11. manresa a cop d'ull - novembre, 2013-

141 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

11. manresa a cop d'ull - novembre, 2013-

  1. 1. Manresa, novembre 2013 Exemplar número 11 Coordinació Josep Xicota El reportatge Text, Josep Xicota Joan Jorba i Rius, mestre de botiguers No podem entendre el “fenomen Jorba” sense fer esment d’alguns dels trets més característics d’aquest innovador del comerç, Joan Jorba i Rius: ben vestit, sense extravagàncies; d’aspecte i fer senzill, molt humà i comunicatiu, de personalitat captivadora i convincent, segur d’ell mateix, hàbil, dinàmic i treballador per excel·lència, amb una clara i concreta finalitat, “fer negoci”, però amb dignitat i generositat per damunt de tot. Els magatzems Jorba de la plaça de Sant Domènec, l’any 1904. L'instint empresarial, però, li ve d’arrel. L’any 1899 el seu pare, Pere Jorba, després de diversos entrebancs empresarials lloga una quadra amb telers a la carretera de Santpedor, propietat de Josep Soler i Casanovas, amb una renda diària d’un ral i quart per màquina. Al cap d’un any lloga una altra quadra al carrer de Jorbetes, sempre en l’activitat tèxtil. Mentrestant l’esposa, Teresa Rius, amb l’ajuda dels fills, Joan, Pere i Rosa, es dedicava de ple al comerç. L’any 1886, la família Jorba-Rius, obrí una botiga al número 6 del carrer d'Urgell, que seria el veritable fonament de la casa Jorba. Abans, però, ja havien obert establiment al carrer de Na Bastardas (casa Morros) i també en un pis de la Plaça Major. Paral·lelament es fundà la Colònia tèxtil Jorba, també dita de Manganell, el 1892, a Viladecavalls, agregat rural del municipi de Calders, que es convertí amb el temps en un important complex industrial dedicat a la teixiduria, amb habitatges i els serveis bàsics per a treballar-hi i viure-hi. Així mentre el pare Pere Jorba es dedicava de ple a la fàbrica de Manganell, la seva esposa Teresa i els seus fills feien progressar el negoci amb la venda de teixits procedents de llur fabricació i d’altres articles de comerç a la botiga del carrer d’Urgell, traslladada el 1893 al carrer del Born, núm. 23, establiment que constava de planta baixa i dos pisos, ampliat el 1898 en llogar la casa veïna del mateix carrer, núm. 21. L’esperit emprenedor i de progrés era palès en la família Jorba-Rius. L’any 1904 llogaren un nou i ampli edifici modernista, obra d’Ignasi Oms i Ponsa, amb tres façanes: plaça de Sant Domènec, carrer del Born i carrer Nou. Als nous magatzems s’hi traslladaren les seccions que ja existien al carrer del Born i altres de nova implantació, mentre que les estances superiors foren ocupades per la família. L’antic emplaçament va continuar unit al negoci com a recepció i expedició de mercaderies, alhora que es féu popular amb la venda de “trossos”, elaborats per les Fàbriques Jorba. La plaça de Sant Domènec, amb els magatzems Jorba al front.
  2. 2. Amb la mort de la mare, Teresa Rius a l’edat de 58 anys, els seus fills Joan, Pere, Josep i Encarnació van prendre les rendes de l’activitat comercial i seguiren engrandint el negoci. De tots ells el que més destacà fou en Joan que amb la seva imaginació participava en totes les activitats socials de la ciutat i quan no, ell mateix n’organitzava per dinamitzar l’activitat comercial del seu establiment, com veurem més endavant. De Manresa a Brussel·les, passant per Barcelona L’expansió comercial de la família Jorba, i concretament del seu fill Joan, no tenia aturador, ja fos sol o en col·laboració amb d’altres comerciants o artesans de la ciutat. Així neix, amb societat amb l’ebenista Josep Pich, una botiga de mobles a la Muralla del Carme, més tard una de queviures i joguines a la Muralla de Sant Francesc. Altres negocis de la seva propietat foren una perfumeria i merceria al carrer del Born, cantonada Fius i Palà, amb associació amb Ramon Morell. També disposava d’un local al carrer Nou dedicat a la venda a l’engròs de teixits. Per si tot això no fos prou l’any 1922 van comprar l’Hotel “Santo Domingo” a Francesc Picanyol. Tot plegat feu que l’elit de la clientela manresana, fins aleshores molt centralitzada als voltants del carrer de Sobrerroca, es desplacés cap a la plaça de Sant Domènec i rodalies. Joan Jorba i Rius. Dibuix de Jaume Calveras i Ferrer. Col·lecció Jorba Mas. L’any 1911 s’estableix a Barcelona on obre botiga al centre de la ciutat, al carrer del Call 12-15, al costat de la mateixa plaça de Sant Jaume. Al front del negoci hi havia el seu germà Pere. Cinc anys després obren un nou local al número 1 de Sant Domènec del Call. No en van tenir prou amb ambdós locals i els anys 1922 i 1923 van adquirir dos edificis del Portal de l’Àngel i un al carrer de Santa Anna on hi van construir els coneguts Magatzems Jorba, inaugurats el 24 d’octubre de 1926. Atès que Catalunya se’ls havia quedat petita i després de certes negociacions, fins i tot a nivell diplomàtic, els Jorba van establir casa també a Brussel·les el maig de 1919, l’anomenada Maison Jorba. L’èxit propicià el trasllat dos mesos més tard a un indret més espaiós. Així s’establia el centre comercial a l’Avinguda Anspach, a la mateixa acera de l’edifici de la Borsa, en ple centre neuràlgic de la capital belga. Dos anys més tard el negoci es va ampliar amb l’obertura del tercer magatzem al barri de moda de Saint Guilles, aquest situat al carrer de Moscou (Moskouustraat). Aquesta distribució comercial servia per vendre a Brussel·les els productes tèxtils fabricats aquí, així com per importar altres productes manufacturats que eren venuts als magatzems de Manresa i Barcelona. Les idees publicitàries, el gran espectacle manresà! Una de les primeres mesures que prengueren, en aquest cas Pere Jorba, fou la implantació del preu fix per a tots els articles en una època en la que sovintejava el regateig. La clientela s’adonà aviat que aquesta normativa l’afavoria i era un segell d’honradesa i serietat comercial. Simultàniament s’establia el sistema mètric decimal, abolint l’ús de la cana, de mesurar a pams. (Cana: mida de longitud de vuit pams, equivalent a 1.555 mil·límetres.) S’havia acabat, doncs, “l’anar a pams”. És, però, a partir de 1909 quan es produeixen les primeres i extraordinàries campanyes publicitàries. Telers treballant enmig del carrer, davant la Casa Jorba del carrer del Born. Una mostra de les idees publicitàries de Joan Jorba i Rius. Any 1914. Col·lecció Jorba Mas.
  3. 3. Aquell Nadal van instal·lar al carrer, davant dels magatzems, un gros elefant de tres metres d’alçada i 617 quilograms de pes, un paquiderm de cartró que movia sense parar la cua i les orelles. En introduir-hi una moneda de 10 cèntims, els agafava amb la trompa i se’ls ficava a la boca. A canvi de la curiosa operació vomitava joguines. Ja des de l’any 1899 els Jorba venien organitzant una gran cavalcada de Reis, plena de màgia i fantasia. Per la Festa Major de 1910 van ubicar davant de l’antiga i ornada botiga del carrer del Born, 23, sota Botiga de queviures i de joguines Jorba, a la Muralla del Carme l’any del gros rellotge que identificava la Casa, un 1933. Fotografia Llorenç Gamisans – ACDB. monumental Cu-cut, el qual, a canvi d’una moneda de 10 cèntims feia una graciosa reverència, movia els ulls a dreta i esquerra, se li tornava el nas vermell i finalment obria la boca, de la qual sortia un bonic regal. Durant cinc dies va estar present al públic i realitzà 37.452 actuacions comptabilitzades. Un bon dia al matí, per sorpresa, els aparadors de la Casa van aparèixer curulls de cabassos de paleta plens a vessar de rellotges de butxaca amb un preu de venda únic i altament original: a 21 pessetes la mitja dotzena. En una altra ocasió, l’oferta de rellotges es feia a pes, en una balança. En un quilo hi entraven 14 rellotges de butxaca i 3 de polsera. Un sistema de venda del tot atípic i que ha fet història. A l’estiu de 1915 Joan Jorba va decidir muntar una gran foguera, cremant a la plaça de Sant Domènec un immens barret de palla, a imatge d’aquells que lluí i popularitzà Maurice Chevalier. El capell feia 20 metres de circumferència i per a la cinta i el llaç s’utilitzaran 22 metres de caixmir de 80 centímetres d’amplada. El pes era respectable, ni més ni menys que 885 quilos. Al vespre es va encendre la foguera mentre una banda de música amenitzava l’esdeveniment. Ep! No calia llençar la casa per la finestra, la cinta del barret costava els seus diners i havia estat retirada prèviament. La imaginació negociant, al servei també de la distracció i embadaliment dels manresans i forans, no s’aturava. El nom Jorba es féu tan popular que fins i tot se’l trobaven a l’escudella. Joan Jorba, que sempre rumiava quina en podia fer, va suggerir de fer fabricar pasta de sopa amb les lletres del seu cognom J, O, R, B, A, producte posat a la venda a la secció de queviures i que es regalava per un determinat import de compra. Una altra estratagema publicitària foren els anuncis apareguts a la premsa local on s’oferien premis de: “15.000 pessetes a qui provi que una altra casa ven més barat que els Magatzems Jorba” o de “30.000 a qui demostri que la casa Jorba no és la més ben assortida en tots els articles”. L'ambigüitat i la manca de condicions dels anuncis fan pensar que sols va ser un reclam cridaner i ostentós, però molt enginyós. D’altra banda en Joan Jorba i Rius fou un dels impulsors de l’anomenada “reforma”, una ambició urbanística manresana nascuda en ocasió de la inauguració del ferrocarril de Barcelona a Manresa l’any 1859. El projecte va passar per diverses vicissituds i l’any 1911 fou reprès de nou. La Casa Jorba pel seu compte va encarregar al pintor Francesc Cuixart el dibuix d’aquesta gran entrada a Manresa, que mai es dugué a terme. Joan Jorba formava part d’una comissió per cooperar amb l’alcaldia que presidia Maurici Fius i Palà. (Arxiu Jorba).
  4. 4. A Casa Jorba hi havia de tot Aquesta era la imatge i el desig empresarial. Però un dia hi va entrar un pagès amb aire atrafegat que volia unes sàrries, recipient d’espart que no existia a la botiga. En Joan Jorba en veure la situació compromesa s’adreçà al client decidit, i li digué: “Ens acaba d’arribar una grossa partida. Seieu, mentrestant el mosso us les porta”. Discretament envià un empleat al carrer Nou a comprar unes sàrries. L’home no estava per orgues i va manifestar que si s’esperava li tancarien la barberia, atès que volia afaitarse. L’amo intervingué de nou: “només és per afaitar-vos?”, i al gest afirmatiu del pagès, continuà, “doncs estigueu tranquil, féu el favor de seure i tot ho arreglarem”. Acte seguit agafà brotxa, sabó i navalla i en breus minuts el client era perfectament afaitat. Mentre les sàrries ja eren sobre el taulell. L’home marxà carregat amb les alforges i la cara neta, més content que unes pasqües. Cal dir que en Joan Jorba, com el seu pare, havia après l’ofici de barber en la seva joventut. Cartell publicitari dels magatzems, l’any 1928. L’afer de les famoses “sàrries” és una de les anècdotes més divulgades i que han fet escola. La bonhomia d’en Joan Jorba i Rius, o una manera peculiar de “fer empresa” En Joan Jorba sabia valorar i aprofitar molt bé les qualitats dels seus directes col·laboradors i de la dependència en general per a llur millorament i progrés individual. Setmanalment reunia directius i responsables de les diverses seccions –reunions que acostumaven a fer-se els diumenges a la tarda-, per elaborar i convenir entre tots, l’estratègia a seguir per al bon funcionament i progrés de l’empresa, sota el seu punt de mira, és clar! Era el líder! Fou costum congregar i obsequiar tot el personal dels Magatzems amb dinars, com per exemple els que es celebraren en el Catalònia Parc, on s’havien entaulat prop de 200 persones. Posteriorment aquest àpats es feren a l’Hotel Sant Domènec, propietat de la família des de l’any 1922. També s’havien realitzat sortides a la Colònia Jorba i altres esdeveniments festius per fer plausible l’estada o treball a casa seva. Parlar d’una empresa que aplegava a 200 treballadors en una ciutat que, a finals del XIX i principis dels XX, voltava els 25.000 habitants es diu aviat. I tot encaminat al projecte que s’havia traçat en benefici del seu comerç o industria, però tanmateix per al progrés de la ciutat que estimava molt. Tot i no haver nascut a Manresa, encara que no massa lluny, al bagenc poble de Castellgalí, era un apassionat manresà. Pel que fa al seu estatus social s’ha de dir que no figurava inserit en cap dels anomenats “grups de pressió”, mantenint-se allunyat dels clans caciquils manresans, malgrat no defugia de la relació social o de “societat”. Formà part, un cert temps, d’una penya del Casino on s’hi trobaven els industrials de més renom a Manresa. Joan Jorba freqüentava assíduament l’edifici modernista del Passeig Pere III, però el seu temperament inquiet no s’adeia amb les classes benestants. Anava per feina. A cops prenia el cafè a peu dret, saludava els habituals “senyors d’anell i cigar”, i tocava els dos cap el seu quarter general. En Joan Jorba i Rius fou, des de qualsevol punt de vista, un gran avançat al seu temps. El precursor al nostre país d’allò que avui s’anomenen “Grans Magatzems”. Dos anys abans de la seva mort començaren a prendre forma els nous magatzems Jorba de Manresa, obra de l’arquitecte Arnal Calvet, tot just en la seva primera etapa. Però senyors, aquesta és una altra història... Secció de bruses i armilles.
  5. 5. Editorial De ben segur que les “tècniques de venda” d’en Joan Jorba i Rius (Castellgalí, 1869 – Manresa, 1938) serien molt difícils d’aplicar avui. Però sempre ens quedarà el dubte... I si aquella política empresarial, o una part d’ella, fos vàlida encara ara? Alguns de vosaltres recordareu aquells cupons “Ahorro del hogar” que eren bescanviats per articles de cuina, bàsicament. I cal reconèixer, en general, que el botiguer era més esplèndid i simpàtic que en l’actualitat. Resumint, un bon i eixerit amo amb complicitat amb els seus treballadors (ben tractats... és clar), sempre marcarà la diferència: “quin nen més maco, té –ma oberta amb globus- de quin color el vols?” = a mare i fill clients fidels! O no? Pel que fa la pàgina de “Fotografies antigues de Manresa” les xifres segueixen cap a amunt; actualment hi podem trobar unes 1.500 fotografies, mentre que el nombre de fans ha pujat a gairebé els 3.500. No ens cansarem de repetir que assolir aquests dígits és exclusivament mèrit vostre. Des del primer dia ens heu donat suport alhora que l’heu nodrit d’imatges entranyables que meravellen a tothom. Finalment, com be sabeu, hi ha moltes maneres per fer-nos arribar l’interès per rebre la revista. A l’adreça de correu que està a la vostra disposició des del primer dia: manresaacopdull@gmail.com, s’hi ha afegit la que fem servir per enviar-vos el butlletí: xicota@maunesabaters.cat, i la més utilitzada de totes, la mateixa pàgina de “Fotografies antigues de Manresa”, on amb un senzill “privat” és molt fàcil i directe sol·licitar la subscripció. Més clar l’aigua Per Isabel Caballo Qui ho té del néixer, no ho deixa Joan Jorba i Rius, un il·luminat?, un geni? El que és segur és que va capgirar la filosofia del que era o havia d’ésser un botiguer-comerciant. Fou un empresari modern, emprenedor i innovador, i no només pel que fa al seu temps. Les seves idees sobre la gestió empresarial i la promoció de vendes són totalment vàlides en l’actualitat. Només a tall d’exemple mentre Can Jorba obria, l’any 1904, els seus Grans Magatzems al bell edifici modernista Devant de la plaça Sant Domènec de Manresa, el Corte Inglés de Barcelona ho feia gairebé seixanta anys més tard, el 1962. Posar a l’abast dels consumidors una oferta de molts i diferents productes, i aplicar unes tècniques de “marketing” no experimentades i per tant desconegudes fins aquell moment, va esdevenir un magnífic sistema per atraure compradors. També va ser pioner en la incorporació de la venda per correu i el lliurament a domicili, i en la confecció de projectes i pressupostos de forma gratuïta. També va publicar, gairebé durant trenta anys, la “Revista Ilustrada Jorba”, de caire comercial, però que alhora feia gala d'un aire lúdic i cultural. Va viatjar per Amèrica i Europa, a la cerca de noves formes d’entendre el comerç. El bagatge adquirit i la seva ment privilegiada pels negocis, propiciaren una política expansionista, no només a Catalunya, també a d’altres països europeus, com Bèlgica on va fundar a la seva capital, Brussel·les, la Maison Jorba l’any 1919. El fet d’obrir nous mercats a Europa, quan encara la Unió Europea no existia ni tan sols en somnis, deixà pales el seu enginy empresarial. L’any 1926 s’inauguraven els magatzems Jorba de Barcelona, al Portal de l'Àngel, en un magnífic edifici d'estil classicista, majestuós i elegant. En l’aspecte industrial va aixecar una fàbrica de nova planta a Calders, per a la fabricació de teixits i va reorganitzar la vella fàbrica de teixits de color de Bellvei. L’any 1926 es feu càrrec de la fàbrica Regordosa, al Pont de Vilomara, de filatures de cotó, a la vegada que continuà gestionant la Colònia Industrial Jorba, fundada pel seu pare, fent-la prosperar dia a dia. Pel que fa al seu projecte dels nous Grans Magatzems del xamfrà situat entre la Muralla del Carme, plaça de Sant Domènec i carrer Nou, Joan Jorba només va veure acabada la primera fase, el 1936, dos anys abans de la seva mort. La divisa de la Casa Jorba era “El treball tot ho venç”. Un altre dels nostres grans homes de negocis –desaparegut el 1987- en Modest Padró, en una entrevista publicada a la revista “Bages” i referint-se a en Joan Jorba va dir: “potser d’haver existit deu homes de la seva condició, Manresa seria deu vegades més gran”. Merescut homenatge a un home extraordinari, com a empresari i com a persona.
  6. 6. Benvi Parrilla Taulell d’activitats CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Calendari 2013-2014 Fa més de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreçat als adults (pares, mestres, bibliotecaris…) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d’1/4 de 7 de la tarda. El calendari d’aquest curs és el següent: 12 de novembre 10 de desembre 14 de gener 11 de febrer ACTIVITATS: 11 de març 8 d’abril 15 de maig. Hi ha novetats! 10 de juny Museu Comarcal de Manresa Exposicions: Totes elles es poden visitar fins el proper dia 1 de desembre: “Pau Casals i l’exili”, "El fons d'art del Cercle Artístic de Manresa", amb motiu del diposit al Museu Comarcal de Manresa d’aquest fons artístic, i “Estels de la memòria” de Rosa Gema Doughty. Una producció de Cacis El Forn de la Calç.
  7. 7. Programació del Cine Club Manresa Del 3 al 24 de novembre de 2013 Dg. 3 · CORIOLANUS Dj. 14 · APPROVED FOR ADOPTION DIRECCIÓ: Ralph Fiennes Teatre Conservatori 18:30h. / 5 € DIRECCIÓ: Jung i Laurent Boileau Auditori Plana de l'Om 20:00h. / Entrada gratuïta Dg. 17 · VIVRE ICI Dg. 24 · INFANCIA CLANDESTINA DIRECCIÓ: Mohamed Zram Teatre Conservatori 18:30h. / 5 € DIRECCIÓ: Benjamín Ávila Teatre Conservatori 18:30h. / 5 € Els museus de Manresa Museu Comarcal Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom. Museu de Geologia Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta. Museu de la Tècnica Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.

×