Your SlideShare is downloading. ×
Geografia fisica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Geografia fisica

2,271
views

Published on

Compilació dels temes de geografia física per a 2n de Batxillerat.

Compilació dels temes de geografia física per a 2n de Batxillerat.

Published in: Education

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,271
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
76
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 1 GEOGRAFIA DESPANYA 2n BATXILLERAT IES BROCH I LLOP DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Josep Xavier Llop Goterris
  • 2. NOTA IMPORTANTLa reproducció de textos i imatges en aquest dossier educatiu s’acull al text refós de laLlei de Propietat Intel·lectual, en l’article 32 de la qual del Reial Decret Legislatiu1/1996, del 12 d’Abril (B.O.E. número 97, del 22 d’Abril) amb les modificacions fetesal mateix per la Llei 5/1998 del 6 de Març (B.O.E. número 57, del 7 de Març) i la Llei1/2000 del 7 de Gener (B.O.E. número 7 del 8 de Gener), es diu el que segueix: «Éslícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d’altres obres alienes de naturalesaescrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic,figuratiu o anàleg, sempre que es tracte d’obres ja divulgades i la seua inclusió esrealitze a títol de cita o per a la seua anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilitzaciónomés podrà realitzar-se amb fins docents o d’investigació, en la mesura justificada pelfi d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada».1a versió: Setembre 2012 Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpia daquesta llicència accediu ahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la aCreative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041,EUA.
  • 3. ÍNDEX:0. INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC1. LESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA2. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA3. LA DIVERSITAT HÍDRICA I BIOGEOGRÀFICA4. ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA - SOCIETAT
  • 4. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 4 INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFICEVOLUCIÓ I TENDÈNCIES DE LA GEOGRAFIA1:Abans del s. XIX la geografia no es considera ciència, per una banda abraça molts aspectes i per altra només téla missió de descriure el món i no explicar-lo. Serà a partir del segle XIX amb els alemanys Humbolt, Ritter iRatzel comença la Geografia com a tal, doncs no es vol explicar què hi ha, sinó perquè i interrelacionardiferents fenòmens.La Geografia clàssica es desenvolupa a partir de mitjans segle XIX i rep un fort impuls a finals del segle XIXdoncs apareix una necessitat geogràfica doble: o Conèixer els països a colonitzar: les seues societats, recursos, economia, etc. Així com dels països competidors dels voltants. o Formar una nació, ensenyant a l’escola a la gent quines són les característiques de la nació: per on s’estén, quanta gent hi viu, les principals ciutats, etc.És aqueixa geografia Clàssica la que s’estudia encara a la major part del currículum de secundària, incloent elBatxillerat amb dos vessants fonamentalment: o Geografia general: Pretén estudiar les relacions entre el medi físic i l’humà. Estaria en la base de la Geografia Física. o Geografia regional: Apareix en França i aspira a estudiar un espai concret: la regió, entenent com aquesta un espai amb uns límits definits; i l’objectiu de la geografia és descriure’l per a explicar i entendre el que passa.A partir de mitjan segle XX apareix una nova geografia als països anglosaxons: la geografia quantitativa queés la base de la Geografia humana i econòmica. Aquesta geografia defèn lús del mètode científic basat endades per a establir les lleis que regeixen l’ocupació de l’espai.A partir de la dècada de 1970 i dins les noves corrents de pensament influïdes pel maig del 68 apareixen lesgeografies postmodernes. Sorgeixen com a reacció a la geografia quantitativa que deixava de banda l’aspectesocial i es centrava sobretot a l’economia. Les més importants són: o La geografia Humanística: s’interessa per l’ésser humà i la seua manera d’influir a l’espai, no sempre racional. Apareix així una geografia de la percepció i dels espais viscuts que vol explicar els comportaments de les persones d’acord amb lleis basades en la psicologia individual i col·lectiva. o La geografia postmoderna: va un pas més enllà i ataca tot allò racional i basa el seu estudi en allò individual i diferent, en coses concretes i poc estudiades fins a eixe moment. o La geografia radical: És una geografia d’esquerres i militant i sosté que la geografia ha des ser una ciència revolucionària per què no només ha d’explicar el món i les seues desigualtats sinó transformar-lo.La geografia hui en dia no té un paradigma (tendència) clar, se segueixen diferents tendències i la varietat delsobjectes d’estudi de la Geografia no ajuden a clarificar-ho.L’única cosa que encara tenen en comú tots els geògrafs és que consideren l’espai geogràfic (des de diferentspunts de vista) com els seu objecte d’estudi.OBJECTIU DE LA GEOGRAFIA1 Més informació a http://es.geocities.com/geoleouy/index.htm
  • 5. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 5L’objecte d’estudi de la Geografia és l’espai geogràfic, entenent aquest com el resultat de l’actuació humanasobre la natura; així al geògraf físic no li interessa la distribució natural de les espècies (com al botànic obiòleg) sinó la distribució real i el perquè s’ha arribat a esta; i al geògraf quantitatiu no li interessa la situaciódel sector industrial tauleller sinó el perquè de la seua distribució espacial.Les Característiques de l’espai geogràfic són: • Es localitzable (no és un espai teòric ni inventat). • Es representable (el podem representar a un mapa) • Es divers però igual; és a dir, tot espai és diferent però podem trobar conjunts homogenis o semblants (Totes les ciutats són diferents però es semblen i tenen problemàtiques paregudes). • Els espais no són estancs ni compartimentats sinó que existeixen àrees de transició més o menys grans entre ells. • Tot espai geogràfic és fruit de la interrelació entre el medi físic i l’humà, així un mateix espai és diferent segons el grup humà que l’ocupa, i un mateix grup no ocupa tots els espais exactament igual2. • L’espai geogràfic no és immutable, ni sempre igual, canvia conforme canvia la societat que l’afaiçona. • L’espai geogràfic pot descriure’s, analitzar-se, comprendre’s, explicar-se i interpretar-se tant a escala local com regional o mundial.PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS3Els procediments que usarem en geografia estaran basats en dos premisses: l’obtenció de dades i larepresentació. De fet totes les dades geogràfiques es poden representar a l’espai.MAPES:Són la representació d’una part (o tota) la superfície de la terra. Per a representar-la hem d’usar una xarxageogràfica (meridians i paral·lels o semblant) i un sistema de projecció per a passar d’una superfície esfèrica auna plana.Diferenciem entre: o Mapes Topogràfics: que representen tot el que hi ha físicament sobre la superfície de la Terra. o Mapes Temàtics: representen un fenomen geogràfic concret (població, producció de cereals, etc.) poden ser:  Diagrames:  Línies o fluxes:  Coropletes:  Isopletes:  Anamòrfics:  Figures:  Etc.GRÀFICS: • Líneals • Barres • Sectors • Punts2 Això és veu molt bé a les zones de colonització europea on els europeus van imposar les formes d’organització de l’espai dels seuspaïsos d’origen.3 Més informació interessant d’esta i altres coses en http://club.telepolis.com/geografo/indice.htm on es troba informació delsprocediments geogràfics, i classificada, informació útil per a tot el curs.
  • 6. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 6 • EtcFONTS DE DADES:Podem obtindre dades des de diferents fonts. Considerem font tot allò que ens aporta informació vàlida per aconèixer lespai estudiat. • Directes: les que sobtenen directament. o Observació o Entrevistes o Enquestes • Indirectes: les que sobtenen a partir del treball daltres persones. o Cartogràfiques o Gràfiques o Estadístiques o Textes o Visuals i audiovisuals o SIG44 La Generalitat Valenciana té a disposició de tothom un SIG en: http://www.cma.gva.es
  • 7. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 7Activitats Tema 0: 1. Defineix acuradament els següents conceptes: a) Geografia b) Geografia general c) Geografia física d) Geografia regional e) Paradigma geogràfic f) Espai geogràfic g) Procediments geogràfics 2. Realitzar un comentari del mapa topogràfic 714, seguint el model de comentari del professor Isaac Buzo. (optatiu) 3. Realitza un perfil des de la Casa del Chaconero ( 30 678159E 4277398N ) a las Casas de Ferrís (30 681025E 4274933N ) del mapa 845-Yecla.
  • 8. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 8 TEMA 1 L’ESPAI GEOGRÀFIC D’ESPANYA: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA.L’ESPAI GEOGRÀFIC D’ESPANYAEspanya és un estat europeu. El quart en extensió d’Europa i el segon de la Unió Europea després de França.Té una superfície de vora 500.000 km2 distribuits en: • 490.000 km2 en la península ibèrica que comparteix amb Portugal • 5.000 km2 de l’arxipèlag balear • 7.000 km2 de l’arxipèlag canari • 35 km2 de Ceuta, Melilla i diverses possesions al nord d’Àfrica.El territori d’espanya presenta una gran diversitat natural i humana al trobar-se entre dos mars i a cavall de doscontinents. Açò representa un desigual repartiment de recursos a l’espai i de les activitats humanes donant lloca una gran pluralitat de paisatges humans.EL RELLEU PENINSULAREs caracteritza per tindre: • Una forma massissa, amb costes rectes i poc accidentades. • Una elevada altitud mitjana per culpa de la gran superfície ocupada per la Meseta. • Disposició perifèrica del relleu, que juntament amb la forma massissa frenen la influència marina.Podem classificar les principals unitats de Relleu en: • Meseta: o Submeseta Nord o Submeseta Sud • Internes de la Meseta:  Sistema Central  Montes de Toledo • Als voltants de la Meseta: o Montes de Lleó o Serralada Cantàbrica o Montes Bascos o Sistema Ibèric o Sierra Morena • Externes: o Pirineus o Massís Gallec o Serralada litoral Catalana o Serralades Bètiques  Penibètica
  • 9. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 9  Subbètica • Depressions: o De l’Ebre o Del Guadalquivir o Bètica o Depressió del Tajo (en Portugal) • TIPUS D’UNITATS MORFOESTRUCTURALS5Els tres grans tipus d’unitats morfoestructurals que trobem al relleu terrestre es troben representats a lapenínsula ibèrica: sòcols i massissos antics, serralades de plegament i depressions. o Sòcols Es tracta d’antigues serralades sorgides al precàmbric o a l’era primària que ara es troben arrasades i convertides en planes. El rocam que les forma és majoritàriament rígid i silici. o Massissos antics5 Les unitats morfoestructurals són les formes que adopta el relleu resultat dels moviments tectònics.
  • 10. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 10 Són sòcols que han estat fallats i realçats per les orogènesis6 terciàries i que moltes vegades han estat afectats per l’erosió diferencial. o Serralades de plegament Es tracta de grans serralades sorgides amb l’orogènesis terciària pel plegament dels sediments secundaris; majoritàriament calisses i margues dipòsitades a un antic geosinclinal7. Podem diferenciar dos tipus:  Serralades alpines pròpiament dites.  Serralades intermedies8: formades pel plegament de sediments situats sobre antics sòcols i que combinen el plegament i les falles. o Depressions Són zones afonades a l’era terciària i ocupades per sediments, sobretot argiles i margues En trobem de dos tipus: • Depressions formades per afonament del sòcol: corresponen a les conques intenes de la Meseta. • Depressions prealpines: es tracta de la depressió de l’Ebre i Guadalquivir. • EVOLUCIÓ DE LES UNITATS MORFOSTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR o A l’era Arcaica o Precàmbric: Va sorgir una larga banda des de Galicia als Montes de Toledo passant pel Sistema Central. o A l’era Primària o Paleozòic: Amb l’orogènesi herciniana va sorgir el Massis Hespèric 9 que ocupava la major part del que hui en dia és la Meseta. o A l’era Secundària o Mesozòic: Es va arrasar el massís hespèric formant un sòcol inclinat cap a l’est, les vores del qual van estar ocupades més o menys temps per la mar. o A l’era terciària: Es va produir l’orogènesi alpina on es va elevar i fragmentar el vell sòcol paleozòic, es van plegar les vores ocupades per la mar i van sorgir grans serralades a les foses ocupades per la mar entre els vells massissos. Al mateix temps les depresions es reomplin de sediments. o A l’era Quaternària: L’erosió glacial retoca fortament les altes serralades del nord, mentre que l’erosió fluvial actua sobre la resta de la península. • EL ROQUISSAR PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU 106 Període de formació i plegament de grans sistemes muntanyosos.7 Fosa marina de subducció situada als peus d’un massís o escut on s’acumulen sediments i que donarà lloc posteriorment a una granserralada de plegament.8 Parlem del Sistema Ibèric, i part de la Serralada Cantàbrica.9 Anomenem així al sòcol d’origen hercinià format a l’era primària que conforma el nucli de la península, també se l’anomenaMassís Ibèric.10 fotos 41, 42, 43 i 44.
  • 11. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 11 Depenent del tipus de rocam dins la península diferenciem entre una àrea silicia, calcària i argilenca modelades per diferents formes de relleu. o L’àrea silícia Es troba ocupada per roques antigues de les eres primària i secundària, predominant el granit, pissarra, quarsita i neis; i és la dominant als massissos antics i el sòcol de la Meseta. El modelat granític sol ser de tres tipus: d’una banda en les zones muntanyoses i fredes la meteorització mecànica provoca crestalls i agulles rocoses; en les zones més càlides la meteorització química desfà el granit deixant sorrals acumulats a les valls i un relleu suau; en darrer lloc trobem els berrocals, acumulacions de blocs fruit d’una meteorització mixta, química i mecànica. o L’àrea calcària Està formada per sediments de l’era secundària; calissa i marga, i s’estenen per les serralades de plegament. Quan existeixen grans paquets de sediments calcaris solem trobar un paisatge karstic fruit de la dissolució de la calissa formant coves, avencs, i formes associades com dolines, gorges i poljiés.
  • 12. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 12 o L’àrea argilosa Està constituïda per materials sedimentàris terciaris i quaternaris; argiles, margues i algeps que es van dipositar a les depresions. El relleu és bàsicament horitzontal i, quan es produeix, la seua erosió és molt ràpida molt sovint formant xaragalls11 que produeixen badlands12. o Relleu per erosió diferencial Encara que trobem grans àrees cobertes amb un mateix tipus de litologia13 és també molt habitual trobar-nos roques de diferent origen i resistència. Quan actua l’erosió ho fa de forma selectiva donant lloc a relleus diferencials de distints tipus depenent de la inclinació dels estrats. • Relleu aclinal o horitzontal: l’alternança d’estrats durs i blans provoca moles o meses, tossals testimoni i tossals residual amb amples valls entremig. • Relleu monoclinal o en cuesta: quan els estrats estan suaument inclinats alternant durs i blans es forem relleus en cuesta on trobem l’estrat dur inclinat i un front al peu del qual es troba un talús de materials blans. • Relleu plegat apalatxià: Es tracta de relleus plegats i arrasats en l’era primaria i que ha estat realçat per l’orogènia alpina i l’erosió diferencial ha exhumat. • Relleu plegat juràsic: Són relleus d’origen alpí que alternen sinclinals i anticlinals. No sempre els sinclinals són valls i els anticlinals serres; l’erosió pot haver buidat anticlinals i deixar sinclinats penjats. • LES GRANS UNITATS MORFOSTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR11 Barranc o incisió d’aigua poc profunda provocada per corrents d’aigua estacional en terrenys margosos o argilosos.12 Paisatge abarrancat i aixaragallat propi de zones argiloses seques, provocat per l’erosió de les pluges torrencials en el sòldesprovist de vegetació.13 La litologia és la part de la geologia que estudia les característiques físiques i químiques de les roques.
  • 13. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 13El relleu peninsular es disposa al gran altiplà elevat de la Meseta, passem però a descriure’ls per parts: o La Meseta És la unitat fonamental del relleu peninsular, es tracta de les restes del massís hespèric, arrasat i afectat per l’orogènia alpina que l’ha fracturada i deformada de manera que podem trobar: • L’antic sòcol paleozòic: que aflora en forma de peneplana a l’oest, des de Zamora a Extremadura, configurant un modelat pla on les valls es troben més marcades a les zones on predomina la pissarra, més blana que el granit, i més erosinable. • Les serres interiors de la Meseta: són horts elevats al fracturar-se el sòcol per tant presenten roques primàries i cims suaus, donat que són antigues planes. o Sistema Central: divideix la Meseta en dos i s’enlaira quasibé 1000 metres per damunt d’ella. o Montes de Toledo: de menor altura i extensió separa les conques del Tajo i Guadiana. En ell podem trobar zones de relleu apalatxià. • Depresions interiors de la Meseta: reblides de material a l’època terciària quan s’afonaren algunes parts de la Meseta. La diferent sedimentació de roques blanes (argiles, margues) i dures (calissa) han provocat un relleu diferencial aclinal de pàramos i cuestas. o Les vores muntanyoses de la Meseta Es van formar a l’orogènia alpina, fracturant les vores de la Meseta i plegant aquelles parts del sòcol cobert pels sediments secundaris. Podem classificar-los en:
  • 14. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 14 • Massís galaico-lleonés: és tracta duna part del sòcol fracturat i elevat per lorogènesi alpina. No segueix cap alineació clara. • Serralada Cantàbrica: presenta dos sectors: o loest: perllongació del Massís gallec fallat en direcció est-oest, amb exemples de relleu apalatxià. o lest, on la cobertera secundària sha plegat per damunt del sòcol, on trobem exemples de relleu juràssic. • Sistema Ibèric: es tracta duna serralada intermedia, plegada per damunt del sòcol. Allí on els sediments no són molt grossos han aflorat els materials primaris. El sector nord inclou les majors altures i està separat del suc per la fosa del Jalón. El sud presenta dos branques: la castellana i laragonesa separades per la fosa del Jiloca. • Sierra Morena: és una gran falla o plec-falla que separa la meseta de la vall del Guadalquivir. o Les depressions exteriors de la Meseta Són depressions formades als peus de les serralades alpines, reblides de sediments terciaris i quaternaris pràcticament horitzontals:  Depressió de lEbre: es troba tancada entre muntanyes. Fou ocupada pel mar, per un llac i finalment erosionada per lEbre. Trobem per això dipòsits marins, lacustres i continentals, gruixos a les vores (de lantic llac) o samontans 14i fins al centre, on lerosió diferencial ha actuat deixant Muelas i badlands.  Depressió del Guadalquivir: ha estat durant molt de temps coberta per la mar i sha anat reblint convertida en una albufera15. Predominen els materials argilosos, molts dells quaternaris. o Les serralades interiors de la Meseta Es van formar a lorogènesi alpina, i són muntanyes formades en un antic geosinclinal, excepte el sistema litoral català, situat en part sobre un antic massís afonat.  Pirineus: és la serralada alpina per excel·lència i presenta dos zones diferenciades:  Zona Axial: i més alta, on aflora els materials primaris.  Prepirineus: a les vores de lanterior, formada per materials secundaris que formen dos alineacions separades per una llarga fossa de materials més tous.  Monts Bascos: són una prolongació del Pirineus amb materials secundaris més tous.14 També anomenat peu de mont o piemont, es tracta de terres inclinades, al peu de les muntanyes i amb sediments gruixuts. Lerosiódels sediments acumulats en lera terciaria dona lloc a Mallos i hoyas.15 Llac litoral que es crea per sedimentació marina que tanca un antic golf.
  • 15. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 15  Serralada litoral catalana: són una sèrie de falles que formen un relleu germànic16 per tota la vora est de la península. La part nord són les restes dun antic massís i té material paleozòic, mentre que la sud és secundària.  Serralades Bètiques: són les més jòvens de la península i tenen una gran complexitat geològica. Podem diferenciar dos grans conjunts:  Penibètica: vora la costa sud, més alta i on afloren materials més antics.  Subbètica; a linterior i separada per una depressió terciària, presenten una alternança de materials durs i tous que ha suposat laparició dun paisatge daltes serres i algunes fosses entre elles. • EL RELLEU COSTANER PENINSULARLes costes peninsulars són rectes, sobretot si les comparem amb les demés penínsules europees, i estanfortament condicionades per les unitats estructurals del relleu: o Les costes atlàntiques: Podem diferenciar tres costes diferents:  Costa cantàbrica: rectilínia on predominen els penya-segats sobre les platges, formats per lesfondrament de la serralada cantàbrica a la mar, amb alguns rasos17 i ries.  Ries gallegues: és lúnica costa espanyola no rectilínia, formades per la invasió de les antigues valls fluvials per la mar.  Costa atlàntica andalusa: on abunden les maresmes tancades per fletxes i cordons litorals18, normalment formats per dunes, que tanquen la depressió del guadalquivir i van guanyant-li terreny a la mar. o Les costes mediterrànies: es tracta de grans ovals ocupats per costes baixes entre les serralades que acaben a la mediterrània. 1. Sector bètic: alternen la costa alta de penya-segats allà on arriben les serres a la mar, amb la baixa, perllongació de les fosses que hi ha entre les serres. 2. Golf de València: es tracta duna llarga costa baixa formada entre les serres bètiques i les catalanes, predominen les maresmes19 i albuferes.16 Sanomena així al relleu on salternen fosses i serres causades per falles que han alçat o afonat les unes o les altres. La serraladalitoral catalana presenta dos serres (horst) alçades separades per una fossa (grabben) intermedia.17 Els rasos són antigues superfícies marines derosió ara realçades.18 Barrera continua de graves o arena formada pel transport i acumulació de sediments per la mar que pot deixar al seu interioralbuferes i maresmes.19 També anomenades aiguamolls o marjals, zones pantanoses ocupades per laigua durant una part de lany.
  • 16. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 16 3. Litoral català: és una costa predominantment alta, però amb alguns deltes i xicotetes planes que donen lloc a platges litorals, a vegades realçades.EL RELLEU INSULAR • L’ARXIPÈLAG BALEAR Geològicament les illes Balears posen en contacte els dos sistemes muntanyosos de la Mediterrània: així Mallorca i Eivissa formen part de les serralades subbètiques, mentre que Menorca està emparentada amb la serralada litoral catalana. o Mallorca i Eivissa: tant luna com laltra són la continuació de les serres Bètiques a qui estan unides sota la mar. Presenten una serra al Nord i un massís calcari a lEst amb una depressió central entre ambdós. (entre Eivissa i Formentera la depressió ha estat ocupada per la mar). o Menorca: formava part de lantic massís català, com el nord de les catalànides, i és tracta duna dovella realçada i isolada. • L’ARXIPÈLAG CANARI Les illes Canàries es van originar a lera Terciària, quan lorogènesi alpina obre una fractura al fons de loceà on es formen els volcans que conformen les illes. Per tant els tipus de relleu característics de larxipèlag són els volcànics destacant:  Cons volcànics: alguns dells encara actius, formen muntanyes isolades.  Calderes: cràters circulars restes dantics volcans.  Malpaís: terrenys abruptes formats per colades de lava.  Roques: o pitons volcànics, resultat de lerosió diferencial que deixa al descobert zones de lava més dura.  Barrancs: antigues torrenteres formades en èpoques més plujoses.  Glacis: rampes en forma de ventall al peu dels torrents on sha dipositat materials derosió. Com a resultat de tot açò les costes canàries són extremadament variades.Bibliografia recomanada:  Terán, Solé i Vilà Geografía General de España Ariel  Strahler i Strahler Geografía Física Omega  Rosselló, Panareda i Pérez Cueva Manual de geografia física Universitat de València
  • 17. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 17Activitats Tema 1: 4. Realitzar un perfil topogràfic entre els punts A i B del mapa i comenta-ho: unitats morfoestructurals que travessa, origen del rocam i tipus de relleu. 5. Situa en el mapa (on són els números) les principals unitats morfoestructurals del relleu espanyol. Indica lera geològica a la qual pertany cada una i el tipus de relleu característic. Localitza al mapa les serres següents i explica les característiques del sistema muntanyós a què pertanyen (origen i materials que el constitueixen): Picos de Europa, Moncayo, Montserrat, Cazorla i Gredos. 6. Completar el següent quadre – resum:
  • 18. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 18 Fet geològic Eres Cronologia Unitats de Relleu Aspecte actual principal Primària Secundària Terciària Quaternària Localització Formes de Tipus de rocam Cronologia Tipus de roca geogràfica modelatge Silici Calcari Argilós 7. Assenyala totes les províncies, rius i principals unitats de relleu travessades per la línia dibuixada al mapa.
  • 19. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 19 TEMA 2 LA DIVERSITAT CLIMÀTICA DESPANYA.INTRODUCCIÓ • ORIGEN DE LES PRECIPITACIONSLes precipitacions depenen del vapor daigua contingut a laire procedent de levaporació. Tota massa daire téuna quantitat variable de vapor daigua, ara bé la humitat que pot contindre una massa daire té uns límits quedepenen sobretot de la temperatura, així quan més fred és laire menys vapor daigua pot haver-hi20.Quan sarriba al màxim dhumitat és produeix la saturació21 i si segueix augmentant la humitat sobrant escondensa formant gotetes daigua que formen núvols o boira. Les gotetes poden ser tantes que comencen aunir-se i a créixer arribant a pesar tant que cauen a terra en forma de pluja.Relació en estat de saturació entre la quantitat màxima de vapor daigua en g/m3 i temperatura de laire en ºC. (Rosselló et al.) A la saturació es pot arribar de dos maneres: • Per la incorporació de vapor daigua a la massa daire (molt estrany a la natura) • Pel refredament de laire, amb la qual cosa minva la seua humitat de saturació. Aquest refredament es produeix quan laire es veu forçat a pujar en altura, per causes dinàmiques (depressions), orogràfiques (muntanyes) o frontals. • DINÀMICA GENERAL DE LATMOSFERA Les pautes habituals que segueix el moviment de laire, tant horitzontalment com vertical, constitueixen la circulació atmosfèricaglobal, i en formen part: anticiclons, depressions, i vents dominants. La circulació atmosfèrica és fonamentalper a explicar el temps i el clima.En línies generals des de lequador cap als pols trobem: una zona de baixes pressions22 equatorials, vents alisis(est), altes pressions23 subtropicals, vents de loest, baixes pressions del front polar, vents polars de lest i altespressions àrtiques i antàrtiques.20 Diferenciem per això dos tipus dhumitat: lhumitat absoluta, expresada en gr/kg daire, i lhumitat relativa, o proporció entrehumitat real i la de saturació.21 És la quantitat màxima de vapor daigua que pot contindre una massa daire, quan sexcedeix es produeix la condensació.22 Parlem de baixes pressions, depressions, borrasques i ciclons com a termes equivalents.23 Anticicló i alta pressió podem considerar-ho sinònims.
  • 20. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 20 Distribució de les pressions i vents dominants al globus.(Rosselló et al) Aquest patró està condicionat per factors orogràfics, corrents oceànics i altres anomalies locals; a més de bascular cap al nord a lestiu i al sud al nostre hivern. La península ibèrica es troba en la zona de contacte entre els anticiclons subtropicals i les borrasques del front polar, en una zona dominada pels vents de loest. Es tracta duna zona de contacte entre una massa daire càlida tropical i una freda polar que anomenem Front Polar. Model meridià decirculació general delatmosfera segonsPalmén (Rosselló et al.)Aquesta disposicióafavoreix que lamajor part de lapenínsula estigaafectada a lestiupels anticiclonssubtropical, llevatde lextrem nord. Alhivern al retirar-secap al sud elsanticiclons deixenpas a que lesborrasques del frontpolar baixen delatitud i afecten la major part de la península.ELS FACTORS DEL CLIMA • FACTORS GEOGRÀFICSEls factors geogràfics que determinen els climes espanyols són els següents:
  • 21. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 21• Latitud: determina la temperatura; al trobar-se a la zona temperada la península té 4 estacions ben marcades.• Situació: entre dues masses daigua i dos continents, reb influències molt variades.• Influència de la Mar: sobretot al nord i loest, menys important al centre on lorografia mitiga la influència.• Relleu: la direcció oest-est dels relleus afavoreix lentrada de vents de loest, i impedeix lentrada de vents del nord i sud. Les conques tancades (Ebre, Duero) tenen un caràcter continental. • FACTORS TERMODINÀMICS o Circulació en altura: Jet Stream24. On entren en contacte les masses daire tropicals i les masses polars25 es produeix en altura una corrent de vent que circula en direcció oest-est, separant les altes pressions dinàmiques de la zona tropical de les baixes pressions temperades del nord. Els fronts càlids i freds són el reflex en superfície de la separació de masses daire del Jet. Així mateix quan el corrent sondula provoca depressions i anticiclons dinàmics que són els que afecten les zones temperades. Estructura de la zona frontal de les latituds mitjanes i relació amb el corrent en doll o Jet Stream. (Rosselló et al.) o Circulació en superfície:  Centres dacció: anomenem centres dacció les altes i baixes pressions en superfície. La pressió que considerem normal a nivell de superfície és de 1016 mb26, i la representem per mig disobares27. Per sobre de 1016 mb considerem que ens trobem davant duna alta pressió28 i per sota duna baixa29.24 Hi ha dos corrents en Jet, el polar, que és el que ací descrivim per què ens afecta, i el tropical que controla els anticiclonssubtropicals.25 En este punt es troba un desequilibri daltura en la troposfera, que pot ser explica lorigen de la corrent. Així la troposfera polar, mésbaixa, entra en contacte amb la tropical, més alta, per mig de la corrent en Jet.26 Realmet és de 1013 hpa o mb, però a la pràctica considerem aquesta.27 Línia que uneix els punts de igual pressió.28 Les altes pressions es produeixen allà on laire té tendència a baixar, i provoquen un oratge estable i sense precipitacions, doncslaire al baixar es calfa, fenòmen contrari a la gènesi de les precipitacions més habitual que ja hem assenyalat.29 Les altes pressions es produeixen on laire puja i afavoreixen linestabilitat i, si és donen les condicions dhumitat adients, lesprecipitacions.
  • 22. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 22 Principals configuracions isobàriques en un camp de pressions segons Quadrat (Rosselló et al.) Podem trobar altes i baixes pressions dorigen tèrmic i dinàmic. Les baixes tèrmiques estan originades per calfament de la superfície de la terra i es solen dona al damunt dels continents a lestiu. Les altes tèrmiques són originades pel refredament de la superfície continental, i es donen a lhivern. Les dinàmiques venen donades per la circulació general de latmosfera. Relació entre la circulació de la corrent en jet en altura i les depressions i anticiclons dinàmics en superfície (Strahler)  Masses daire primari: són vasts volums daire amb unes propietats físiques, sobretot de temperatura i humitat, que difícilment varien al llarg de centenars o milers de quilòmetres; que depenen de la zona dorigen o Font. A la península ibèrica nafecten les següents:
  • 23. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 23 A àrtiques; situades sobre el casquet polar, són molt fredes i relativament humides. P polars: es situen al voltant dels cercles polars, hi ha de dos tipus: Pc o continentals: molt fredes i seques30 sobretot a lhivern. Pm o marítimes: són fredes i humides. T tropicals: situades sobre els tròpics, són càlides i eixutes, trobem les: Tc o continentals: situades sobre el continent, molt càlides i eixutes31, sobretot a lestiu. Tm o marítimes: situades sobre loceà, càlides i eixutes llevat de les capes baixes carregades dhumitat de loceà.Esquema on sindiquen les diverses masses daire i la seua regió Font (manantial), en relaicó amb el front polar. (Strahler)  Fronts: són superfícies de contacte entre masses daire diferents que no arriben a barrejar-se. El fet que laire fred desplace el càlid obligant-lo a ascendir provoca precipitacions anomenades frontals. El més important de tots és el Front Polar, per ser el que presenta major discontinuïtat entre les masses daire i ser lorigen de les depressions del front polar. El seu desplaçament està controlat en altura pel Jet Stream.30 Es tracta de les invasions daire siberià.31 Són les onades de calor daire del Sahara.
  • 24. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 24 Fases de formació duna borrasca en latituds mitjanes segons Strahler (Rosselló et al.) ELEMENTS DEL CLIMA Per a determinar el clima dun lloc hem de fer observacions de latmosfera durant un període dalmenys 30 anys. Els elements principals que observem són la temperatura i la precipitació, però també sobserven els següents: • INSOLACIÓ I NUVOLOSITAT La insolació són les hores de llum solar que rep un lloc i es medeix amb un heliògraf32, a més també es medeix la nuvolositat33. • TEMPERATURA DE LAIRE La temperatura que es medeix per al clima és el calor de laire a lombra34, medida en graus centígrads amb un termòmetre35. Relacionats amb la temperatura tenim els següents conceptes:  línies isotermes, que representen les zones amb igual temperatura.  amplitut tèrmica, és la diferència entre la temperatura màxima i mínima dun lloc36.  gelades, quan la temperatura de laire baixa per sota dels 0 ºC37. • HUMITAT DE LAIRE La humitat de laire és la concentració de vapor daigua a laire38 i depèn com ja hem dit de la temperatura i la proximitat duna font daigua (normalment la mar). Solem medir-la amb un higròmetre.32 Aparell que medeix les hores de sol al lloc on sinstala.33 Existeixen unes taules per a calcular la proporció de núvols del cel i el temps que el cobreixen.34 Laire té pràcticament la mateixa temperatura al sol que a lombra.35 Les medicions oficials es fan en una garita metereològica stàndard, on el termòmetre es situa al centre i a 1,5 metres daltura.36 Podem medir-la per dies (amplitud tèrmica diària) anual, etc. Sol dependir de la continentalitat i la distància a la mar.37 Es dona el cas que la temperatura de laire no baixe de 0 ºC i les basses daigua es gelen, això és per la irradiació; el sòl es refredamés ràpid que laire i gela laire en contacte amb ell, formant rosades blanques, mentre les capes daire més altes estan a méstemperatura. Aquest fenòmen es coneix com inversió tèrmica.38 Cal recordar que el vapor daigua és invisible.
  • 25. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 25 Quan es sobrepassa el punt de saturació de laire es condensa en forma de núvols o boira, podem considerar aquesta com un núvol en contacte amb la superfície de la terra. Hi ha boires frontals i devaporació però les més comunes són dadvecció (quan una massa freda/càlida i humida és desplaça sobre una superfície càlida/freda) i les dirradiació (per pèrdua de calor del sòl, en fondalades i cubetes a lhivern, generalment acompanyades dinversions tèrmiques). • PRESSIÓ I VENT La pressió és el pes de laire que tenim a sobre nostre. En situacions normals la pressió és d1 kg per cm2, o 1 bar, encara que per a afinar més usem els milibars o hectopascals, així considerem a efectes pràctics 1016 mb o hPa la pressió normal al nivell de la mar39. Tot allò que es troba per sota dels 1016 ho considerem una baixa pressió i per sobre alta. Els vents són conseqüència de la diferència de pressions i estan directament relacionats amb elles circulant de les altes a les baixes pressions. A efectes pràctics considerarem els vents paral·lels a les línies isobàriques. • PRECIPITACIONS En sentit meteorològic precipitació és la caiguda daigua en estat sòlid o líquid sobre la superfície de la terra. Es medeixen amb un pluviòmetre (o nivòmetre) en mil·límetres40 i es representen en isohietes41. Existeixen diferents tipus de precipitació líquida: plugim, pluja o ruixat depenent de la mida de les gotes; i sòlida: neu, neu granulada42, granízol43 i pedra. La variació estacional de les precipitacions és una de les característiques fonamentals dels climes. • EVAPOTRANSPIRACIÓ I ARIDESA Levaporació és el procés pel qual laigua es transforma en vapor. Este procés ocurreix a totes les temperatures, fins i tot per sota de 0 ºC44. Levaporació és medeix amb un evaporímetre45. Levapotranspiració és el procés combinat devaporació de laigua de la terra i les masses daigua i la transpiració de les plantes, que són els dos fenòmens que forneixen de vapor daigua a latmosfera. Diferenciem entre evapotranspiració real i potencial; la real és la que es produeix realment i la potencial aquella que es produiria si hi haguera prou quantitat daigua.39 La pressió disminueix amb laltura per tal que tenim menys quantitat daire per sobre nostre.40 Un mm. és equivalent a un litre per m2.41 Línia que uneix els punts amb igual precipitació.42 Al nord valencià sanomena araboga, és un estat intermedi entre neu i gel (pedra).43 També anomenat calamarsa consisteix en pedres de tamany menut o molt menut.44 Quan laigua passa directament de lestat sòlid al gasós parlem de sublimació.45 Tant la mesura de levaporació com de levapotranspiració no sol donar mesures molt reals, per tant lhem destimar mitjançant lúsdaparells de medició combinats i altres formules.
  • 26. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 26 Laridesa és la relació entre laigua i levaporació46 en un lloc donat i depèn de la precipitació i la temperatura. Hi ha diversos índex per a calcular-la que es basen en la relació entre precipitació i temperatura, el més senzill és el de Gaussen on considera un més àrid quan 2TºC igual o major P mm47.TIPUS DE TEMPS48Com a resultat dels factors geogràfics i termodinàmics es produeixen una gran variabilitat de temps, peròpodem trobar una sèrie de situacions que es repeteixen habitualment. • A LA PENÍNSULA o Temps inestable dhivern49: el trobem quan lanticicló subtropical o de les Açores es retira cap al sud, deixant pas a les borrasques i fronts del front polar que baixen de latitud i afecten la península. Si no és retira del tot lanticicló només afecta a la meitat nord. o Temps estable dhivern: es produeix sobretot al Gener quan lanticicló centreeuropeu es reforça i abraça la península que produeix temps fred i estable; més rarament per ascens en latitud de lanticicló de les Açores, que produeix temps estable però més suau. o Temps estable destiu: lanticicló subtropical puja de latitud abraçant la major part de la península, les borrasques del front polar només afecten de passada lextrem nord de la península. o Temps inestable destiu: és dona quan arriba aire fred en altura i coincideix amb una baixa tèrmica a la península, ens trobem davant duna situació de tempestes fortes i extenses que afecten al centre i lest penínsular. • A LES CANÀRIES El temps normal a les Canàries està dominat per lanticicló subtropical i els vents alisis, que formen núvols en les zones altes de les muntanyes (medianías) provocant un temps sec i assolellat en la vessant no afectada pels alisis, i núvols fins i boires a la banda contrària. A lhivern el domini anticiclònic es veu trencat per irrupcions daire polar que provoquen temporals i pluges torrencials; i a lestiu hi ha irrupcions daire del Sahara que provoquen onades de calor i calimes50.TIPUS DE CLIMA46 És a dir per a definir-la ens interessa saber quanta aigua disponible per a les plantes (animals i persones) hi ha disponible. Si hi haaigua tot lany el clima no el considerem àrid, ara bé si durant una part de lany hi manca laigua podem considerar-lo subàrid, i si himanca la major part, àrid.47 Quan la temperatura mitjana del més multiplicada per dos és major a les precipitacions deixe més. Té lavantatge de poder-serepresentar en un climograma de forma gràfica.48 Els exemples pràctics dels tipus de temps es troben representats al llibre de text.49 Es el tipus de temps habitual no només de lhivern sinó també de la primavera i tardor.50 La calima o calitja és una situació atmosfèrica on la visibilitat es veu reduïda per la pols en suspensió, al cas de les Canàriesprocedent del veí Sahara.
  • 27. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 27El territori espanyol es caracteritza per una àmplia diversitat de climes: • CLIMA OCEÀNIC Presenta unes precipitacions abundants i regulars, superiors a 800 mm i amb més de 150 dies de precipitació, degut al constant pas de depressions del front polar. Es dona un màxim a lhivern i un mínim a lestiu quan ocasionalment arriba lanticicló. Les temperatures són suaus i lamplitud tèrmica escassa degut a la influència de la mar, amb hiverns moderats i estius suaus. Exemple de climograma oceànic i mapa de distribució. • CLIMA MEDITERRANI És el clima predominant a Espanya, presenta precipitacions escasses i irregulars, generalment entre 800 i 300 mm, i amb una forta sequera estival degut al desplaçament en latitud de lanticicló subtropical. Les màximes precipitacions es donen als equinoccis, llevat de les zones properes a latlàntic on hi ha un màxim hivernal. Solen ser de caràcter torrencial i amb una forta irregularitat. Depenent de les temperatures podem diferenciar tres subtipus: o Marítim: les temperatures presenten estius calorosos i hiverns suaus. Vora la mediterrània les precipitacions tenen un màxim a la tardor, degut a la freqüència de temporals de llevant; i al ponent andalús, un màxim a lhivern. o Continentalitzat: en general caracteritzat per una forta amplitud tèrmica i unes precipitacions que augmenten prop de les muntanyes i disminueixen a les conques internes, més importants a la primavera i amb un mínim secundari a lhivern. A les zones altes51 els estius són suaus i els hiverns molt freds, a les zones mitjanes els hiverns són freds i els estius calorosos i a les zones més baixes hiverns suaus i estius molt calorosos. o Sec o estepari: presenta unes precipitacions inferiors als 300 mm, és dona al SE de la península, allà on no arriben les depressions del front polar, i amb dificultats les mediterrànies; i a la vall de lEbre,51 Aquelles que estan per damunt dels 800 metres. Les mitjanes destiu suaus amaguen una forta amplitud tèrmica entre el dia i la nit.
  • 28. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 28 envoltada per muntanyes. Les temperatures són molt continentals a la vall de lEbre, amb hiverns freds i estius molt càlids, i molt suaus a lhivern i més càlides a lestiu al SE. Exemple de climograma mediterrani marítim i mapa de distribució. Exemple de climograma mediterrani continentalitzat i mapa de distribució. • CLIMA DE MUNTANYA Abraça totes aquelles terres situades a més de 1000 metres daltura. Les precipitacions solen ser superiors a 800 o 1000 metres i les temperatures presenten una mitjana anual baixa, amb estius frescos i hiverns molt freds. Al nord les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes, i no tenen cap més sec. Al sud minven les precipitacions i els estius són més càlids, i tenen un o dos mesos de sequera.
  • 29. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 29 Exemple de climograma de muntanya i mapa de distribució. • CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES El fet destar situades dins del radi dacció dels anticiclons subtropicals i dels vents alisis provoquen un clima peculiar: Les parts baixes tenen precipitacions escasses (menors de 300 mm), amb un màxim hivernal quan arriben depressions polars; les zones altes exposades als alisis humits i constants poden arribar a 1000 mm. Les temperatures són càlides tot lany i amb una amplitud tèrmica molt baixa, atemperades a lestiu per la corrent freda de les Canàries. Com és normal, minven amb laltura. Exemple de climograma subtropical i mapa de distribució.Bibliografia recomanada: • Terán, Solé i Vilà Geografía General de España Ariel • Strahler i Strahler Geografía Física Omega • Rosselló, Panareda i Pérez Cueva Manual de geografia física Universitat de València • Martin Vide, J. Fundamentos de climatología Analítica SíntesisActivitats Tema 2:
  • 30. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 30 1. Comenta el següent mapa del temps seguint el model proposat (2/10) 2. Comentar els mapes del temps següents i relacionar-ho amb el text: (2/10)
  • 31. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 31 El CEAM atribuye la desertificación en Castelló a la agua) sobrecaliente el agua durante periodos de entre 3 urbanización de los humedales costeros y 10 días. Esta concentración incrementa la temperatura del agua y del ambiente (alrededor de 3 grados en el Los estudios revelan que el cambio de uso del suelo último medio siglo) y en otoño desencadena virulentas rebaja la humedad necesaria para provocar la lluvia lluvias torrenciales en puntos de la cuenca mediterránea estival. y del continente europeo difíciles de predecir (Córcega, Las últimas investigaciones del Centro de Estudios Cerdenya, norte de África, Europa Central, Europa del Ambientales del Mediterráneo (CEAM) revelan que la Este…). destrucción de humedales costeros y de masa forestal El destino de dichas precipitaciones, también conocidas aparejada al crecimiento urbanístico está provocando en como Gota Fría, dependerá del sentido de los vientos. Castelló la pérdida de tormentas de verano y ha Las lluvias torrenciales, que suelen llegar a la costa disparado un proceso de desertificación. Este castellonense cuando los vientos soplan del este, pueden comportamiento, detectado en toda la cuenca acelerar la desertificación en una franja de 40 kilómetros mediterránea, se debe a que el proceso de gestación de entre la costa y el interior. El profesor responsable de la tormentas estivales se forma gracias a la humedad que investigación, Millán Millán, concluye que el descenso entra en el interior a través de las brisas marinas. de tormentas ocasionado por la falta de humedad La brisa que parte del mar registra una media de también incrementó las condiciones que causan humedad de 14 gramos por metro cúbico. A partir de polución por ozono troposférico (o3 ), que a su vez este punto, y durante su trayecto hacia la monta ña, este multiplica el efecto invernadero y reduce las brisas que flujo necesita aumentar su humedad hasta los 21 gramos inician el proceso natural de las tormentas de verano. Es para que culminar la formación de nubes y que la un círculo vicioso. El ozono troposférico se genera con tormenta precipite. Los siete grados de humedad extra la reacción de la radiación solar de la costa y los óxidos necesarios para que se desencadene la tormentase de nitrógeno emitidos por la industria y los vehículos a obtenían antes de las masas forestales, los marjales y los motor. Posee un efecto invernadero 200 veces superior grandes humedales. Ahora, los vertiginosos cambios del al del dióxido de carbono (CO2) y sus efectos se uso del suelo han cambiado los cañares por cemento y la refuerzan con el vapor de agua sobrante de la humedad vegetación se ha transformado en complejos de negocio no precipitada, que también posee un efecto invernadero turístico. 47 veces superior al del CO2. Eso sí, la acumulación del gas sólo crece cuando no llueve. Según los datos recogidos por el CEAM en torno a los últimos 50 años, la reducción de la humedad provoca que la masa húmeda elevada al interior retorne al mar Nacho Martín, Levante , 15 agosto 2008 sin precipitar y (mezclada con contaminantes y vapor de 3. Elaborar, comentar i comparar els climogrames de lactivitat 4 de la pàgina 79 del llibre. (3/10)
  • 32. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 32 4. Llegir el document adjunt: las gotas frías/danas: ideas y conceptos básicos ; fer una breu ressenya dacord amb el següent esquema: (3/10) 1. concepte i definició 1. popular 2. científica 2. història i evolució 1. origen i evolució 2. DANA 3. gota fría vs DANA 4. BFA 3. conclusió i valoració
  • 33. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 33 COMENTARI DUN CLIMOGRAMA:PASSOS A SEGUIR • Observarem el climograma, identificarem i anotarem tots aquells aspectes fonamentals per a comentar més tard. • Realitzarem un esquema de tot allò que hem de comentar. • Redactarem el comentari dacord a aquest esquema.EXEMPLE DESQUEMA A SEGUIR • Descripció i anàlisi del climograma (temperatura mitjana, precipitació total, distribució de les temperatures i precipitacions, amplitud tèrmica, estiatges, etc) • Identificació del clima explicant el perquè daquest clima (característiques del clima esmentat: precipitacions, temperatura, etc.) • Factors que expliquen el clima (geogràfics i atmosfèrics) • Localització geogràfica del clima. • Conclusió (influència del clima en la geografia: activitats humanes, població, agricultura, turisme, etc).EXEMPLE COMENTAT DEL CLIMOGRAMA DA CORUNYA: • Ens trobem davant un gràfic ombrotèrmic o climograma de la ciutat dA Corunya. El clima que ens presenta té unes elevades precipitacions (1008 mm anuals) repartides al llarg de lany, destacant sobretot les precipitacions de la tardor i hivern (màximes de 135 mm al desembre), de fet els mesos doctubre a febrer acumulen més de la meitat de les precipitacions anuals. Els mesos més secs són els de lestiu (100 mm del juny a lagost) sent els mesos de juliol i agost relativament secs, encara que no presenten una aridesa massa acusada. Les temperatures són suaus, la temperatura mitjana anual és de 14,4 ºC, amb una amplitud tèrmica escassa. Les màximes les trobem a lagost amb 19º C, i les mínimes al gener amb 10º C, amb una amplitud tèrmica anual de 9º C. • Podem dir que es tracta dun clima oceànic degut a les elevades precipitacions, prou ben repartides al llarg de lany, escassa amplitud tèrmica, amb hiverns suaus i estius poc calorosos, com correspon al
  • 34. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 34 clima oceànic. Acusa però una certa aridesa estival, que no és suficient per a considerar-lo un clima mediterrani. • La proximitat de loceà atlàntic és la causa de la poca amplitud tèrmica del clima oceànic, així com la inèrcia tèrmica de la gran massa marina explica el fet que lagost siga el mes més calorós i no el juliol, així com febrer és quasi tan fred com gener. A més, encara que no estiga representat al gràfic lamplitud tèrmica diària també és escassa. La influència oceànica explica també les abundants precipitacions, encara que el fet de no trobar pràcticament mesos secs ho explica la seua situació geogràfica al nord de la península, afectat durant pràcticament tot lany per les borrasques del front polar, sobretot a lhivern, mentre que la pujada en latitud del front a lestiu provoca una disminució de les precipitacions al trobar-se afectat més sovint per lanticicló subtropical (o de les Açores). • Aquest clima es troba al terç nord de la península ibèrica i a la façana atlàntica al nord del Duero, estenent-se a bona part de leuropa occidental. A la península està clarament delimitat per lexistència de sistemes montanyosos (Serralada Cantàbrica, Pirineus, Montanyes de Lleó) que impedeixen que sestenga la influència oceànica cap a linterior i cap al sud, i transformen el clima oceànic en clima de muntanya. Existeix però un clima oceànic de transició caracteritzat per temperatures més extremes i precipitacions més baixes, i amb una certa sequera estival (2-3 mesos) que sesten per la vessant sud de la serralada Cantàbrica i els Pirineus, i el NO de la Meseta. • El domini climàtic oceànic condiciona un paisatge vegetal que correspon a la regió eurosiberiana caracteritzat pels boscos caducifolis, moltes vegades substituits per matollars (landes) i prats, aprofitats per a la ramaderia. Labundància de precipitacions per tan condiciona el sector primari de la zona dominat per la ramaderia intensiva i extensiva, així com explica el fet de ser la zona on es concentra la principal explotació forestal dEspanya, amb la industria de transformació (paperera i de la fusta) corresponent. El mateix fet de labundància de precipitacions ha permés un hàtitat tradicionalment dispers, i lexistència de rius cabalosos encara que curts, que són aprofitats per a produir energia elèctrica, i que aporten gran quantitat de nutrients a la plataforma marina (i les ries) del litoral, contribuint a formar la principal zona pesquera dEspanya, i que ha donat peu a lexistència duna potent indústria agroalimentària (conservera i pesquera) així com a laparició de drassanes.
  • 35. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 35 COMENTARI DUN MAPA DEL TEMPS:PASSOS A SEGUIR • Observarem el mapa, identificarem i anotarem tots aquells aspectes fonamentals per a comentar més tard. • Realitzarem un esquema de tot allò que hem de comentar. • Redactarem el comentari dacord a aquest esquema.EXEMPLE DESQUEMA A SEGUIR • Identificació del mapa (tipus de mapa, característiques, etc.) • Descripció del mapa (que es veu, que representa, etc.) • Comentari dallò que representa (variables espacials, per on està distribuït) • Explicació del fenomen geogràfic representat. (dacord amb els nostres coneixements en la matèria). • Conclusió (podem fer un resum o extraure les nostres pròpies conclusions).EXEMPLE COMENTAT DELS MAPES DEL TEMPS: Anàlisi de superfície. 6-11-1984
  • 36. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 36 Topografia de la superfície de 500 hpa. 6-11-1984 • Ens trobem davant de dos mapes del temps, un que analitza la situació en superfície i laltre en altura del dia 6-11-1984; on podem observar al primer, les isòbares, els diversos centres dacció i els fronts associats; i al segon laltura on es troba la isòbara de 500 hpa (o mb), així com la temperatura de laire en graus en eixa mateixa alçària. • Al primer mapa podem observar tres centres dacció; en primer lloc un anticicló poc profund situat sobre Islàndia, i un altre més potent a loceà atlàntic, sobre les illes Açores; mentre que just al nord de Galícia trobem una profunda depressió amb quatre línies frontals associades. Un front fred al sud que travessa la península ibèrica i sallarga fins les Canàries; un front ocluit a lest que sestén per les illes Britàniques fins la península de Jutlàndia, enllaçant ací amb un front càlid que travessa Europa de nord a sud fins al golf de Gènova on continua un front fred; un altre front ocluit que sallarga cap al nord; i un darrer front fred que marxa en direcció oest per latlàntic. Al segon mapa trobem unes altes pressions relatives sobre Islàndia, reflex en altura de les altes pressions superficials; acompanyades per dos depressions al sud i est dIslàndia, mentre que sobre latlàntic est trobem un tàlveg (vaguada) on els vents baixen del NW fins a la península ibèrica, girant al SW a partir dací; acompanyat açò dn embossament daire fred en altura. Trobem també una depressió relativa situada sobre el mediterrani central. • Bàsicament es tracta duna situació on trobem una depressió del front polar (amb fronts associats) en superfície, reflex duna ondulació del corrent en jet en altura, com mostra la direcció dominant dels vents en altura; i que provocarà larribada duna massa daire de procedència polar marítima, relativament freda i humida sobre la península. Aquest fet, sumat a la presència duna borrasca amb un sistema frontal fred associat, que agrana la península doest a est, ens permet parlar dun oratge inestable, amb precipitacions abundants a tota la façana oest de la península, i que previsiblement sestendrà a la resta dEspanya, amb la possible excepció del sudest peninsular on el front arribarà massa desgastat per a provocar precipitacions notables. Fins i tot les Illes Canàries es veuen afectades pel fregament de la cua del front fred, que provocarà pluges dèbils a les illes més orientals. Com observem al mapa daltura, aquesta situació ve acompanyada daire fred en altura; i tractant-se del més de novembre, podem parlar dun fort temporal al nord, amb precipitacions en forma de neu a les
  • 37. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 37 principals serres de la península, especialment abundants i a cotes més baixes al massís Gallec i la Serralada Cantàbrica. • Aquests mapes representen una típica situació de temporal de loest que sol afectar a la península des de la tardor a la primavera; quan lanticicló subtropical o de les Açores es retira cap al sud i linterior atlàntic (encara podem voren un extrem al SW del mapa), i les borrasques del front polar, associades al corrent en jet, baixen de latitud afectant la península ibèrica i el nord dÀfrica. Igualment podem observar com la borrasca que es representa en superfície està formada sobre una ondulació dels vents en altura fruit, a la seua vegada, duna ondulació del corrent en jet. És la repetició de situacions com aquesta el que fa de la tardor i la primavera un temps inestable i de pluges més abundants a la major part de la península, mentre que a lhivern lanticicló Siberià treu el nas sobre Europa i provoca temporades de fred i temps estable; mentre que a lestiu és lanticicló subtropical qui puja de latitud afectant la major part de la península, llevat de lextrem nord. Aquesta repetició de situacions atmosfèriques és el que provoca els diferents tipus de clima que tenim a Espanya. • Resumint, els mapes ens mostren que estem davant duna situació de temporal de loest,típic de la tardor i lhivern, que durà pluges i nevades abundants a gran part de la península, arribant a afectar fins i tot les Canàries. Aquesta situació està associada a les ondulacions del corrent en jet i al seu desplaçament cap al sud fruit de la basculació estacional dels principals centres dacció dinàmics del planeta a lhivern boreal, i al nord al nostre estiu; que al cap i a la fi, és el causant del clima mediterrani destius secs que afecta bona part de la península.
  • 38. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 38 TEMA 3 LA DIFERSITAT HÍDRICA I BIOGEOGRÀFICA DESPANYALA DIVERSITAT HÍDRICAQuan parlem de la diversitat hídrica no ens referim només als rius, sinó a les aigües en general, bé correguenen forma de rius, es troben emmagatzemades en llacs o en aqüífers subterranis. Si al llarg del tema ens centremmés en els rius és per la manca de llacs importants a Espanya i el poc coneixement que encara es té de lesaigües subterrànies; a més de la major facilitat dús i regulació de les aigües superficials. • FACTORS DINFLUÈNCIA Les aigües estan condicionades per una gran varietat de factors; físics i humans, entre ells els més destacats són: • El Clima: principal factor que condiciona laigua, degut a labundància o escassesa de precipitacions, i com es reparteixen estes al llarg de lany. • El Relleu: que influeix en lorganització de les conques fluvials i el recorregut dels rius. • La Litologia: que facilita o impedeix la circulació superficial i subterrània de les aigües, i la creació daqüífers. • La Vegetació: encara que va lligada al clima, augmenta les precipitacions, i evita levaporació afavorint labundància daigua. • LÈsser humà: que en darrer terme regula, extreu i utilitza laigua. • ELS RIUS ESPANYOLS Parlarem primer dels factors que influeixen en els rius, per a centrar-nos més tard en la seua distribució. o Factors que influeixen:  Clima: és qui determina el cabal absolut52 i el règim dun riu, és a dir les variacions estacionals que es produeixen al seu cabal.  Tipus de precipitacions: depenent del tipus de precipitacions tenim rius de règim nival, pluvial o mixt. Als règims pluvials les variacions de cabal depenen només de les precipitacions, mentre que als nivals ho fan del desgel53.52 És la quantitat daigua que passa per un53 Presenten un cabal mínim a lhivern quan laigua està emmagatzemanda en forma de neu, i un màxim a finals de la primaveracorresponent al desgel.
  • 39. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 39 Règim hidrogràfic dels grans rius de la Meseta. (Teran et al.)  Relleu: determina la conca hidrogràfica, la pendent i lerosió. • Conca hidrogràfica: és el territori les aigües del qual aboquen a un mateix riu, inclou el riu principal i els seus afluents. Les serres que partixen aigües de dos conques les anomenem divisòries daigües. El conjunt de conques que aboquen a una mateixa mar és la vessant hidrogràfica54. • Pendent i erosió: són dos conceptes molt lligats, doncs quan més curt és el riu i a més altura naix hi ha més pendent, i aquesta afavoreix lerosió55.54 A espanya tradicionalment en distinguim tres: mediterrani, cantàbric i atlàntic. Encara que els dos primers els podem agrupar en unde sol. Quasi el 70% del territori vessa les aigües a latlàntic (i cantàbric) i la resta a la Mediterrània com a conseqüència de lainclinació de la Meseta.55 En general els rius a la part alta de la conca presenten una erosió més gran, i a la part baixa, per contra, sedimentació.
  • 40. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 40 o Vessants hidrogràfics  Cantàbric: presenta rius curts degut a la proximitat de les muntanyes a la mar, i cabalosos; amb un règim regular gràcies al clima oceànic. Solen ser de règim pluvial o mixt (influència nival en la capçalera).  Atlàntic: són rius llargs, que travessen tota la Meseta, presenten un règim pluvial molt irregular, amb un estiatge56 a lestiu a causa del clima mediterrani dels llocs per on passen, i aigües altes primaverals.  Mediterrani: excepte lEbre57 són rius curts i encaixats que naixen a les muntanyes de prop de la mar. Tenen un règim irregular amb estiatges prolongats a lestiu i crescudes fortes a la tardor. Hui en dia es troben molt regularitzats per la construcció de pantans. També trobem rambles i rius Secs que només duen aigua quan plou molt.56 Període durant el qual el riu duu poc de cabal o fins i tot arriba a secar-se, malgrat el nom no té per què ser sempre a lestiu.57 LEbre és lúnic gran riu espanyol que vessa a la Mediterrània; presenta un cabal prou regular i molt complex, doncs el seu règimpluvionival en origen es veu molt influit pels rius que baixen dels Pirineus, amb forta influència nival, això fa que els estiatges siguencurts i les aigües altes es presenten a la primavera.
  • 41. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 41 (Mapa extret de Teran, et al.) o L e s illes A les illes (Balears i Canàries) no hi ha rius pròpiament dits, només alguns torrents descàs cabal duen aigua la major part de lany. Depenen per tant dels aqüífers subterranis i les desaladores per a labastiment de la població. • ELS LLACS I ZONES HUMIDES o Els llacs: malgrat que hi ha més de 2.000 llacs a Espanya, realment són o molt menuts o estacionals, i molts dells shan dessecat per conseqüències naturals58 o humanes. Depenent del seu origen podem distingir: Llacs endògens: formats per processos orogènics: tectònics o volcànics (pocs). Llacs exògens: càrstics (dissolució dels materials), eòlics, arreics (regions àrides sense eixida a la mar), glacials (els més abundants, excavats per les glaceres dalta muntanya) i litorals o albuferes. o Les zones humides: són extensions de terreny cobertes per aigües poc profundes, almenys en una part de lany. Sinclouen ací llacunes, maresmes, marjals, albuferes, deltes i torberes. Tenen un gran interès biològic i per això estan protegides per llei, malgrat tot pateixen moltes agressions per lhome que les desseca per tal daprofitar les terres o per lextracció abusiva daigua.58 Han estat reblits de sediments.
  • 42. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 42 • ELS AQÜÍFERS Són embossaments daigües subterrànies que es formen a causa de la infiltració a la terra de laigua de pluja, i lacumulació en un estrat impermeable. Poden descarregar a traves de rius o brolladors (fonts, ullals) o directament a la mar (dolços). Generalment les aigües profundes manquen doragnismes nocius i són aptes per al consum humà i mantenen una composició i temperatura estables. Actualment presenten greus problemes de contaminació i sobreexplotació. Malgrat ser poc conegudes i estudiades fins a èpoques molt recents, hui en dia bona part del consum humà daigua, sobretot a les zones més seques despanya es fa aprofitant les aigües subterrànies. Els aqüífers més important es troben a les zones de sediments terciaris i a prop dels rius.LES FORMACIONS VEGETALSLa vegetació o flora és el conjunt despècies vegetals dun territori.Aquest conjunt el podem agrupar amb altres de semblants que conformaran regions i regnes florals.La península ibèrica es troba dins el regne holàrtic i subdividida en tres regions florals: • Regió boreoalpina: a les zones més altes dels Pirineus i Serralada Cantàbrica • Regió eurosiberiana: al nord de la Península i zones altes del Sistema Central i Ibèric • Regió Mediterrània: la resta de la península • Regió Macaronèsica: presen a les illes Canàries • FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VEGETACIÓ La vegetació està integrada per formacions vegetals classificades per mida i fesomia (aspecte): bosc, matoll i prat. A espanya estan representades més de 6.000 espècies vegetals degut a: • Factors físics: la diversitat de climes, relleus i la situació entre mars i continents. • Factors humans: introducció despècies, i modificació de la vegetació clímax59 per una altra de secundària60. • ELS PAISATGES VEGETALS El paisatge vegetal és el conjunt de la vegetació realment existent a una àrea, siga potencial o secundària. La vegetació es troba estretament relacionada amb el clima61 per tant estudiarem els paisatges en relació amb els climes: o Paisatge oceànic és dins la regió eurosiberiana. Podem trobar diferents formacions vegetals: Bosc caducifoli; seria la seua vegetació clímax; es tracta de boscos darbres alts, tronc recte i fulla gran que cau a la tardor, acompanyats dun sotabosc pobre de falgueres i molses. Les espècies dominants són les fagedes que ocupen les zones muntanyoses, preferentment calcàries; i el roure pènol o Carballo62, que ocupa les zones més baixes acompanyat per un sotabosc més ric i variat. En estat natural es troben bosquets doms, til·lers (o tells), avellaners i castanyers, que han estat ampliats per lhome en profit propi.59 Sanomena vegetació clímax o potencial a la vegetació natural que existiria en una zona sense la intervenció de lhome.60 La vegetació secundària és la que substitueix a la clímax per influència humana. Hi ha diverses sèries de substitució; així elcarrascar es substituit pel pinar, i aquest per la màquia, i aquesta pel matollar.61 Les plantes per a crèixer necessiten unes determinades condicions de temperatura i humitat, per tant, cada planta o grup de plantessadapten a un clima que els resulta apropiat.62 Quercus robur, el nom popular o comú de les plantes varia molt dun lloc a un altre, per tal devitar confusions es recomanable usarel nom científic que no deixa dubtes.
  • 43. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 43 Landa; es tracta duna densa vegetació de matolls, de fins a 4 metres daltura, format per brucs, ginestes, piornos, que apareix de forma natural per sobre els 1500 metres, i per sota en llocs on sha eliminat el bosc. Prats; dherbes anuals, per sobre de 2000 metres, encara que es troben molt estesos afavorits per lhome per tal daprofitar-los com a aliment per al bestiar. Les zones oceàniques de transició estan ocupades per àrees de roure reboll i roure de fulla gran63. També hi ha grans extensions de pinar i eucaliptus de repoblació, espècies de creixement molt ràpid. o Paisatge mediterrani està dins la regió mediterrània. La principal característica del clima mediterrani és la sequera estival, i la seua vegetació presenta una sèrie dadaptacions a la mateixa: arrels desenvolupades, fulles perennes i esclerofil·les, etc64. Lespècie dominant és lalzina o carrasca65, arbre resistent a la sequera, al fred i a la calor; per tant hauria de ser el més estès a la península; però la utilització per a carbó, llenya i el desboscament per a cultius lha reduït a zones marginals. La surera66 es troba en zones més càlides i un poc més humides, i sobretot silícies; és per tant lalzina dominant a loest de la península. El Pi i els pinars són formacions secundàries, que sadapta a les condicions més fredes i àrides i sestén amb la desaparició de lalzinar. Ha estat fomentat per lhome per a laprofitament de la fusta. Els matollars formen boscos clímax a les zones de clima mediterrani sec, però shan estès per bona part de la península al desaparèixer els boscos originals trobem tres tipus: Màquia: formació densa, impenetrable de fins a dos metres daltura formada per coscolls, brucs, ginestes i llentiscle. Garriga: formació arbustiva més baixa que no sempre cobreix el sòl; formada per ginestes, romer, estepes i timons. Lestepa: formació de zones àrides o semiàrides (o allà on shan degradat les anteriors), caracteritzada per arbustos i matolls: espins, margalló, timó, esparts i espàrrecs. o Paisatge de ribera és indiferent en quan a la regió, es troba vora laigua. Com el seu nom indica es troba a la vora dels rius i trobem una gradació despècies de més prop a més lluny de laigua segons les seues necessitats: vern, salze, xop (pollancre) i àlber. o Paisatge de muntanya es troba a la regió boreoalpina Trobem una vegetació disposada en estatges o pisos, conforme pugem en altura. Trobem diferències depèn de les zones muntanyoses.63 Quercus petraea, Quercus humilis, Quercus pyrenaica.64 Algunes plantes presenten les fulles reduïdes a espines per a evitar la transpiració, altres són dures i amb ceres i olis (aromàtica avegades) que la redueixen, i gairebé totes tenen un sistema radicular molt potent i són perennes.65 Alguns biòlegs diferèncien lespècie Quercus ilex (alzina) de la Quercus rotundifolia (carrasca) altres no les consideren espèciesdiferents.66 Quercus suber; shan mantingut els seus boscos donat laprofitament de la seua escorça: el suro.
  • 44. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 44 Pirineus: trobem tres estatges ben marcats: subalpí, alpí i nival; al primer hi ha avets, pi roig i pi negre (pinus uncinata) acompanyats de rododendres i nabius; al segon només trobem prats; i al tercer neus perpètues. A la resta de muntanyes en general, trobem un estatge supraforestal de matolls (landa, savines) diferent segons el clima; i prats dalçada, més abundants al nord i substituïts a les muntanyes mediterrànies per matolls espinosos. o Paisatge Canari sinclou dins la regió macaronèsica. La vegetació de les illes Canàries té una riquesa extraordinària, amb influències atlàntiques, mediterrànies i africanes; i amb una gran varietat dendemismes67 i relíquies68 botàniques. Trobem una sèrie destatges on de més avall a més amunt trobem: cardones i tabaidas (matollars secs), palmera canària, drago i savina, laurisilva i fayal-brezal (boscos únics en el món), coníferes (pi i cedre canaris), i matolls dispersos.BIBLIOGRAFIA RECOMANADA • Terán, Solé i Vilà Geografía General de España Ariel • Rosselló, Panareda i Pérez Cueva Manual de geografia física Universitat de València • Costa, Manuel La vegetació al País Valencià Universitat de València • Galán, P. et al. Árboles y arbustos de la península ibérica e Islas Baleares. ed. Jaguar67 Espècies o formacions vegetals pròpies dun lloc.68 Vegetació que va ocupar grans extensions en altres èpoques i hui en dia es troba arraconada en xicotets llocs. Per exemple lalaurisilva, el pinsapo, Savina vera, etc.
  • 45. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 45 ACTIVITATS TEMA 3: 1. Construeix i comenta gràfics de règim fluvial o hidrogrames dacord amb lexemple. Comentan 5 de manera més breu i 1 més extensament. G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 0,76 1,23 1,08 0,8 0,96 1,29 0,72 0,88 1,08 1,36 0,91 0,9 G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 1,93 1,82 1,82 1,37 0,85 0,53 0,26 0,2 0,23 0,39 0,92 1,62 G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 0,75 1 1,37 1,42 1,65 1,44 0,83 0,44 0,44 0,62 0,98 1,01 G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 0,87 1,22 1,77 2,02 2 0,86 0,24 0,04 0,25 0,46 1,1 1,14 G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 1,17 2,09 2,23 1,4 0,76 0,56 0,4 0,39 0,44 0,53 0,81 1,18 G F Mç Ab Mg Jn Jl Ag S O N D 0,4 0,35 0,65 0,8 1,8 2,6 1,5 1 1 0,8 0,7 0,5 2. A partir de les dades següents elabora i comenta la clisèrie de la Serra dAlbarracín69. ALTITUD SOLANA UMBRIA SOLANA (silícia) UMBRIA (silícia) (m.s.n.m.) (calcària) (calcària) Carrasca Pi negre Carrasca Carrasca Fins a 900 quercus rotundifolia pinus nigra quercus rotundifolia quercus rotundifolia Pi negre Pi negre Pi rodeno Pi rodeno 900 - 1300 pinus nigra pinus nigra pinus pinaster pinus pinaster Savina Reboll Pi rodeno Roure 1300 - 1500 juniperus thurifera quercus faginea pinus pinaster quercus pyrenaica Pi roig Pi roig Pi roig Pi roig Més de 1500 pinus silvestris pinus silvestris pinus silvestris pinus silvestris 3. Completa els següents quadres comparatius: Vessant cantàbric Vessant atlàntic Vessant mediterrani Longitud69 Adaptat a partir de: de Jaime, Chabier Paisaje protegido de los pinares del rodeno y sierra de Albarracín Prames, Zaragoza, 1996
  • 46. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 46 Força erosiva Cabal i règim Exemples SÒLS ZONALS SÒLS INTRAZONALS De clima oceànic De clima mediterrani I AZONALS Roques silícies Roques calcàries Roques argiloses
  • 47. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 47 COMENTARI HIDROGRAMA  ESQUEMA A SEGUIR 1. IDENTIFICACIÓ 1. Tipus de gràfic: Hidrograma 2. Anàlisi del gràfic 3. Règim del riu representat 2. ZONA GEOGRÀFICA 1. Relleu 2. Clima 3. Litologia 3. CONCLUSIONS 1. Influència sobre lactivitat humana 2. Altres conclusions GUADALAVIAR: SAN BLAS M: 1,98 m3/s Mr: 2,14 l/s/km2 1,8 1,6 1,6 1,5 1,4 1,4 1,3 1,3 1,2 1,1 1,0 1,0 0,8 0,8 K 0,6 0,6 0,6 0,5 0,4 0,4 0,2 0,0 FEBRER ABRIL JUNY AGOST OCTUBRE DESEMBRE GENER MARÇ MAIG JULIOL SEPTEMBRE NOVEMBRE MESOS Font: Sánchez Fabre, M. modificat70 EXEMPLE DE COMENTARIIDENTIFICACIÓEl gràfic davant exposat representa un hidrograma, çò és un gràfic que representa la variació en el temps dunainformació hidrològica, en aquest cas del règim dun riu, representat no de forma absoluta sinó mitjançant elcabal relatiu o coeficient de cabal mensual (K). A leix de les Y trobem precisament la K, mentre que a les Xtrobem els mesos de lany.Lhidrograma a comentar és el del riu Guadalaviar a San Blas (Teruel) abans dunir-se amb el Alfambra, desdon sol anomenar-se Turia.70 Sánchez Fabre, M.; Ollero Ojeda, A. y Lozano Tena, M.V. “El río Guadalaviar: su comportamiento hidrológico ”Rehalda Nº 7 CECAL, Tramacastilla, 2005
  • 48. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 48Com podem vore a lhidrograma el cabal mitjà o mòdul són 1,98 m3/s, mentre que el cabal relatiu és de 2,14l/s/km2, un valor més bé baix, mentre que el coeficient dirregularitat, és a dir la diferència entre el mesdaigües més altes i més baixes és de 4,6.Presenta aigües altes de Gener a Juny i aigües baixes de Juliol a Novembre, estant el Desembre en la mitjana.El mes amb major cabal relatiu és Març amb 1,6 i el menor lAgost amb 0,4.El règim fluvial és simple, les aigües altes comencen a lhivern, amb un pic al Març i que sallarga fins benentrat Juny degut en part al règim de pluges primaverals i també a una certa influència nival que es ben presental Març quan es produeix el desglaç. Lestiatge es prolonga des del Juliol fins al Desembre, mostrant la pocainfluència que les pluges de tardor tenen en el seu règim.Per tot això podem classificar que el Guadalaviar al seu pas per San Blas presenta un règim a meitat camíentre el pluvial mediterrani continentalitzat i el pluvionival al estar matisat per laltura de la major part de laconca hidrogràfica que aporta una certa influència nival.ZONA GEOGRÀFICAEl Guadalaviar drena bona part de la Serra dAlbarracín en Teruel, que forma part de la branca castellana delSistema Ibèric, separada de laragonesa per la fossa del Jiloca.Tota la zona de la Serra dAlbarracín i la seua veïna Serrania de Conca és un nus orogràfic molt important,naixent ací, entre altres rius, el Tajo, Xúquer, Cabriol i el propi Guadalaviar, tots ells en un radi de molt pocsquilòmetres. En la capçalera tots ells presenten un règim pluvionival afavorit per laltura a la qual naixen (voraels 1500 metres) i la presència de neu, almenys de Desembre a Març, a les moles que els envolten.El clima de muntanya de la capçalera, amb abundants precipitacions, superiors als 1.000 mm a lany es veutransformat ja a la part baixa de la conca en un clima continental (àrid a la fossa de Teruel). Les principalspluges es donen a lhivern i la primavera, amb un mínim de precipitacions a lestiu. El règim del riu reflecteixperfectament eixa pauta, només matisada per la presència de neu.La litologia dominant en la conca del Guadalaviar és la calcària, per tant, malgrat labundància de lesprecipitacions el modul relatiu és més bé escàs degut a la important infiltració i circulació subterrània, presenten tota la conca, com ho palesa labundància de ressurgències en les zones de contacte amb estratsimpermeables, moltes delles fora de la conca del riu.CONCLUSIONSEncara que laigua del riu no és molt aprofitada en la Serra, donat que en bona part el Guadalaviar travessaimportants congostos, ja a laltura de San Blas quan sobri en una xicoteta Vega és aprofitada per a regar, i ésací on es troba el pantà de El Arquillo, que regula el règim natural del riu i emmagatzema aigua per tal de serusada per al regadiu aigües avall.Esta regulació és necessària doncs lèpoca de major cabal no es correspon amb la màxima necessitat hídrica dela major part dels conreus, essent necessari emmagatzemar-la per tal dusar-la posteriorment.Veient també lhidrograma podem afirmar que el major risc de crescudes per a les construccions humanes deles seues vores es troba, no a la tardor com sol ser freqüent als rius mediterranis, sinó a la primavera.En resum, el riu Guadalaviar en el tram de la seua capçalera presenta un règim mixte pluvionival, que aigüesavall esdevé un règim mediterrani típic, tot tenint en conte que la major part dels rius mediterranis duna certallargària71 naixen a les modestes muntanyes que envolten la mar i per tant, tots ells presenten un règimsemblant en capçalera, modificat a la desembocadura per tots els afluents que drenen les terres baixes i que elsaporten aigua a la tardor, principalment, presentant-se moltes vegades eixuts la resta de lany.71 Millars, Xúquer, Segura, Ter, Llobregat...
  • 49. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 49 COMENTARI CLISÈRIE ESQUEMA A SEGUIR 1. IDENTIFICACIÓ 1. Tipus de gràfics 2. Localització del sistema muntanyós 3. Descripció dels elements 4. Estatges representats 2. ANÀLISI 1. El perquè dels estatges 2. Diferències entre solell i obac 3. INTERPRETACIÓ 1. Regió Biogeogràfica 2. Explicació dels estatges 3. Relació amb lhome Clisèrie de la vall del riu Cervol al terme municipal de Vallibona. LEYENDA CARRASCA PINO NEGRO QUEJIGO PINO SILVESTRE SABINA MATORRAL TÉRMINO MUNICIPAL DE EL TORO
  • 50. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 50 TテRMINO MUNICIPAL DE VALLIBONA Font: Soriano Martí, Javier Sostenibilidad de ida y vuelta en el bosque mediterráneo 7272 Ponència presentada per al curs Geografia, sociedad y territorio Cefire Castelló, 8 febrer 2010
  • 51. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 51IDENTIFICACIÓEl gràfic anterior ens mostra una clisèrie o esglaonament de la vegetació en diferents estatges en raó de lalturai lorientació.Al contrari del que es sol representar habitualment en este cas no es representen els estatges de vegetació dunaserra sinó duna vall envoltada de dos serres; la Serra de la Creu i la Serra del Turmell. A lesquerra del gràfices representa la serra de la Creu en la seua vessant de la solana73 mentre que a la dreta trobem lombria de laserra del Turmell. En este cas la clisèrie comença al fons de la vall a 600 metres daltura, pujant fins al cim deles serres, 1100 per a la Creu i 1300 per al Turmell.A la vessant de la solana trobem un primer estatge de vegetació que correspon al carrascar (quercus ilex sbspballota) que sestén pràcticament des dels 600 metres del fons de la vall on comença el gràfic fins als 1100 deles parts altes de la serra, trobem però, sobre els 600-700 metres unes taques de matollars pot ser corresponentsa un crestall rocós amb un sòl més pobre. Sobre els 800 metres daltura trobem una clapa de pi negre (pinusnigra) seguida duna extensió de matollar en una zona més pendent, pot ser esta la raó de no poderdesenvolupar-se un bosc. Per sobre desta altura trobem un carrascar entreverat amb roure valencià (quercusfaginea).A la vessant de lombria trobem des dels 600 fins als 850 metres una roureda de roure valencià per sobre de laqual hi ha un pinar de pi negre fins als 1000 metres, altura a partir de la qual va deixant pas a un pinar de piroig (pinus sylvestris).ANÀLISILescalonament en diferents pisos o estatges de vegetació que trobem es degut sobretot a la disminució de latemperatura al pujar en altura; 0,6ºC cada 100 metres de mitjana. A més a major altura hi ha un increment deles precipitacions per lefecte orogràfic que provoca lascens forçat duna massa daire i la formació de núvols ipluges, tenint així un clima diferent del que hi ha al peu de la muntanya.També influeix lorientació de les muntanyes, així trobem que al solell el roure només apareix a les parts mésaltes i fresques de la serra, mentre que a lobaga on la temperatura és menor i la humitat es manté més degut ala menor exposició al sol, el trobem des dels 600 metres.INTERPRETACIÓEn esta clisèrie podem observar en una mateixa vall el pas duna vegetació mediterrània corresponent a unclima mediterrani típic a una vegetació eurosiberiana més pròpia dun clima oceànic, passant per una sèriedestadis de transició.Així trobem a la solana un carrascar, vegetació típica de lespanya mediterrània, sobretot de lallunyada de lamar, amb el seu acompanyament de matolls que només dominen quan les condicions del terreny sónsuficientment dures per a lestabliment del bosc (sòls dèbils i pobres, pendents acusades). Ja a les parts altes elcarrascar va deixant pas a un pinar de pi negre i a rouredes de roure valencià, el pi negre el trobem en una zonamés plana i que pot afavorir lacumulació dhumitat i la roureda a les parts més altes i fresques. Les dosespècies corresponen als boscos de transició de la regió mediterrània cap a leurosiberiana, sempre sobre sòlscalcaris; el seu homònim sobre sòls silicis seria el roure reboll (quercus pyrenaica).73 Solell i solana són termes sinònims que fan referència a la part més exposada al sol de les muntanyes, normalment al Sud. Ombria iobaga es refereixen a la part contrària que mira al Nord. A les nostres muntanyes a més la part Nord està més exposada als ventshumits del NW i NE i per tant rep més precipitacions.
  • 52. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 52A la vessant de lombria, més fresca, sinicia la sèrie amb les rouredes per a deixar pas cap als 800 metres alpinar de pi negre, per a acabar la sèrie amb un pinar de pi roig, espècie ja típicament eurosiberiana i que estroba al cims de moltes muntanyes ibèriques abans de lestatge supraforestal. De fet només als Pirineus trobemper sobre daquest estatge un altre estatge forestal, el pi negre (pinus uncinata) abans de deixar lloc als pratsalpins.Bona part dels carrascars, així com moltes rouredes han estat tradicionalment artigades per a establir terres decultiu havent desaparegut el que, sens dubte, és el paisatge natural dominant a Espanya. A més les rouredeshan perdut part de la seua antiga extensió en favor dels pins, així bona part dels pinars de pi negre que trobemno són totalment naturals sinó que ocupen una major extensió en detriment daltres espècies afavorits perlaprofitament de la seua fusta que ha fet tradicionalment lhome, eliminant les espècies que el podiendesplaçar.Ara bé, dun temps a esta part la disminució de la població rural i la caiguda de la rendibilitat de laprofitamentforestal, a banda dafavorir els incendis, ha dut a una recuperació de la superfície forestal i també a unarecolonització despais forestals perduts per les espècies que tradicionalment lhan ocupat de forma natural. La Serra de la Creu des del Turmell.
  • 53. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 53 TEMA 4 ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERELACIONS NATURA-SOCIETATELS GRANS PAISATGES NATURALS LES ZONES OCEÀNIQUESZONA Nord de la Península i GalíciaCLIMA Oceànic: • precipitacions abundants i regulars • temperatures suaus i amplitud tèrmica baixaVEGETACIÓ • Bosc caducifoli (fajos i roures) • Landa: matollar dargelaga, bruc i ginesta • PratsAIGÜES Rius del vessant cantàbric i el Minyo. Abundants, cabalosos, regulars i curts.SÒLS • Roquissar silici: terra bruna, aptes per al cultiu i pastures en zones planes; Rankers per a pastures i boscos en pendent. • Roquissar calcari: terra bruna apta per a cultius i prats; terra fusca en zones amb pendents per a boscos. LES ZONES MEDITERRÀNIESZONA resta de la península, Balears, Ceuta i MelillaCLIMA Mediterrani: • Precipitacions escasses amb sequera estival. • Temperatures càlides a lestiu, i a lhivern suaus a la costa i fredes a linterior.VEGETACIÓ • Bosc perennifoli (alzina o carrasca i surera) • Màquia de matolls densos (estepa, llentiscle) • Garriga de matolls baixos (timó, romer) • Estepa en zones seques (margalló, espart)AIGÜES • Rius del vessant atlàntic, llargs i amb estiatges a lestiu • Rius mediterranis curts (llevat de lEbre), irregulars i amb fort estiatge a lestiu.SÒLS • Sobre roca silícia: terra bruna pobra destinat a pastures • Sobre roca calcària sòls rojos molt fèrtils per a cultius i terra rossa per a cultius arboris • Sobre argila i marga, vertisòls, molt fèrtils per a tot tipus de cultius.
  • 54. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 54 LA MUNTANYAZONA Territoris per damunt dels 1.000 metres dalturaCLIMA Clima de Muntanya: • Precipitacions abundants i distribuides segons zona. • Temperatura baixa, estius frescos i hiverns freds.VEGETACIÓ Escalonada en estatges: • Pirineus: subalpí (coniferes), alpí (prats) i nival • Resta: es passa directament a un estatge amb matolls i prats.AIGÜES Rius de Muntanya:  Alta muntanya: règim nival  Muntanya mitjana: règim pluvionival o nivopluvialSÒLS Poc evolucionats degut a les pendents (rankers o rendzines) LES ILLES CANÀRIESZONA Illes canàries, davant del Sahara africà.CLIMA de caràcter estepari o desèrtic a les zones baixes  Precipitacions escasses a la costa, augmenten amb laltura i poden arribar a 1000 mm  Temperatures càlides tot lany i amb poca amplitud tèrmica.VEGETACIÓ Original amb influències atlàntiques, africanes i mediterrànies. Molts endemismes i relíquies. Estatges muntanyencs molt originals: matoll, palmera-drago-savinar, laurisilva, fayal-brezal, pi canari, etc.AIGÜES Molt escasses i irregulars en superfície, saprofiten les subterràniesSÒLS Volcànics, formen sovint malpaíses poc evolucionats i improductius.
  • 55. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 55INFLUÈNCIA DEL MEDI EN LACTIVITAT HUMANA 1. El medi natural com a recurs.El medi natural aporta recursos a lésser humà; matèries primeres, fonts denergia, comunicacions, etc.La valoració i aprofitament dels recursos ha variat al llarg del temps i depèn de la societat i leconomiapredominant al territori74.  Relleu: Influeix en els assentaments75, en lactivitat agrària; proporciona recursos minerals i energètics doncs depenent de lantiguitat geològica trobem uns minerals o uns altres76. Afecta també a les comunicacions que segueixen preferentment les valls i els passos entre muntanyes. Influeix en el turisme directament77 o indirecta78.  Clima: Influeix en la distribució de la població i en lhàbitat. Així les zones molt fredes o eixutes solen tindre menys població; i les zones amb aigua abundant presenten un hàbitat dispers. Evidentment és el principal condicionant de lagricultura doncs els cultius sadapten als llocs adients en temperatura i humitat. Condiciona les fonts denergia renovables com la solar, eòlica i hidroelèctrica Intervé també en el turisme i en certa manera en el transport. I sobretot en lhàbitat i lurbanisme.  Vegetació: Proporciona matèries primes silvícoles79 i sobretot contribueix a la protecció i millora del medi actuant per a millorar la qualitat de laire, afavorint la precipitació, atenuant els efectes de les pluges torrencials, protegint el sòl, etc.80  Aigua i els recursos hídrics: ■ Aigua: En una zona poc humida o semiàrida com és el cas de la major part dEspanya laigua és un recurs essencial, condiciona la majoria de les activatats: Agricultura: malgrat ocupar una extensió menor, gràcies a laigua lagricultura de regadiu suposa la major part del valor afegit del sector primari espanyol ja que laigua posa en valor terres poc productives81. Energia: les centrals hidroelèctriques depenen directament della i indirectament les nuclears82 i tèrmiques que necessiten laigua com a refrigerant. Consum urbà i industrial: hui en dia laigua és indispensable per a la vida urbana i susa per a multitud de tasques domèstiques i industrials i com a mitjà devacuació de residus. Altres usos: podem esmentar la pesca, navegació, usos recreatius i turístics, etc. ■ Balanç hídric: Anomenem balanç hídric a la relació entre els recursos hídrics disponibles i el consum que sen fa. En conjunt a Espanya és positiu però presenta una sèrie de problemes:74 Així la població sempre ha fugit de les altes muntanyes doncs no oferien cap recurs, mentre que ara algunes destes són un reclamturístic i tenen elevades densitats de població. Una cosa semblant ha passat en les zones de costes baixes i platges.75 Les ciutats solen estar situades en zones planes, valls de rius, vora mar, etc.76 Zones primàries: carbó, minerals metàl·lics; conques secundàries: marbre, ciment, calç; terciàries: argiles, algeps77 formacions geològiques singulars: coves, formes volcàniques, etc.78 platges llargues que afavoreixen el turisme, altes muntanyes amb neu, etc.79 Fusta, suro, fruits del bosc, etc.80 També influeix en una activitat doci que mou molts diners i provoca un fort impacte en els ecosistemes naturals com és la caça.81 El 80% de laigua dEspanya susa en el regadiu.82 Totes les nuclears espanyoles estan vora rius importants excepte una que està vora mar.
  • 56. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 56 Laprofitament de laigua prové dels rius, majoritàriament de règim mediterrani i per tant molt irregulars. Shan fet per açò obres de regulació per a acumular aigua i alleujar els problemes de sequera i inundacions. Les conques excedentàries es troben al nord, mentre que les del Sudest són deficitàries doncs ací es troba la majors demanda (per a usos agraris, industrials i turístics) que augmenta dany en any83. ■ Política Hidràulica A Espanya la Llei dAigües estableix que totes les aigües pertanyen a lestat, així com els llits per on circulen. La gestió dels recursos hídrics la realitzen però, les confederacions hidrogràfiques que elaboren plans de conca84. Les confederacions que ocupen territoris de més duna Comunitat Autonoma estan administrades directament pel Ministeri de Foment, que té les competències en matèria daigua i ha elaborat un Pla Hidrològic Nacional ■ Les obres hidràuliques Són les infraestructures creades per a regular els recursos hídrics i millorar la qualitat de laigua: Pantans o embassaments; susen per a prevenció davingudes, producció denergia hidroelèctrica i emmagatzemament daigua. Canals i sèquies de distribució, per abastir la població, la indústria i sobretot el reg. També per a trasvassar aigua entre conques85. També es regulen alguns llacs dels Pirineus per a lobtenció delectricitat i els aqüífers que sempren per a usos agrícoles, industrials i urbans86. Avui en dia sestà apostant fort per la dessalinització de laigua marina com una opció viable, ràpida i poc problemàtica87 per a abastir daigua les zones del SE peninsular més eixutes i amb una demanda, sobretot urbana, creixent. A banda daixò trobem les plantes potabilitzadores que tracten les aigües per al consum urbà; i les depuradores que tracten les aigües residuals per a evitar la contaminació.  El sòl Influeix en la producció ramadera, forestal i sobretot agrícola: així depèn de la qualitat dels sòls es poden donar uns o altres conreus. En general els sòls espanyols són mediocres.  Riscos Naturals Anomenem riscos naturals a les característiques ambientals que amenacen la vida humana i totes les seues activitats.  Riscos geològics Sismes o terratremols: malgrat no ser una zona sísmicament molt activa són freqüents al Sistema Bètic i en menor mesura als Pirineus. Volcans: les canàries són unes illes volcàniques, lúltima erupció va tindre lloc als anys setanta. Moviments de vessant: solsides o lliscaments i despreniments; a zones muntanyoses amb terrenys poc consolidats (argilosos) els primers o fracturats (roques calcàries) els segons88.  Riscos climàtics83 És la zona més dinàmica i presenta una economia basada en part (turisme estacional) en una creixent demanda daigua.84 Les conques de les confederacions hidrogràfiques no es corresponen amb les conques reals dels rius, moltes delles són la suma dunriu principal i diversos rius més menuts agrupats entorn de la conca principal.85 Hi ha quasi 40 trasvassaments entre conques, però el més important per volum i conseqüències és el Tajo-Segura.86 En alguns aqüífers sobreexplotats shan establit sistemes de recàrrega.87 A banda dels problemes mediambientals, menors que en un trasvassament, evita sobretot problemes socials doncs cap territori estàdisposat a cedir aigua a un altre donat que és un recurs escàs i necessari per al desenvolupament.
  • 57. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 57 Inundacions, sequeres, tempestes, temporals de neu, onades de fred, de calor, etc. Davant tots aquestos riscos climàtics i meteorològics sactua de dos formes: duna banda construint infraestructures per a previndrels (pantans per a regular les inundacions i mitigar les sequeres, reforestacions, adequacions dels caixers dels rius, etc.); duna altra banda sha creat tota una xarxa de sistemes de previsió i vigilància89, així com plans dactuació en cas demergència. A més els plans dusos del territori90 han de tindre en conte els possibles situacions de risc.INFLUÈNCIA DE LACTIVITAT HUMANA AL MEDILacció antròpica té una doble vessant: els problemes ambientals que provoca duna banda i de laltra lesactuacions dutes a terme per a resoldrels.  Els problemes ambientals Les actuacions negatives de lésser humà són la destrucció o desaparició total dels elements del medi, la sobreexplotació o explotació excessiva per damunt de la capacitat natural de regeneració i la contaminació o addicció de matèries nocives en proporció no assimilable.  Contaminació atmosfèrica Causada per contaminants primaris o secundaris91. Els més destacats són els procedents de la combustió de fuel i carbó de baixa qualitat i rics en sofres a les centrals tèrmiques, a les emissions de les calefaccions, automòbils, aviació i indústries i al clor de refrigerants i aerosols. Les conseqüències principals són: 92  Pluja àcida: deguda al sofre i nitrogen dels combustibles que provoca alteracions en la vegetació, laigua i el sòl. 93 94  Capa dozó: que filtra les radiacions ultraviolades i està disminuint degut al clor dels CFC (entre altres raons). En canvi lozó troposfèric provocat per la combustió dhidrocarburs provoca greus afeccions pulmonars 95  Efecte hivernacle: provocat per lemissió a latmosfera de gasos com el metà i el CO2 que actuen com el plàstic dun hivernacle evitant la pèrdua de radiació a lespai i augmentant així la temperatura de la terra.  La campana de pols i contaminació: sobre les grans ciutats en situacions anticiclòniques degut a que les partícules de pols i fum en suspensió no poden escapar produeix alteracions a les plantes, edificis i malalties pulmonars a les persones.  El Soroll, no és una contaminació atmosfèrica sinó acústica, deguda al trànsit, les activitats industrials i doci; i afecta a la salut de les persones i al comportament animal.  La llum, o millor dit la contaminació lumínica, per excés de llum a lespai afecta sobretot les conductes dels animals.  Desboscament o destrucció de la coberta vegetal es degut a:88 A banda de les xicotetes solsides i despreniments que tallen carreteres en èpoques de pluja o gelades; hi ha pobles sencers ambperill de ser arrossegats per solsides; o barris amenaçats per la caiguda de pedres.89 Per exemple a la conca del Xúquer es va crear el SAIH (sistema automàtic dinformació Hidrològica) que consta duna xarxa depluviòmetres, medidors de corrent, de capacitat dels embassaments; per a controlar les inundacions. El sistema del Xúquer sha estésa altres conques.90 El Patricova, els PGOU, i els diferents plans dordenació territorial han de previndre les situacions de risc del territori i actuar per aevitar-les o, almenys limitar-les.91 Generats per les reaccions químiques de contaminants primaris.92 Reaccionen amb el vapor daigua i es converteixen en àcid sulfúric i nítric.93 Causants de lenvelliment de la pell i del càncer. La capa dozó es troba a lestratosfera cap als 80 km daltura.94 Malgrat estar prohibits des de la dècada dels 90 encara tardaran anys en desapareixer de latomòsfera.95 El metà prové de la fermentació de residus urbans i de laugment de la cabana ramadera, especialment bovina.
  • 58. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 58 • Activitats agrícoles i ramaderes que han destruït el bosc per a conreus o pastures, més sovint en èpoques passades96. • Ocupació urbana i industrial, amb la finalitat dobtenir sòl urbà i polígons industrials97. • Els incendis forestals, causats normalment per lhome (intencionadament o no) i que han destruït milers dhectàrees forestals en els darrers decennis. Afavorits per labandó de les zones agrícoles i els aprofitaments tradicionals, així com la repoblació despècies que cremen amb facilitat (pi i eucaliptus); i per interessos ramaders i especuladors.  Contaminació, erosió i desertificació del sòl La contaminació del sòl es deu als abocaments industrials i urbans i lús i abús dels fertilitzants i plaguicides98 agrícoles. Lerosió del sòl està causada per les pluges torrencials i agreujada pel desboscament i pràctiques agràries poc sostenibles99. La destrucció de la vegetació natural contribueix a lerosió doncs aquesta reté el sòl i laigua. La desertificació és el resultat de lerosió extrema i afecta a bona part del SE de la Península.  Sobreexplotació i contaminació de les aigües La sobreexplotació és el resultat del desequilibri entre les entrades i sortides daigua als aqüífers. Mentre que les primeres són més o menys estables les segones han crescut molt, fins i tot per sobre de la capacitat de recàrrega de laqüífer. La conseqüència daçò ha sigut la dessecació de fonts, rius i zones humides, lesgotament dels aqüífers i la salinització dels aqüífers litorals100. La contaminació de les aigües prové de labocament de residus:  Rural: abocament de fems, fertilitzants i plaguicides.  Industrial: abocaments sense depurar de metalls pesants, i altres productes químics procedents de la fabricació industrial.  Urbana: degut a les aigües fecals sense depurar i als nitrats i fosfats dels detergents101.  Residus sòlids urbans Tenen un caràcter no biodegradable i si no saboquen en abocadors controlats i situats en un emplaçament adient poden arribar a contaminar el sòl i les aigües subterrànies. També la seua fermentació provoca gasos contaminants.96 En les zones dagricultura marginal o poc rentable abandonades en les darreres dècades sha produit una reforestació natural moltforta i ràpida, limitada en part pels incendis forestals.97 La recuperació natural del bosc en estes zones una vegada abandonades és pràcticament nula a escala humana.98 La UE ha restringit molt lús de plaguicides en una nova directiva que entrarà en vigor el 2009.99 Excés de pasturatge que elimina la vegetació; llaurar en vessants molt pendents; etc.100 A lextraure massa aigua es produeix una intrussió daigua marina salada que impregna de sal la terra, fent irreversible a curt plaçla regeneració dun aqüífer daigua dolça.101 Els fosfats no són tòxics però afavoreixen el creixement dalgues que exhaureixen loxígen de laigua, matant els peixos.
  • 59. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 59  Protecció dels espais naturals i política ambiental La presa de consciència de la degradació de la natura ha dut a crear una sèrie de lleis i institucions públiques per a protegir-la i evitar-ne la degradació. Les polítiques que shan dut a terme les podem diferenciar en diversos apartats:  Els espais protegits A Espanya els primers parcs es van fer a principis del segle XX per a preservar zones de gran bellesa (Ordesa) o de transcendència històrica (Covadonga). A partir de mitjans segle es van afegir altres parcs amb criteris biològics i geològics. No és fins el 1989 que selabora una Llei dEspais Naturals que estableix diferents figures de protecció:  Parcs Nacionals: són espais dalt valor ecològic i poc transformats per lactivitat humana amb característiques peculiars; i on prima la conservació sobre la resta dusos.  Parcs Naturals: es diferencien dels anteriors per mantindre lexplotació dels recursos primaris, fent- los compatibles amb la conservació del medi.  Reserves Naturals: de poca superfície, protegeixen ecosistemes rars o fràgils.  Monuments Naturals: aplicat a formacions naturals singulars.  Paisatges Protegits: àrees preservades pels seus valors estètics, culturals , etc.  Altres: a més hi ha tota una sèrie despais que tenen un ús restringit. Dacord amb el conveni Ramsar les zones humides pel fet de ser-ho es troben protegides, i les directives comunitàries estableixen una sèrie despais dinterès comunitari a protegir amb diferents figures: LIC, ZEPA.
  • 60. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 60  La política ambiental espanyola Encara que la Constitució recull el dret a gaudir dun medi adequat, han sigut les directives102 de la Unió Europea les que han obligat a Espanya a posar-se les piles en matèria de protecció ambiental. Analitzem ara una a una les diferents polítiques i els seus resultats: ■ Política respecte a la contaminació atmosfèrica. Espanya manté una xarxa per a avaluar la qualitat de laire i donar avisos en cas demergències. A més dacord amb les convenis internacionals signats sha prohibit lús de CFC per a protegir la capa dozó, shan reduït les emissions de sofre per a evitar la pluja àcida i sha compromès a no depassar una quantitat de CO2 assignada al protocol de Kioto103. Malgrat açò a hores dara no està en condicions de complir amb els compromisos adquirits en Kioto. En quant a la contaminació acústica shan elaborat lleis per a evitar-la però sense cap efecte pràctic. Igualment hi ha molts projectes per a promoure el transport públic a les ciutats estalviant energia i evitant la contaminació, però el transport privat i els vehicles a motor continua sent la principal font de contaminació. ■ Política respecte al desboscament. La política forestal a Espanya es basa en la prevenció dincendis i lús sostenible dels boscos. Per a la prevenció dincendis forestals les CC.AA. que són qui tenen les competències han augmentat els mitjans de prevenció i extinció i han dut a terme polítiques preventives, de102 Les Lleis dobligat compliment per a tots els països de la Unió, que han de adaptar-les a la seua legislació pròpia.103 A la ciutat de Kioto es va signar un acord el 1991 per tal de reduir o no augmentar massa les emissions de gasos defectehivernacle. Espanya es va comprometre a no augmentar més del 40%, prenent com a base lany 1980, els gasos per a lany 2010. Enestos moments el creixement és de més del 100%.
  • 61. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 61 restricció daccés al medi natural i de limitació dusos104. A més es fa un seguiment de lestat de la massa forestal i es lluita contra les plagues forestals. Els programes de repoblació forestal han estat sempre en segon terme pel cost econòmic i la controvèrsia105 sobre com dur-los a terme. ■ Política front a la degradació del sòl. Shan dut a terme treballs de recuperació de sòls contaminats en antigues zones industrials i abocadors de mines i indústries; així com restauració paisatgística en zones de canteres. Són treballs cars i encara que afecten a extensions reduïdes del terreny. Pel que fa a lerosió del sòl, la única política activa duta a terme és la reforestació, amb tota la problemàtica davant dita. ■ Política davant la sobreexplotació i contaminació de les aigües. Shan dut a terme una sèrie de mesures per a la depuració de les aigües residuals, i sha posat en marxa un sistema davís sobre la qualitat de laigua (SAICA). Als rius shan dut a terme programes de restauració de riberes, reforestació, prevenció dinundacions, i sobretot depuració. Als aqüífers shan fet estudis per a establir la capacitat de càrrega per tal de limitar-ne lextracció daigua i evitar la sobreexplotació; així com infraestructures de recàrrega dels aqüífers més sobreexplotats106. En quan a la costa, hi ha un projecte de recuperació per al domini públic dels primers 100 metres de línia costanera per tal de previndre possibles pujades del nivell de la mar. ■ Polítiques sobre els Residus Sòlids Urbans. La política sobre els residus sòlids es resumeix en les tres RRR: Reduir, Reutilitzar, i Reciclar. A hores dara no sha aconseguit reduir el seu volum, i tampoc hi ha una reutilització107 molt gran, en canvi sestà estimulant el reciclatge (la R més cara) mitjançant la recollida selectiva. ■ Política de conscienciació ciutadana. A banda dincloure el tema ecològic en els programes electorals, en els discursos i en els temaris de les escoles, no sha dut a terme una política global respecte al tema mediambiental, i per tant, tampoc una política de conscienciació ciutadana.  Les organitzacions ecologistes La consciència ecològica que va nàixer als països anglosaxons108 a finals del segle XIX ha anat estenent-se tal i conforme la degradació del medi sha fet més evident i profunda. Fruit daçò ha estat la creació dorganitzacions que vetlen per la conservació del medi de diverses formes: conscienciació ciutadana, pressió a les autoritats, vigilància per a que es complisquen les lleis, etc109. A Espanya les més antigues són la SEO i ADENA, associades amb altres organitzacions internacionals.104 A la Comunitat Valenciana està totalment prohibit fer foc al bosc i als seus voltants només es permés amb un permís especial.També tallar o arrancar àrbres sense permís, etc.105 Sobre quines són les espècies més adequades per a repoblar, i de quina manera fer-ho.106 Shan fet pantans per a recàrrega daqüífers, sinjecta aigua sobrant en pous per al mateix i sobretot es tanquen i controlen els pousil·legals.107 Lexemple típic de Reutilització són les ampolles de vidre, tornades netejades i reomplides. Hui en dia les autoritats parlen dereutilització quan cremen els plàstics o el paper per a produir electricitat; o quan aprofiten la matèria orgànica per a fer compost;encara que açò entraria en el reciclatge.108 A finals del segle XIX es va crear als EE.UU. la primera agrupació conservacionista: Sierra Club; i també el primer parc nacional:Yellowstone.109 A Espanya els ecologistes sempre han sigut pocs i amb pocs recursos, i han pressionat les autoritats per a protegir grans extensionsde territori, al revés que en altres països on han comprat grans extensions de terra per a protegir-les directament. Això només vapassar a Espanya amb Doñana.
  • 62. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 62ACTIVITATS TEMA 4: 1. Completa les següents definicions (3/10) 1. Paisatge natural 2. Conca hidrogràfica 3. Xarxa natura 2000 4. Espai natural 5. Deforestació 6. Efecte hivernacle 2. Descriu i explica les diferents figures de protecció del medi natural existents a Espanya. (2/10) 3. Completa la fitxa de vegetació amb una fotografia de cadascun dels arbres o arbustos. La fotografia ha de ser original i presa dins el terme de Vila-real (opcional: 5/10) 4. Comenta un dels següents paisatges naturals seguint lexemple proposat: (5/10) Estany del Pirineu.
  • 63. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 63 Serra dAlbarracín.
  • 64. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 64 Marjal de Torreblanca.
  • 65. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 65 COMENTARI DUN PAISATGE NATURAL:PAUTES A SEGUIR: 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 2. ANÀLISI DELS ELEMENTS NATURALS a) Relleu b) Aigües c) Vegetació d) Clima 3. INTERRELACIONS ENTRE EL MEDI NATURAL I LACTIVITAT HUMANA a) Relleu b) Aigües c) Vegetació d) Clima 4. CONCLUSIÓPaisatge de la Vall de Sant Mateu.
  • 66. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 66 COMENTARI DEL PAISATGELa fotografia que veiem ens mostra un tros de la Vall de Sant Mateu, presa des de lermita de Sant Cristòfolcap al Sud Oest, mostrant-nos en primer terme els estreps del tossal de la Gaita, en segon les Llacunes i lesterres de cultiu que lenvolten, i per darrere la Serra del Molló dels cinc termes, i al fons i tancant lapanoràmica el cim de Penyagolosa amb taques de neu.Veiem doncs com la Vall de Sant Mateu es conforma com un corredor que sallargassa en sentit Sud-Sudoest alNord-Nordest vorejat a banda i banda per serres no massa altes ni amb relleus molt vigorosos. Es tracta doncsduna fossa tectònica enfonsada entre dos dovelles realçades formant un típic relleu germànic de horts igrabben, paral·lel a la costa mediterrània, i que segueix una alineació catalànide, essent una prolongació cap alsud de la Serralada Litoral Catalana. El rocam dominant està dominat pels materials calcaris dorigen juràssic ales muntanyes, mentre que el fons de la vall es troba reblit per materials terciàris més recents; bàsicamentargiles.A la imatge no apareix cap corrent daigua, ni permanent ni estacional, es tracta duna zona arreica sensedesguàs directe a la mar. La taca més fosca que es troba al fons de la vall, correspon a la zona de les Llacunes,lloc on sacumulaven les aigües pluvials i on sobreïxen les aigües de laqüífer. Com tota zona calcària, engeneral la circulació de laigua és més bé subterrània que en superfície, per tant a banda del xicotet aqüífer delcentre de la vall podem suposar lexistència dun aqüífer més important a molta més profunditat.Encara que al fons de la vall la major part de la vegetació ha estat substituïda per cultius, en primer termepodem vore en detall la vegetació natural, la mateixa que cobreix les muntanyes del fons. Es tracta dunmatollar mediterrani format per coscoll, romer i argelaga, que destaca per les seues flors grogues. Este matollares troba de forma natural a les zones de sòls pobres i poc desenvolupats, encara que el trobem molt més estèsformant part de les brolles de substitució que ocupen el lloc reservat a els boscos clímax una vegadadesapareguts. De fet el bosc que hi hauria dhaver seria un típic bosc perennifoli format per carrasques, amb unsotabosc dalborcers, llentiscles, càdec i aladern, desaparegut després de segles de pasturatge, carboneig icremes. Al fons de la vall, a la zona dinundació estacional trobem alguns xops, juncs i vegetació higròfila.A partir de tot açò podem determinar que el tipus de clima de la zona serà un clima mediterrani típic, ambestius secs i calorosos i hiverns humits i més frescos. Este tipus de clima duu associada una vegetació dematolls secs allà on ha desaparegut el bosc, i també cultius de secà com la vinya, cereals i olivera, els dosdarrers ben representats en la fotografia.Malgrat no trobar cap poble a la imatge si trobem moltes construccions humanes. Al centre de la vall podemvore la línia duna carretera que la travessa aprofitant el corredor deixat per la fossa tectònica. Este corredor haestat aprofitat tradicionalment per a les comunicacions de larc mediterrani de la península des de lèpoca delsromans quan ja passava per ací la via augusta, en un futur proper passarà la autovia del Mediterrani (A-7) entreValència i Barcelona.Si podem observar tota una sèrie de granges (de porcí i aviar) escampades per la plana, que contrasten amblabsència de construccions a les zones muntanyoses, donada la facilitat de comunicacions al pla, i la majordificultat a les zones de major relleu.Els cultius també es circumscriuen a la zona plana, deixant les zones muntanyoses per als matollars i terres depastures. Podem diferenciar dos tipus de cultius dominants: els llenyosos, bàsicament oliveres amb algunametler que sestenen des del peu de les muntanyes; i els cereals reservats a les zones més baixes on es solen
  • 67. GEOGRAFIA DESPANYA IES BROCH I LLOP 67produir inversions tèrmiques i que poden estar ocupades estacionalment per laigua, fenomen que pot arribar amatar els arbres.La banda de la zona de les Llacunes, ocupada temporalment per les aigües seria molt més gran si no fos quesha construït un canal de drenatge de laigua sobrant. De totes formes laqüífer que shi troba a sota és el que hafacilitat que amb les noves tecnologies hi haja un accés fàcil a laigua de manera que les activitats humanes(com les granges) no estan lligades directament als punts daigua sinó que poden escampar-se pel territori, tot ino ser tant abundant com per a poder transformar en regadiu totes les terres de secà.La vegetació que es devia trobar a les zones planes, amb sòls profunds i ben desenvolupats ha estat substituïdapels cultius, no així a les vores muntanyoses on segles de pasturatge i desboscament han deixat pas a matolls,aprofitats tradicionalment com a combustible per als forns i llars. Ara però, substituït este pel gas olelectricitat, i la ramaderia extensiva per lestabulada, el matollar està començant a donar pas a un bosc mésestructurat, el procés però és molt llarg, i seria més ràpid si lhome ajudara amb repoblacions.De tota forma gràcies al matollar sha evitat lerosió del poc sòl fèrtil que queda, a més de crear sòl a partir dela matèria orgànica en descomposició, així com un microclima més humit a linterior dels matolls, ajudant acréixer els arbres del futur bosc, així com protegint-los dels herbívors gràcies a les seues fulles punxants.Tant la vegetació com els cultius que trobem són els propis del clima mediterrani: plantes adaptades a la llargasequera estival, i a la irregularitat de precipitacions. No trobem cap poble, sols modernes granges, doncslhàbitat tradicional ha estat concentrat al voltant dels punts daigua i ha defugit les zones inundables com és elcas del fons de la vall, que sinunda amb les intenses precipitacions tardorenques. De fet, fins i tot la carreteradefuig el fons de la vall passant per les zones un poc més elevades, marcant el límit de les zones inundables,així com també el límit del cultiu del cereal i lolivera.En conclusió, ens trobem davant dun paisatge mediterrani típic de les muntanyes que envolten la concamediterrània; no directament costaner sinó ja dun rerepaís més interior. Tant la vegetació com els cultiussadapten als condicionants del clima, i tant estos com les activitats humanes als condicionants que imposa elrelleu, apreciant clarament la dicotomia plana-muntanya, tant pròpia de les zones mediterrànies, que esdevé lacontinuació de la dicotomia saltus-ager mantinguda des dels temps dels romans. Totes les activitats humaneses desenvolupen doncs a la zona plana mentre que les muntanyes esdevenen zones residuals on dur a termeactivitats complementàries, o cap activitat. Estos usos tradicionals, units a lescassesa de planes ha dut a unagran concentració en les mateixes de tota lactivitat humana de la vora mediterrània de la península, i a unagran competència per lespai, amb la conseqüent degradació del mateix.

×