1. “Home de ferro amb cor de llautó”-Ricard Mira
per Mireia Bastet-mireiart11
Qui és 1er de tot Ricard Mira? En qué consisteix la seva obra i en quin moment aquest escultor
és il.luminat per un do especial?
Mirem per Sant Google...
...
3 pàgines si no +...!!!, moltíssimes entrades, web, imatges!
Membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona (R.C.A.)
Pep Marin... moltes “co-exposicions”...veig que hi ha una vella amistat..
Un Premi de pintura ràpida Ricard Mira a Martorelles
Surt lo de l’esquizofrènia a vista ràpida (1) Agnosticisme fins que xarro amb ell i m’introdueix
el tema i la Federació Salut Mental Catalunya.
Falten Imatges ÚLTIMA OBRA-WEB!????

2. Visita TALLER 11 Maig 2015 : Eïnes!, Reciclatge! Técnica!!!... Veig un cert “vol” a la manera
de treballar el ferro en algunes obres... I com reprodueix un retrat de persona!!!! Clavat!!! Amb
la dificultat de la forja!
(1) Conversa i meva postura filosófica davant tema malaltia (?) i meva educació
junguiana... no veig malaltia pero entenc el problema i els problemes que han sorgit a la seva
joventut i maduressa al respecte i per que m’explica.
2n pas: de nou a Google... invasió de coses, fotos, premis, “técnica de forja en fred” i ...
sobretot : quin LLARG RECORREGUT!!!
Ell em comenta “Técnica molt personal i única; els ferrers es pregunten -com ho fa?” Són
planxes les “tires”que jo veig, m’aclara en la meva ignorància, tires de forja i làmines de ferro...
“NO HE TINGUT PRESA MAI” Quina frase meravellosa senten les meves entranyes...
Com l’envejo per aixó (parla la meva petita veu que també a patit les conseqüències del meu
Carpe Diem post traumàtic desde fa tan de temps, també haig de dir que, en els últims anys, he
tingut que apendre a respirar i pendre’m les coses a la calma forçada que la vida m’ha regalat
per no acabar amb un atac de cor per còrrer i portar millor que de repent demà pot ser no hi
siguis... i el debat, ara metafísic... per més endavant.
“Estudiant del MODERNISME”... que gran observador de la bellesa penso, ara que també
s’inspira en la feminitat i el romanticisme. Jo mateixa li vaig regalar un llibre per Sant Jordi
“l’Amor en Orient i Occident” crec que es deia...
Penso en el COS del futur assaig, escric en el meu “memorian” i dubto en com redactar i
donar cos al que ha de ser humilment una crítica meva sobre en Ricard Mira pero considero que
part del meu estil i crec com a deformació professional, és donar valor al procés, significat a la
forma prèvia i pes als detalls.
“7 de Juny, els nens juguen a perseguir-se mentre busco amb la vista un llibre interessant
ara mateix per llegir... veig masses llibres d’història de l’art i de la ..vida humana?, ja no
m’interessa la història antiga (be, treient, és clar, la part que encara segur desconec, i que com a
dona em permeto aquest amarg i dolç cinisme) Champions and Loosers, Joc de Trons i diria de
masses cadires (serà que m’agrada estar massa de peu, amb llibertat de moviment,...)
Fer una crítica és crear un petit relat o anar directament a l’all? Quin all? El de l’artista?
El de la seva obra i técnica majoritàriament? El de l’anàlisi técnic del conjunt de l’obra de qui
l’anàlisi tècnic defineix el qui fa la crítica (quan s’escriu sobre l’artista i la seva obra hi ha una
tria i sel.lecció de paraules en funció de detalls personals que hi reporten la personalitat
destructiva o enriquidora del crític...bé... deixem-ho aqui)
És també sens dubte el que defineix el meu “qui” amb aquestes lletres i ara em ve a la
ment a en Sampedro, en unes jornades de conferències de la Universitat d’Andorra on vaig
descobrir que el que defineix el “qui” és la quantitat de tipus de “qui” que has sigut a la vida, un
sumatori d’evaluació abans del purgatori... l’eminent psicòleg Andrés Castilla del Pino ens
mostrava amb paraules d’Ortega y Gasset i teoria de física quàntica en com mesurar el “YO” i
el “qui”, i no defensa el “pas pro-toto” de definir el tot amb només una part, Karls JUSBERG

3. era directe: “la nostra biografia és = nº de “yoes” que han aparecido tanto en nuestra actuación
privada como en la pública”
Dit tot això, els “inputs” que tinc referent a l’artista Ricard Mira vers a una malaltia mental
encara per definir per científics el dia de demà (visió Junguiana sobre la vida) pero que hi estic
ara segura és un motor que engega la inspiració, és la força d’aquest artista del ferro que el
propi MEAM l’inclou en l’exposició “Un segle d'escultura catalana,” de fa 2 anys amb els
millors escultors del s.XX.
A mi em meravellen els Penells senyalitzadors d’un element tan significatiu en els temes
mentals com és el vent. Clar que, a la ciutat, es solen veure molinets de colors i ja cada cop
menys els ara recuperats per Ricard “llençadors de somnis”, com deia ma mare referint-se als
que encara hi quedàven penells modernistes per Cor Eixample.
D’en Sampedro hi ha una llista fàcil de trobar per internet de les “frases cèl.lebres” (“Sin
libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve de nada.”, “Nos educan para
ser productores y consumidores, no para ser hombres libres.”,” No me interesa la
felicidad. Pero no exigir demasiado hace másfácil llevarse bien con uno mismo, que es
mi sustituto de la felicidad.”...)
A la fi tot és molt relatiu i molt confús. Tot sembla un còctel empírico-intuitiu, i en
Ricard m’entra com una persona molt amable, sensible, observadora, intel.ligent, meticulòs i
perfeccionista en clau gourmet quan demana una copa de cervesa ben freda (res a veure amb les
manies del nous al.lèrgics a la lactosa que de manera raro-maníaca comproven mil vegades que
tot del seu plat no te ni aroma a lacti movilitzant tot un restaurant...)
Recordo una 2º crec, vegada, que ens creuàvem en una inauguració de pintura a l’agost al Reial
Cercle Artístic i em deia “em falta volum, clar, jo el que faig no té res a veure amb això, per a
mi massa pla” i com aquelles paraules les vaig acabar de compendre en la visita al seu estudi i
les imatges que en una visita al meu atelier vaig veure en la web.
La seva obra la distingeixo per obres amb “vol” , ara sè degut a la forja de planxes fines
treballades pel Ricard d’una mànera màgica, única i que hi distingeix la seva tècnica en l’obra
ademés d’essér reconegut per companys seus que hi treballen el ferro.
En segon lloc, distingiria les obres-retrats, una nova modalitat que hi desconeixia i que
quan veus les cares dels protagonistes t’entren ganes de que et fagin un retrat a la forja de ferro,
coure o llautò. Aquestes tècniques de treball d’aquests materials precisen unes eïnes
específiques i molt difícils de trobar. La comarca en clau humorística li ha fet arribar els tresors
que amaguen les seves mans en creació artística treballant-les des de la seva infantessa on va
exercir ja el treball de maquinària i ingenieria en Derbi com a mecànic i ajustador de les motos
de curses... Realment una història super interessant i que, a menys que llegeixis escrits com
aquest o te’l creuis en una exposició de casualitat, ni t’anedones de la seva grandesa personal.

4. N’ha fet, dintre del que és anomenat “Art Públic”, un per ex., en l’Escola Simeò Rabasa
que em transporta a somiar vers un mar d’estiu... ferro, coure i llautò.
“Asha” és una escultura d’una gata estirant-se, 44x16x36cm i l’escena en ferro d’un dels
moviments mès embruixadors dels felins. La llum traspassa l’escultura de les fines planxes
treballades amb l’estil característic d’en Ricard Mira. No sé ben bé per qué el deuen comparar a
Gargallo o fins i tot a Julio Gonzàlez, em quedo amb l’altre gran, Llimona i compararia al
Ricard Mira per la destressa que els uneixen, la manera de sentir traspassat a la força de les
seves escultures, art del volum on aquests artistes deixen al seu públic bocabadat.
La curiositat de tenir que prendre apunts mentre m’explica en què consisteixen les
tècniques de treball del Ferro, calor o fred, forjat igualment o mecanitzat (foradat, serrat,
manipulat...), fusionat amb Níquel, Acer..., i aquest inoxidable... em fa ràpid recòrrer per inercia
als efectes visuals i fruit ben clar d’una altra deformaciò professional: els colors! El plata
s’aconsegueix amb el ferro forjat en fred, el negre amb el ferro forjat en calent (semblant a la
forja modernista), el vermellòs del Coure i el daurat del Llautò, molt present sense adonar-nos
en moltes petites coses de la nostra vida quotidiana (botons en una porta de fusta modernista,
“rosquilles” de calderes...) i de quina manera en Ricard juga a la paleta amb aquest do de donar
forma a uns materials tan i tan resistents i durs. La seva essència inmortal en les obres reflexen
les lliçons humanes que amaguen la seva persona tan sabia per que hi aprenem tots.
Ara farà un Crist, no per ser religiòs i per que li hagin demanat a la parròquia, diu que li
ha demanat una persona a la que li deu molt... jo li recordo la película “Cadena de Favores” i ell
em regala un altre somriure carregat de misteri i àurea angelical.
(“L’últim Sopar”, “Adeu”, “Parella en Positiu”- tb hi ha una “Parella en Negatiu”...)

5. “Dona d’esquena”(28x14x12cm), “Sant Jordi” (40x38x20cm)
La simplicitat en que crea i apareix com un dels protagonistes del reportatge “Balls
Robats” de Sense Ficció produït per TV3 mostra un escultor distingit per la seva energia forjada
a hipnotitzar per la seva fortalessa i que espero en un futur continuar gaudint d’aquests
característics “vols” de ferro i a on darrera, hi ha una dolça història d’amor. Genial. “
Barcelona, 17 juny de 2015

6. “Dona d’esquena”(28x14x12cm), “Sant Jordi” (40x38x20cm)
La simplicitat en que crea i apareix com un dels protagonistes del reportatge “Balls
Robats” de Sense Ficció produït per TV3 mostra un escultor distingit per la seva energia forjada
a hipnotitzar per la seva fortalessa i que espero en un futur continuar gaudint d’aquests
característics “vols” de ferro i a on darrera, hi ha una dolça història d’amor. Genial. “
Barcelona, 17 juny de 2015