Bibliografia de l'arquitecte Gallissà, que juntament amb Josep Font i Gumà, van ser els encarregats de dissenyar la nova església de Sant Esteve de Cervelló i la casa coneguda com la Granja Garcia que fou propietat d'un industrial valliranenc.

1. L’arquitecte modèlic
Antoni Maria Gallissà i
Soqué, va ser un arqui-
tecte modernista català, nascut
a Barcelona l’any 1861. L’any
1885, es va llicenciar a l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona, on
poc temps després en fou pro-
fessor.
En acabar el curs
d’arquitectura i en rebre el títol
d’arquitecte ho féu juntament
amb el seu amic, Josep Font i
Gumà, amb qui, més endavant,
van col•laborar conjuntament
en molts projectes. Mentre en
Font rebia el títol per unanimi-
tat, en Gallissà va treure una
nota excel•lent. En Josep Ma-
ria Gallissà fou un arquitecte modèlic i innovador
en què a més de l’arquitectura dedicà els seus esfor-
ços i els seus coneixements en altres aspectes, com
per exemple dissenyar mobles, treballar la ceràmica,
els mosaics, esgrafiats i altres temes més allunyats
de l’arquitectura, com el disseny de banderes i esten-
dards (el de l’Orfeó Català), escrits d’investigació
històrica, etc.
Seguint la trajectòria del seu mestre, en Lluís
Domènech i Montaner, adquireix uns exhaustius
gusts per la decoració. Hi ha alguns biògrafs que con-
sideren que s’aprofita d’aquest aspectes decoratius
per reafirmar l’esperit nacional de Catalunya, en la
línia que el seu mestre havia elaborat en el seu escrit:
“En busca d’una arquitectura nacional”1.
Gallissà i Cervelló
No hem pogut
esbrinar la
causa de la relació de
l’arquitecte Gallissà amb
Cervelló. Ni el motiu
pel qual se li encarregà
el projecte arquitectònic
de la nova església de la
Parròquia de Sant Esteve
de Cervelló. Sabem que
a partir de mitjan segle
XIX, l’antiga església
romànica de Santa
Maria de Cervelló era
un inconvenient per
als feligresos a l’hora
d’assistir als actes
religioses de la comunitat,
perquè l’edifici del segle XI estava situat en un lloc
que havia quedat allunyat del centre neuràlgic on es
desenvolupavaelnounucliurbà.Abandaquel’església
romànica ja no podia eixamplar-se més i la cabuda de
feligresos cada vegada era més insostenible, hi havia
el handicap d’haver de traspassar la riera de Cervelló.
Quan plovia molt, i la riera baixava d’ample a ample,
no hi havia manera de traspassar-la, amb la qual cosa
era una incomoditat poder assistir als actes religiosos
o, havent-hi assistit, a l’hora de tornar cap casa no
poder-ho fer pel creixement del cabal d’aigua de la
riera. Per tant, l’any 1864, el capellà de l’església de
Cervelló d’aleshores, Joaquim Guardiola, encarregà a
un arquitecte de Barcelona, Josep Oriol Mestres2, que
efectués un estudi i projecte per a una nova església
parroquial a Cervelló, ubicada més a prop d’on s’hi
estava desenvolupant el nou nucli urbà i, evidentment,
sense haver de passar o traspassar la riera de Cervelló.
1. Article de Lluís Domènech i Montaner, publicat El 28 de
febrer de 1878 a la revista La Renaixença on marca el camí per
una arquitectura moderna i nacional catalana.
ANTONI MARIA GALLISSÀ SOQUÉ
Arquitecte modernista (1861-1903)
2. Josep Oriol Mestres i Asplugas(1815-1895) era el pare del
cèlebre escriptor Apel•les Mestres i Oñó.

2. 2
El projecte de l’arquitecte Oriol Mestres, fonamentat
en una església d’estil neo-romànic –potser per
semblança amb l’antiga església romànica de Sant
Esteve de Cervelló, avui de Santa Maria–, no s’arribà
executar mai.
Així, doncs, no és fins a la dècada dels anys 1890
que torna a créixer la necessitat de fer un nou temple
eclesiàstic. Possiblement perquè la construcció de
les fàbriques de vidre (s XIX), la construcció d’una
fàbrica de filats (1875), que donava feina a moltes
donesdelpoble,lacreaciód’uncomerçmenysprecari,
van fer ressorgir una economia més estable per a
la població cervellonina, la qual cosa va comportar
un cert creixement econòmic i va fer possible poder
comptar amb persones disposades a invertir uns diners
en aixecar la nova església parroquial de Cervelló; la
col•locació de la primera pedra de la qual tingué lloc
el dia 20 de gener de 1896.
L’obra arquitectònica fou encarregada als
arquitectes més prestigiosos del moment. A més
d’en Gaudí, de Lluís Domènech i Muntaner, etc., en
Josep Maria Gallissà i Soqué i el seu amic i company
d’escola, en Josep Font i Gumà, eren dos dels millors
arquitectes d’aleshores. Com hem dit, ambdós havien
estudiat junts a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona
i ambdós tenien els mateixos anhels: la creació d’un
moviment politicocultural que pretenia transformar
la societat catalana en un nou model de construcció
que s’anomenà “El modernisme català”.
Si bé en el primer projecte de l’església hi ha
diversos elements que finalment no s’hi construiran,
l’estil de l’Església Parroquial de Cervelló té tota
la inspiració de l’estic gòtic català, amb un exterior
que combina el maó vist amb la pedra calcària del
terme. La façana principal està estructurada en dos
nivells que es diferencien un de l’altre, dels quals
hi cal destacar les mènsules d’oficis cervellonins
com son el vidrier, bufant el vidre, i el picapedrer,
Projecte de l’arquitecte Josep Oriol Mestres de
l’església de Cervelló, datat el dia 15 de setembre de
1864. Finalment aquest projecte no s’arribà a realitzar per
qüestions pressupostàries
Primer projecte d’Antoni Maria Gallissà i Josep Font
Gumà. Hom pot observar com hi ha diversos elements que
després, en l’execusió final de l’obra, no es van realitzar
o van ser plenament canviats. Per exemple la façana
principal, que aquí es veu més alta que el campanar,
finalment hi quedà alineada

3. 3
treballant la pedra. A l’interior de l’edifici les naus
estan dividides per arcs apuntats de maó vist, amb
elements de ceràmica que convinent harmoniosament
amb el maó. Els capitells que aguanten els arcs estan
decorats amb motius ornamentals de fulles i amb
l’escut de Catalunya i Cervelló. A més de la façana
principal de l’església, hom pot veure i contemplar la
casa parroquial, que presenta un aspecte senzill, però
a la vegada amb concordança amb elements gòtics,
afegits decoratius i finestres esglaonades característic
del modernisme de finals del segle XIX, principis del
XX. La portalada principal de la casa rectoral, amb
volta de mig punt, i les pedres allisades a la llinda
del voltant de l’arc, forma la típica estructura d’una
masia rural catalana.
La Granja Garcia
Amés de projectar l’Església de Sant Esteve
de Cervelló i la rectoria, també edificaria una
casa per a l’industrial valliranenc anomenat Frederic
Garcia, sempre amb la mateixa inspiració d’una ar-
quitectura pairal de tradició catalana.
Frederic Garcia era un fabricant de ciment,
que tenia la fàbrica a les Casetes, a la població de
Vallirana. L’any 1899 es va fer construir una casa
torre (coneguda avui com La Granja Garcia o també
com la Torre de la Punxa) i, tal com hem comentat
més amunt, els arquitectes foren els dos amics que
havien estudiat junts a l’Escola d’Arquitectura de
Barcelona, és a dir: en Josep Font i Gumà i l’Antoni
Maria Gallissà. Alguns autors consideren que l’obra
de la Torre Garcia pertany a Gumà. Segons opinió
dels actuals propietaris de la finca, el projecte inicial
de construcció es deu a l’arquitecte Antoni Maria
Gallissà, però la realització de l’obra i els acabats
finals són de Josep Font i Gumà.
Gallissà compromès amb Catalunya
Antoni Maria i Gallissà, com molts dels
artistes d’aquella època, també s’afegí als
moviments polítics del pensament catalanista. Va
participar en la redacció de “Les Bases de Manresa”.
Es tractava d’una ponència de la “Unió Catalanista”
davant el consell de representants de les associacions
catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies
25 i 27 de març de 1892. Era un document en el qual
es recollia les reivindicacions nacionals catalanes en
el període de la Renaixença, els màxims exponents
dels quals foren en Lluís Domènech i Montaner i
Enric Prat de la Riba.
La dissort d’una afecció coronària
Dissortadament la salut de Gallissà no era
gaire estable, més aviat limitada. Les greus
dificultats coronàries el portarien cap a un estat físic
malaltís el procés funcionarial del qual el portarien
a una mort prematura. Tenia 42 anys. Amb la seva
mort desapareixia un dels arquitectes amb més an-
hels per ressuscitar les formes, els procediments i
l’esperit de l’art arquitectònic català.
Tres aspectes de la nova l’Església de Sant Esteve de Cervelló, projectada per Antoni Maria Gallissà i Josep Font
Gumà. D’esquerra a dreta: interior de la nau central, sense la coberta, on hom pot observar les capelles laterals amb
arcs ogivals; tot seguit la façana principal acabada, amb el rector i un escolanet a la porta i finalment la construcció
de la rectoria que s’acabà l’any 1912

4. 4
Malgrat haver desaparegut tant jove, ens deixà
un llegat arquitectònic d’incalculable valor, gràcies
al seu esforç i tenacitat per l’estudi i el treball. Com
deixà escrit el seu mestre Lluís Domènech i Monta-
ner en motiu de la seva mort: “El vaig conèixer quan
era estudiant a l’Escola d’Arquitectura. Era un noi
resolut, aplicat, reflexiu i seriós; a estones amb tics
d’humor. Es queixava de l’excés de feina, però la
feia, sense haver d’anar darrere dels altres amb ardits
anginosos per reduir-lo, però es molestava més quan
no se l’ensenyava”3.
Els biògraf de la seva època diuen que l’Antoni
Maria i Gallissà exercí la seva professió amb
entusiasme i fe, tot i les sovintejades carències i
interrupcions que tenia en la feina per causa de la
malaltia coronària que patia. Prengué part ben activa
amb l’Exposició Universal de Barcelona, celebrada
l’any 1888, sota les ordres del seu professor Elies
Rogent. Va treballar alguns temps, d’auxiliar en
Frontispici d’estil neogòtic-modernista situat a la
façana sud de la rectoria. L’escut, amb les quatre barres
catalanes, en format ogival, hi ha dos cérvols entrecreuats
que representen el llinatge dels Cervelló.
Dues rajoles de ceràmica, possiblement dissenyades per Gallissà, envolten tot l’edifici de la rectoria. Intercalades
respectivament entre l’escut ogival de Catalunya i l’escut dels Cervelló
3. Arquitectura y Construcción, Núm 131, juny 1903, pàgina
164-171, Any VII - Madrid-Barcelona.
el taller d’un altre professor que va tenir, l’insigne
arquitecte, Lluís Domènech i Muntaner, del qual va
adquirirmoltes delesmaneresquetinguéd’interpretar
l’art.
Entre les obres que va dirigir cal destacar el panteó
familiar dels Riva, en el cementiri de Barcelona, que
va guanyar per concurs; un altre panteó a Vilassar
de Mar de la família Arús i un altre a Lloret de Mar,
com ja hem dit el projecte de l’Església de Cervelló
i la Granja Garcia en col•laboració amb Josep Font i
Gumà; interiorisme i decoració de la sala de billar de
la casa del comte de Sicart; l’Altar de l’Església de
Santa Maria del Mar, el qual en morir restà inacabat;
la Torre de Josep Pujol a l’Esplugues de Llobregat,
etcètera.
En cadascun dels seus treballs es notava la mà d’un
expert dibuixant i d’una persona coneixedora dels
estils històrics, sobretot el gòtic, i el sentit catalanista
de seu art. 

5. 5
Dos aspectes de la Granja Garcia o Torre de la Punxa. La similitut amb la casa parroquial de l’Església de Sant Esteve
de Cervelló és gairebé exacte. Si hom observa les finestres i la portadalada principal s’hi veu la mateixa semblança.
Detall de l’airós pinacle cònic, recobert de ceràmica
vidriada verda.
Detall, avui, de l’airós pinacle cònic o com s’ha
l’anomenat popularment “la punxa”. Sota les finestres
superiors hi ressalta el nom del propietari elaborat
igualment amb ceràmica.
Segons opinió dels actuals propietaris el projecte inicial
de construcció es deu a l’arquitecte Antoni Maria Gallissà,
però la realització de l’obra i els acabats finals són de
Josep Font i Gumà

6. 6
Detalls de la Granja Garcia o Torre de la Punxa. La foto en blanc
i negre és del 1903 la resta són actuals. El rellotge de sol posa la
data de 1900

7. 7
Església i casa Parroquial de Sant Esteve de Cervelló (1896-1912). Les obres que Gallissà realitzà a la Comarca del
Baix Llobregat van tenir com a font d’inspiració l’estic gòtic basat en l’arquitectura de la casa pairal catalana. El maó
era un material de construcció arrelat i fet servir a Catalunya i aquest es el tipus d’element, juntament amb la ceràmica
i la pedra, que feia servir en la construcció dels seus edificis. La referència amb relació a models de la masia catalana
es veu clarament tant pel que fa a la Granja Garcia com a la casa Parroquial de l’Església de Sant Esteve de Cervelló
Quatre detalls de la decoració de l’Església i Casa Parroquial
de Sant Esteve de Cervelló (1896-1912). En primer lloc fragment
que envolta els dos pilars de la façana principal; en segon lloc dos
capitells d’estil neogòtic de les columnes interiors de l’església amb
motius ornamentals de fulles amb la incorporació habitual de l’escut
de Catalunya i l’escut de Cervelló, una constant en gairebé tots els
indrets de l’edifici. En darrer lloc decoració en creu grega col•locada
entremig de la façana principal i la del sud de la Casa Parroquial

8. 8
Detall, incrustat damunt de la portalada principal de la rectoria de Sant Esteve de Cervelló. El mig de l’escut ogival hi
ha el cérvol de la nissaga dels Cervelló, coronat amb una corona semblant a la d’un marquesat. La banda que l’adorna
hom hi pot llegir “Sn. Esteve Cervelló”. Sota l’escut, i en format de cairó, hi ha l’escut de Catalunya, si més no les quatre
barres catalanes, utilitzades habitualment en tot l’edifici com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya.
Interior de l’església a la banda de l’Altar Major on es pot veure clarament el treball del maó, l’arc ogival, acompanyat
de diverses ceràmiques que enalteixen les parets

9. 9
Mènsula de vidrier bufant el vidre
Mènsula del picapedrer treballant la pedra
Escut ogival
de Catalunya,
decoració
dels capitells
interiors de la
nau central de
l’Església de
Cervelló
Escut ogival
de Cervelló,
decoració dels
capitells interiors
de la nau central
de l’Església de
Cervelló
Evidentment les mènsules d’oficis cervellonins, col•locades davant la façana principal de l’Església de Cervelló, són
dos icones característics perquè evidencien dos treballs artesanals del poble de Cervelló. A finals del segle XIX, tant
el vidrier com el picapedrer eren dos dels oficis més importants d’aleshores. Possiblement sense les fàbriques de
vidre i la industria de fer moles aquesta església modernista no s’hagués realitzat. L’empenta d’industrials, com en
Joaquim Mensa Prats, van fer possible la construcció d’aquest bell edifici. En Gallissà i en Josep Font, respectuosos i
coneixedors de l’entorn històric on realitzaven les seves obres, no podien passar per alt el reconeixement dels dos oficis
més carismàtics de la població

10. 10
Interior de la nau central de l’Església de Sant Esteve de Cervelló i a sota la cúpula de l’Altar Major on es pot veure
clarament el treball del maó, els arcs ogivals i els vitralls típics de les catedrals gòtiques els dibuixos dels quals fan
funcions simbòliques-docents de la pintura moral

11. 11
Josep i Gemma
Bibliografia:
Arquitectura y construcción, Año VII , julio 1903 - Núm. 131 Madrid-Bar-
celona, Revista d’Arquitectura.
Diccionari de la Història de Catalunya Edicions 62- 1992
Diccionari biogràfic Alberti - Albertí-Editor 1968 - v II
Gran Enciclopèdia Catalana Edició de 1974
Viquipèdia
Fotografies:
Les de blanc i negre: Arquitectura y construcción 1903
Les de color: Josep i Gemma 2013
Sepulcre dissenyat per Antoni Maria Gallissà, al
cementiri municipal de Vilassar de Mar encarregat pel
notari Jaume Arús i Font, d’estil neogòtic amb pinacles i
una creu de pedra esculturada, 1899.
Fotografia de Viquipèdia
Sepulcre de la família La Riva, cementiri de Barcelona
dissenyat per Antoni Maria Gallissà