Miniarticle Creative Common

22104 TICS aplicades a l’Educació Primària
Activitat obligatòria
Universitat de les Illes Balears
Curs 2014/15
CREATIVE COMMON
“Creative Common”
Sismesdos
Adela Riutort
Aina Martínez
Angels Martorell
Enrique Servera
Marga Martorell
Marina Pujol
Natividad Camarena
Sergi Molina
RESUM
Una llicència és una eina que detalla allò que se pot fer o no, permetent l’ús públic de
projectes particulars. Creative Commons n’és un exemple recent que possibilita un
programari obert, la tria de llicències adequades i que els usuaris puguin reservar alguns drets
i donar-ne uns altres. A causa del plagi aquestes propostes donen protecció (drets) als
avanços tecnològics. Allò que ofereix Creative Commons es proporcionar a un software les
funcions que cada usuari necessiti, redistribuir còpies o millorar-lo. En l’àmbit educatiu, és
una oportunitat per promoure la competència a l’escola, ja que els professors han de tenir
habilitats i coneixements informàtics, per a un futur més avançat.
PARAULES CLAU: Llicències obertes, creative commons, drets, copyleft, copyright i
autorització.
ABSTRACT
License is a tool that details what can be done or not, allowing public uses of particular
projects. Creative Commons is a recent example that allows an open software, the choice of
appropriate licenses and the possibility of reserving some rights by the users and the giving of
others. Due to plagiarism this proposes have protection (rights) to technical developments.
What Creative Commons offers is to provide to a software the uses that each user needs,

Curs 2014/15
distribute copies or improve it. In education it’s an opportunity to promote competition at
school because teachers must have abilities and informatic knowledge for a farther future.
KEY WORDS: Open licenses, creative commons, rights, copyleft, copyright and licence.
INTRODUCCIÓ
Aquest treball presentat com un mini article fa referència al tema de les llicències obertes, en
concret Creative Commons (CC), que es pot definir com una organització que autoritza usar i
compartir elements creatius i cognitius a través d’una sèrie d’instruments jurídics de forma
gratuïta.
La característica principal d’aquest tipus de llicències, és garantir que els autors que han creat
una obra, decideixin si els altres poden fer ús del seu treball i si poden fer obres derivades
d’aquests.
Per analitzar-ho amb més detenció cal anar a la causa de la seva creació. Una de les causes va
ser el conflicte que hi havia per la complexitat amb la llei d’autor i s’introduí aquest
mecanisme per protegir les seves propietats. Com a resultat sorgeix aquesta llicència oberta,
que permetrà a tots els usuaris llicenciar tot tipus d’obres en múltiples formats.
També s’analitza l’ús d’aquestes llicències en àmbits educatius com a millora per als mètodes
d’ensenyar en relació als materials educatius per part dels docents.
La investigació sobre aquest tema s’ha realitzat per l’interès per profunditzar sobre la
protecció als treballs. Això permet conèixer i saber usar correctament sense cap dificultat les
llicències obertes.
Per una altra banda, analitzar l’ús d’aquestes llicències en àmbits educatius, ús a les aules i a
l’entorn escolar com a millora per als mètodes d’ensenyament. Els materials educatius que els
docents donen poden ser més rics. A més de ser un tema de gran utilitat als centres.

Curs 2014/15
En l’àmbit professional, tenir coneixement de CC permet facilitar la creació de projectes
sense la preocupació de copyright. La importància en l’originalitat dels treballs és cabdal en
qualsevol tipus de feines.
La metodologia d’investigació per al treball es va realitzar amb la recerca d’articles i
documents que ajudessin a poder redactar els objectius i la finalitat del mini article.
1. MÈTODE
1.1 Objectius de l’article
El tema seleccionat són les llicències obertes,destacant Creative Commons com a tal, on es
definirà què són, com s’utilitzen i s’incidirà en la importància d’aquestes per evitar el plagi.
1.2 El procés de documentació
Què són? Per a què? Quines llicències coneixem? Tipus? De quin perill ens treuen? On les
podem utilitzar?
Quin ús en podem fer dins les aules? Quins advantatges i desventatges té?
Què són les Creative Commons? Quin és el seu origen? Quin tipus hi ha i com es oden
llicenciar? Què ofereixen?
Per començar les llicències obertes són les obertures dels drets d’autor exercides d’una altra
manera, això es fa a través del copyleft, un exercici dels drets d’autor que permet als usuaris
reutilitzar una obra.
Una de les llicències que coneixem són les Creative Commons, la qual ofereix als autors
eines per compartir, amb una diversitat de llicències. La llicència més coneguda és l’estàndar
que permet que qualsevol pugui copiar o distribuir publicament els documents. Les llicències
tenen dos requeriments, que es mantengui la llicència com a tal quan es distribueix la
informació i que es faci una citació de l’autor.
Aquestes llicències són gratuites i estan a l’abast de tothom (pàgina web)
Podem fer ús d’aquestes llicències al món acadèmic, al món social i al cultural.
A les escoles i universitats, per millorar els recursos educatius o per introduir videos del
mateix centre. A pàgines culturals, artistes i creadors utilitzen les llicències per compartir les
seves obres amb la societat.
Ignasi Labastida, 2012

Curs 2014/15
1.2.3 El procés de curació.
Perdur a terme el procés de curació hem llegit una sèrie d’articles tots els membres del grup i els
hemguardat dinsel grupque tenimencomú a Mendeley, i així d'aquesta manera hem pogut veure
els diferents miniarticles que elegiem per així no coincidir i poder consultar diferents articles i al

Curs 2014/15
Google Drive.Seguidament,hemtriat cinc articles cada un i d'aquest cinc hem seleccionat tres dels
qualshemfetcada un el resumdelsseustres articles seleccionats, que també els hem compartit al
grup peraixí totspodercooperaren latasca final de ferel resumgeneral amblesdiferentscitacions.
A més, després a les referències bibliogràfiques hem referenciat els diferents articles consultats.
Creim que la informació localitzada o extreta pot servir a altres grups de feina, ja que tot allò
relacionatamblesllicenciesobertesdinslaweb,i enespecialel Creative Commons, és molt útil per
a totes les persones que interactuen en la xarxa, perquè hem de tenir en compte quan extreim
imatges o documents que estan protegits i quan no, ja que si no n’estam assabentats d’aquests
assumptes poden multar-nos per utilitzar imatges amb llicència de copyright.
2. RESULTATS
Una llicència és una eina que detalla allò que es pot fer o no amb una obra. Es caracteritzen
per regular els usos possibles d'aquestes. L'autor té l'autoritat damunt el seu treball. Com a
sistema de llicencia oberta es destaca Creative Commons el qual va posar a l'abast dels
creadors i del públic la permissivitat de l'ús de les obres. (W.2006)
Creative Commons va ser fundada el 2001 per Hal Adelson, James Boyle, Michael Calrroll,
Lawrence Lessig i Eric Saltzman amb el suport del centre públic Domain i les facultats de
Harvard i Stanford. (Klatt, 2005). Va sorgir als EEUU i es va posar en vigor el 2002 a San
Francisco. Un dels objectius estava basat en les llicències obertes per a un programari lliure,
un altre objectiu és tenir possibilitats de triar la llicència més adeqüada i que l'usuari la pugui
entendre i així conegui les condicions en que pot utilitzar l'obra del creador. El tema del
Creative Commons és reservar alguns drets i seguir-ne uns altres (Labastida 2005).
El Creative Commons es va incorporar a l'estat espanyol l'any 2003 a la Universitat de
Barcelona perquè els professors poguéssin difondre la matèria que volien ensenyar. D'aquesta
manera, com que va ser factible per tot l'estat espanyol, la Universitat de Barcelona es va
afiliar als CC. (Labastida 2005).
Com que la tecnología digital empeny la complexitat amb la llei de drets d'autor , s'intensifica
el conflicte i els autors volien que s'introduís un mecanisme per protegir les seves propietats i
els seus usos.(Donald,2011)
Creative Commons, allò que permet és que els autors decideixin si els altres poden fer us de
la seva feina, si poden realitzar obres derivades d'aquests treballs i perquè això es pugui dur a
terme totes les llicències han d'estar autoritzader per l'autor o el llicenciador (Garlig 2005).
CC ofereixen llicències per diferents usos: de contingut obert, com la llicència de
coneixement , utilitzada per editorials científics i la llicència “reconeixement compartir igual”
empleada per la Wikipedia (Hagedon, Mietchen, Morris, Agosti, Penev, Berendsohn, &

Curs 2014/15
Hobern, 2011), (Fernández Molina, 2004), (Iglesias, 2008).
Allò que ofereix CC, és, proporcionar a un programari ,executa un programa per a qualsevol
propòsit, estudiar el seu funcionament i adaptar-ho a les seves necessitats, redistribuir còpies,
millorar el programa i posar les seves millores a disposició pública(Gomez, 2005).
Per fomentar la reutalització creativa d'obres, CC, a la seva pàgina web posa a l'abast uns
formularis, que permeten triar característiques amb les quals el creador vol proporcionar la
seva obra i la pot distribuir de 3 maneres: un resum autoritzat, un text legal i una versió
digital per facilitar el treball en web (n.d.). Cal dir que també s'expressen en tres nivells:
Commons Deed, en relació a l'iconografía, legal code en relació a la lectura jurídica i digital
code, relacionat amb la tecnología (Ariel i Marotías,2007).
A través de les llicències CC es poden lliçenciar tot tipus d'obres: fotos, llibres, textos
acadèmics, videos, animacions, música, webs, blogs, etc.(Plantada , 2006)
Segons la revista Mastermagazine (2013) el Copyright és el dret legal d'un autor que obté per
el resultat creatiu d'un treball original. És una forma de protecció garantitzada per la llei.
I com defineix la revista FundaciónCopyLeft (2010) és un grup de llicencies que té com a
objectiu garantitzar que cada persona rep una còpia d'una obra pugui modificar, usar i
redistribuir el propi treball u les versions derivades del mateix. Alguns pics es permet l'us
comercial dels treballs i altres vegades no, depen dels drets que autor vulgui cedir.
A l'àmbit educatiu i cultural hi ha canvis constants, darrerament estam vivint una evolució
cap una societat tecnològica, d'informació i comunicació(TIC) (Leiva, 2011). Per aquest
motiu els professors fan canvis en el seu perfil de docència i els professors ara han de tenir
habilitats i coneixements informatics. Dins aquest context, els professors han de conèixer les
tecnologies relacionades amb l'educació de les llicències CC. Aquestes són una oportunitat
per promoure la competència digital a l'escola (Restrepo, 2011).
Per tant CC és la creació d'un espai que promou, facilita i garanteix l'intercanvi col·lectiu
d'obres i treballs d'artistes, científics, etc, per protegir la cultura de la llibertat (Ramsay,
2006).
1. DISCUSSIÓ (majúscula, negreta y subratllat, 12, màxim ½ pàgina).
Una llicència és una eina on la seva funció es detallar allò que es pot fer o no amb una obra
d'un autor. Es caracteritzen per regular els usos possibles d'aquestes. L'autor té l'autoritat
damunt el seu treball.
El tema d'aquest miniarticle és el Creative Commons que és un sistema de llicència oberta el
qual es posà a l'abast tant dels creadors com del públic els diferents permisos de l'ús de les
obres.

Curs 2014/15
Aquest sistema fou fundat al 2001 als EUA i arribar a Espanya al 2003. L'objectiu principal
de CC tenir la possibilitat de triar l'opció de la llicència més adeqüada i que l'usuari conegui i
pugui entendre les condicions que posa el creador sobre la seva obra.
Els CC són un tema d'actualitat, ja què amb l'accés que té tothom a internet i totes les noticies
que surten amb temes relacionats amb els drets d'autor i els possibles conflictes que això
ocasiona.
Les raons per les quals s'ha triat aquest tema dels diferents que hi havia han estat perquè és un
tema interessant i d'actualitat com s'ha dit anteriorment i a la vegada, amb aquest article es
vol aclarir tot i veure com funcionen els drets dels autors sobre les obres, imatges,
documents... que es pengen a internet. Cal dir, que pel que fa referència a la recerca
d'informació, s'ha trobat bastant informació per ser un tema bastant popular i que es tracta dia
a dia, però al ser un tema amb anglès, s'han hagut de traduir alguns dels documents
consultats.
Pel que fa al tema de citar les referències, s'han pogut citar correctament però s'ha fet
manualment ja què no donava la opció de posar-ho de manera directa. I per un altre banda, al
tema de les cites, s'han afegit les que resultaven de més interès.
Trobam que hem contestat tots els apartats de l'article suficientment a causa de la gran
quantitat de documents consultats.
Les Creative Commons aplicades a l'àmbit escolar
És molt probable que l'ús més conegut de llicències de Creative Commons en l'àmbit escolar i
educatiu és el dels projectes OpenCourseWare (OCW). El projecte OCW va néixer el 2001,
quan l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) decidí facilitar els recursos educatius a la
resta de la societat. A més MIT no només permet obrir els continguts perquè es poguessin
consultar sinó també va oferir la possibilitat de que es tornésin a emprar en funció de la
llicència que han triat previament. En l'inici de l'OCW, el MIT va optar per una llicència

Curs 2014/15
pròpia basada en una de les llicències que oferia Creative Commons. La principal diferència
era que s’havia de anomenar al autor i l’obra i les dades necessàries per que no estiés
prohibit. A més dels portals OCW hi ha tot un moviment que es duu a terme per una obertura
i un intercanvi de recursos educatius sota el nom de Open Education o Open Educa National
Resources(OER).
En aquest context van decidir no reservar cap dret de propietat intel∙lectual que pogués anar
més enllà dels drets morals del propi autor i que no afecti a l’integritat de l’obra i a la seva
identitat a ser reconeguda la seva autoria.
Per poder dur a terme aquest miniarticle, la metodologia ha canviat respecte a l'anterior , ja
què al no ser el primer miniarticle, la professora no ens deia que cada setmana dugèssim fetes
diferents parts del Big6 de l'article per ella poder corregir-ho, així que el que hem fet ha estat
quedar algunes hores lliures que hem pogut coincidir a la UIB, però principalment varem
quedar un dia que varem poder quedar els vuit components del grup i varem estar molta
estona però va quedar bastant adalentat. Aquell dia ens repartirem les diferents parts del
miniarticle i així uns anaven fent la graella, uns altres anaven fent el mini-article,uns altres
anaven juntant totes les referències... cada vegada que s'acabava un apartat ho anàvem posant
en comú per així tots els membres del grup poder estar assabentats de tot el que es feia.
Com a opinió personal de tot el grup, ens ha agradat més quedar un dia molt de temps que no
pas molts de dies pocs temps, ja què ens ha paregut molt més efectiu aquell dia i no se'ns ha
fet tant pesat realitzar la tasca.
A continuació, passarem a explicar diferents aspectes que hem de tenir en conte a l'hora de
fer la tasca:
Recursos: 4, 5 perquè hem cercat llocs per poder quedar tots els membres del grup per fer el
miniarticle, hem duit ordenadors i ipads per a l’elaboració del treball i també hem cercat
molts d‘articles per guiar-nos i informar-nos.
Esforços: 4,5, tots en general ens hem esforçat molt però sempre és pot donar més.

Curs 2014/15
Temps: 4, encara d’haver anat millor de temps que no en el passat, alguns del dies que varem
quedar, no va quedar tot llest com voliem i varem haver de quedar altres dies més temps però
en general ha anat bé el tema del temps i no hem fet res al darrer moment, hem anat amb
antelació fent les coses.
Resultats: 4,5 Pensam que si hem resolt totes les preguntes ens ha sortit bé.
Procés seguit: 5 Hem anat omplint la graella i completant el miniarticle alhora, és a dir,
fèiem el punt 1 de la graella i l'incorporàvem a l'article.
Feina en grup: 4’5, hem superat les diferents disputes que varem tenir durant l’elaboració del
primer miniarticle i ens hem entès i duit millor. Creim que hem sabut cooperar millor i ens hi
hem implicat més. Encara que la feina de grup ha anat bastant millor, sempre creim que es
pot millorar i per això no ens hem posat la puntuació màxima.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Moreno Restrepo, L. (2010). Antecedentes y aspectos generales de las licencias de
Creative Commons. Revista de Derecho Y Nuevas Tecnologiasuevas Tecnologias, (4),
1–24.
Retrieved from
http://derechoytics.uniandes.edu.co/index.php?option=com_content&view=article&id=62%3
Aantecedentes-y-aspectos-generales-de-las-licencias-de-creative-
commons&catid=4%3A4&Itemid=28&lang=es
Suthersanen, U. (2007). 7 things you should know about... Creative Commons. Learned
Publishing, 4(20 août 2007), 586–68. Retrieved from
http://www.educause.edu/ir/library/pdf/ELI7023.pdf
Ramón M. Gómez Labrador. (2005). Tipos de licencias de software (p. 6). Retrieved from
http://www.informatica.us.es/~ramon/articulos/LicenciasSoftware.pdf

Curs 2014/15
Análisis de las licencias “ Creative Commons .” (n.d.). Retrieved from
http://www.interiuris.com/blog/wp-content/uploads/trabajoCC.pdf
Boyle, J., Carroll, M., & Abelson, H. (2002). Creative commons y la profundidad del
copyright. Retrieved from http://eprints.rclis.org/9970/1/profcopy.pdf
Xalabarder Plantada, R. (2006). Las licencias Creative Commons : ¿una alternativa
copyright? UOC Papers, 2, 1–12. Retrieved from
http://www.uoc.edu/uocpapers/2/dt/esp/xalabarder.pdf
Ariel, P., & Marotias, A. (2007). Guía de licencias Creative Commons. FLACSO Argentina.
Retrieved from http://www.arielvercelli.org/gdlcc1-0.pdf
Commons, C., Is, C., Law, N. O. T. A., Not, D., Legal, P., No, M., & Regarding, W.(2006).
Creative Commons Legal Code. Work, (ii), 2–6. Retrieved from
http://mirrors.creativecommons.org/international/mx/mx-license.pdf
Garlick, M. (2005). A Review of Creative Commons and Science Commons. October, 40,
78–79. Retrieved from
http://www.educause.edu/EDUCAUSE+Review/EDUCAUSEReviewMagazineVolume40/A
ReviewofCreativeCommonsandSci/158002
Hagedorn, G., Mietchen, D., Morris, R. A., Agosti, D., Penev, L., Berendsohn, W. G., &
Hobern, D. (2011). Creative commons licenses and the non-commercial condition:
Implications for the re-use of biodiversity information. ZooKeys.
Rens, A. (2006). Managing risk and opportunity in creative commons enterprises. First
Monday, 11(6).
Hagedorn, G., Mietchen, D., Morris, R. A., Agosti, D., Penev, L., Berendsohn, W. G.,
& Hobern, D. (2011). Creative commons licenses and the non-commercial condition:
Implications for the re-use of biodiversity information. ZooKeys. Retrieved from
http://geofocus.rediris.es/2008/Informe2_2008.pdf
Klatt, M. (2005). Creative Commons. Cms-Journal, 27, 61–64. Retrieved from
http://edoc.hu-berlin.de/docviews/abstract.php?lang=&id=25501

Curs 2014/15
Iglesias, G. (2008). Argentina: licencias de Uso No Propietarias: Software Libre y
Software de Código Abierto. AR: Revista de Derecho Informático, (120). Retrieved
from http://www.alfa-redi.org/rdi-articulo.shtml?x=10651 LA - spanhttp://www.alfa-
redi.org/rdi-articulo.shtml?x=10651
Hall, B., Alperin, J., & Kerrigan, S. (2008). El uso de internet con software libre y
fuentes espaciales abiertas para colaborar en la toma de decisiones. Revista
Internacional de Ciencia Y Tecnologia de La Información Geográfica, 8, 23–42.
Retrieved from http://geofocus.rediris.es/2008/Informe2_2008.pdf
Fernández-Molina, J. C. (2004). Los límites al derecho de autor en las licencias de
información electrónica: la necesidad de una reforma legal. Actas Do Congresso
Nacional de Bibliotecários, Arquivistas E Documentalistas, (8). Retrieved from
http://www.bad.pt/publicacoes/index.php/congressosbad/article/view/644
Leiva Olivenza, J. J. (2011). El docente ante las licencias creative commons:
implicaciones educativas en la escuela 2.0. Teoría de La Educación: Educación Y
Cultura En La Sociedad de La Información, 12, 267–293. Retrieved from
http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/revistatesi/article/view/7833/7859
Labastida i Juan, I. (2005). Las licencias de Creative Commons en el Estadoespañol.
BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia I Documentació, (15). Retrieved from
http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15labast.htm
Creative commons licenses and the non-commercial condition: Implications for the
re-use of biodiversityinformation-Hagedorn, Gregor ,Mietchen, Daniel Morris, Robert A.
Agosti, Donat Penev, Lyubomir Berendsohn, Walter G. Hobern, Donald
The creative commons and copyright protection in the digital era: Uses of creative commons
licenses-Minjeong Kim (2007)
Journal of Computer-Mediated Communication 13 (1) p. 187-209
-
Creative commons - The other way? -Uma Suthersanen (2007)
Learned Publishing 20 (1) p. 59-68
Buehler, K. S., Courtney, C. A., & Slater, E. S. (2006). Copyright Basics. In A. M. Coghill
& L. R.Garson (Eds.), The ACS Style Guide (pp. 77–86). American Chemical Society.
doi:10.1021/bk-2006-STYG

Curs 2014/15
Porta, R. La, & Lopez-De-Silanes, F. (1998). Copyright ©1999. All Rights Reserved.
Journal of Political Economy, 24(3), 273–274. Retrieved from
http://scholar.google.com/scholar?
hl=en&btnG=Search&q=intitle:Copyright+?+1998.+All+rights+reserved.#0
Hofman, J. (2009). Introducing Copyright. Learning (p. 168). Retrieved from
http://www.col.org/SiteCollectionDocuments/Introducing_Copyright_online_edition.pdf

Miniarticle Creative Common

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Miniarticle Creative Common

Similar to Miniarticle Creative Common (20)

More from AinaMartinezFiol

More from AinaMartinezFiol (6)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Miniarticle Creative Common