1. Meritxell Punzano Queralta
Judith Suárez García
Georgina López Gutiérrez
Lídia Núñez García
Patricia Villacampa Lupión
Grau de mestre en Educació Primària
Didàctica de la Història
Proposta d’activitat.
Camins d’anada i tornada amb sentiment d’enyorança d’un lloc
i de l’altre
Els Indians van invertir en cultura i sense el seu mecenatge la Renaixença no hauria
tingut un Verdaguer, ni el modernisme arquitectònic un Gaudí, ni el pictòric un Ramón
Casas, ni el noucentisme un Eugeni d’Ors, ni el segle XX un Espriu, un Goytsolo, un Gil
de Biedma, un Eduardo Mendoza, un Baltasar Porcel... o possiblement els hauria
tingut, però sense la inspiració ni els temes de les seves obres actuals.
Ramón Casas i Carbó va ser un pintor d’estil modernista del segle XIX. El seu pare,
Ramón Casas i Gatell, va ser un Indià que va emigrar també en busca de fortuna. En els
seus quadres, el pintor representava la societat d’aquella època. Pintava quadres
quotidians i paisatgístics de Sitges, el seu poble. També d’altres d’alguns de tants
elements que es trobava en els seus viatges per Europa i per Amèrica.
A l’esquerra: retrat de Ramón Casas i Carbó. A la dreta: quadre de Sitges, de Ramón
Casas.
1

2. Meritxell Punzano Queralta
Judith Suárez García
Georgina López Gutiérrez
Lídia Núñez García
Patricia Villacampa Lupión
Grau de mestre en Educació Primària
Didàctica de la Història
Els indians, exòtics i pintorescos, temuts i respectats, sempre trencadors, sempre amb
el pas canviat... Sentien nostàlgia de la terra i les arrels quan vivien a Amèrica, i quan
tornaven a casa, enyoraven el paradís perdut del Carib i l’exotisme dels seus paisatges i
de la seva gent.
No eren pocs els que escrivien els seus sentiments, i entre ells encara queden records
avui presents.
En la literatura catalana trobem el reflex de les relacions entre Catalunya i Cuba. Si més
no, Mossèn Jacint Verdaguer, en el seu poema “ l’Atlàntida” feia present els seus
sentiments de tots els viatges que va fer al creuar l’Atlàntic com a capellà de vaixell de
la Companyia Transatlàntica Espanyola (CTE).
A un viatger
Arribes de llunyes terres,
Arribes de llunyes aigües,
Has vist lo sol de dos mons
I de dos cels l’estelada.
L’estela de ton vaixell
A la terra has dat per faixa,
Lligant amb tres mussos d’or
Europa, Amèrica i Àsia.
Jacint Verdaguer
2

3. Meritxell Punzano Queralta
Judith Suárez García
Georgina López Gutiérrez
Lídia Núñez García
Patricia Villacampa Lupión
Grau de mestre en Educació Primària
Didàctica de la Història
En el segle XIX, la societat estava canviant i escriptors com Narcís Oller, sentien la
obligació d’escriure els esdeveniments que estaven passant. La febre borsària i les
ràpides ascensions econòmiques i socials que van canviar
Barcelona, deixant enrere una ciutat rural per transformar-la
en una ciutat industrial i cosmopolita. La febre d’or, escrit
per aquest mateix autor, reflecteix tots aquests canvis
barrejats amb els seus sentiments, i destaca la figura, també
d’un personatge important d’aquella època: l’Indià Vilanoví
Francesc Gumà i Ferran.
Desenvolupament de l’activitat
1) Les imatges parlants
Activitat destinada a Cicle Superior
Material: un power point.
http://www.slideshare.net/RecursosIndiansperaMestres/suport-gr
Les fotografies, els cartells publicitaris i les pintures ens parlen de la societat de l’època
en la qual es produeixen. Hi ha imatges que reflecteixen cada societat tal i com és i hi
ha d’altres en les quals s’ha retocat algun element per tal de donar un to satíric a la
imatge i utilitzar-la com a crítica a la mateixa societat. Les imatges ens parlen, a través
d’elles podem conèixer a simple vista quines robes utilitzaven o a què es dedicava la
gent. Però no tant sols això, sinó que també ens serveixen per profunditzar més enllà,
en els diàlegs i en els pensaments de les persones que apareixen. Podem fer moltes
3

4. Meritxell Punzano Queralta
Judith Suárez García
Georgina López Gutiérrez
Lídia Núñez García
Patricia Villacampa Lupión
Grau de mestre en Educació Primària
Didàctica de la Història
deduccions a partir de les imatges, podem aprendre historia a través d’elles i podem
fins i tot endevinar el missatge que volia transmetre qui les va crear o fer.
Proposem una activitat dintre d’aquest mateix context. Aquesta activitat consisteix en
què els infants interpretin una sèrie de imatges, una a una segons el mestre les vagi
mostrant, i a partir d’aquestes siguin capaços de deduir la època, el paper de la dona i
de l’home, el diàleg o els pensaments de les persones, els negocis, el missatge, entre
d’altres.
A partir d’aquesta activitat volem que els infants coneguin les diferents societats,
siguin capaços d’interpretar imatges i reflexionar sobre elles, i d’aprendre història
d’una manera més amena i motivant. Però sobretot, volem que s’interessin pel que
veuen al seu entorn i aprenguin a deduir la seva història.
4