta tarde le
dieron al parque alegria.”
Significat
El tronc sec de la palmera
significaria el passat, les
fulles verdes i corbes de
la palmera significarien el
present i les flors el futur i
els diferents camins que pot
adoptar aquest. En una pe-
tita metàfora diríem que allò
positiu ens espera al girar la
cantonada.
Que he après?
Fent aquest treball m’he
sentit molt especial. Per
una banda he hagut d’ob-
servar atentament el meu
voltant, apreciant cada petit
detall i estant oberta a que
m’inspirés la cosa més ca-
sual. Per una altra banda,
he descobert que fent art
al carrer, i més el land art,
podem establir un contac-
te únic i especial amb les
persones del nostre voltant.
Fent aquest treball vaig
aconseguir donar llum a una
palmera que fins ara potser
passava desapercebuda i
treure un somriure interior
a tothom que hi passés pel
davant. A més, vaig inspi-
rar a fer art amb l’art i vaig
poder conèixer un noi molt
simpàtic que segur que mai
hagués conegut sinó hagués
sigut gràcies a l’art. M’agra-
daria transmetre als nens
aquesta idea. Que compar-
teixin l’art, que el facin visi-
ble i alegrin la vista i la vida
dels altres. Que ensenyin al
món el que porten dins.
36
38. Referent
Land art o art de la terra és
un moviment artístic que
va sorgir a final dels anys
seixanta, en el qual el pai-
satge i l’obra els troben
estretament lligats. A més,
també fa referència a un art
creat a la natura, utilitzant
materials d’aquesta, com
per exemple al nostre cas
les fulles.
Les escultures no es si-
tuen al paisatge, sinó que
el paisatge és el mitjà de la
seva creació. Sovint aques-
tes obres es representen en
espais oberts, lluny de la
civilització.
Andy Goldsworthy és un
escultor britànic, fotògraf
i productor d’escultures a
través de l’art que li propor-
ciona la natura.
Obra de Land Art Dèlia: La
natura no és un lloc per visi-
tar, és casa nostra.
Aquesta obra la vaig rea-
litzar juntament amb unes
companyes de classe: l’Anna
Viñolas i la Pilar Tascones.
Tema de l’obra
En aquesta obra volem des-
tacar la importància de la
natura en les nostres vides.
Per aquest motiu la nostra
obra representa un símbol
de prohibició per reivindicar
el dany que porvoca la de-
forestació o la tala d’àrbres
en el nostre habitat.
Elaboració de l’obra
Per tal de buscar un en-
torn natural, vam fer una
recerca d’espais naturals i
vam seleccionar l’entorn del
bosc de Montmany, concre-
tament a Valldoreix.
Seguidament vam buscar
una bona perspectiva per
realitzar la nostra obra, ja
que volíem plasmar una
obra que només s’apreciés
des d’una perspectiva.
Posteriorment vam re-
col·lectar el material ne-
cessari per dur-la a terme,
que va ser fulles caducas
d’un plataner com a ele-
ment principal i els arbres i
arbustos com a element de
suport.
Per últim, van començar a
fer el muntatge de l’obra.
En aquestes fotos podem
veure el resultat final de
la nostra obra, és a dir, el
símbol de prohibit que vam
crear amb les fulles.
Significat
El símbol de prohibició és
l’element més significatiu, ja
que l’hem utilitzat per rei-
vindicar el dany que provo-
ca la desforestació o la tala
d’arbres en el nostre hàbi-
tat.
A més, provoca la pèrdua de
la biodiversitat i aridesa als
nostres terrenys.
En canvi, els arbres ens
regulen el clima i retenen el
biòxid de carbó que conta-
mina l’atmosfera.
EXPOSICIÓ DE L’OBRA
Per tal de compartir la nos-
tra obra amb la resta de
companys vam realitzar una
presentsció que principal-
ment vam incloure fotogra-
fies i durant aquesta, anà-
vem explicant tot el procés
que vam portar a terme.
Amb l’objectiu que els com-
panys entenguessin el con-
cepte del nostre joc amb
la perspectiva vam editar
un vídeo i el vam incloure
a l’apartat de elavoració de
l’obra.
37
39. Que hem après
Aquest treball ens ha aju-
dat a reflexionar sobre l’en-
torn que ens envolta. Ens
hem de conscienciar que els
arbres són uns elements de
la natura efímers que ens
ajuden a mantenir el nostre
ecosistema, ens regulen el
clima i generen biodiversi-
tat.
Els arbres els hem de cui-
dar i respectar, ja que en els
últims anys estem destruint
molts entorns naturals per
poder edificar, pel consum
de la industria fustera i per
obtenir sòl per cultius agrí-
coles.
És l’entorn que ens envolta,
és casa nostra.
38
41. Aquesta revista la hem
editat amb el programa
Inkdeing, hem tingut certes
dificultats,i cal agraïr l’aju-
da que ens ha proporcionat
la Clara Buschiazzo. Moltes
gràcies!
40
42. ARTPERUNA
FUTURAESCOLA
ARTPERUNA
FUTURAESCOLA
“Creiem que és importantíssim educar als nens
mi-tjançant l’art per a formar persones creatives,
amb inquietuds, inconformistes i originals, ja que
la vida en si és una obra d’art”
Dèlia Sanuy
Sara Martín
