1. Manresa, novembre 2013
Exemplar número 11
Coordinació Josep Xicota
El reportatge
Text, Josep Xicota
Joan Jorba i Rius, mestre de botiguers
No podem entendre el “fenomen Jorba” sense fer
esment d’alguns dels trets més característics d’aquest
innovador del comerç, Joan Jorba i Rius: ben vestit,
sense extravagàncies; d’aspecte i fer senzill, molt
humà i comunicatiu, de personalitat captivadora i
convincent, segur d’ell mateix, hàbil, dinàmic i
treballador per excel·lència, amb una clara i concreta
finalitat, “fer negoci”, però amb dignitat i generositat
per damunt de tot.
Els magatzems Jorba de la plaça de Sant Domènec, l’any 1904.
L'instint empresarial, però, li ve d’arrel. L’any 1899 el
seu pare, Pere Jorba, després de diversos entrebancs
empresarials lloga una quadra amb telers a la
carretera de Santpedor, propietat de Josep Soler i
Casanovas, amb una renda diària d’un ral i quart per
màquina. Al cap d’un any lloga una altra quadra al
carrer de Jorbetes, sempre en l’activitat tèxtil.
Mentrestant l’esposa, Teresa Rius, amb l’ajuda dels fills, Joan, Pere i Rosa, es dedicava de ple al comerç. L’any 1886,
la família Jorba-Rius, obrí una botiga al número 6 del carrer d'Urgell, que seria el veritable fonament de la casa Jorba.
Abans, però, ja havien obert establiment al carrer de Na Bastardas (casa Morros) i també en un pis de la Plaça Major.
Paral·lelament es fundà la Colònia tèxtil Jorba, també dita de Manganell, el 1892, a Viladecavalls, agregat rural del
municipi de Calders, que es convertí amb el temps en un important complex industrial dedicat a la teixiduria, amb
habitatges i els serveis bàsics per a treballar-hi i viure-hi. Així mentre el pare Pere Jorba es dedicava de ple a la
fàbrica de Manganell, la seva esposa Teresa i els seus fills feien progressar el negoci amb la venda de teixits
procedents de llur fabricació i d’altres articles de comerç a la botiga del carrer d’Urgell, traslladada el 1893 al carrer
del Born, núm. 23, establiment que constava de planta baixa i dos pisos, ampliat el 1898 en llogar la casa veïna del
mateix carrer, núm. 21.
L’esperit emprenedor i de progrés era palès en la
família Jorba-Rius. L’any 1904 llogaren un nou i ampli
edifici modernista, obra d’Ignasi Oms i Ponsa, amb
tres façanes: plaça de Sant Domènec, carrer del Born i
carrer Nou. Als nous magatzems s’hi traslladaren les
seccions que ja existien al carrer del Born i altres de
nova implantació, mentre que les estances superiors
foren ocupades per la família. L’antic emplaçament va
continuar unit al negoci com a recepció i expedició de
mercaderies, alhora que es féu popular amb la venda
de “trossos”, elaborats per les Fàbriques Jorba.
La plaça de Sant Domènec, amb els magatzems Jorba al front.

2. Amb la mort de la mare, Teresa Rius a l’edat de 58 anys, els seus fills Joan,
Pere, Josep i Encarnació van prendre les rendes de l’activitat comercial i
seguiren engrandint el negoci. De tots ells el que més destacà fou en Joan
que amb la seva imaginació participava en totes les activitats socials de la
ciutat i quan no, ell mateix n’organitzava per dinamitzar l’activitat comercial
del seu establiment, com veurem més endavant.
De Manresa a Brussel·les, passant per Barcelona
L’expansió comercial de la família Jorba, i concretament del seu fill Joan, no
tenia aturador, ja fos sol o en col·laboració amb d’altres comerciants o
artesans de la ciutat. Així neix, amb societat amb l’ebenista Josep Pich, una
botiga de mobles a la Muralla del Carme, més tard una de queviures i
joguines a la Muralla de Sant Francesc. Altres negocis de la seva propietat
foren una perfumeria i merceria al carrer del Born, cantonada Fius i Palà,
amb associació amb Ramon Morell. També disposava d’un local al carrer
Nou dedicat a la venda a l’engròs de teixits.
Per si tot això no fos prou l’any 1922 van comprar l’Hotel “Santo Domingo”
a Francesc Picanyol. Tot plegat feu que l’elit de la clientela manresana, fins
aleshores molt centralitzada als voltants del carrer de Sobrerroca, es
desplacés cap a la plaça de Sant Domènec i rodalies.
Joan Jorba i Rius. Dibuix de Jaume Calveras i
Ferrer. Col·lecció Jorba Mas.
L’any 1911 s’estableix a Barcelona on obre botiga al centre de la ciutat, al carrer del Call 12-15, al costat de la
mateixa plaça de Sant Jaume. Al front del negoci hi havia el seu germà Pere. Cinc anys després obren un nou local al
número 1 de Sant Domènec del Call. No en van tenir prou amb ambdós locals i els anys 1922 i 1923 van adquirir dos
edificis del Portal de l’Àngel i un al carrer de Santa Anna on hi van construir els coneguts Magatzems Jorba,
inaugurats el 24 d’octubre de 1926.
Atès que Catalunya se’ls havia quedat petita i després de certes negociacions, fins i tot a nivell diplomàtic, els Jorba
van establir casa també a Brussel·les el maig de 1919, l’anomenada Maison Jorba. L’èxit propicià el trasllat dos
mesos més tard a un indret més espaiós. Així s’establia el centre comercial a l’Avinguda Anspach, a la mateixa acera
de l’edifici de la Borsa, en ple centre neuràlgic de la capital belga. Dos anys més tard el negoci es va ampliar amb
l’obertura del tercer magatzem al barri de moda de Saint Guilles, aquest situat al carrer de Moscou (Moskouustraat).
Aquesta distribució comercial servia per vendre a Brussel·les els productes tèxtils fabricats aquí, així com per
importar altres productes manufacturats que eren venuts als magatzems de Manresa i Barcelona.
Les idees publicitàries, el gran espectacle manresà!
Una de les primeres mesures que prengueren, en aquest
cas Pere Jorba, fou la implantació del preu fix per a tots
els articles en una època en la que sovintejava el
regateig. La clientela s’adonà aviat que aquesta
normativa l’afavoria i era un segell d’honradesa i serietat
comercial. Simultàniament s’establia el sistema mètric
decimal, abolint l’ús de la cana, de mesurar a pams.
(Cana: mida de longitud de vuit pams, equivalent a 1.555
mil·límetres.) S’havia acabat, doncs, “l’anar a pams”. És,
però, a partir de 1909 quan es produeixen les primeres i
extraordinàries campanyes publicitàries.
Telers treballant enmig del carrer, davant la Casa Jorba del carrer
del Born. Una mostra de les idees publicitàries de Joan Jorba i Rius.
Any 1914. Col·lecció Jorba Mas.

3. Aquell Nadal van instal·lar al carrer, davant dels
magatzems, un gros elefant de tres metres d’alçada i
617 quilograms de pes, un paquiderm de cartró que
movia sense parar la cua i les orelles. En introduir-hi
una moneda de 10 cèntims, els agafava amb la
trompa i se’ls ficava a la boca. A canvi de la curiosa
operació vomitava joguines. Ja des de l’any 1899 els
Jorba venien organitzant una gran cavalcada de Reis,
plena de màgia i fantasia.
Per la Festa Major de 1910 van ubicar davant de
l’antiga i ornada botiga del carrer del Born, 23, sota
Botiga de queviures i de joguines Jorba, a la Muralla del Carme l’any
del gros rellotge que identificava la Casa, un
1933. Fotografia Llorenç Gamisans – ACDB.
monumental Cu-cut, el qual, a canvi d’una moneda
de 10 cèntims feia una graciosa reverència, movia els ulls a dreta i esquerra, se li tornava el nas vermell i finalment
obria la boca, de la qual sortia un bonic regal. Durant cinc dies va estar present al públic i realitzà 37.452 actuacions
comptabilitzades.
Un bon dia al matí, per sorpresa, els aparadors de la Casa van aparèixer curulls de cabassos de paleta plens a vessar
de rellotges de butxaca amb un preu de venda únic i altament original: a 21 pessetes la mitja dotzena. En una altra
ocasió, l’oferta de rellotges es feia a pes, en una balança. En un quilo hi entraven 14 rellotges de butxaca i 3 de
polsera. Un sistema de venda del tot atípic i que ha fet història.
A l’estiu de 1915 Joan Jorba va decidir muntar una gran foguera, cremant a la plaça de Sant Domènec un immens
barret de palla, a imatge d’aquells que lluí i popularitzà Maurice Chevalier. El capell feia 20 metres de circumferència
i per a la cinta i el llaç s’utilitzaran 22 metres de caixmir de 80 centímetres d’amplada. El pes era respectable, ni més
ni menys que 885 quilos. Al vespre es va encendre la foguera mentre una banda de música amenitzava
l’esdeveniment. Ep! No calia llençar la casa per la finestra, la cinta del barret costava els seus diners i havia estat
retirada prèviament.
La imaginació negociant, al servei també de la distracció i embadaliment dels manresans i forans, no s’aturava. El
nom Jorba es féu tan popular que fins i tot se’l trobaven a l’escudella. Joan Jorba, que sempre rumiava quina en
podia fer, va suggerir de fer fabricar pasta de sopa amb les lletres del seu cognom J, O, R, B, A, producte posat a la
venda a la secció de queviures i que es regalava per un determinat import de compra.
Una altra estratagema publicitària foren els anuncis apareguts a la premsa local on s’oferien premis de: “15.000
pessetes a qui provi que una altra casa ven més barat que els Magatzems Jorba” o de “30.000 a qui demostri que la
casa Jorba no és la més ben assortida en tots els articles”. L'ambigüitat i la manca de condicions dels anuncis fan
pensar que sols va ser un reclam cridaner i ostentós, però molt enginyós.
D’altra banda en Joan Jorba i Rius fou un dels impulsors de
l’anomenada “reforma”, una ambició urbanística manresana
nascuda en ocasió de la inauguració del ferrocarril de
Barcelona a Manresa l’any 1859.
El projecte va passar per diverses vicissituds i l’any 1911 fou
reprès de nou. La Casa Jorba pel seu compte va encarregar al
pintor Francesc Cuixart el dibuix d’aquesta gran entrada a
Manresa, que mai es dugué a terme. Joan Jorba formava part
d’una comissió per cooperar amb l’alcaldia que presidia
Maurici Fius i Palà. (Arxiu Jorba).

4. A Casa Jorba hi havia de tot
Aquesta era la imatge i el desig empresarial. Però un dia hi va entrar un
pagès amb aire atrafegat que volia unes sàrries, recipient d’espart que no
existia a la botiga. En Joan Jorba en veure la situació compromesa s’adreçà
al client decidit, i li digué: “Ens acaba d’arribar una grossa partida. Seieu,
mentrestant el mosso us les porta”. Discretament envià un empleat al
carrer Nou a comprar unes sàrries. L’home no estava per orgues i va
manifestar que si s’esperava li tancarien la barberia, atès que volia afaitarse. L’amo intervingué de nou: “només és per afaitar-vos?”, i al gest
afirmatiu del pagès, continuà, “doncs estigueu tranquil, féu el favor de
seure i tot ho arreglarem”. Acte seguit agafà brotxa, sabó i navalla i en
breus minuts el client era perfectament afaitat. Mentre les sàrries ja eren
sobre el taulell. L’home marxà carregat amb les alforges i la cara neta, més
content que unes pasqües. Cal dir que en Joan Jorba, com el seu pare,
havia après l’ofici de barber en la seva joventut.
Cartell publicitari dels magatzems, l’any 1928.
L’afer de les famoses “sàrries” és una de les anècdotes més divulgades i
que han fet escola.
La bonhomia d’en Joan Jorba i Rius, o una manera peculiar de “fer empresa”
En Joan Jorba sabia valorar i aprofitar molt bé les qualitats dels seus directes col·laboradors i de la dependència en
general per a llur millorament i progrés individual. Setmanalment reunia directius i responsables de les diverses
seccions –reunions que acostumaven a fer-se els diumenges a la tarda-, per elaborar i convenir entre tots,
l’estratègia a seguir per al bon funcionament i progrés de l’empresa, sota el seu punt de mira, és clar! Era el líder!
Fou costum congregar i obsequiar tot el personal dels Magatzems amb dinars, com per exemple els que es
celebraren en el Catalònia Parc, on s’havien entaulat prop de 200 persones. Posteriorment aquest àpats es feren a
l’Hotel Sant Domènec, propietat de la família des de l’any 1922. També s’havien realitzat sortides a la Colònia Jorba i
altres esdeveniments festius per fer plausible l’estada o treball a casa seva. Parlar d’una empresa que aplegava a 200
treballadors en una ciutat que, a finals del XIX i principis dels XX, voltava els 25.000 habitants es diu aviat. I tot
encaminat al projecte que s’havia traçat en benefici del seu comerç o industria, però tanmateix per al progrés de la
ciutat que estimava molt. Tot i no haver nascut a Manresa, encara que no massa lluny, al bagenc poble de Castellgalí,
era un apassionat manresà.
Pel que fa al seu estatus social s’ha de dir que no figurava inserit en cap dels
anomenats “grups de pressió”, mantenint-se allunyat dels clans caciquils
manresans, malgrat no defugia de la relació social o de “societat”. Formà part, un
cert temps, d’una penya del Casino on s’hi trobaven els industrials de més renom
a Manresa. Joan Jorba freqüentava assíduament l’edifici modernista del Passeig
Pere III, però el seu temperament inquiet no s’adeia amb les classes benestants.
Anava per feina. A cops prenia el cafè a peu dret, saludava els habituals “senyors
d’anell i cigar”, i tocava els dos cap el seu quarter general.
En Joan Jorba i Rius fou, des de qualsevol punt de vista, un gran avançat al seu
temps. El precursor al nostre país d’allò que avui s’anomenen “Grans
Magatzems”.
Dos anys abans de la seva mort començaren a prendre forma els nous magatzems
Jorba de Manresa, obra de l’arquitecte Arnal Calvet, tot just en la seva primera
etapa. Però senyors, aquesta és una altra història...
Secció de bruses i armilles.

5. Editorial
De ben segur que les “tècniques de venda” d’en Joan Jorba i Rius (Castellgalí, 1869 – Manresa, 1938) serien molt
difícils d’aplicar avui. Però sempre ens quedarà el dubte... I si aquella política empresarial, o una part d’ella, fos vàlida
encara ara? Alguns de vosaltres recordareu aquells cupons “Ahorro del hogar” que eren bescanviats per articles de
cuina, bàsicament. I cal reconèixer, en general, que el botiguer era més esplèndid i simpàtic que en l’actualitat.
Resumint, un bon i eixerit amo amb complicitat amb els seus treballadors (ben tractats... és clar), sempre marcarà la
diferència: “quin nen més maco, té –ma oberta amb globus- de quin color el vols?” = a mare i fill clients fidels! O no?
Pel que fa la pàgina de “Fotografies antigues de Manresa” les xifres segueixen cap a amunt; actualment hi podem
trobar unes 1.500 fotografies, mentre que el nombre de fans ha pujat a gairebé els 3.500. No ens cansarem de repetir
que assolir aquests dígits és exclusivament mèrit vostre. Des del primer dia ens heu donat suport alhora que l’heu
nodrit d’imatges entranyables que meravellen a tothom.
Finalment, com be sabeu, hi ha moltes maneres per fer-nos arribar l’interès per rebre la revista. A l’adreça de correu
que està a la vostra disposició des del primer dia: manresaacopdull@gmail.com, s’hi ha afegit la que fem servir per
enviar-vos el butlletí: xicota@maunesabaters.cat, i la més utilitzada de totes, la mateixa pàgina de “Fotografies
antigues de Manresa”, on amb un senzill “privat” és molt fàcil i directe sol·licitar la subscripció.
Més clar l’aigua
Per Isabel Caballo
Qui ho té del néixer, no ho deixa
Joan Jorba i Rius, un il·luminat?, un geni? El que és segur és que va capgirar la filosofia del que era o havia d’ésser un
botiguer-comerciant. Fou un empresari modern, emprenedor i innovador, i no només pel que fa al seu temps. Les
seves idees sobre la gestió empresarial i la promoció de vendes són totalment vàlides en l’actualitat. Només a tall
d’exemple mentre Can Jorba obria, l’any 1904, els seus Grans Magatzems al bell edifici modernista Devant de la
plaça Sant Domènec de Manresa, el Corte Inglés de Barcelona ho feia gairebé seixanta anys més tard, el 1962. Posar
a l’abast dels consumidors una oferta de molts i diferents productes, i aplicar unes tècniques de “marketing” no
experimentades i per tant desconegudes fins aquell moment, va esdevenir un magnífic sistema per atraure
compradors. També va ser pioner en la incorporació de la venda per correu i el lliurament a domicili, i en la confecció
de projectes i pressupostos de forma gratuïta. També va publicar, gairebé durant trenta anys, la “Revista Ilustrada
Jorba”, de caire comercial, però que alhora feia gala d'un aire lúdic i cultural.
Va viatjar per Amèrica i Europa, a la cerca de noves formes d’entendre el comerç. El bagatge adquirit i la seva ment
privilegiada pels negocis, propiciaren una política expansionista, no només a Catalunya, també a d’altres països
europeus, com Bèlgica on va fundar a la seva capital, Brussel·les, la Maison Jorba l’any 1919. El fet d’obrir nous
mercats a Europa, quan encara la Unió Europea no existia ni tan sols en somnis, deixà pales el seu enginy
empresarial. L’any 1926 s’inauguraven els magatzems Jorba de Barcelona, al Portal de l'Àngel, en un magnífic edifici
d'estil classicista, majestuós i elegant.
En l’aspecte industrial va aixecar una fàbrica de nova planta a Calders, per a la fabricació de teixits i va reorganitzar la
vella fàbrica de teixits de color de Bellvei. L’any 1926 es feu càrrec de la fàbrica Regordosa, al Pont de Vilomara, de
filatures de cotó, a la vegada que continuà gestionant la Colònia Industrial Jorba, fundada pel seu pare, fent-la
prosperar dia a dia.
Pel que fa al seu projecte dels nous Grans Magatzems del xamfrà situat entre la Muralla del Carme, plaça de Sant
Domènec i carrer Nou, Joan Jorba només va veure acabada la primera fase, el 1936, dos anys abans de la seva mort.
La divisa de la Casa Jorba era “El treball tot ho venç”. Un altre dels nostres grans homes de negocis –desaparegut el
1987- en Modest Padró, en una entrevista publicada a la revista “Bages” i referint-se a en Joan Jorba va dir: “potser
d’haver existit deu homes de la seva condició, Manresa seria deu vegades més gran”. Merescut homenatge a un
home extraordinari, com a empresari i com a persona.

6. Benvi Parrilla
Taulell d’activitats
CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL:
Biblioteca del Casino de Manresa
Calendari 2013-2014
Fa més de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreçat als adults
(pares, mestres, bibliotecaris…) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d’1/4 de 7 de la tarda. El calendari
d’aquest curs és el següent:
12 de novembre
10 de desembre
14 de gener
11 de febrer
ACTIVITATS:
11 de març
8 d’abril
15 de maig. Hi ha novetats!
10 de juny
Museu Comarcal de Manresa
Exposicions: Totes elles es poden visitar fins el proper dia 1 de desembre: “Pau Casals i l’exili”, "El fons d'art del
Cercle Artístic de Manresa", amb motiu del diposit al Museu Comarcal de Manresa d’aquest fons artístic, i “Estels de
la memòria” de Rosa Gema Doughty. Una producció de Cacis El Forn de la Calç.

7. Programació del Cine Club Manresa
Del 3 al 24 de novembre de 2013
Dg. 3 · CORIOLANUS
Dj. 14 · APPROVED FOR ADOPTION
DIRECCIÓ: Ralph Fiennes
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Jung i Laurent Boileau
Auditori Plana de l'Om
20:00h. / Entrada gratuïta
Dg. 17 · VIVRE ICI
Dg. 24 · INFANCIA CLANDESTINA
DIRECCIÓ: Mohamed Zram
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
DIRECCIÓ: Benjamín Ávila
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
Els museus de Manresa
Museu Comarcal
Via de Sant Ignasi, 36-40
93 874 11 55
Divendres i dissabte:
de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h.
Diumenges i festes :
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Gratuïta: jubilats, menors de 16
anys i tots els divendres per a
tothom.
Museu de Geologia
Av. Bases de Manresa, 61-73
93 877 72 41
Diumenge de 10 a 13 h.
Altres dies visites concertades
Entrada gratuïta.
Museu de la Tècnica
Crta. De Santpedor, 55
93 877 22 31
De dimarts a diumenge:
de 10 a 14 h.
Entrada general: 3 €
Reduïda: 1,5 € per a jubilats,
estudiants i nens de 12 a 16
anys.
Gratuïta: menors de 12 anys,
docents i Club Súper 3.