En aquest treball expliquem diversos temes al voltant de Jesús.

1. Jesús de Natzaret
Belén Montoya
Marc Hernández

2. Evangelis
- Evangeli, prové del grec i significa “bona rebuda”.
- Són escrits que narren la vida i el missatge de Jesús.
- Formen les 4 primeres parts de la Bíblia.
- S’aproxima la relatació dels evangelis cap als anys 50-80 dC.

3. Evangelis canònics:
Són aquells reconeguts per l’esglèsia catòlica com els que transmeten
autènticament la tradició apostòlica i estan inspirats en Déu. Són: Mateu, Lluc,
Marc i Joan.
Evangelis Apòcrifs:
Són aquells que l’esglèsia no va acceptar, tot i que sovint estan associats a
algun dels apòstols.

4. Altres testimonis
Durant l'Edat mitjana van sorgir nous evangelis, com l'Evangeli de Barnabé,
escrit possiblement per autors musulmans, ja que s'hi anuncia la vinguda de
Mahoma. Un evangeli recent és l'Evangeli d'Aquari de Jesús el Crist (1908),
obra del predicador americà Levi H. Dowling basada en les 'cròniques de
l'Akaixà'.

5. Palestina en temps de Jesús
Territori i religions:
Palestina en temps de Jesús es dividia en tres territoris: Galilea, Samaria i
Judea. Israel va ser un estat teocràtic on el mateix poder polític era dominat
per la religió, on havien Jueus, Cristians, etc.

6. Recursos econòmics:
L’economia es basava en gran part en artesans i els escrivans eren uns dels
més importants. La situació geogràfica feia que no hi poguessin obtenir
masses recursos naturals ni econòmics.

7. Jerusalem:
És la ciutat més important de Judea, la ciutat santa dels jueus, allí està l’únic
temple que tenen on han de peregrinar.

8. El domini romà:
En l’època de Jesús, el poble jueu estava sotmès al poder romà. Les autoritats
romanes exigien tributs personals i territoris pel Cèsar, i aportacions en
espècie per al manteniment de les seves tropes d’ocupació.

9. Personatges històrics:
-Octavi August:
Va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
-Tiberi:
Fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC
fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

10. -Heròdes el Gran:
Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC
fins al 4 aC.
-Ponç Pilat:
És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà Jesús a morir a
la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple.

11. Vida social en els temps de Jesús:
- El governador era Ponç Pilat.
- Els saduceus eren els rics i controlaven el sanedrí.
- Els fariseus controlaven les lleis religioses.
- Els comerciants i artesans vivien del seu treball, els pescadors i
pastos depenien de la natura.
- Les dones no tenien drets fora de la família.
- Els esclaus només treballaven.
- Els marginats vivien de l’almoïna.

12. Judaisme en temps de Jesús:
El món jueu va mantenir amb tenacitat les seves peculiaritats característiques
religioses, el centre era el monoteisme: tenien una concepció pròpia de la
història guiada pel Déu Yahvé, que s’havia revelat com el seu Senyor.
Aquesta fe conformava la vida quotidiana dels jueus, fe que venia enfortida
per l’esperança en la vinguda d’un salvador, el Messies, que hauria erigir a
Israel el Regne de Déu.

13. El temple d’Herodes
- El gran sacerdot i el Sanedrí:
El terme "summe sacerdot" sol referir-se o bé a una persona que exerceix la
funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.
El Sanedrí era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges
de la llei jueva a qualsevol ciutat d'Israel.
- Els escribes:
L'escriba era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona
fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història
universal en diverses cultures.

14. Sinagogues
Una sinagoga és el lloc d'estudi i oració pels jueus. Usualment hi ha
habitacions separades per a l'oració i per a l'estudi. La pregària en comunitat
és una característica important del judaisme. Encara que les oracions es poden
realitzar en qualsevol lloc, els jueus han de pregar tres vegades al dia, i el
propòsit de la sinagoga és ser un lloc per exercir-hi aquesta activitat.

15. Grups religiosos
- Saduceus:
Els saduceus apareixen al segle II aC. Ocupaven un lloc preponderant en el
clergat secular i la classe política de l'època. Una part d'ells va participar en
l'administració de la Judea romana.
- Fariseus:
Els fariseus eren una comunitat jueva que va durar fins al segon segle de la
present era i es considera successora dels hassidim.
- Zelotes:
Els zelotes eren grups radicals a l'Israel del segle I fundat per Judes el
Galileu poc després de néixer Jesús.

16. Grups religiosos
- Essenis:
Els essenis eren els membres d'una secta jueva fundada cap al segle II aC, les
principals comunitats de la qual es van establir a la riberes del mar Mort.
- Baptistes:
Els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen
el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de
l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió
pública de fe en Jesús com a salvador.

17. Els marginats
Els esclaus, la majoria d'ells eren al palau d'Herodes , venien a ser com criats
domèstics no lliures. Els jueus només podien ser esclaus durant sis anys, i si
l'amo no era jueu , l'esclau havia de ser rescatat pels seus parents. El servei
d'esclau no era considerat deshonrós, inclusivament, el jornaler vivia molt més
insegur que l'esclau.

18. Els marginats
Els captaires, eren els que no treballaven i no podien treballar: Se li va
acostar una gran gentada portant- coixos, cecs, esguerrats, sordmuts i molts
altres malalts ( Mt.15,29 ). Jerusalem era ja en temps de Jesús un centre de
mendicitat . Els captaires es concentraven al voltant del Temple, a les portes
exteriors de l'esplanada, a l'atri dels pagans i vivien de l'almoina de gent
piadosa. L'almoina era una de les tres pràctiques fonamentals de la pietat
jueva, juntament amb la pregària i el dejuni.

19. La dona
A Orient no participa la dona en la vida pública. Quan la dona jueva de
Jerusalem sortia de casa, portava la cara coberta amb un tocat, d’aquesta
manera no es podien reconèixer els trets de la seva cara. La dona que sortia
sense el tocat que ocultava el seu rostre ofenia fins a tal punt els bons
costums, que el seu marit tenia el dret d’acomiadar-la.
Les dones havien de passar en públic inadvertides. Les regles de la bona
educació prohibien trobar-se a soles amb una dona, mirar a una dona casada i
fins i tot saludar-la. La seva formació es limitava a l’aprenentatge de les
feines domèstiques.