POBLES DE CATALUNYA - LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N ´HUG EN CATALÁ
1. MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com
POBLES DE CATALUNYA LA POBLA DE LILLET
JARDINS D`ARTIGES
LES FONTS DEL LLOBREGAT
CASTELLAR DE N `HUG
CATALÁ
2. La Pobla de Lillet és un municipi de la província de Barcelona. Està situat al nord-est de l'Alt Berguedà a 843 metres d'altitud i en el límit
amb la del Ripollès, a la vora del riu Llobregat, limita al nord amb Castellar de n 'Hug
7. Els ponts. Hi ha quatre ponts que el
travessen. El més destacat és el conegut com
Pont Vell d'estil romànic, format per un arc
de mig punt, construït entre els segles XII i
XIII. El Pont de la Petita és del segle XVII i té
un sol arc rebaixat. A partir del segle XIII
comença la construcció de la Pobla de Lillet,
amb el castell, les muralles i l'emblemàtic
«Pont Vell» que ens recorda avui un passat
encara molt present
8. Monument a Eusebi Güell És el gran benefactor del poble, va
instal · lar una indústria tèxtil que va donar vida al poble Pont que accedeix al Cine Llobregat
10. La Pobla de Lillet està en la confluència dels rius Llobregat, l'Arija i el Regatell
11. Barrí de la Vila és el barri més cèntric de la Pobla i el més concorregut. La carretera B-402 travessa aquest barri. Alguns dels seus carrers i
places són: Plaça del Fort, Carrer de l'Església, carrer Vell, carrer Jossa o Plaça del Castell on es troben l'Església
12. Porta al pati d'armes Església Santa Maria de Lillet
13. L'església del castell estava ocupada al segle, XII per una comunitat procedent de Aquisgrà i al segle XII els senyors del castell eren la
família Ponç. El castell va passar per diversos senyors fins que al segle XIII va quedar en mans de la família Mataplana
14. La Fira dels dissabtes amb venda directa dels
productes del lloc
15. Estació La Pobla de Lillet del Tren del Ciment. Efectua un recorregut de 3,5 km. en total.
16. Museu del ferrocarril de la Pobla de Lillet acull una exposició de trens una petita nau que va allotjar les poques peces de la col · lecció que
es van arribar a restaurar
19. Tren del Ciment el Carrilet ens descobreix el passat industrial i els elements modernistes de principis del segle XX. Durant els primers anys
servia solament per al transport de la fàbrica, però a partir del 1 agost 1914 va començar a realitzar serveis de passatgers i es va clausurar
el 14 d'octubre de l'any 1963
20. El Carrilet travessant la serra de Catllaràs meravellosos boscos de faig roure, pi i grèvol i és el bressol de la «flor de neu». Al cor de la serra
i envoltat de boscos hi ha el «Xalet de Catllaràs». Obra de Gaudí el «xalet» va servir per allotjar els enginyers de la mina de carbó
21. En aquesta estació hi ha el Museu del Ciment. Aquest baixador serveix per a la visita turística als Jardins Artigas, obra d'Antoni Gaudí
22. Els Jardins de Can Artigas es troben a la localitat de la Pobla de Lillet (Barcelona) i van ser realitzats entre 1905 i 1906, amb un projecte
dissenyat per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí
23. A causa de la situació geogràfica dels jardins, aquests van passar desapercebuts fins a 1971, quan R. Bonamusa, corresponsal del diari "El
Correo Català" va descobrir la seva existència després de parlar amb un paleta que de jove havia treballat en les obres. La referència a la
Vall de Lillet no va aixecar interès fins temps després, gràcies a la reproducció dels plànols del jardí per part d'un estudiant de la Reial
Càtedra Gaudí.
24. Per construir el Xalet de Catllaràs i amb motiu de l'allotjament gratuït de la família Artigas, Antoni Gaudí i en agraïment de la seva
hospitalitat rebuda, va regala el projectar per a la família d'uns jardins just darrere de la seva fàbrica.
25. D'una senzillesa extrema, congenia la naturalesa i els elements arquitectònics de manera tan que malgrat els anys passats encara captiva
al visitant
26. «Els Jardins Artigas» al voltant del riu Llobregat conformen un conjunt de gran valor arquitectònic immers en un espai natural de relleu
agrest i salvatge
27. El Pont dels Arcs. La barana està fet de cants de riu incrustats sobre formigó armat.
28. El Pont dels Arcs al fons el berenador. El pont, en forma d'arc escarser, té baranes rústiques i cinc arcs, també de rocalla
29. Al costat del pont dels Arcs una placeta on hi ha un espai utilitzat com berenador, amb bancs aferrats al mur i una taula.
30. Gaudí va realitzar un projecte semblant encara que en menor escala a del Park Güell que aleshores construïa a Barcelona. Fins i tot va
enviar a la Pobla de Lillet a diversos paletes que havien treballat al Park Güell
32. Presidit per dues altes jardineres, hi ha el pont d'arc trencat també anomenat de la Magnèsia, que suporta una escala. Per ella s'arriba a
un gran cedre, als peus descansa l'escultura de l'Àguila amb les ales desplegades, també formada per pedres menudes.
33. La Glorieta situada al lloc més alt i que exerceix de mirador. Des de la Glorieta hi ha una excel · lent vista del riu i del conjunt dels jardins.
34. El seu principal atractiu és la recerca dels símbols modernistes dels tetramorf dels quatre evangelistes l'Àguila de Sant Joan, el Bou de Sant
Lluc, el Lleó de Sant Marc i l'Àngel de Sant Mateu (actualment desaparegut.) Aquestes quatre imatges estan situades en forma que
reprodueix una creu.
35. La Font del Bou El Lleó escultura de Ramon Millet i Domènech,
36. La Cascada, font d'aigua feta amb pedres col · locades en forma del típic «trencadís» "gaudinià, i una decoració de motius vegetals feta
amb ferro revestit de ciment
37. Aquesta és potser la construcció més important del jardí, i no només ens mostra la seva curiosa estructura de cinc arcs de pedra rocallosa
en sentit longitudinal i transversal, sinó que a més, a l'entrada trobem les figures d'un home i una dona amb un cistell en el cap.
38. La figura un home, i el murmuri de l'aigua, ens
acompanyen mentre passegem per aquest petit
paratge de naturalesa decorada. Com al Park Güell,
Gaudí va dissenyar uns jardins plenament integrats
a la natura, amb un conjunt de construccions de
línies orgàniques que s'integren perfectament amb
l'entorn natural. Fins i tot va construir una gruta
artificial
41. El municipi de Castellar de N'Hug (1390m) està situat a l'extrem nord-est de la comarca del Berguedà. L'extensió del terme és de 46,76
km2 ocupant un espai molt accidentat, amb abundants turons.
42. Pobla de la Ribera. L'origen agropecuari de Castellar de N'Hug queda reflectit avui en un dels seus principals reclams turístics, el Concurs
Internacional de Gossos d'Atura. En aquest certamen, que se celebra l'últim diumenge d'agost, es posa a prova la destresa d'aquests
animals a través de diverses proves.
43. Vista del Pedraforca des de Castellar d `N Hug paratge, d'una gran bellesa, és molt visitat i tot el terme està dins del Parc Natural del Cadí-
Moixeró.
44. Castellar de N'Hug és una localitat de gran tipisme que se situa en l'extrem septentrional de la província de Barcelona, dins de la comarca
del Berguedà.
46. Restaurant; és un poble amb gran tipisme, la qual cosa ha provocat que sorgeixi una infraestructura turística que és una de les bases
econòmiques
47. Típic record de les botigues de souvenirs i alimentació de Castellar el Croissant d'un quilo
48. Església de Santa Maria. És una església
romànica que conserva el característic
campanar, una torre de quatre pisos amb
finestres d'arc de mig punt i la porta del segle
XII amb ferramenta romànica. Va ser
transformada en l'època neoclàssica
49. Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle XI, consagrat en 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis
semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.
50.
51. Castellar de N'Hug és un tranquil poble de construccions típiques de pedra ubicades en un entorn de gran bellesa, als Pirineus.
52. Castellar de N'Hug posseeix un ben conservat traçat de carrers empedrats en què apareixen bells exemples d'arquitectura rural,
caracteritzada per les seves típiques cases de pedra.
54. Qualificat l'any 1984 com un dels pobles més bonics d'Espanya compta també amb un entorn molt interessant
55.
56. L'Edat Mitjana va propiciar un període de gran esplendor artística com testifiquen els abundants testimonis del romànic que encara
perviuen a tot el poble.
57. Ha sabut mantenir el seu característic estil muntanyenc, amb carrers empedrats i cases de pedra, al llarg del temps.
58. El nom d'aquest bell poble no se sap amb certesa si prové del personatge històric Hug de Mataplana o simplement del vocable llatí nuce,
que vol dir font o corrent, possiblement a causa del seu emplaçament en les fonts del riu Llobregat, com apuntem.
59. Situat a l'extrem nord-est de la comarca, tocant al Ripollès i la Cerdanya, al vessant sud de les muntanyes de la Molina i del Coll de la
Creueta. El seu extens territori és molt accidentat
60. És un bon lloc per visitar i també per fer passejades, rutes i excursions. És on neix el riu Llobregat, amb les conegudes Fonts del Llobregat.
61. Fonts del Llobregat passeig curt i fàcil que des de Castellar de n'Hug ens condueix per un camí ben senyalitzat i en bon estat fins al
naixement d'un dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat
62. Dins el terme municipal del bell poble de Castellar de n'Hug, es troba el naixement del riu Llobregat, les aigües del qual es converteixen
en força motriu ja des del seu naixement.
63. Es troben a uns 1300 metres d'altitud, i allà brollen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles on hi ha el poble. Es tracta
d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja
64. L'aigua fou la primera riquesa d'aquesta regió i, molt especialment, l'aigua del Llobregat, el principal riu i eix vertebrador d'aquest país de
muntanya. Amb tota la força de la naturalesa, les fonts d'on neixen el riu regalimen directament dels vessants, i formen una abundosa i
ràpida cascada. L'aigua travessa, senyora i maduixa, àgil i viva,