Primer miniarticle

1. XARXES SOCIALS
“Social Networks”
Nati Camarena Rosa
Aina Martínez Fiol
Marga Martorell Galmés
Angels Martorell Salvà
Sergi Molina Janer
Marina Pujol Porcel
Adela Riutort González
Enrique Servera Martínez
RESUM
Aquest article vol demostrar la importància de les xarxes socials en relació entre
persones i la utilització d’aquestes webs 2.0 per damunt les webs 1.0. És diferencia
entre allò real (presencial) i el que és virtual (online) per ser el nexe de les xarxes
socials, com per exemple “Facebook, Twitter o Blogger”, On hi tens el teu perfil, pots
compartir informació..
Segons Goffman (any 2012) diu que són l’observació de les persones interactuant, per
això ho compara amb una representació teatral.
A més, avui dia s’ha fet difícil demostrar la realitat de cada persona per la falta
d’identitat i d’aparença física.
PARAULES CLAU
Xarxa, internet,online,offline,social,web
ABSTRACT
Thisarticle wantsto showthe importance of social networksinrelationbetweenpeople and
the utilization of Web2.0 thatpredominatesonWeb1.0. It differentiatesbetweenreality
(presential)andthe virtual (online)forbeingthe nexusof social networks,forexample
facebook,twitter,blogs...,where youhaveyourownprofile anditallowsyoutouploadphotos,
information...AccordingtoGoffman (2012),saysthat heyare the observationof people
interacting.Forthisreason,he comparesitwithatheatre demonstration.Moreover,nowadays

2. showingthe realityof everypersonbecauseof the lackof identity andphysical appearance has
became a difficultwork.
KEYWORDS:
Network,internet,online,offline,social,site
INTRODUCCIÓ:
Aquest article demostra la imporància de les xarxes socials entre la relació de persones.
També s’observa el comportament, els recursos i la distribució d'informació en aquesta.
Es destaquen dos conceptes: forma i contingut i a més es diferencien entre real
(presencial) i virtual (online). Cal dir que la web 2.0 actualment és més útil que la web
1.0.
Es pot xerrar de tots aquests conceptes perquè online i presencial són el nexe de les
xarxes socials i ja que permeten als usuaris un perfil públic, compartir informació,
activitats, expressar sentiments... es va definint la imatge per causar una bona impressió.
Es poden trobar a blogs, facebook, twitter, o diferents portals d'identitat.
Segons Goffman (2012) s’afegeix que el seu pensament davant les xarxes socials és
l'observació de les persones interactuant i això ho fa a través de la metàfora de la
representació teatral.
Per una altra banda, avui dia s'ha fet difícil mostrar la realitat de cada persona per la
falta d’identitat i d'aparença física (offline). Es veuen 4 elements a destacar: la divisió
entre allò que es diu i el que es dóna a entendre als altres; la imatge idealitzada que
cadascú vol donar d'ell mateix, la doble dimensió espacial i les situacions específiques
que pot adoptar cada persona.
Goffman (2012) distingeix l'actuació de la vida quotidiana d'una persona amb les xarxes
socials: l'escenari i els bastidors. L'escenari és on te lloc l'actuació i els bastidors es la
vida real de la persona. Dins l'actuació hi ha elements decoratius de l'escenari per poder
arribar a donar la imatge que un vol a la façana personal podem trobar l’aparença i els
modals de cada persona.

3. MÈTODE
Objectius de l’article
Els objectius d'aquest treball són profunditzar sobre allò que ja sabem i conèixer altres
aspectes d'aquest concepte tan ampli que es troba present per tots els àmbits.
La pregunta d’investigació i l’objectiu/s
La pregunta que hem de respondre es: Què són les xarxes social, les seves
característiques i els seus perills.
Com hem vist a algún video, s’ha de tenir en compte que hem d’agafar un tema que
ens agradi i que allò amb el que se’l relacioni també ens ha d’agradar, per això hem
triat el tema de les xarxes socials. Si mai haguessim emprat una xarxa social hauriem
cercat què és (cosa que em fet perquè el concepte és molt ampli) però ens endinsarem
més i consultarem fonts més externes .
• Estem cercant informació sobre les xarxes socials, informar-nos sobre quines
xarxes hi ha, com s’utilitzen i per a que i qui poden accedir al seu ús.
• El que ja coneixem és que una xarxa social és un espai on comparteixes
fotografíes, i part de la teva vida social però aquesta va més enllà de Facebook,
twitter o instagram per això investigam sobre aquest tema.
-Les vull per estar en contacte amb amics, familiars, etc., és a dir, tenir relacions socials
dintre les xarxes i poder compartir coneixements, sentiments, experiències…
-El nivel d’informació que tinc sobre les xarxes socials, pens que és el bàsic (el que la
majoria de gent té), ja que no he pres cap clase ni curs de com es poden utilizar ni de
com treure el màxim profit de elles (la part positiva).
-Des de que els avenços tecnológics han permes crear aquests tipus de xarxes
socials
El procés de documentació
ESTRATEGIES DE CERCA ( TESAURES)

4. A l'hora de determinar quines eines seleccionar per obtenir la informació que volem,
concretariem en pagines webs, blogs o articles de llibres, revistes, biblioteques
virtuals... però sempre el que farem serà observar els autors o dels llibres on prové
aquesta informació per poder comprovar si és una informació fiable o es gent amb
estudis els que han publicat els articles.
En el moment de dur a terme la recerca, cal tenir en compte que les paraules estiguin
ben escrites i intentar utilitzar paraules més concretes per poder obtenir una informació
a la vegada més específica i no obtenir informació inecesària.
Per exemple, nosaltres amb la recerca de la definició de xarxa social, no hem posat
únicament xarxa social a google i hem cercat, sinó que hem escrit definició de xarxa
social i d'aquesta manera s'ha reduït la informació que cercam, perquè si posam xarxa
social a google ens sortiràn exemples de xarxes socials. els diferents tipus, la seva
història, les utilitats...
Defineix bé i acota la teva cerca.
DESCRIPTORS DIFERENTS , FER PROCEDIMENT (RESULTATS UTILS,
RELLEVANÇA)
És útil formularse quina és la pregunta, s’ha d’elegir la Font d’informació per a
contestar la pregunta, més endavant s’ha de fer una eqüació, emprant paraules
que ens especifiquin més i ens concretin la nostra recerca, i evaluar després la
informació obtinguda.
“Xarxes socials” perquè si posam el concepte entre cometes ens permet fer una
búsqueda més concreta del conjunt de les dues paraules.
1. Identifica els termes i conceptes clau (descriptors) que defineixen la teva
necessitat d’informació. Fes-ne una llista.
Podriem dir que per a la nostra necessitat d’informació cercariem tot allò relacionat
amb la navegació social.
-Webs
·Facebook

5. ·Instagram
·Twitter
-Xarxes
-Comunicació
-Digital
-Estratègies socials
1. Fes la tria dels recursos d’informació a consultar
-Eric
-Mendeley
-Google schoolar
-Dialnet
-Redined
- Al catàleg de diverses bibliotèques online
2. Coneix l’estructura i les instruccions de cerca de cada recurs
Allò que s’ha de fer abans de començar un treball de recerca com aquest és saber què
és un treball d’investigació i (tenir curiositat pel tema que elegim) per a que després
poguem extreure coses noves, hem de saber quines són les condicions del treball i
quins objectius ha de cumplir (ha de tenir bibliografía, una hipótesis, fer d’ell un
treball protagonista..) S’ha de tenir al tutor informat de la feina que es fa i sobretot el
tema que empleem ha de ser el correcte. El tema que utilitzem ha de ser un tema
acotat, és a dir que no sigui molt extens el tema.
S’ha de saber què és el que ja se, i partir d’allà per treure més informació, però
s’han de cuidar les fonts , assegurant-mos d’aquestes i la seva autoritat.
Obrirem una carpeta per al treball, i amb l’ajuda de persones informades sobre el
tema o amb prou capacitats ens guiarem per a fer-lo. S’ha de saber, què farem?

6. Podriem fer una enquesta sobre el control que tenen a espanya les xarxes
socials..
4. Executa la cerca i valora la quantitat, qualitat i rellevància dels resultats
obtinguts
Xarxes socials 143.000.000 resultats sense cometes
“ Xarxes socials” 133.000.000 amb cometes
5. Revisa i redefineix l’estratègia de cerca en funció dels resultats
En general, cal realitzar una Anàlisi dels resultats de la recerca
http://biblioteca.uib.cat/oferta/ajuda/cercar_informacio/analisi_resultats/Analisi-del-
resultat-de-la-recerca.cid196362
Els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat
PARAULES CLAU:
xarxa
internet
online
offline
social
web
Aquestes paraules són essencials i necessaries per entendre el tema de les xares socials,
ja que l'explicació es basa en torn a aquestes paraules i sense conèixer-les no podriem
entendre els textos que ens expliquen el concepte.
La quantitat de documents consultats
Cada component del grup ha cercat 5 documents al Mendeley o a Dialnet, sobre temes
relacionats amb les xarxes socials, d’aquets cinc documents hem triat 3 i hem realitzat

7. un resum de cada un. coincidit amb un, que és “ La representació de les persones a les
xarxes socials” una aproximació des de l’obra de Goffman. Llavors, hem fet un resum
de tots els articles, posant-ho tot amb en comú i amb les citacions corresponents. A més
hem fet citacions sobre estudis relacionats amb l’utilització de les xarxes socials, dividit
en sexes o edats.
El procés de curació
Els resultats estan basats en %

8. RESULTATS
Les xarxes socials son molt antigues tant com l'origen de les persones i actualment amb
les tecnologies han anat evolucionant (Castells, 2003). Els primers que empraren el
terme de xarxa social van ser J. A Barners, E. Bott i J. C. Mitchel. Barnes al 1954.
Aquesta definició s'obté per la unió de diferents punts. (Santos n.d.)
Segons Monsoriu (2008) les xarxes socials son uns serveis web on els usuaris es donen
d'alta i accedeixen a diferents perfils professionals i personals d'altres individus per
poder interactuar entre ells.
Aquests individus es relacionen pels seus valors, punts de vista, idees, enllaços web i
parentius. (Lozares, 1996)
Són de les més innovadores podem dir que les xarxes socials han evolucionat i ara ens
comuniquem i compartim informació de caire professional on es relacionen fets
comercials i socials. Quan es va originar la web només se utiltzava per visitar i
consultar informació, pero ara amb la web 2.0 es pot compartir, publicar, editar i valorar
els diferents continguts. (Serrano Puig, 2012) En relació a la professionalitat ELEN
"Las redes de intercambio de aprendizaje electrónico" són factibles perquè ens permeten
planificar entre tutors i estudiants. Però aquest fet no ha d'influir com a punt central de
l'aprenentatge. (Panckhurst i Marsh, 2011) (Orihuela, 2008)
Un exemple d'això son les wikis (Santamaria, 2008) , el Facebook i Orkut (Monsoriu
2008). Les xarxes tenen una lògica doble d'inclusió i exclusió, no poden ser avaluables
perquè cada una té la seva funció.
A Espanya les xarxes les utilitzen més els homes (uns 60% de la població) i les dones
(un 42% de la població) Per això podem dir que més de la meitat de la població
espanyola les utilitza, i no tan sols una si no usa vàries. Les més utilitzades són
Facebook, Instagram i Twitter. (Flores, Morán i Rodríguez, 2009) (Angústias Bertomeu
Martínez, 2010)
A més dins Espanya, en concret a Andalusia, és va fer un estudi on es demostrava per a
quin ús feien servir les xarxes. Els nins ho fan per mostrar els sentiments i les nines ho
fan més per relacionar-se amb altre gent. (Colás Bravo, González Ramírez, Pablos Pons,
2013)
Les xarxes socials també es fa ús d’aquestes a les biblioteques i Baratz va fer un
informe sobre les biblioteques on les xarxes socials s'utilitzaven com a instruments
d'aprenentatge (Leiva, 2010) (Freeman, 1992).
Es diu que també les universitats que utilitzen aquestes xarxes per compartir
coneixements i experiències (Luna, 2004). Cal dir que aquest fenomen no s'inicia en
aquesta etapa sinó que desde l'adolescència, els joves ja es troben involucrats dintre
d'aquest món. (Garcia, 2009)
Les tecnologies ens ajuden a escriure, llegir, a tenir una bona comunicació, transmetre
idees i pensaments. Les TIC són les encarregades de transmetre tota l'activitat social i
cultural. (González Fernández Villavicencio, 2012)
Les persones majors, han tengut dificultats per aprendre a utilitzar i a integrar-se però
els hi ha acabat agradant igual o més que als joves per la seva utilitat diària i personal, ja
que facilita retrobar-se amb familiars o amics del passat.(Fernández, 2011) (Morillas i
Martínez Navarro, 2012).
Encara que hi ha moltes avantatges, també hi ha molts de perills perquè hi ha membres
que actuen amb estratègies d'espionatge i per el fet de ser anònims no es poden

9. descobrir. (Rovira Sancho, 2012) A més com citen (Varderhoven, Ellen Schellens,
Tammy Valcke, Martin, 2014) hi ha una preocupació per la societat, però sobretot en els
adolescents, a causa de la poca privacitat i seguretat a les xarxes. Els joves no se’n
adonen dels riscs que tenen al voltant com per exemple el grooming, sexting i ciber
bulling.
Un altre inconvenient és que les xarxes socials tenen finalitat publicitàries que ens
afecten indirectament amb la invasió de propaganda cada vegada que consultem una
pàgina. (Panckhurst i Marsh, 2011)
DISCUSSIÓ
Les xarxes socials són estructures socials compostes per individus registrats a la
web2.0 i que estan lligats entre ells, ja sigui per amistat o família; i a més volen
mantenir contacte, que aquest és l'objectiu de les xarxes, crear o façilitar relacions entre
els usuaris, ja sigui compartint fotos, comentaris o converses a xats. D'altra banda, el
problema de les xarxes socials és el perill que sofreix la privacitat, perqué al contrari
que a la Web1.0 ja no som anónims si no que esteim registrats amb nom i llinatges i
algunes informacions innecessaries.
Actualment les xarxes socials són imprescindibles a la nostra vida, de tal forma
que cuidam la nostra imatge (perfil) a la web a través d'elles. També cal dir que no sols
hi ha xarxes del tipus d'oci, es a dir, per establir relacions personals, sinó que també n'hi
ha de més formals emprades per fer treballs o relacions laborals o estudiantils; que
simplement ens permenten a través d'un perfil o d'un perfil dins un grup compartir
documents, comentar-los, rectificar-los...
En el nostre cas, el fet d'haver triat aquest tema per fer el treball, ens ha servit de
molt ja que des de un principi ens interessava, perqué a més es un tema molt sol·licitat i
amb els qual tothom hi té relació. Ens ha servit de molt en el sentit de que hem aclarat el
concepte que teniem de ''xarxa social'', tant la definició com tot el que l'engloba, hem fet
consiciència de l'importància que tenen en l'actualitat i el que suposa que tothom tengui
un perfil a alguna xarxa social.
Finalment hem de dir que ens ha estat molt fàçil trobar la informació necessària, encara
que molt àmplia, per fer el mini-article, ja que com ha quedat clar anteriorment,
les "xarxes socials" és un tema molt popular i que té molta presència a Internet
Hem citat correctament les referències però amb l’opció de bibliografia manual ja que el
Mendeley no ens donava l’opció de posar-ho directament. I també hem inclòs totes les

10. cites afegint aquelles que trobam d’interès.
Creiem que ens hem informat suficientment sobre el tema ja que hem cercat bastants
articles però ens hem centrar amb un perquè ens ha parescut de gran utilitat.
Per poder aplicacar les xarxes socials a una classe de primaria, primerament els hi farie
Per realitzar aquest article els dimecres ens hem vist a una aula on hem posat en comú la
informació i orgarnitzar el mini-article.
En relació a la graella ho hem anat fent seguint les pautes que la professora, Antònia
Darder, ens ha donat. Cada dimecres hem fet els punts demanats i ens posàvem al dia
amb el treball.
A més, per falta de temps a la UIB, hem quedat uns horabaixes per avançar la tasca.
Per aquest motiu trobam que el procés seguit per a la elaboració del miniarticle és
correcte ja que ho hem fet de la millor manera possible contestant tots els punts.
Esforços: 4, perquè trobam que sempre se pot fer més
Recursos: 4, 5 perquè hem cercat llocs per poder quedar tots els membres del grup per
fer el miniarticle, hem dut ordenadors i ipads per a l’elaboració del treball i també hem
cercat molts articles per guiar-nos i informar-nos.
Temps: 3’5, perquè si haguéssim dedicat temps cada dia no hauríem quedat un dia
sencer per avançar allò que ens quedava per posar-nos al dia.
Resultats: Pensam que si hem resolt totes les preguntes ens ha sortit bé, però al ser el
primer miniarticle i no sabíem molt bé per on anar en veure els resultats d’aquest
comprovarem si la feina realitzada és la correcta i ens servirà de guia per al pròxim
miniarticle.
Procés seguit: Hem anat omplint la graella cada setmana.
Feina en grup: 3’5, hem tengut algunes disputes ja que justament hem sofert
circumstàncies un poc difícils, un membre del grup no podia fer la feina tal i com
hagués volgut i ens hem hagut de repartir les tasques, però com que sóm un grup i ens
ajudam els uns als altres, per a la pròxima els que han fet menys feina, ara en faràn més,
per així tots participar de manera igualitària en els treballs de TIC.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Monsoriu, M. (2008). Redes sociales profesionales: imprescindibles. BIT, (166), 74–77.
Retrieved from http://www.coit.es/publicaciones/bit/bit166/74-77.pdf

11. Colás-Bravo, P., González-Ramírez, T., & de Pablos-Pons, J. (2013). Juventud y redes
sociales : Motivaciones y usos preferentes. Comunicar, 20, 1–3.
doi:http://dx.doi.org/10.3916/C40-2013-02-01
Santamaría, F. (2008). Posibilidades pedagógicas. Redes sociales y comunidades
educativas. Telos. Cuadernos de Comunicación, Tecnología Y Sociedad, 76, 1–13.
Retrieved from
http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@i
darticulo=7&rev=76.htm
Castells, M. (2003). LA INTERACCIÓ ENTRE LES TECNOLOGIES DE LA
INFORMA- CIÓ I LA COMUNICACIÓ I LA SOCIETAT XARXA : UN PRO-
CÉS DE CANVI HISTÒRIC. Coneixement I Societat: Revista d’Universitats, Re-
cerca I Societat de La Informació, (1), 8–21. Retrieved from
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_cas
tells.pdf
Rovira Sancho, G. (2012). Moviments socials i comunicació: la xarxa com a para-
digma. Anàlisi. Quaderns de Comunicació I Cultura, (45), 91–104.
DOI:http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i45.1302
Serrano-Puche, J. (2012). La presentació de la persona a les xarxes socials: una aproxi-
mació des de l’obra d’Erving Goffman. Anàlisi, (46), 1–17. doi:10.7238/a.v0i46.1673
Lozares, C. (1996). La teoria de redes sociales. Papers, 48, 103–126. Retrievedfrom
http://ddd.uab.es/pub/papers/02102862n48p103.pdf
Santos, F. R. (n.d.). El concepto de red social. Requena Santos, Félix. (REIS No 48.
ESTUDIOS), 137–152. Retrieved from file:///C:/Users/user/Downloads/Dialnet-
ElConceptoDeRedSocial-249260.pdf
Vanderhoven, E., Schellens, T., & Valcke, M. (2014). Enseñar a los adolescentes los
riesgos de las redes sociales: una propuesta de intervención en Secundari.
Comunicar: Revista Científica Iberoamericana de Comunicación Y Educación.
Grupo Comunicar. Retrieved from
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4738222&info=resumen&idioma
=ENG
Flores,J.J.,Morán,J. J.,& Rodríguez,J.J.(2009). LAS REDES SOCIALES. Usmpvirtual.edu.pe.
Retrievedfrom
http://scholar.google.com/scholar?hl=en&btnG=Search&q=intitle:LAS+REDES+SOCIALES#0

12. http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n48/02102862n48p103.pdf
Lozares, C. (1996). La teoria de redes sociales. Papers, 48, 103–126. Retrieved
from http://ddd.uab.es/pub/papers/02102862n48p103.pdf
Garcia, L. (2009). REDES SOCIALES Y ADOLECSENCIA. (CEAPA, 46° A
Puerta del Sol, & 28013 Madrid, Eds.)PDF, 1, 1–56. Retrieved from
file:///C:/Users/Public/Documents/Curso 39 redes.pdf
Luna, M. (2004). Redes sociales. Revista Mexicana de Sociología, 66, 59. Retrieved
from http://www.jstor.org/stable/3541443?origin=crossref
Leiva,J. (2010). Informe RedesSociales.Slideshare.Retrievedfrom
http://www.slideshare.net/Baratz/informe-redes-sociales-javier-leiva
Moral, F. T. (2013). TELOS - Fundación Teléfonica - DetalleArticuloTelos :: Ries-
gos en el uso de las redes sociales. Telos. Cuadernos de Comunicación, Tecnología
Y Sociedad, 95, 1–5. Retrieved from
http://telos.fundaciontelefonica.com/DYC/TELOS/ResultadoBsquedaTELOS/Deta
lleArticuloTe-
los_95TELOS_PERSPECT2/seccion=1227&idioma=es_ES&id=20130621101700
01&activo=6.do
Titular, P., & Safa-, P. (2013). Redes Sociales y Educación, 1–23.
García, R. M. (2010). Ventajas pedagógicas en la aplicación del PLE en asignatu-
ras de lengua y literatura de educación secundaria. Análisis de cinco experiencias.
In Digital Education Review (Vol. 18, pp. 38–47).
Flores, J. J., Morán, J. J., & Rodríguez, J. J. (2009). LAS REDES SOCIALES.
usmpvirtual.edu.pe (p. 4). Retrieved from
http://scholar.google.com/scholar?hl=en&btnG=Search&q=intitle:LAS+REDES+S
OCIALES#0
Caldevilla Domínguez, D. (2010). Las Redes Sociales . sociedad digital actual.
Documentación de Las Ciencias de La Información, 33(1), 45–68. doi:-
David Domínguez. (2010). tipología, uso y consumo de las redes 2.0. Documenta-
ción de Las Ciencias de La Información, 33, 46–68. Retrieved from
http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/DCIN1010110045A

13. María Esther del Moral Pérez, L. V. M. (2012). Presencia de los futuros maestros
en las redes sociales y perspectivas de uso educativo. Vol. 11, No. 1, 2012, 41–51.
Retrieved from http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4162534
Peña, K., Pérez, M., & Rondón, E. (2010). Redes sociales en Internet: reflexiones
sobre sus posibilidades para el aprendizaje cooperativo y colaborativo. SABER
ULA, 173–205. Retrieved from http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/33627
González Fernández-Villavicencio, N. (2012). Alfabetización para una cultura
social, digital, mediática y en red. Revista Española de Documentación Científica,
(Monográfico), 17–45. doi:10.3989/redc.2012.mono.976
Chrousos, P., & Wu, H. (2008). 81 19 |. Nota Enter. La Sobrevaloración de Las
Redes Sociales En Internet, 81, 1–5. Retrieved from
http://www4.gsb.columbia.edu/filemgr?file_id=13244
Panckhurst, D. R., & Marsh, D. (2011). Utilización de redes sociales para la
práctica pedagógica en la enseñanza superior impartida en Francia : perspectivas
del educador y del estudiante *, 8, 233–252. Retrieved from
file:///C:/Users/ENRIQUE/Downloads/Dialnet-
UtilizacionDeRedesSocialesParaLaPracticaPedagogica-3666768.pdf