César martinell

205 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
205
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

César martinell

  1. 1. César Martinell 1. BiografiaVa néixer a Valls lany en què Barcelona celebrava lExposició Universal en una famíliade tintorers, per part de pare i de mestres dobra, per part de mare, fet que seriadeterminant de la seva vocació envers larquitectura.Lany 1900 comença a estudiar el batxillerat al poble on va néixer. El 1906 arriba aBarcelona per començar els estudis a lEscola dArquitectura,. Lany 1916, a punt dellicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió, mentre queformava part del cercle dAntoni Gaudí, que shavia retirat al Temple Expiatori de laSagrada Família. El 13 de març de 1916 obtingué la seva graduació darquitectura aBarcelona, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec que exercífins el 1919. Un dels objectius més importants assolit durant aquest període, juntamentamb Eugeni dOrs, fou la instal·lació duna Biblioteca Popular a Valls, i és nomenatSecretari del primer patronat daquesta biblioteca. El 1919 instal·là el seu estudi i despatxa la Rambla Catalunya de Barcelona. Dimití, llavors, dels seu càrrec darquitectemunicipal de Valls.Contrau matrimoni el 14 doctubre del 1926 amb larenyenca Maria Taxonera.Home de dretes, fou membre del Institut Agrícola Català de Sant Isidre,Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la viladArenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la
  2. 2. Confederación Nacional Católico Agraria, el sindicat vertical.Va ser un dels fundadors lany 1952 del Centre dEstudis Gaudinistes i de lInstitutdEstudis Vallencs lany 1960. Daltra banda, fou un estudiós de lart i de larquitectura irestaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis dús públic iresidències privades. 2. Obra arquitectònicaMartinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperativesvinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar elspràctics i econòmics arcs equilibrats dobra vista, o arcs de catenària, seguint el conselldel seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafonsceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar aBarcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar alMaresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola. 3. Edificació residencialMartinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada[8] (la casa Badia aValls, la casa de Nicolás Popol a Santa Coloma dAndorra, la casa del doctor Domingo aAlcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta època, Martinell ja utilitzalobra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins duna clara tendència modernista. 4. Edificació industrialArticle principal: Catedral del viInterior del Celler Cooperatiu del Pinell de BraiEl seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durantla Mancomunitat de Catalunya,[9] que va donar un fort impuls al cooperativisme i lobrapública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un granespecialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Riveralany 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per
  3. 3. la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. També va construir alguns trulls, laFarinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbricadalcohol.Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais perdesenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així,organitzava lespai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicaciódels dipòsits, pels sistemes daïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per lescondicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat defacilitar el treball.Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per aDestil·leries Mollfulledes (Arenys de Mar) on shi fabricà el licor Calisay. També va fer aLleida una fàbrica de conserves. 5. Urbanisme i equipamentsA més de la construcció dedificis dhabitatge també va fer el projecte per lescola ilajuntament de Salomó[10] (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins deRei (1922-1923), lajuntament de Bràfim[11] (1923), una restauració de la muralla de laGuerra dels Segadors de Cambrils.[12] (1932), dirigí projectes durbanització com la novaalineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de lEsglésia, una pista de patinatgei el Col·legi per a les Germanes de la Presentació dArenys de Mar (1941-43), laurbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), lenllumenat de la plaça delGeneralísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni aMoià (1953-54) o la parcel·lació duna part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys deMunt. 6. RestauracióUna de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració demonuments,[13] fonamentalment religiosos, que inicià el 1929. Després de la Guerra CivilEspanyola va encarregar-se de la restauració de lesglésia de Santa Maria dIgualada i deles esglésies del convent de Sant Agustí dIgualada i del convent dels CaputxinsdIgualada. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauració de nombrosesesglésies a les valls dAndorra. 7. Sistemes constructiusMartinell representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació demestres de la Renaixença catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig iCadafalch) i la generació de la postguerra. En la seva arquitectura agrària rep la
  4. 4. influència directa de Gaudí, pel que fa a les solucions espacials, i de Domènech iMontaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pública idomèstica simpregnarà sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat delínies) i dels successius estils de lèpoca: monumentalisme, un cert racionalisme,castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del país:[14] totxo arrebossat, totxosense arrebossar o pedra per als sòcols, formigó als fonaments, obra vista per als marcsde les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de ceràmica per a la decoració,sistemes darcs parabòlics, tot incorporant-hi innovacions tècniques per obtenir una millorqualitat del producte.Celler Cooperatiu de Sant Cugat amb els arcs equilibrats dobra vista que Martinellutilitzava.Les principals aportacions de Martinell a larquitectura industrial[15] són la formulaciódun tipus de celler agrícola amb sistema constructiu que substitueix de les encavalladesper arcs de maó i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajolesestandarditzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un costbaix de construcció, fruit de la col·laboració amb lenginyer Isidre Campllonch[16] i delsseus estudis sobre les necessitats de la indústria del vi, dels que va descobrir querequerien de naus de gran volum ben airejades i de dipòsits de vi que disposessin decambres de ventilació per evitar la transmissió de la calor i dobertures per assegurarlevacuació del àcid carbònic.Lespai interior dels edificis apareix diàfan, amb dues o més naus sense parets interiors,separades per una successió darcs parabòlics calats que delimiten lespai, i daquestamanera seixampla lespai interior, que perd leix longitudinal i es converteix en una salamolt gran. En alçada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de lateulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme. 8. Larc parabòlicLa construcció darcs parabòlics de maó és un sistema molt optimitzat perquè es basa enel material local, econòmic i disponible, que requereixen poc transport i una tècnica deposada en obra tradicional i coneguda. Lestructura és molt eficient perquè segueix eltrajecte de les càrregues i treballa només a compressió. 9. La volta a la catalanaLa volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament detines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars,perquè, si segueix la direcció de la càrrega, només treballa a compressió. 10.Béns culturals dinterès nacionalLa Farinera de Cervera, qualificada monument històric el 2002.Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construïts entre els anys 1918 i 1922,han estat declarats lany 2002 béns culturals dinterès nacional en la qualitat de monumenthistòric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca,
  5. 5. Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monumenthistòric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.Els cellers van ser edificats amb les novetats tècniques incorporades per Martinell, comsón: la construcció de lestructura de les naus basada en arcs parabòlics de maó, lasituació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics iseparats per cambres aïllants ventilades i la composició de les textures de les façanes. 11.Obra literàriaMartinell va col·laborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino,La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibrespublicats,especialment sobre arquitectura, on destaquen:Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964)Gaudí: su vida, su teoría, su obra (1967)Construcciones agrarias en Cataluña, i conjuntament amb altres autors (1972).Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5

×