Aquesta és la unitat 12 del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ESCULTURA

1. Unitat 12. Laocoont i els seus fills
1. Context històric:
Després de la mort d'Alexandre el Gran, els territoris conquerits per ell passen a ser dels seus
generals (conflictes) i hi ha tres divisions dels territoris: Antigònides, Seleúcides i Ptolomeus.
Ciutadà es sent desprotegit frents el canvis, models clàssics desapareixen. (original)
En el transcurs del segle I a.C., tots els territoris que rodegen el Mar Mediterrani estaven sota el
control de Roma (dirigits pels governadors romans) i un seguit de guerres civils van acabar amb la
dissolució de la República Romana i l'inici de l'Imperi Romà. (còpia)
2. Anàlisi formal:
2.1. Catalogació:
· Escultors: Agesandre, Polidor i Atenodor.
· Cronologia: S. III- II a.C. (original) i S. I (còpia).
· Lloc original: Ruïnes del Palau de Titus (Roma).
· Lloc actual: Museu del Vaticà.
2.2. Anàlisi formal:
· Estil: grec clàssic. (Escola de Rodes)
· Dimensions: 2,42 m d'alt.
· Material: Bronze (original) i marbre (còpia).
· Tècnica: talla i trepanat.
· Formes: exempta.
· Tipologia: grup.
· Cromatisme: monocroma.
3. Característiques escultura hel·lenística:
Tractament figura humana a qualsevol etapa de la vida, profusió dels retrats amb una
psicologia individual. Preocupació per l'expressió intensa de l'estat d'ànim i sentiments
variants (s'anomena phàtos i el valoren especialment. S'aprofiten les possibilitats dramàtiques dels
grups escultòrics, abundants a l'època.). Teatralitat de les accions (preferència pel moviment i la
grandiositat), sensacions immediates, és corrent trobar nus femenins, realisme, expressions
turmentades, acceptació de tots els estímuls, desenvolupament simultani de diferents estils i
formes. Trencament de la serenitat i l'equilibri clàssics, moviment, dinamisme, influència
cultura asiàtica, col·losalisme, temes anecdòtics, els artistes es recreen en el seu art (resolen
problemes tècnics).
4. Agesandre, Polidor i Atenodor:
Escultors Escola de Rodes. No es sap ben bé a quina època van viure (es creu que al S.I a.C.)
perquè Plini el Vell parla del Laocoont (S.I a.C.). L'autoria s'ha comprovat amb restes de
troballes de figures fetes l'any 1957 (representaven escenes de l'Odisea d'Homer) en una cova
utilitzada per l'emperador Tiberi com a sala de banquets, a prop de Nàpols. S'ha comparat el
grup quan Ulises cega a Polifem i les característiques tècniques són iguals que al Laocoont.
5. Història de l'escultura:
1506: Miguel Àngel s'entera del descobriment a la Domus Àurea de Neró d'unes escultures.
El grup perteneixia a una col·lecció personal de de Neró. Miguel Àngel va inspirar-se en el seu pare
per realitzar la seva obra més important. El papa Juli II della Rovere, va pagar molt per elles.
Francesc I de França la va exigir com a botí de guerra. Lleó X de Medici va demanar en secret una
còpia. L'original va arribar a París en temps de Napoleó, després de la caiguda de Napoleó retornat

2. a Roma.
1905: Ludwig Pollack identifica en un antiquari romà el braç de marbre del Laocoont, que permet
la reconstrucció del grup.
6. Anàlisi formal:
Anatomia musculosa amb tensió, cossos contorsionats violentament, les serps uneixen les tres
figures que formen l'escultura. Només es pot veure frontalment. Una serp està a punt de
mossegar al sacerdot el meluc.
6.1. Composició:
Sacerdot centre de l'escultura, cossos agitats a totes tres dimensions espacials, músculs
marquen la violència de l'esforç, fill petit ja no fa força, fill gran busca l'ajuda del pare,
trenquen amb la serenitat i l'equilibri de l'època clàssica. Estructura piramidal (pare molt gran i
fills a escala més reduida encara que els seus cossos són iguals anatòmicament que el del pare).
6.2. Dinamisme i expressivitat:
Expressió de la cara turmentada, arrugues al rostre, ulls enfonsats, dolor del sacerdot romà,
boca oberta, volums marcats, efecte de clarobscur en el volum dels músculs, els cabells, la
boca,...
Queda plasmat el moment en el que hi ha una màxima agitació dramàtica, sense donar la
sensació de que l'acció s'ha aturat.
7. Interpretació:
Laocoont i els seus fills adaptació en marbre de l'original en bronze grec on només hi ha un
fill.
Representa a Laocoont i els seus fills lluitant amb les serps de mar que Atena envia com a
càstig al sacerdot troià que havia desafiat el destí. Aquest volia salvar Troia a l'episodi del
Cavall de Troia. Un espia grec havia convençut als troias de deixar-lo entrar dient-los que un
regal d'Atena. (Versió de Virgili a l'Eneida).
Una altra versió diu que Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo i el seu càstig va ser perquè es va
casar contrariant els desitjos del déu.
8. Funció:
Encarregada per l'Estat per exposar-la públicament (també podria haver-la encarregat un
particular), ja que a l'hel·lenisme els que tenien diners van començar a col·leccionar obres d'art.
Els artistes que les feien guanyaven fama, augmentada pels escriptors que parlaven d'ells i les
seves anècdotes.
9. Models i influències:
Els models de l'hel·lenisme són les obres del classicisme. Influència a les obres romanes.
Trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel (S.XVI). El Laocoont va impressionar a
Miquel Àngel per ràbia la continguda que mostra (terribilità). Font d'inspiració pel seu
Moisés.
Laocoont comparable al Barroc, quan els cossos es van representar plens de tensió i
dinamisme (Bernini. S.XVII).