1. Manresa, febrer 2013
Exemplar número 5
Coordinació Josep Xicota
El reportatge
Text i fotografies, Josep Xicota
La torre Lluvià, recuperació d’un símbol modernista
Si agafeu el camí vell de Manresa a Rajadell ben
aviat, a prop d’un quilòmetre de camí, us trobareu
amb la Torre Lluvià dita també vil·la Emília o vil·la
Maria. Es tracta d’una edificació senyorial de
l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa
que destaca pel seu enclavament idíl·lic, a cavall de
camps de conreu, vistes magnífiques sobre una bona
part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat
com a teló de fons.
A la façana encara s’hi pot llegir la data de
construcció, 1896, així com la inscripció "Vil·la
Emilia", en honor a Emilia Serramalera.
L’estat actual de l’edificació és ruïnós. És per això
que l’ajuntament de Manresa, després d’adquirir-ne
la propietat, ja ha endegat els primers treballs de desenrunament i apuntalament preventiu a fi de, més endavant,
dur a terme la rehabilitació i reconstrucció de l’immoble.
Entrada principal a la torre Lluvía, situada a la façana de llevant
Cal dir que una visita a la torre Lluvià pot anar acompanyada d’agradables sorpreses. En el nostre cas va ser
l’avinguda d’unes tres-centes cabres la que ens va obligar a apartar-nos del del camí. Una mostra més del veïnatge
ramader i camperol que envolta, encara ara, la torre Lluvià. En aquest cas és obligat esmentar a en Rafa i les seves,
més o menys, 270 cabres, totes allotjades al recinte. Ell, a banda de ramader, és alhora el seu principal vigilant.
En Rafa, home de fàcil paraula, ens rep molt amablement i ens explica les dificultats que té per aturar a aquells que,
sense mesurar la perillositat de la zona vedada, aprofiten qualsevol descuit per entrar i tafanejar dins la torre. Per ell
el missatge és clar: “el que no ha passat en cent anys pot passar en un segon”. Una assenyada alerta que cal tenir en
compte atès l’estat ruïnós de la finca.
Aspectes arquitectònics de la torre Lluvià
El recinte de la torre queda perfectament delimitat
per la tanca perimetral que dibuixa un ampli espai
interior amb una era, al voltant de la qual hi ha
diverses construccions annexes.
Amb tres portes d’entrada, de ferro forjat, en
destaca una d’elles que conté elements ceràmics i
motius florals.
La torre és formada per tres cossos sobre una planta
quadrada, un de central més alt, de planta baixa i un
pis. Originalment el conjunt era coronat per una
torre octogonal sobre la caixa de l’escala.
Façana amb la galeria tancada amb persianes de fusta de llibret

2. La torre d’aigua
La torre d’aigua (fotografia de l’esquerra) és també obra de
l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa i data de 1896.
Dita torre és situada a uns 150 metres de la casa, prop d’un
torrent. La construcció presenta una planta octogonal, d’estil
neoàrab, feta d’obra vista sobre sòcol de maçoneria. A l’interior hi
ha una escala de cargol.
Natura i modernisme
L’entitat ecologista manresana Meandre ha aconseguit convertir
aquest espai verd (inclòs dins l’anomenada Anella Verda) en l’inici
d’un magnífic recorregut a través de dos conceptes principals:
modernisme i salut. El que en podríem dir “eco-cultura”.
Ells ens duen a traves d’indrets modernistes, com Cal Cuques o el
Mas Morera (Cal Gallifa). Sempre dins de paratges evocadors, ja
siguin dins el terme de Manresa o de Rajadell.
La torre d’aigua, d’Ignasi Oms, datada el 1896
En aquest sentit Meandre ens proposa una ruta d’uns 15 km.
dissenyats per recórrer a peu, alhora que ens porta per paratges
rics en natura i cultura arquitectònica.
Inversió pública (segons notes del departament de premsa municipal del 2012)
“L’edifici i les 7,5 hectàrees de terreny que l’envolten van passar a ser de titularitat municipal el febrer passat (ara fa
un any), quan l’Ajuntament i la propietat van arribar a un acord d’adquisició de tot el conjunt per 227.073 euros, que
es pagarien a parts iguals en quatre anys a partir d’aquest mateix any (2012). El primer pagament de 56.768,25
euros es va fer efectiu el primer trimestre d’enguany.”
(...) La Torre Lluvià està ubicada a la zona de Cal Cuques, a prop del bosc del Suanya i al costat del camí de Rajadell, i
destaca tant pel seu valor arquitectònic com per l’atractiu entorn paisatgístic que l’envolta, a tocar de l’Anella
Verda.”
(...) qualificada com a Equipament Ambiental i de Lleure en el Pla d’Equipaments de l’Ajuntament de Manresa del
2010 i que també va ser inclosa en el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa...”
... Precisament l’estat d’abandonament que ha patit des de fa anys l’immoble havia provocat una degradació
progressiva que el posava en estat de risc d’enrunament per manca de manteniment
... arribem a la conclusió que la Torre Lluvià s’ha de considerar
un referent històric que cal preservar en tots els seus valors:
paisatgístics, arquitectònics i socials.
Cost i finançament per a la seva reconstrucció
Més endavant, està previst que es faci la rehabilitació i la
reconstrucció de l’immoble amb una intervenció que, en la
seva primera fase, està valorada en 823.124 euros.
Per això, l’Ajuntament de Manresa ja ha sol·licitat i obtingut
un ajut del Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER), que aportarà el 50% d’aquest import. Així mateix hi
ha el compromís de la Diputació de Barcelona per assumir els
411.562 euros restants del cost.
Una de les entrades amb ceràmica vidriada i ornaments florals

3. La història d’un petit tresor modernista
La torre Lluvià va ser construïda el 1896. Josep
Lluvià i Vidal va adquirir la finca a Agustí Ribas i
Roviralta. La casa original era més petita que
l'actual, només de planta baixa i un pis. Lluvià, l'any
1896, va confiar el projecte d'ampliarla a
l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va projectar
una casa-torre amb baixos, primer pis i golfes
anomenada vil·la Emilia.
Josep Lluvià i Vidal va morir el 22 d'abril del 1913, i
va deixar en testament a la seva dona, Emília
Serramalera i Oller, l'ús d'una de les habitacions de
Dependències annexes i runa fruit del treball de neteja
la casa. Mentre que l’herència de la torre fou pel
seu fill, Josep Lluvià.
Després de nous canvis en la propietat finalment, entre 1974 i 2004, la finca va entrar en una dinàmica especulativa
de compra-venda per part de diverses empreses immobiliàries, fins arribar a la seva definitiva adquisició, més tard,
per part de l’ajuntament de Manresa.
Ignasi Oms i Ponsa
Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863 - Barcelona, 1914) és considerat com el
representant més destacat de l’arquitectura modernista a Manresa.
Es formà a Barcelona com a deixeble de Domènech i Montaner i va exercir, des de
1892 i fins la seva mort, d’arquitecte municipal a la capital de Bages, època en què
va projectar edificis com l’Escorxador o l’Asil dels Infants; va treballar també com a
urbanista i va iniciar noves obertures de carrers i alineacions que eixamplaven la
ciutat fora muralles. Aquesta tasca a l’ajuntament la va compaginar amb la docència,
els encàrrecs procedents de particulars i amb una forta implicació en diverses
entitats cíviques i culturals de la ciutat, sense oblidar el seu vessant polític.
Per entendre la seva enorme capacitat de treball, més que esmentar les obres
arquitectòniques una a una, només cal dir que va deixar empremta en més d’una
seixantena d’edificis de la capital del Bages.
Descarregueu-vos les fotografies en alta resolució aquí:
(42,4 MB)
Editorial
Parlar de la recuperació d’una edificació modernista a casa nostra com la torre Lluvià ens omple d’alegria. Més encara
quan sabem que no ha estat fàcil arribar fins aquí. Els moviments ciutadans i la receptivitat de les nostres autoritats
han estat claus per a fer-ho possible.
El cas de la torre Lluvià no és únic. Abans el Casino i la casa Lluvià, dos edificis emblemàtics del modernisme manresà,
també obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, van estar a punt de desaparèixer durant els últims anys del
franquisme i els primers de la transició política.
El que més sorprèn és que les tres edificacions van ser objecte de destrosses premeditades amb l’objectiu de fer-ne
inevitable la seva demolició. Tot indica que foscos interessos especulatius immobiliaris en foren la causa. Malgrat això
es fa difícil creure que aquest fos l’únic objectiu de la mutilació. No és cap secret que el modernisme va ser un art

4. maleït, incomprensiblement fins i tot per part d’alguns dels nostres intel·lectuals més rellevants i d’indubtable
catalanitat. D’aquesta manera hem d’esmentar a Josep Pla, Eugeni d’Ors, Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix o Carles
Riba. Fins i tot l’església hi va dir la seva. El pontífex Pius X va condemnar públicament el modernisme, delegant
l’encàrrec del descrèdit eclesiàstic al bisbe nacionalista català Josep Torras i Bages.
Vist això podem afirmar que els manresans, i tots aquells que ens visiten, hem estat de sort. Mentre que a Barcelona
són moltes les edificacions modernistes desaparegudes per sempre més, a Manresa tot indica que encara
aconseguirem “salvar els mobles” amb certa dignitat.
D’altra banda, i paradoxalment, fou el mateix bisbe Torras i Bages el principal impulsor de la reforma de la façana de
la Seu de Manresa atès que el projecte fou encarregat a l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March (ampliació
del convent de Santa Clara i redactor del projecte de l’Institut Lluís de Peguera) alhora que demanà el vist i plau
d’Antoni Gaudí qui, aleshores, es dedicava exclusivament a dirigir les obres de la Sagrada Família. Així doncs, podem
enorgullir-nos de que Gaudí fou l’inspirador principal de l’actual façana de la basílica de la Seu.
En aquest vincle de “Memòria.Cat” trobareu el desllorigador que us permetrà trobar resposta a les vostres preguntes
sobre aquests fets i molts altres de la nostra història.
Benvi Parrilla
Taulell d’activitats
Trilogy Rock ens presenta el dissabte, 2 febrer a 2/4 de 9 del vespre, a la parella musical barcelonina Wind Atlas,
formada per Sergi Alejandre i Andrea Pérez. (Podeu veure i escoltar el vídeo del seu tema “Years like sheeps”) als
enllaços en blau) Entrada: 4€ (socis 3€)

5. Aquest concert tindrà lloc a l’Ateneu Cultural Ca La Samsona, al carrer Sant Bartomeu 32 de Manresa.
La recomanació de Manresa a cop d’ull: Wind Atlas és una formació molt jove. Es donaren a conèixer amb
"Ophelia", cançó que els va ajudar a ser confirmats a participar a varis festivals així com a formar part del primer
Record Store Day a Barcelona. Wind Atlas ha editat el seu primer treball, l'EP "Fen Fire" composat per 3 cançons.
Altres activitats per aquest mes de febrer a Ca La Samsona:
El dissabte, 9 de febrer
Grup: “TripleClic”, a les 8 del vespre
Entrada: 3€ (socis 2€)
El dimecres, 27 de febrer.
La Finestra Discreta, a 2/4 de 9 del vespre
Projeccions de curts i fragments de pel·licules.
Entrada gratuïta
Torna el “carnabars” al barri vell de Manresa
L’1 de febrer a la 1 de la matinada ball de màscares a la Sala Stroika.
El 2 de febrer:
A les 6, berenar i música a Ca la Samsona.
A les 7, rua de carnestoltes / cercatasques pel casc antic.
A la 1 de la matinada, festa de Carnaval a l’Stroika.
Diumenge, 3 de febrer, a les 6 de la tarda, a la Plaça Gispert
CORREBOUS. (es recomana anar vestit de blanc (?).
Dimecres, 6 de febrer a Ca la Samsona, enterrament de la sardina,
crema del Rei Carnestoltes i sardinada popular.
Programació del Cine Club Manresa
De l’1 al 28 de febrer de 2012
Dj. 7 · EL PLANETA DELS CARGOLS
Dg. 10 · FAUST
DIRECCIÓ: Seung-Jun Yi
Auditori Caixa Manresa
20:00h. / Entrada gratuïta
DIRECCIÓ i GUIÓ: Alexander Sokurov
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
Dg. 17 · ANIMALS
Dg 24 · EL ARTISTA Y LA MODELO
DIRECCIÓ i GUIÓ: Marçal Forés
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Fernando Trueba
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
CLUB DE LITERATURA INFANTIL:
Calendari 2012-2013
Biblioteca del Casino de Manresa
“Mares, pares o mestres interessats en el llibre per a infants, es troben el segon dimarts de cada mes, a ¼
de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura
infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:
12 de febrer
12 de març
9 d’abril
14 de maig
11 de juny

6. Els museus de Manresa
Museu Comarcal
Museu de Geologia
Via de Sant Ignasi, 36-40
93 874 11 55
Divendres i dissabte:
de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h.
Diumenges i festes :
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Gratuïta: jubilats, menors de 16
anys i tots els divendres per a
tothom.
Museu de la Tècnica
Av. Bases de Manresa, 61-73
93 877 72 41
Diumenge de 10 a 13 h.
Altres dies visites concertades
Entrada gratuïta.
Crta. De Santpedor, 55
93 877 22 31
De dimarts a diumenge:
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Reduïda: 1,5 € per a jubilats,
estudiants i nens de 12 a 16
anys.
Gratuïta: menors de 12 anys,
docents i Club Súper 3.
Última hora
L’entitat ecologista manresana Meandre ha organitzat per aquest proper diumenge,
dia 3 de febrer, la segona marxa nòrdica d’enguany pels entorns del meandre del
Llobregat, el cingle Roca Tinyosa, el gorg de la gola del Vigaire i la Font dels Bonjors.
La sortida es farà des de l’església de la Salut de Viladordis a 2/4 de 10 del matí i
l’arribada, després de recórrer uns 14 quilòmetres en un circuit circular, és prevista al
mateix indret de sortida al voltant de 2/4 de 2 del migdia.
D’altra banda, a partir del 31 de gener, es poden veure a la biblioteca de l’Ateneu les Bases les millors fotografies
de natura dels cursos de tardor a l’Anella Verda organitzats per Meandre.
L’exposició conté una tria de les millors fotografies dels alumnes dels dos cursos de la passada tardor. Enguany
s’han triat els entorns de la riera de Rajadell i del meandre del Llobregat a Viladordis. L’entitat ecologista manresana
té la intenció que aquesta exposició sigui itinerant.
Activitats d’última hora per aquest mes de febrer a Ca La Samsona:
El dissabte, 23 de febrer, a les 7 de la tarda
Dansa: Petites Impressions de Moments
d'Improvisada Inspiració amb dansa de
Laura Batller i música de Oriol Garriga i
Uriel Kitay
El diumenge, 20 de febrer, a les 7 de la tarda
Poesia: Plantar-li cara a la vida Espectacle íntim amb
els poemes de Vicent Andrés Estellés veu i
percussions: Marc Semprere. Viola de roda; Marc
Egea